manual del mestre -...

of 113 /113
LA MAÇONERIA REVELADA MANUAL DEL MESTRE ESTUDI INTERPRETATIU DELS SÍMBOLS I AL·LEGORIES DEL TERCER GRAU MAÇÒNIC PER ALDO LAVAGNINI (MAGISTER) . La cultura d'un poble es pot mesurar pels llibres escrits en la seva llengua. Manual del Mestre 1 Traducció de “La Pedrera” (www.lapedrera.forocatalan.com)

Author: trandieu

Post on 01-May-2018

223 views

Category:

Documents


2 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • LA MAONERIA REVELADA

    MANUAL DEL MESTRE

    ESTUDI INTERPRETATIU DELS SMBOLS I ALLEGORIES

    DEL TERCER GRAU MANIC

    PER ALDO LAVAGNINI (MAGISTER) .

    La cultura d'un poble es pot mesurar pels llibres escrits en la seva llengua.

    Manual del Mestre 1 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

  • MANUAL DEL MESTRE

    Aldo Lavagnini (Magister)

    AL MESTRE El tercer grau de la Maoneria, el significat del qual teniu ara el privilegi de conixer i realitzar, com resultat dels vostres esforos encaminats a la comprensi del primer i del segon, s el smbol natural de la perfecci humana que s'aconsegueix per mitj de l'esfor constant a transcendir i superar les humanes debilitats i limitacions. Mestre -del llat magister- es diu efectivament, a aquell que s magis (o sigui ms) que els altres: ms savi i just, ms gran moral, intellectual i espiritualment; un home superior en tots sentits i per extensi aquell que ha superat l'estat purament hum de l'evoluci i s'ha convertit en ms que home. Ser mestre s, doncs, una mica ms que conixer les paraules i fer els signes d'aquest grau: la realitzaci de la qualitat de tal s, per a l'home, la Suprema Conquesta a la que pot aspirar, aquella Conquesta que es troba simbolitzada per la mstica petita branca, amb la qual els mestres maons es vanen haver travat directe coneixement. La seva transcendncia es troba demostrada tamb pel fet que les paraules i signes que es comuniquen en aquest grau, es consideren com mers substituts de les paraules i signes reals, els quals, evidentment, han de ser buscats i oposats individualment, per mitj d'un esfor personal. La Ignorncia, el Fanatisme i l'Ambici que mantenen a l'home en un estat d'inferioritat i esclavitud moral han de ser individualment venuts i superats, desprs d'haver-los reconegut com fadrins dolents en el recinte interior del nostre sser, perqu la veritable paraula -perduda per causa d'aquests tres enemics naturals de l'home- pugui trobar-se, amagada sota aquell ram, manifestant la Fora Omnipotent, amb la qual noms s'aconsegueix el magisteri.Per no s la nostra intenci, en aquestes breus paraules que dirigim al germ lector abans d'entrar en matria, anticipar la revelaci del Misteri Inicitic que es troba amagat en aquest grau, la importncia del qual es manifesta suficientment en el nom d'exaltaci donat a la cerimnia amb la qual es rep al candidat. Amb tal revelaci volem indicar nicament el cam per al reconeixement individual de la Veritat.

    L'nica cosa que intentem ara, s fer palesa el propsit d'aquest "Manual" com el d'una guia que conduir a la comprensi del que realment significa el Magisteri, i de com hem de dirigir els nostres esforos per a aquest intent, en el que poden concentrar-se les ms profundes i vitals aspiracions humanes. Encara que els nostres diplomes i el reconeixement dels altres germans palesin la nostra qualitat de mestres maons, el Real Magisteri de l'Art no pot ser

    Manual del Mestre 2 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

  • actualment per a nosaltres mes que una aspiraci, encara que sincera i profunda, a la qual nicament podem dirigir els esforos de la nostra Intelligncia i Voluntat. s, doncs, necessari que comprenguem i sapiguem per a saber voler: d'aqu madurar l'embranzida que, amb el poder del silenci de qui coneix el misteri del ms enll, ens conduir al resultat desitjat. Aquest, en les seves quatre paraules, s la frmula de la realitzaci; cadascuna d'aquestes paraules tanca i sintetitza tot un esfor, l'efectivitat del qual produx el resultat. En particular, l'esfor de conixer, implica un llarg perode d'estudi i meditaci, que ha de comprendre els subjectes ms diferents; per aquesta ra, encara que tota la Maoneria pugui concentrar-se en els seus tres graus fonamentals o simblics -i la seva Doctrina ja pugui considerar-se tancada i sintetitzada en el primer, doncs .l'esfor per a aprendre s el qual ens condux a les ms elevades realitzacions,- i el tercer grau justifiqui plenament l'atribut de "sublim", la realitzaci perfecta del significat d'aquests graus (com preliminar necessari per a la seva realitzaci efectiva i operativa) fa inevitable l'adjunt d'altres graus suplementaris, que ajudin al candidat per a millor comprendre i realitzar en el seu doble valor filosfic i operatiu la mstica Doctrina que es tanca simblicament en els primers. Aix, doncs, aquest "Manual", mentre d'una banda representa el complement dels dos que ho precedeixen, s igualment, una introducci i preparaci per als successius, en els que es completar l'estudi del que, al nostre judici, constitux la veritable Maoneria. Com els precedents, i en harmonia amb el pla que fa d'aquests "Manuals" els toms successius d'una mateixa obra, el present es divideix en quatre parts. En la primera s'estudia el significat de la cerimnia d'exaltaci, aix com dels signes i paraules de la mateixa. Com les dels dos graus precedents, aquesta cerimnia s la frmula per a la realitzaci individual del Magisteri, que fa del candidat un adepte eficient de la Gran Obra. Aquesta t un doble sentit, individual i collectiu, inseparables l'u de l'altre, com aspectes interior i exterior d'una mateixa cosa. En altres paraules, el que es realitza interiorment es fa potncia o Fora Operativa exterior, i per tant responsabilitat i activitat necessries en el mateix pla, doncs, com vam dir en el Manual precedent, els talents que s'arribem a posseir, no es fan efectius sin amb i pel mitj de l's dels mateixos. Per consegent, el servei s la Llei Suprema de l'Evoluci Individual, i mai podr un arribar a ser veritable Mestre, fins que no hagi comprs el que significa. I el Servei del Mestre ha de distingir-se per la qualitat fonamental de l'Amor que caracteritza aquest grau, en el que no s'ha de buscar un salari exterior o interior -com en els precedents graus,- per constituir aquest una identitat amb aquell: el mateix Servei, i l'Amor que en ell s'expressa ha de ser el salari del Mestre. La segona part examina els smbols i conceptes inicitics propis d'aquest grau, relacionats respectivament amb els nombres set, vuit i nou, mitjanant els quals s'arriba a la comprensi de la dcada; i, a ms, amb la Retrica, la Msica i l'Astronomia la tercera del trivium i les dues ltimes del quadrivium, que, com les precedents tenen per a l'iniciat un sentit ntim diferent del seu sentit prof, per estendre's en una nova dimensi. La tercera part s'ocupa de la necessria aplicaci moral i operativa que ha de fer-se dels smbols, instruments i coneixements que es relacionen amb aquest grau, la individual realitzaci del qual fa de fet al Mestre Ma i li confereix l'efectivitat dels drets i privilegis que es troben implcits en aquest grau i que sn la conseqncia d'una justa i perfecta observana dels corresponents deures.

