32 | lAbans
rrenys propietat dels hereus del marqus de Camps, que distavenbastant del nucli ur-b, fet que abarat molt el preu de venda. Elmodel de construcci seguia el ma-teix model de les Siedlungen queva promoure el nacionalsocia-lisme alemany en els anys trenta,incorporant elements de tradici medite-rrnia com la plaa porxada oels jocs de cobertes i la proliferaci de zones verdes i jardins, enun intent de no desentonar amb lentorn.Les Cases Barates sn habitatges de planta baixa amb patiposterior algunes tamb al davant i pis, de poca alada i en filera,que sorganitzen a partir dun element central: la plaa porxada deSant Cugat, que distribueix lorien-taci i alineaci dels carrers. sen aquesta plaa on sengegaren cinc comer-os: una botiga decomestibles, una fleca, una carnisseria, una lleteria i unverdulaire, que pretenien donar autosuficincia, en la prcticainsuficient, a un barri concebut com a satllit. Era una novaur-banitzaci on les famlies prcti-cament noms paraven a dormir, jaque majoritriament treballa-ven a Gi-rona o Salt, on shavien dedesplaar, molts cops, amb mitjans de transport propis, do-nada ladistncia del Grup amb els centres de treball.Acte oficial dinauguraci del Grup Sant Cugat, lany 1954, illiurament de claus als nous habitants. A la p-gina anterior shiobserva, a dalt, el mossn Sebasti Puig, el jutge Massachs,lal-calde Muoz i el cap de la secci local de la Falange, MiquelGarrote, en la inau-guraci de les Cases Bara-tes el 1954. A baix,tribuna dautoritats amb lescut de lObra Sindical del Hogar. Enaquesta pgina, a la imat-ge de dalt, fotografia de con-junt delsnous residents del barri escoltant no gaire aten-tament elsdiscursos de les autoritats; a la imatge de baix sidentifica, enprimer terme, el governador civil Mazo i lalcalde Muoz.lAbans | 33
Ladjudicaci dels habitatges es feia a partir duna puntuaciestablerta pel Ministerio de la Vivienda que la Comissi municipal,integrada per lalcalde de Salt, el cap local del Movimento, eldelegat sindical local i el delegat dex-captius ponderavarealitzant una llista preliminar de candidats que havia de seraprovada per la Secretaria General del Movimento.Aquests candidats, un cop resolta afirmativament lacceptaci dela seva demanda, havien de fer una aportaci en metllic de 3.300pessetes, gaireb una desena part del cost total que haviendassumir, de manera que el preu de lhabitatge era de gairebtres-centes cinquanta mil pessetes, a pagar en quotes mensuals de90 pessetes un cop feta ladjudicaci, el 1955.El 1958, dos anys desprs de la inauguraci, la poblaci residental barri de Sant Cugat era de tres-cents vint-i-dos vens. Els noushabitants del barri eren majoritriament gent treballadora quetenien un nivell econmic i uns ingres-sos que dificultavenladquisici dhabitatges en rgim de propietat. Laccs als habitatgesdel Grup Sant Cugat va suposar una millora en les seves condicionsde vida i una entrada en una nova poca, en qu les cases erenVista general de les cases del Grup Sant Cugat, on es potapreciar la regularitatde les construccions i de la disposici dels carrers, ai-x com elcaracterstic co-lor blanc tpic daquest ti-pus dhabitatges. Al fonses veu la ciutat de Girona amb el campanar de la catedral,a lesquerra de la imatge.34 | lAbansAdjudicaci dels habitatges,assignaci titular segons laprofessi
concebudes amb un aspecte ms funcional i adaptat als nous temps.Els perfils professionals de les famlies que estrenaren les casesanaven des doperaris dindstria txtil la gran majoria fins a xofersi escombriaires passant per paletes, mecnics impressors,funcionaris, manobres, picapedrers, carnissers, peons i obrers.La franja dedat ms nombrosa era la de les dones dentre vint icinquanta anys; la menys, la dels homes ms grans de cinquanta anys.La procedncia era diversa. Tot i que majoritriament eren de Salt,hi havia famlies que provenien de poblacions de la rodalia comGirona, Santa Eugnia o Sant Da-niel. Un cop installats a les novescases, els primers anys foren difcils ja que alguns dels habitatgesels mancava algun dels serveis bsics de condiciona-ment, comlai-gua corrent, i els carrers no es trobaven asfaltats ni tenienenllumenat pblic. La gent havia danar a buscar laigua al pou amb undi-psit daigua molt caracterstic que shavia construt i no fou finstemps msPanorama urbanstic de les Cases Barates, amb els carrers encarasense asfal-tar, durant els moments im-mediatament posteriors a lainauguraci de la nova edificaci, lany 1954. En primer terme,sobserva el dipsit daigua construt.lAbans | 35
36 | lAbans Vista panormica del Grup Sant Cugat a mitjan anysseixanta.
lAbans | 37Vista panormica del Grup Sant Cugat a mitjan anysseixanta.
