camps de concentracio i unitats di de concentracio i unitats… · CAMPS DE CONCENTRACIÓ I UNITATS

  • http://seneca.uab.es/hmic CAMPS DE CONCENTRACI I UNITATS DISCIPLINRIES DE TREBALLADORS A LESPANYA DE FRANCO Treball de Recerca Tercer Cicle de Doctorat Alumne: Jordi Barriuso Babot Director: Francesc Bonamusa i Gasp Universitat Autnoma de Barcelona Departament dHistria Moderna i Contempornea
  • 2INDEX pgina Introducci…………………………………………………………………………………………… 3 Els camps i batallons avui. Els grans desconeguts………………………………….. 9 Els Camps de Concentraci i els Batallons de Treballadors……………………. 16 El servei militar en Unitats Disciplinries……………………………………………… 35 Sobre els Batallones Disciplinarios de Trabajadores……………………………… 45 Lexrcit franquista des del final de la guerra civil………………………………… 48 Els camps i batallons a Catalunya………………………………………………………… 59 LHospital Militar Tallers……………………………………………………………………… 75 Tres poblacions catalanes on van residir unitats disciplinries………………… 77 Ripoll …………………………………………………………………… 77 Sant Quirze de Besora …………………………………………………………………… 93 Torroella de Montgr …………………………………………………………………. 102 Algunes conclusions……………………………………………………………………………… 108 Annex: Entrevistes……………………………………………………………………………….. 113 Josep Vaqu ………………………………………………………………….. 114 Francesc Vernet ………………………………………………………………….. 119 Bonifaci Espn ………………………………………………………………….. 123 Miquel Lloret ………………………………………………………………….. 128 Fonts i Bibliografia……………………………………………………………………………….. 133
  • 3Introducci Vaig estar treballant durant un any al Archivo General Militar de Guadalajara, grcies a una beca del Gabinet dEstudis Socials i Nacionals (Gesin), a partir de lacord entre el Ministeri de Defensa i la Generalitat de Catalunya, per a collaborar en la tramitaci de les indemnitzacions als que van patir privaci de llibertat per raons poltiques a partir del final de la guerra civil. En aquest arxiu militar, hi ha diversos fons documentals on es custodien els milers de fitxes i dexpedients personals dels presoners de guerra que van pasar pels camps de concentraci i pels Batallones de Trabajadores que va crear lexrcit franquista durant la guerra. Tamb es conserven els expedients dels soldats que, poc desprs dacabar la guerra, van ingressar a lexrcit per a fer el servei militar, per que pels seus antecedents, van ser classificats com a desafectos al nou rgim, i integrats en els anomenats Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores. En totes dues unitats es van realitzar treballs forats per a benefici de lexrcit i del rgim, tant durant la guerra com en els primers anys de la postguerra. LArxiu General Militar de Guadalajara ens ha perms recuperar una realitat oblidada de la Guerra Civil, que no per ser menys coneguda s menys important. Tot al contrari, la repressi sobre els venuts, que adoptar unes dimensions enormes afectant a centenars de milers de persones que es veuran abocats a linternament i al treball forat, sens mostra amb tota la seva duresa quan ens endinsem entre els papers de Guadalajara1. La documentaci de larxiu a la que hem tingut accs, sn basicament les fitxes i expedients personals que es conserven daquells que van passar per alguna de les quatre realitats repressives com sn: els Camps de Concentraci (CC); els Batallons de Treballadors de Presoners de Guerra (BT); els Batallons Disciplinaris de Soldats 1 Els fons de larxiu i la seva procedncia estan perfectament detallats larticle publicat per qui ns el seu director tcnic, F. Javier Lpez Jimnez: Fondos documentales conservados en el Archivo General Militar de Guadalajara, Cuadernos Republicanos n.55, primavera-verano 2004. Revista del Centro de Investigacin y Estudios Republicanos, que jo he consultat a la seva web: www.ciere.org/cuadernos.htm Ens parla tamb dun altre fons importantssim per a conixer labast de la repressi franquista i que tamb s totalment desconegut pels historiadors, com s el de la Comisin de Examen de Penas, que compta amb ms de 130.000 expedients personals tramitats per aquest organisme desde 1940, qui revisava dofici les sentncies dictades pels Consells de Guerra (incloses les penes de mort que no shavien executat) i que en va conmutar la gran majoria per la pena inferior en grau.