    Manual del Mestre 3 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

  • Finalment, en la quarta s'examina l'avenir que t destinat la nostra Instituci, com resultat natural del seu passat, actualment operatiu. Es contesta aix -pel que es refereix a la Societat- a la tercera pregunta de l'Esfinx, que especialment es refereix a aquest grau, i que l'ajustada contestaci individual, consagra com a tal al perfecte Mestre Mas. Estem segurs que els nostres esforos a donar a conixer als Maons l'essncia real de la nostra augusta i gloriosa instituci no deixaran de produir, amb la cooperaci indistintament de tots els que ens llegeixin, el resultat que ms ambicionem: una millor comprensi i realitzaci del Pla del Gran. Arquitecte en relaci amb la nostra Ordre, al que tots tenim el privilegi i el deure cooperar. La unificaci manica, a la que especialment han de dirigir-se els esforos dels Mestres, no pot ser sin el resultat natural i inevitable d'una millor comprensi del que s en realitat la nostra Ordre, aix com de la seva unitat indivisible; el resultat dels esforos de tots els que amb bona voluntat es proposen i fan segons millor poden, obra manica. Fent, cadasc en la Llotja i Organitzaci Manica a la que pertany, una Obra inspirada per la seva ms elevada comprensi de les Fins, Ideals i Propsits de la Instituci, la Maoneria progressar efectivament per sobre de les seves actuals divisions externes -inevitables fins que la Maoneria romangui principalment polaritzada en l'exterior. Comprenent, igualment, cada ma l'esfor dels altres a realitzar un mateix pla, cessar tot motiu de divisi, aix com tota arbitrria distinci de regularitat i, en un esperit de Comprensi, Tolerncia i sincera Fraternitat seran venuts i bandejats els tres enemics simblics de la nostra Instituci. Treballem, doncs, amb aquell Amor, amb el qual es complementen l'Alegria, el Fervor i la Llibertat del Fadr, i ens farem dignes de la nostra qualitat de Mestres Maons, rebent en l'obra el salari que ens competeix.

    PART PRIMERA L'EXALTACI AL MAGISTERI

    Poques cerimnies poden oferir, amb igual senzillesa, un aspecte tan trgic i un significat tan sublim com aquesta amb la que es rep al Fadr en la Cambra dels Mestres. La seva primera acollida s, doncs, tot el contrari del que aquest hagus esperat al principi , com premi dels seus esforos: se l'hi introdux brutalment en aquesta Cambra, sota l'acusaci d'un crim misteris que acaba de ser coms, del que no pot comprendre ni la naturalesa ni la ra. Se l'hi sotmet a un interrogatori sever, que

    Manual del Mestre 4 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

  • noms li revela les sospites que pesen sobre ell, sospites que no dissipen enterament la blancor de les seves mans i del seu mandil. L'hi fa passar, com prova decisiva, sobre el mateix cadver, per a tenir la seguretat que els seus peus no vacillin en l'acte. I, finalment, esdev ell mateix protagonista de la tragdia, sucumbint al seu torn sota els cops dels assassins simblics, prenent el mateix lloc del cadver amb el qual ha d'identificar-se, com els antics iniciats en els Misteris de Osiris, rebent la participaci del dolor de tots els presents. Aquesta mort o caiguda simblica en poder de les forces que personifiquen la causa del mal, s el preliminar necessari per a la successiva anagogia o resurrecci que espera a l'iniciat en la seva exaltaci, el seu perfecte "renaixement" en la conscincia del Real que s Vida Eterna, Immortal i Permanent. No s'arriba, doncs, el Magisteri de l'Art Real sense passar per la mort -i per totes les condicions i circumstncies anlogues de la vida- amb peu ferm i segur, que tingui el poder de superar-la, com les altres illusions de les quals sn esclaus els homes. Doncs quan cessa el temor de les coses, cessa tamb la nostra creena en el seu poder, i, en conseqncia, el seu mateix poder sobre nosaltres i sobre la nostra existncia. Llavors cessem de ser esclaus d'elles. Examinem ara les diferents etapes preliminars d'aquesta regeneraci o renaixement individual, segons se'ns presenten en aquesta cerimnia, les quals tenen el poder de conduir-nos efectivament al Magisteri, una vegada que sapiguem realitzar-les, com complement de les que hem aprs en els graus anteriors.

