salt. recull gràfic 1880-1965

32 | lAbans

rrenys propietat dels hereus del marqus de Camps, que distaven bastant del nucli ur-b, fet que abarat molt el preu de venda. El model de construcci seguia el ma-teix model de les Siedlungen que va promoure el nacionalsocia-lisme alemany en els anys trenta, incorporant elements de tradici medite-rrnia com la plaa porxada o els jocs de cobertes i la proliferaci de zones verdes i jardins, en un intent de no desentonar amb lentorn.

Les Cases Barates sn habitatges de planta baixa amb pati posterior algunes tamb al davant i pis, de poca alada i en filera, que sorganitzen a partir dun element central: la plaa porxada de Sant Cugat, que distribueix lorien-taci i alineaci dels carrers. s en aquesta plaa on sengegaren cinc comer-os: una botiga de comestibles, una fleca, una carnisseria, una lleteria i un

verdulaire, que pretenien donar autosuficincia, en la prctica insuficient, a un barri concebut com a satllit. Era una nova ur-banitzaci on les famlies prcti-cament noms paraven a dormir, ja que majoritriament treballa-ven a Gi-rona o Salt, on shavien de desplaar, molts cops, amb mitjans de transport propis, do-nada la distncia del Grup amb els centres de treball.

Acte oficial dinauguraci del Grup Sant Cugat, lany 1954, i lliurament de claus als nous habitants. A la p-gina anterior shi observa, a dalt, el mossn Sebasti Puig, el jutge Massachs, lal-calde Muoz i el cap de la secci local de la Falange, Miquel Garrote, en la inau-guraci de les Cases Bara-tes el 1954. A baix, tribuna dautoritats amb lescut de lObra Sindical del Hogar. En aquesta pgina, a la imat-ge de dalt, fotografia de con-junt dels nous residents del barri escoltant no gaire aten-tament els discursos de les autoritats; a la imatge de baix sidentifica, en primer terme, el governador civil Mazo i lalcalde Muoz.

lAbans | 33

Ladjudicaci dels habitatges es feia a partir duna puntuaci establerta pel Ministerio de la Vivienda que la Comissi municipal, integrada per lalcalde de Salt, el cap local del Movimento, el delegat sindical local i el delegat dex-captius ponderava realitzant una llista preliminar de candidats que havia de ser aprovada per la Secretaria General del Movimento.

Aquests candidats, un cop resolta afirmativament lacceptaci de la seva demanda, havien de fer una aportaci en metllic de 3.300 pessetes, gaireb una desena part del cost total que havien dassumir, de manera que el preu de lhabitatge era de gaireb tres-centes cinquanta mil pessetes, a pagar en quotes mensuals de 90 pessetes un cop feta ladjudicaci, el 1955.

El 1958, dos anys desprs de la inauguraci, la poblaci resident al barri de Sant Cugat era de tres-cents vint-i-dos vens. Els nous habitants del barri eren majoritriament gent treballadora que tenien un nivell econmic i uns ingres-sos que dificultaven ladquisici dhabitatges en rgim de propietat. Laccs als habitatges del Grup Sant Cugat va suposar una millora en les seves condicions de vida i una entrada en una nova poca, en qu les cases eren

Vista general de les cases del Grup Sant Cugat, on es pot apreciar la regularitat

de les construccions i de la disposici dels carrers, ai-x com el caracterstic co-lor blanc tpic daquest ti-pus dhabitatges. Al fons es veu la ciutat de Girona amb el campanar de la catedral,

a lesquerra de la imatge.

34 | lAbans

Adjudicaci dels habitatges,assignaci titular segons la professi

concebudes amb un aspecte ms funcional i adaptat als nous temps. Els perfils professionals de les famlies que estrenaren les cases anaven des doperaris dindstria txtil la gran majoria fins a xofers i escombriaires passant per paletes, mecnics impressors, funcionaris, manobres, picapedrers, carnissers, peons i obrers.

La franja dedat ms nombrosa era la de les dones dentre vint i cinquanta anys; la menys, la dels homes ms grans de cinquanta anys. La procedncia era diversa. Tot i que majoritriament eren de Salt, hi havia famlies que provenien de poblacions de la rodalia com Girona, Santa Eugnia o Sant Da-niel. Un cop installats a les noves cases, els primers anys foren difcils ja que alguns dels habitatges els mancava algun dels serveis bsics de condiciona-ment, com lai-gua corrent, i els carrers no es trobaven asfaltats ni tenien enllumenat pblic. La gent havia danar a buscar laigua al pou amb un di-psit daigua molt caracterstic que shavia construt i no fou fins temps ms

Panorama urbanstic de les Cases Barates, amb els carrers encara sense asfal-tar, durant els moments im-mediatament posteriors a la inauguraci de la nova edificaci, lany 1954. En primer terme, sobserva el dipsit daigua construt.

lAbans | 35

36 | lAbans Vista panormica del Grup Sant Cugat a mitjan anys seixanta.

lAbans | 37Vista panormica del Grup Sant Cugat a mitjan anys seixanta.