  • 4Treballadors (BDST); i els Batallons Disciplinaris de Soldats treballadors Penats (BDSTP). Sn, de fet, els grans desconeguts per la historiografia, degut a la dificultat que sempre ha existit per investigar-los. Grcies al treball realitzat a larxiu, vaig entrar amb contacte amb la documentaci que havien generat aquests diferents batallons i camps de concentraci. A travs de la feina diria, poc a poc vaig anar localitzant una bona part daquests centres i unitats, les poblacions on es van establir, les dates, els seus moviments i, en ocasions, les feines que van portar a terme. Daltra banda, per a la realitzaci de les assignatures del Tercer Cicle, vaig comencar a investigar en daltres fonts sobre la creaci, organitzaci i funcionament dels camps i batallons. Juntament amb en Pedro Larrgle vem presentar a lestiu de 2003 un primer estudi general que definia els trets bsics de tot aquest sistema repressiu. Abans de definir els objectius daquesta nova recerca, far una breu descripci de cadascuna daquestes realitats, dels camps i dels diferents batallons de treball forat, per introduir la temtica i evitar les confusions, que sn moltes. Els Camps de Concentraci (CC): Sorgits arran de la guerra, entenem com a Camps de Concentraci aquells espais utilitzats per a concentrar, classificar i distribuir a un conjunt de persones, pressumptament hostils al Alzamiento Nacional. Bsicament als presoners de guerra de lexrcit republic, per no exclusivament. Les seves caracterstiques poden variar molt, anant des dels petits locals habilitats com a presons preventives usats en els primers moments de la guerra, fins els grans espais oberts rodejats de filferrades, que donen cabuda a milers de persones i que sorgeixen sempre al final de les grans campanyes, amb la caiguda dels fronts. Passant per tot tipus dedificis reconvertits, com ara convents, monestirs, quarters, escoles, fbriques, magatzems, etcNhi han que es mantindran durant molts anys (el de Miranda de Ebro, o el de Reus), i daltres que amb prou feines duraran uns dies (com s el cas del camp de Los Almendros a Alacant, que era una simple explanada on es va mantenir uns pocs dies als milers de persones que als darrers dies de la guerra esperaven al port uns vaixells que mai van arribar). Varien molt amb el temps, sorgint i desapareixent en funci de les necessitats de la guerra. Tamb
  • 5canvien les seves funcions: en principi de detenci preventiva; desprs amb una tasca de classificaci, per tal de depurar als captius i de reutilitzar-los com a treballadors o com a soldats. No cal dir que les condicions de vida solien ser penoses, amb poc menjar i menys higiene, sovint amuntegats perqu les capacitats dallotjament sempre es desbordaven, augmentant aix les dificultats. Els camps sn una realitat molt diversa, tant com les diferents persones que passen per ells. Els Batallons de Treballadors de Presoners de Guerra (BT): Els batallons sn unitats disciplinries militaritzades on es realitzen treballs forats. Hi van a parar aquells presoners que pels seus antecedents han estat classificats com a hostils al Movimiento, o que, senzillament, no tenien antecedents en cap sentit i no sels vol mantindre inactius en els camps de concentraci. Sorgiran a mitjans del 1937, en el moment en que es centralitza tota la xarxa concentracionria sota una mateixa direcci, i seguiran actius fins a la segona meitat de 1940. Al igual que els camps, van creixent en nmero i efectius a mesura que avana la guerra i socupen ms territoris. Se narribaran a crear fins a 200 BT en els tres anys dexistncia. Les tasques que desenvolupen sn moltes, en principi feines dajut als fronts de guerra, de recuperaci de material o fent trinxeres a primera linea; des
  • Publicaciones Similares