    L' ACUSACIL'acusaci que duu al fadr davant el llindar de la Tercera Cmera -acusaci que es refereix a un crim encara desconegut per a ell - s el primer element que es presenta a la nostra consideraci. Els altres Mestres ho reben primer com jutges inexorables de la seva conducta i de les seves intencions: un judici semblant al de Anubis, en aquell Ritual Inicitic egipci que es diu el "Llibre dels Morts". Les seves bones i dolentes accions passades i la seva conducta i intencions presents han de ser pesades amb tota equitat i justcia, doncs amb aquestes es tracta d'esmorteir aquelles, per a preparar-se dignament al futur que li espera.

    La seva conscincia, el mandil la blancor del qual s'examina primer, abans d'admetre'l, ha de ser lmpida i sense taca (tots han de convncer-se d'aix) i les seves mans, smbols del pensament i de la voluntat que concorren en l'acci, han de ser igualment pures i netes, perqu es facin instruments d'un Poder transcendent que ho far superior als altres aprenents i fadrins.

    Manual del Mestre 5 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

  • La Ignorncia, el Fanatisme i l'Ambici han de cessar de enfosquir la claredat de la seva manifestaci exterior -la pell d'anyell, emblema d'innocncia que li serveix de davantal,- aix com la seva ment i els seus desitjos: els tres han d'haver-se purificat, en el constant treball dels dos graus anteriors, com preliminar necessari a l'admissi en un estat de realitzaci ms elevat. Obtinguda aquesta doble asseveraci, se li franqueja l'ingrs en la Cambra dels Mestres, per mitj de la paraula de pas que ell no coneix encara, doncs no ha arribat al Magisteri de l'Art de la Sublimaci dels Metalls, a la qual es refereix, i tampoc ha passat per aquella mort simblica, que igualment indica.

    LA RETROGRADACI No obstant aix, com ara ha de completar la retrogradaci que va caracteritzar el seu cinqu viatge de Fadr, per a arribar novament al llindar de la seva recepci com Aprenent, aquesta paraula que representa un nou pas en darrera, del segon al primer grau, se li demana, desprs d'haver-lo despullat del mandil, que se li don al final dels tres primers viatges de la seva iniciaci. Efectivament, en el seu cinqu viatge, contemplant l'Estrella Flamgera que brilla a l'Occident -a semblana de la rosassa que es troba sobre les catedrals, que illuminen els llamps del sol quan declina,- el Fadr fa al revs el recorregut del Quart Viatge, en el qual l'esquadra del judici s'havia ajuntat a la rectitud de les seves aspiracions. Ara ha de realitzar, igualment al revs, els tres primers viatges simblics de les proves del Foc, de l'Aigua i de l'Aire, desprs dels quals se li va permetre veure la llum de la Veritat, que nicament brilla sobre el Cam de la Virtut. Procedint novament, del reconeixement de la Primera a la prctica de la Segona -moviment dels peus esquerre i dret, - fixa encara la seva mirada sobre l'Estrella que reflecteix la mateixa Veritat, en la seva intelligncia i el seu cor guiat per la punta de l'espasa (emblema de la Veu silenciosa de la conscincia) franqueja la Porta del Temple amb moviment retrgrad, s a dir, al revs de com ho va fer d'aprenent. Les paraules greus que surten de la foscor que encara es troba, per a preguntar-li si realment s innocent del crim que acaba de cometre's, reproduxen en nova forma el simbolisme del calze d'amargor que, aix com abans havia de precedir als viatges o estats de progrs, ara segueix a la retrogradaci que els representa. Aquesta amargor no podria ser millor representada que per l'atmosfera de "duel i consternaci" que regna en la Tercera Cambra, que, no obstant aix, s sobretot una emblemtica reproducci de la Cambra de Reflexi. Convidat a tornar a asseure's, el smbol de la mort es fa novament pals davant dels seus ulls, mentre l'interrogatori al que se'l sotmet recorda el seu primer testament inicitic, i tamb l'interrogatori complementari que se li fa al recipiendari, abans de dur-li a realitzar els viatges.

    LA CAMBRA DEL MIGCom el sol s'ha ocultat en la regi tenebrosa de l'Occident i tamb ha desaparegut l'Estrella vespertina que va illuminar la seva retrogradaci, en la nit que ara ho envolta, les mirades del candidat han de dirigir-se novament cap a l'Orient en la recerca d'un signe precursor de la Nova Llum del Dia. Aqu l'nica llum s la que projecta una calavera -imatge de les ombres de ultratomba que es dirigeix sobre el macabre cos del crim, que ocupa el lloc de l'Ara.

    Manual del Mestre 6 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

  • Aquesta s la Cambra del mig, el Centre Ocult de la Vida, amagat en les ombres de la matria, a la qual no s'arriba sin passant per la mort, o sigui, enfrontant-se sense temor amb els fantasmes del ms enll. s aquesta cambra una reproducci amplificada, ms trgica i ombrvola, de la mateixa Cambra de Reflexi, l'ntima cambra de la conscincia, el lloc secret del cor, en el qual l'hi havia deixat en completa solitud, abans d'admetre-se'l en les successives proves de la iniciaci. Aqu tamb se li presenta el smbol de la mort, entre els dos Principis de la Vida: el Sofre i la Sal, refigurats per les dues columnes que es troben en els seus dos costats, perqu realitzi el seu propi mercuri filosfic individual.