La llevadora era una de les persones ms estimades per la poblaci. El fet dacompanyar i assistir el part en el moment del naixement dels fills i filles, justament en unes poques en qu la mortalitat in-

fantil era fora elevada, esdevenia una tasca socialment reconeguda i res-pectada.

LAjuntament de Salt va convocar el 1928 el concurs de plaa de llevadora del municipi, al qual es van presentar dues candidates: Jacinta Vila i Freixes la Cinteta i Carme Bustins i Carr. Va ser la darrera la que va guanyar la pla-a, que exerciria fins a la seva prematura mort el 1939. La Car-me havia estudiat per a llevadora a Barcelona a mitjan anys vint, i essent de Salt com era, el des-plaament li va suposar un esfo-r important.

A Salt, com a la resta de poblaci-ons en aquells anys, les mares do-naven a llum els fills a casa. Arribada lhora, un familiar ana-

A la fotografia de dalt sobserva el bateig del fill de

la llevadora, Jordi Valls i Bus-tins, portat per una altra

lle-vadora i flanquejat a banda i banda, per la seva

germana Tula i el seu germ Pere, els padrins, lany

1920. A la fotografia de baix, hom pot ob-servar el carnet del Collegi Oficial

de Llevadores de Car-me Bustins i Carr. En la pgina

segent, dues fotografies de dos bateigs, datats durant la

dcada dels anys vint, amb la Tula Valls fent de llevadora

subjectant el nad batejat a

38 | lAbans

La llevadora, ofici al servei de mares i nounats

lAbans | 39

va a buscar la Carme a casa seva, on hi havia un timbre per avisar-la, moltes vegades a la nit. Sovint havia de fer desplaaments, sobretot per les cases de pags, amb tartana o a peu. Si el part era normal i anava b, amb la llevadora nhi havia prou, per si hi havia cap complicaci, savisava al metge. Cal tenir present, per, que la Carme era llevadora cirurgiana, formaci que li permetia realitzar petites intervencions quirrgiques en cas de necessitat.

La filla de la Carme, Gertrudis Valls i Bustins, coneguda popularment amb el motiu de la Tula, va continuar amb la feina de la mare a partir de mitjan anys trenta. Anys ms tard, ocup la plaa fins que mor, tamb prematurament, als 55 anys. Entretant, les autoritats franquistes locals designaren el 1940 Ja-cinta Vila i Freixes, lantiga opositora a la plaa de llevadora municipal. Per la Cinteta sembla que no podia exercir la feina sola i sollicit en dues oca-sions ser rellevada del crrec, la darrera el 27 de mar de 1941.

Una de les tasques de la llevadora, a ms dassistir els parts, era la de portar a batejar els nadons acabats de nixer. Amb noms un interval de dos o tres dies rebien el sagrament a lesglsia, per desprs ser apuntats al registre municipal de naixements. Mentrestant, la mare complia amb la tradici hebrai-ca de la quarantena, que recordava la purificaci de la Verge Maria desprs din-fantar Jess. Aquesta pressa per batejar els nadons es devia a lalt risc de mortaldat dels nens i nenes acabats de nixer i era una estratgia recurrent per

40 | lAbans

Els batejos dels nadons, confits per a la mainada

La fotografia de la part supe-rior s dun bateig els anys

trenta amb la Tula Valls por-tant el nad, on apareixen,

desquerra a dreta, en Bosch, Armengol Roca fill del di-rector de la fbrica Gassol,

Francesc Fontan i Josep Rie-ra. A laltra pgina, dos ba-

teigs dels anys vint amb Car-me Bustins exercint dacompa-nyament al bateig. Molts na-dons portaven un vestit blanc

comprat per la llevadora, que es deixava a les famlies que no podien comprar-lo.

lAbans | 41

batejar al ms rpid possible els infants i evitar aix, en cas desdevenir-se la mort, que anes-sin fatdicament als llimbs, on no podien veure Du. Un cop acaba-da la cerimnia religiosa, les campanes de lesglsia repicaven el bateig, tret de sor-tida o avs per als nens i nenes de la pobla-ci, que ja podien crrer vers la casa familiar del nounat a reclamar els tan desitjats confits i caramels que els padrins havien de llanar al carrer des de les finestres i balcons de la casa.

Normalment es tractava dametlles ensucrades i a vegades de ninots i ninos o jo-guines petites, i fins i tot peces de cinc i deu cntims i rbies, depenent del poder adquisitiu dels padrins, que havien descoltar-se les canons, una mica cruels, dels nens i les nenes al carrer reclamant el seu regal: Tireu confits, escarransits. Si no en voleu tirar, el nen es morir. I fins i tot Tireu el nen, tireu el nen! o El nen s mort, el nen s mort! si la pluja de caramels es retardava o no satisfeia la seva exigent demanda. Finalment, la festa acaba-va amb un dinar familiar a la casa, rarament a la fonda, amb els parents i amics propers convidats.

La imatge de dalt mostra el moment de la sortida dun

bateig de lesglsia, amb el mas Llorens al darrere, a

punt danar a fer lpat cor-responent, a inicis dels anys

cinquanta. La imatge de baix de 1964 mostra els nens i les

nenes recollint els confits dun batei