La llevadora era una de les persones ms estimades per lapoblaci. El fet dacompanyar i assistir el part en el moment delnaixement dels fills i filles, justament en unes poques en qu lamortalitat in-fantil era fora elevada, esdevenia una tasca socialmentreconeguda i res-pectada.LAjuntament de Salt va convocar el 1928 el concurs de plaa dellevadora del municipi, al qual es van presentar dues candidates:Jacinta Vila i Freixes la Cinteta i Carme Bustins i Carr. Va ser ladarrera la que va guanyar la pla-a, que exerciria fins a la sevaprematura mort el 1939. La Car-me havia estudiat per a llevadora aBarcelona a mitjan anys vint, i essent de Salt com era, eldes-plaament li va suposar un esfo-r important.A Salt, com a la resta de poblaci-ons en aquells anys, les maresdo-naven a llum els fills a casa. Arribada lhora, un familiarana-A la fotografia de dalt sobserva el bateig del fill dela llevadora, Jordi Valls i Bus-tins, portat per una altralle-vadora i flanquejat a banda i banda, per la sevagermana Tula i el seu germ Pere, els padrins, lany1920. A la fotografia de baix, hom pot ob-servar el carnet delCollegi Oficialde Llevadores de Car-me Bustins i Carr. En la pginasegent, dues fotografies de dos bateigs, datats durant ladcada dels anys vint, amb la Tula Valls fent de llevadorasubjectant el nad batejat a38 | lAbansLa llevadora, ofici al servei de mares i nounats
lAbans | 39
va a buscar la Carme a casa seva, on hi havia un timbre peravisar-la, moltes vegades a la nit. Sovint havia de ferdesplaaments, sobretot per les cases de pags, amb tartana o a peu.Si el part era normal i anava b, amb la llevadora nhi havia prou,per si hi havia cap complicaci, savisava al metge. Cal tenirpresent, per, que la Carme era llevadora cirurgiana, formaci que lipermetia realitzar petites intervencions quirrgiques en cas denecessitat.La filla de la Carme, Gertrudis Valls i Bustins, conegudapopularment amb el motiu de la Tula, va continuar amb la feina dela mare a partir de mitjan anys trenta. Anys ms tard, ocup la plaafins que mor, tamb prematurament, als 55 anys. Entretant, lesautoritats franquistes locals designaren el 1940 Ja-cinta Vila iFreixes, lantiga opositora a la plaa de llevadora municipal. Per laCinteta sembla que no podia exercir la feina sola i sollicit endues oca-sions ser rellevada del crrec, la darrera el 27 de mar de1941.Una de les tasques de la llevadora, a ms dassistir els parts,era la de portar a batejar els nadons acabats de nixer. Amb noms uninterval de dos o tres dies rebien el sagrament a lesglsia, perdesprs ser apuntats al registre municipal de naixements.Mentrestant, la mare complia amb la tradici hebrai-ca de laquarantena, que recordava la purificaci de la Verge Maria desprsdin-fantar Jess. Aquesta pressa per batejar els nadons es devia alalt risc de mortaldat dels nens i nenes acabats de nixer i era unaestratgia recurrent per40 | lAbansEls batejos dels nadons, confits per a la mainadaLa fotografia de la part supe-rior s dun bateig els anystrenta amb la Tula Valls por-tant el nad, on apareixen,desquerra a dreta, en Bosch, Armengol Roca fill del di-rector dela fbrica Gassol,Francesc Fontan i Josep Rie-ra. A laltra pgina, dos ba-teigs dels anys vint amb Car-me Bustins exercint dacompa-nyamental bateig. Molts na-dons portaven un vestit blanccomprat per la llevadora, que es deixava a les famlies que nopodien comprar-lo.
lAbans | 41
batejar al ms rpid possible els infants i evitar aix, en casdesdevenir-se la mort, que anes-sin fatdicament als llimbs, on nopodien veure Du. Un cop acaba-da la cerimnia religiosa, lescampanes de lesglsia repicaven el bateig, tret de sor-tida o avsper als nens i nenes de la pobla-ci, que ja podien crrer vers lacasa familiar del nounat a reclamar els tan desitjats confits icaramels que els padrins havien de llanar al carrer des de lesfinestres i balcons de la casa.Normalment es tractava dametlles ensucrades i a vegades deninots i ninos o jo-guines petites, i fins i tot peces de cinc ideu cntims i rbies, depenent del poder adquisitiu dels padrins, quehavien descoltar-se les canons, una mica cruels, dels nens i lesnenes al carrer reclamant el seu regal: Tireu confits,escarransits. Si no en voleu tirar, el nen es morir. I fins i totTireu el nen, tireu el nen! o El nen s mort, el nen s mort! si lapluja de caramels es retardava o no satisfeia la seva exigentdemanda. Finalment, la festa acaba-va amb un dinar familiar a lacasa, rarament a la fonda, amb els parents i amics propersconvidats.La imatge de dalt mostra el moment de la sortida dunbateig de lesglsia, amb el mas Llorens al darrere, apunt danar a fer lpat cor-responent, a inicis dels anyscinquanta. La imatge de baix de 1964 mostra els nens i lesnenes recollint els confits dun bateig, a la plaa de la Vila,llanats pel padr.42 | lAbans
![Tesis Ultima Entrega Copia – [DOCX Document]](https://cdn.vdocuments.es/wp-content/uploads/2023/10/banner-social-768x403.jpg)