    La llum que enllumena la Cambra del Mig

    Altra vegada es troba en una gruta fosca -l'antre de Mitra- i ha de visitar l'interior de la terra, s a dir, penetrar dintre de l'aparena exterior de les coses i de si mateix, reconeixent la Vida Eterna i Immortal del Ser Individual, en la mort aparent de la seva personalitat. Per aquesta vegada ha de penetrar ms endins, ms ntima i profundament, en el lloc secret en el qual s'amaga la Realitat Veritable de l'univers i del seu propi sser: ha de trobar el Sol de la Vida enmig de la nit de la Foscor i de la Mort. Aqu ha d'exercir-se el seu sis sentit -el discerniment- que constitux la Llum Interior del seu sser: aquella llum que no pot venir sin del centre del seu propi crani, on t el seu seient aquesta qualitat, nica que pot guiar-lo en les tenebres dels sentits, projectant la seva llum entre les ombres de la matria, en la mscara de la Vida, representada pel cadver amb que s'enfronta.

    EL MISTERI DE LA VIDA I DE LA MORT Per aquesta ra, les preguntes que se li fan estan sintonitzades amb el Misteri, envoltat del qual es troba, referint-se als problemes que tenen relaci amb la vida i la mort. El smbol d'aquest tercer grau s, doncs, en la seva essncia, la mateixa allegoria dels Misteris Majors de l'antiguitat, que seguien als Misteris Menors, representats pels dos primers graus manics, Aqu com all, el recipiendari ha de ser primer espectador i desprs protagonista d'un drama que acaba amb la seva simblica mort, a la qual segueix una igualment emblemtica resurrecci o "aixecament", que realitza la seva exaltaci. Abans del drama s, doncs, oport que el candidat expressi les seves prpies idees sobre la vida i la mort que ho duen a reconixer la diferncia entre personalitat i individualitat, i com la mort d'aquella condux a l'exaltaci d'aquesta. En relaci amb aquest problema fonamental, se li faran altres preguntes d'ordre prctic sobre el dret de matar i la veritable naturalesa de la solidaritat manica, que neix del reconeixement que un tal dret en cap cas, pot enterament justificar-se.

    Manual del Mestre 7 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

  • Qu s la vida? Qu s la mort? Noms l'Iniciat en la Realitat, noms qui sap penetrar-la amb la Llum Interior i l'ull del discerniment, pot contestar satisfactriament per si mateix a aquestes dues preguntes que constituxen un misteri profund, impenetrable i paors per als profans, per al real enteniment dels quals, de res serveixen els postulats i dogmes de les diferents escoles cientfiques, filosfiques i religioses. La Vida s, doncs, quelcom que es manifesta des d'endins cap a fora, i que no d'altra manera pot per tant reconixer-se, en la seva ntima essncia i profunda Casualitat, sin passant per mitj de la intelligncia des de l'exterior a l'interior, i fent-se'ns, d'aquesta manera, individualment patent la Realitat Invisible que s'amaga i expressa en l'aparena visible, en una obra d'incessant construcci que origina totes les formes i substncies orgniques, estudiades per la Biologia. Quan se sap el que s la Vida, es considera a la Mort com una cessaci aparent, que s realment un canvi en la manifestaci exterior d'aquella, que mai cessa, que mai va tenir principi i, sent eterna, s immortal i indestructible fins a en la forma o matria que es manifesta, doncs aquesta segueix sent vehicle i instrument per a noves infinites expressions externes de la Vida Interior. Coneixent-se aquesta Veritat i realitzant-se en l'ntim del cor la seva ms profunda significaci, queda un llibertat per a sempre del temor de la mort; ats que la visi de la Vida, com realment s en essncia, encn una torxa davant la qual desapareixen i fugen les ombres i els fantasmes del ms enll. Aix contesta l'Iniciat a la pregunta On anem?, que a tots, indistintament, ens presenta la mstica Esfinx de la nostra vida exterior, l'encertada resposta individual de la qual, concreta l'objecte real dels Grans Misteris: a la Conquesta de la Immortalitat.

    PERSONALITAT I INDIVIDUALITAT El discerniment entre les dues polaritats del ser hum, que es distingeixen amb el nom d'Individualitat i Personalitat, es fa necessari per a aquest objecte. "Personalitat" -del llat persona- va significar originriament "mscara", sent, per tant , l'antifa o aparena amb la que es cobreix la nostra Vida Interior en la seva manifestaci. s, en altres paraules, el nostre sser fsic-psquic que constitux a l'Home Mortal i la Ment Objectiva en la qual se'ns manifesta la realitat fsica i es cristallitzen les nostres creences, errors i prejudicis, aix com els vehicles o mitjans exteriors que se serveix per a constituint els seus cossos astral i fsic. Aquesta part ms material del nostre sser, aquesta la seva pela o embolcall, neix, mor i es regenera reproduint-se en formes semblants. Aquestes variacions i reproduccions constituxen el Misteri de la Generaci amb el qual ha d'enfrontar-se el Fadr per a conixer el significat de la lletra G, que est en l'arrel de totes les manifestacions de la vida. La "Individualitat" s alguna cosa molt diferent, per ser el principi indivisible del nostre sser i de la universalitat de la vida: s, doncs, el que hi ha en nosaltres d'Etern, Permanent i Immortal, el que persisteix a travs de totes les mudances exteriors de la personalitat, sense que aquests puguin afectar-la. El reconeixement individual, o conscincia intima acompanyada per una absoluta certesa, de la seva Realitat, s el que fa al veritable Mestre, en quan confereix i fa efectiva la Immortalitat. Morir per a la illusi de la personalitat i renixer a la Llum de la Realitat que constitux la nostra Vida Individual i el nostre ms veritable sser: heus aqu en poques paraules la tasca que realment li competeix al recipiendari, qui, en la Cambra del Mig de la seva prpia conscincia, es troba enfront del Misteri de la Vida i la Mort.

    Manual del Mestre 8 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

  • EL NOSTRE DEURE CAP A LA VIDA

    El reconeixement de la unitat indivisible de la Vida Universal posa el discerniment individual de l'Iniciat enfront del problema del "dret de matar" i li fa reconixer la fonamental illusi d'un tal dret, que pot sortir nicament de les ombres de la Ignorncia, del Fanatisme i de l'Ambici causa de tots els crims i de la mateixa mort en els seus diferents aspectes. En la ignorncia, doncs, es resumeixen totes les illusions que l'Iniciat ha de vncer amb la Llum de la Realitat; en el fanatisme totes les passions que ha de dominar i transmutar; i en l'ambici tots els egoismes que han de ser superats amb l'Amor: la primera victria es refereix a la prova de l'aire, la segona a la prova de l'aigua i la tercera constitux la veritable prova del foc. Si la Vida s Una, matant una qualsevol de les seves expressions exteriors, ens matem a nosaltres mateixos, sent tot Can germ exteriorment i idntic interiorment amb l'Abel (1) sobre la persona del que hagi pogut aixecar la seva m. Aquest crim originari s, doncs, conseqncia del pecat original, que s la illusi, simbolitzada per la Ignorncia, que atreu a si, com companys naturals, al Fanatisme i l'Ambici. El dret de matar mai existeix per a l'Iniciat, que ha de sobreposar-se a les seves causes, vencent tot error i prejudici, fent-se immune a tota passi o fanatisme sectari (religis o anarquista) , i superant tota ambici o desig naturalment egoista. Aix realitza el seu deure de solidaritat envers tots els ssers indistintament, envers totes les manifestacions de la vida, i contesta satisfactriament a les tres preguntes del seu testament com Aprenent, que constituxen el seu Programa Inicitic, posant en prctica el Gran Manament: "Ama al Principi Universal de la Vida amb tot el teu cor i al teu prosme com a tu mateix".

    EL PODER DE L'AMOR

    El Poder de l'Amor s, doncs, la Clau de tots els poders del Magisteri: l'Amor que s'expressa i ha d'expressar-se en creixent capacitat de donar. nicament "esforant-se a donar" el que t, sap i s, ascendir les dues graderies que ho separen de l'estat de Fadr al de Mestre. A fi de "donar" l'hi convida a fer altres dos viatges que s'ajunten als cinc del Fadr per a completar el mstic nombre set, els quals s'acaben prop del Segon i del Primer Vigilant, als que brinda, respectivament, les Paraules d'Aprenent i Fadr. En aquests dos viatges tamb se sintetitzen i es revisen les proves esforos i progressos realitzats durant el seu pas a travs dels dos primers graus. Comena aix per a ell una nova etapa evolutiva, desprs del retorn que ho havia condut altra vegada, en la Cambra de Reflexi, enfront de les aparences emblemtiques de la mort, els Principis de la Vida i el seu propi testament inicitic. La paraula d'aprenent que li demana el Segon Vigilant s la nova fe que reneix en el seu cor, desprs d'haver-se enfrontat amb el Gran Misteri, a la llum del seu discerniment individual. La paraula de fadr que li exigeix el Primer s igualment la manifestaci de l'esperana, que s com l'Estrella Matutina que illumina la seva sendera, permetent-li progressar . Es troba aix en condici de complir un tercer viatge misteris, que ho far "passar sobre la mort" i ho conduir a viure realment, en comptes de ser simple testimoni, com

    Manual del Mestre 9 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

  • protagonista, el drama simblic, que constitux el subjecte central del Tercer Grau. Per, abans se li pregunta si est disposat per a travessar "el negre trtar" dels misteris del ms enll, per a poder gaudir de "la Pau de l'Olimpi" que res tindr el poder de torbar, demostrant aix als presents, amb la tranquilla i serena seguretat de la seva marxa, que es troba immune de tota complicitat en el crim que se li van imputar, a l'ingressar en la Tercera Cmera, per haver "tornat", en virtut del seu discerniment espiritual, a l'estat ednic primitiu d'innocncia (2), lliurant-se del Pecat Original de la Illusi.

    LA "MARXA MISTERIOSA" DELS MESTRES

    El tercer viatge, d'Occident a Orient, ha de complir-se, doncs, per un nou i ms recte cam desconegut en els primers dos graus, o sigui per mitj de la marxa misteriosa dels Mestres, que li fa ingressar en la qualitat d'aquests passant per damunt del tmul amb el qual s'havia enfrontat i quedant a l'Orient, front del Ara, desprs de dues etapes que ho van conduir cap al Sud i cap al Nord. Aquest pas per un cam estrictament interdicte als Aprenents i Fadrins, per representar el Sancta Sanctorum, o b el veritable Temple, imatge del Temple Salomnic, enfront del que es troben les dues Columnes (dintre del Temple Allegric de l'Univers i de l'Home, indicat per la Llotja en els dos graus), s en si emblemtic. Es materialitza, doncs, amb aquest ingrs, el pas per la cmera del mitg, que es troba igualment en l'Univers i en l'home i simbolitza el sagrari ntim de la conscincia, en el qual es realitza la unitat de l'u amb l'altre. Aix com succex amb els dos estats positiu i negatiu de la conscincia, el plaer i el dolor, l'expansi i la contracci, produts pels dos Principis del B i del Mal (una de les accepcions de les dues columnes), aquest lloc central es troba pavimentat de quadrats blancs i negres, disposats alternativament, com en un tauler d'escacs, representant la unitat i continutat dels oposats. Com sobre el tauler dels escacs, aqu es juguen totes les grans partides de la vida, i les victries somriuen ms fcilment a qui spiga conservar-se ms desapassionat i ser. Per a arribar al Magisteri cal saber passar i romandre, amb peu igualment ferm, sense vacillar o deixar-se impressionar, per aquests dos estats oposats de la conscincia, fins a convertir-se en amo sobir i absolut dels mateixos. Cal sobreposar-se per complet a aquestes dues condicions contrries del nostre sser interior, resistint i superant els impulsos que ens fan vctimes passives de l'u o de l'altre. En altres paraules, el coneixement del b i del mal, que s'efectua per mitj del Poder Enganyador de la Illusi (simbolitzat en la serp bblica que condux a l'home al pecat, vctima i conseqncia d'aquesta mateixa illusi quan l'home es queda a l'exterior d'un tal coneixement) ha de fer-se d'una manera distinta per a l'Iniciat que aspira al Magisteri (que s domini complet de la Naturalesa Interior com Exterior), ingressant en el centre d'aquest Poder de la Illusi i vencent-lo i superant-lo amb el discerniment de la nica Realitat. Reconeixem aix que existeix una sola Realitat, i que aquesta s el B; mentre tot el que se anomena mal, s producte i conseqncia de la mateixa illusi. La conscincia del mal queda aix venuda i bandejada per a sempre, i amb la mateixa, el seu poder sobre l'home la seva arrel interior, dintre del seu sser, que s causa de la manifestaci fsica. Aix queda net el cor del pecat original, i havent-se restitut intellectualment, pel seu coneixement de la Veritat, al primitiu estat d'innocncia (i de tota complicitat en els crims ocasionats per la Ignorncia, el Fanatisme i la

    Manual del Mestre 10 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

  • Ambici, els quals tenen el seu origen en aquest pecat), pot dignament aspirar al Magisteri. Aquest reconeixement es fa en tres etapes distintes, les quals repeteixen altra vegada els tres viatges de l'Aprenent i les tres simbliques proves de l'Aire, de l'Aigua i del Foc. En la primera etapa t un que vncer la Ignorncia, partint de l'Occident -la regi de l'aparena, dominada pel dualisme que representen les dues columnes, simbliques dels dos principis oposats i complementaris- i parant-se al Sud, s a dir , en un estat de conscincia aclarit per la Llum de la Veritat. En la segona dominar el Fanatisme, passi que fa de l'home un esclau ms o menys inconscient de la seva prpia emotivitat. s, doncs, necessari partir aqu de la clida regi del Sud, dominada encara per les passions, i parar-se davant el judici sever de la ment, que es troba a l'Orient, del costat Nord, que caracteritza aquest domini que un adquireix i realitza sobre si mateix. Finalment, la tercera etapa -partint del Nord i parant-se a l'Orient, al terme del quadrilter de quadres blancs i negres- mostra la purificaci completa de tot egoisme o ambici, i de la mateixa fredor implcita en el domini realitzat sobre les passions, arribant a la plena Conscincia de la Unitat de l'sser, que resideix en l'Orient, origen de la Vida i font primera i eterna de les seves diferents manifestacions. Microcsmicament la marxa s'efectua, amb un sentit anleg, des del cap del cadver simblic (victria sobre la Ignorncia, amb el coneixement de la Realitat) al pit i bra dret (domini del Fanatisme i dels impulsos que provenen del cor), i d'all, passant pel ventre, per a passar-se del costat de la cama esquerra (domini dels instints i de l'Ambici que cerca la seva satisfacci). Els seus peus junts, formant una escaire obliqua, estan ara davant dels peus del mort, indicant que, identificant-se amb aquest, est destinat a prendre el seu lloc, per a poder renixer en ell una nova vida, arribant per mitj de la seva resurrecci espiritual, a aquell grau de major perfecci que resulta, d'aquest procs de palingensia o regeneraci.

    LES SET OBLIGACIONS

    Per abans que aix pugui verificar-se, ha de segellar el recipiendari, amb els dos genolls junts davant de l'Aura, com smbol d'extrema humiliaci que ho predisposa a la suprema exaltaci, amb un nou jurament, els seus nous propsits i disposicions altruistes. La primera de les obligacions que el futur Mestre ha de reconixer, per a ser digne d'aquest ttol, s la del secret sobre el simbolisme del grau, pel que fa a tot prof i tamb a tot ma que no hagi obtingut legalment aquest grau en una Llotja de Mestres La segona s la d'obeir a les "lleis i regles de l'Ordre". Amb aquestes Lleis i Regles han d'entendre's principalment les que no estan escrites, formant el Corpus tradicional de la Instituci, del qual tot Mestre Ma t el deure fer-se fidel intrpret i dipositari, devent-se iniciticament considerar com secundria en importncia, l'afegida petici d'obedincia a particulars Estatuts i Reglaments. La tercera es refereix al deure de la discreci, que el Mestre Ma ha de practicar amb Amor i Benevolncia, evitant relatar qualsevol cosa que pugui comprometre, delatar o perjudicar a un germ, "guardant els secrets dels germans com si fossin propis". Les dues obligacions que segueixen es refereixen a la fraternitat, que s el primer deure de tots els Mestres Maons, en els seus dos aspectes negatiu i positiu. No ha de parlar

    Manual del Mestre 11 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

  • malament de cap germ, ni escoltar a qui ho faci, sin sempre defensar-lo; no ha d'atemptar a l'honor de les seves famlies, sin, igualment, defensar-les quan sigui necessari; ha d'emparar i socrrer a tot M:.M:. "errant, necessitat o perseguit", i socrrer igualment a les seves vdues i orfes. Finalment, ha d'acudir a la crida de qualsevol M:.M:. que faci el signe de socors, encara que hagi d'arriscar la seva prpia vida o la seva posici. La sisena s el deure d'esforar-se per a fer efectiu, amb el domini de si mateix i l'activitat en B de l'Ordre, el Magisteri efectiu de l'Art. Quant a la setena, segella i confirma definitivament la seva qualitat de Membre de l'Ordre de la qual promet ser per a sempre "un adepte fidel", treballant amb totes les seves forces pel seu engrandiment i dignitat. Com per als dos graus precedents, tamb aqu hi ha un cstig simblic, al com voluntriament se sotmet qui falts al jurament: partir el cos en dues parts arrencant i cremant les entranyes i llanant al vent les seves cendres. Aquesta divisi del cos en dues parts, preliminar de la seva descomposici en diferents trossos, com la que s'efectua per part de Tif, simblic del geni del mal, sobre el cos de Osiris, s caracterstica de la divisi o completa separaci entre les dues parts o polaritats Superior i Inferior, (o sigui oriental i occidental) de la humana naturalesa, que sn respectivament la Individualitat (el Mestre intern o Ego Superior, immortal i div) i la Personalitat (el seu company o Ego Inferior): el ternari Consciencia-Intelligncia-Voluntat (representades, respectivament, pel pit, el cap i els braos) i la seva expressi exterior per mitj dels instints (representats per les entranyes) , que, segons siguin dominats o dominin a l'home, contribuxen a sostenir i elevar el temple de la seva vida individual, o b a destruir-lo. La part instintiva de l'home ha de ser, doncs, "llanada i cremada" ats que no s'aconsegueixi dominar-la, ja que es converteix en obstacle per al seu progrs o exaltaci. Per aquesta ra, qui no assoleix aconseguir la regeneraci individual (espiritual i fsica) simbolitzada en el Magisteri, es troba subjecte a la mort i a la necessria reencarnaci, arrencant-se i cremant-se amb aquesta separaci -cada vegada que un es desencarna - als instints que constituxen la personalitat, al "home mortal".

    LA LLEGENDA DEL GRAU La llegenda o "llegat" d'aquest grau (el testament filosfic que cada Mestre Ma rep amb el grau i del que es fa, per mitj de la seva recepci, fidel dipositari) s l'adaptaci histrica d'un relat simblic; la disfressa, sota una nova forma, ms adaptada a l'esperit dels temps, de relats, mites i llegendes inicitiques anteriors, amb els mateixos elements allegrics i la mateixa significaci fonamental. La transmissi de la veritat per mitj d'allegories i llegendes simbliques s, doncs, un costum inicitic que es remunta a la ms llunyana antiguitat, a la qual es van subjectar constantment els Savis i Iniciats de tots els pasos. Presentant la Veritat sota la forma d'un conte mtic o histric, o participant d'ambdues qualitats- tenim l'avantatge que aquest conte pot ser transms ms fcilment i conservar-se en la seva essncia fonamental, a travs de totes les edats i els canvis que es verifiquen en els pobles i en els idiomes. Mentre un conte o relat donat o enquadrat en esdeveniments o personatges histrics, s'aprn, es repeteix i es recorda amb facilitat i suficient fidelitat, independentment del grau individual de comprensi del seu significat simblic -tot i que l'existncia de tal significat no sigui ni llunyanament imaginada,

    Manual del Mestre 12 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

  • no succeiria el mateix, amb la pura i directa exposici filosfica de la Veritat que es tanca i vol revelar-se per mitj de tal conte. Quan, doncs, es comunica o es revela una determinada Veritat, la possibilitat de la seva fidel transmissi s, al contrari, molt limitada, ats que estreba primerament en una clara i perfecta comprensi de la mateixa per part de tots els anells que serveixen per a aquesta transmissi. Quan sigui tal comprensi ofuscada i deficient en un noms d'aquests anells, la cadena es trenca i es fa ms difcil reprendre-la. Aquesta s la ra per la qual els purs ensenyaments espirituals i filosfiques estan fcilment subjectes a degenerar amb el temps, ats que no siguin escrites per genuns intrprets, i que aquests escrits siguin destruts i alterats. A ms, algunes vegades, la clara revelaci d'una veritat pot ser perillosa tant per quins l'expressa com per quins la reben, en proporci de la seva comprensi, no solament quan aquesta comprensi sigui deficient, de manera que aquesta Veritat noms s entesa a mig fer, sin tamb quan la ment i els propsits de la persona no siguin suficientment purs, i fins que procurin aquests treure el major profit de tal coneixement. Perqu una persona animada per dolentes intencions, s tant ms perillosa per als seus semblants com ms sap; i a ms, sempre i en onsevulla hi ha ignorants, fantics i ambiciosos llests per a lapidar, crucificar o suprimir d'altra manera, a qui siguin reconeguts com anunciadors o promulgadores de veritats que, ells no comprenen o que consideren perilloses per als seus interessos. La mateixa llegenda del grau, aix com els usos rituals manics, ens ensenyen que la veritable paraula -com smbol de la mateixa Veritat i de la seva comprensi ms profunda- noms pot "murmurar-se a cau d'orella" als que hagin donat proves de la puresa de les seves intencions, arribant al "grau de comprensi" que es necessita, per mitj de l'estudi de la reflexi i de la meditaci, sense els quals de res serviria, quan no fos perillosa, la seva revelaci prematura. D'altra banda, el mateix que els altres smbols geomtrics i figurats, una llegenda simblica t l'immens avantatge si es fes fcilment receptacle i punt de suport, no noms d'una, sin de moltes - pogussim dir infinites - revelacions de la Veritat, sent cada revelaci especialment adaptada i vital per a la persona que la intux o la descobreix. El seu carcter enigmtic i la importncia que se li atribux, sobretot quan es dramatitza en una cerimnia, fan d'una llegenda religiosa o inicitica un poders estmul per a la imaginaci primer -que contribux en vitalitzar-la -; desprs, per a la reflexi i les facultats, racionals de la intelligncia, i finalment per a la intuci que s'exerceix sobre la mateixa, juntament amb les altres facultats, que aix es desenvolupen i treballen conjuntament en la recerca de la Veritat. En altres paraules, es dna, per mitj de la llegenda, la primera lletra, perqu sigui individualment trobada la segona.

    LA CONSTRUCCION DEL TEMPLE El motiu fonamental de la Llegenda s la construcci del temple; s a dir, l'elevaci dels esforos per a una fi espiritual o ideal. El Temple en si s la reuni d'aquests esforos, aspiracions i finalitats comunes, que tendeixen a la Veritat i a la Virtut, amb les quals nicament s'aconsegueix la pau i la dignificaci de l'Esperit. Per aquesta ra es va triar com model el Temple de Salom, sent aquest ltim nom simblic de les qualitats interiors de l'nima, o de l'estat de conscincia que s'aconsegueix per mitj d'aquests esforos. Tamb el nom de "Jerusalem", el lloc o condici interior de reverncia sagrada, s allegric de la seva qualitat.

    Manual del Mestre 13 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

  • Donada la universalitat d'aquests esforos i aspiracions, i per tant de l'obra unitria i unitiva que els realitza, el Temple s'estn de l'Orient a l'Occident i del Nord al Sud, sent el seu objecte reunir als homes "lliures i de bons costums" de totes les creences, religions i nacions.

    Com podem imaginar el Temple salomnic

    Aix, doncs, individus de diferents pobles, diferents cultes i nacions distintes es troben entre els obrers cridats a donar una nica forma exterior a l'Obra Universal, que ha de realitzar-se en tots els temps i en diferents llocs. Concebut per la Saviesa Espiritual, que simbolitza Salom, el Temple s'aixeca per a la Glria, (o sigui, la ms perfecta expressi) del Gran Arquitecte de l'Univers, sent dedicat per a manifestar els seus plans evolutius per al mn, els quals inclouen el Progrs de tots els ssers, de tot poble i naci. Qui comprn aquests plans i s'esfora en realitzar-los per mitj de l'elevaci de la seva prpia vida, dedicada constantment al b dels altres, es fa " Arquitecte" de l'obra. Aix l'obrer tiri Hiram -nom que significa vida elevada -, fill d'una "vdua" de la tribu de Neftal (en la qual s'ha reconegut la Naturalesa, Mare Universal de tots els ssers) , expert en tot gnere d'obres i anomenat per deferncia Ahi (que vol dir, "pare meu"), s enviat i recomanat per Hiram, rei de Tir, a Salom, i s designat per aquest, arquitecte i cap suprem dels obrers, reunits per a la construcci del Temple. Els obrers vinguts de totes parts del mn (en l'esperit de pau, dedicaci i reverncia que es troba simbolitzat en el nom mstic de Jerusalem), tenien diferents graus de capacitat i diferents talents individuals. Era, doncs, necessari dividir-los segons les seves particulars capacitats, per a poder aprofitar la millor obra de cadascun. Per tant, Hiram, home just i equitatiu, constant model de rectitud i benevolncia per als altres i ents en tota classe d'obres, els va repartir en les tres categories d'aprenentes, fadrins i mestres, i els va donar a cadascun la manera de fer-se constantment conixer com a tals, per mitj de "signes, tocs i paraules" apropiats. Havent fabricat personalment per a aquest. fi, i i aixecat davant el Temple dos grans columnes buides de bronze (les quals es troben descrites en el primer Llibre dels Reis, cap. VII, vv. 13-22, va fer Hiram que els aprenents rebessin el seu "salari" prop de la primera, els fadrins prop de la segona i els mestres en la "cmera del mig", s a dir, en un lloc secret que es trobava per dintre i per sobre dels dos; el que vol dir un estat de conscincia superior als que es troben representats per les dues "columnes" o fonaments. Cadascuna de les tres categories es feia reconixer, com s'ha dit, per a poder percebre el salari que li corresponia, o sigui la instrucci i els coneixements que li

    Manual del Mestre 14 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

  • competien, segons el seu grau particular de comprensi i capacitat en aprofitar-los tilment, en l'Obra a la qual estava destinat. Tan sviament dirigida i executada, amb ordre i exactitud, segons les instruccions que cadasc personalment rebia, l'obra avanava rpidament, i la gran majoria dels obrers -en nombre de 70.000 Aprenents, 8.000 Fadrins, 3.600 Mestres i tres Grans Mestres- es trobaven contents i satisfets. A pesar del nombre dels obrers, i si fes tot gnere d'obres, no S'escoltava cap soroll d'instruments de metall, pel fet que les pedres i altres materials es treballaven en les proximitats, on s'extreien, amb l'objecte de no contaminar el lloc sagrat, on arribaven ja preparades per a posar-se en el seu lloc. Aquest silenci evidencia encara ms el carcter espiritual de la construcci, doncs tota obra espiritual ha de realitzar-se en aquesta condici, fora de tot soroll prof. Durant els set anys i ms que va durar aquesta construcci, tampoc va haver pluges. Vol dir que els treballs van estar constantment a cobert, sense que hagus cap indiscreci exterior o interior, com ha d'sser en tots els veritables treballs manics. Igualment va regnar constantment la pau i la prosperitat durant tota l'poca de la construcci del Temple, ha de entendre amb aix que aquestes condicions exteriors han de buscar-se en una anloga i corresponent disposici interior; a ms d'indicar-se que les obres constructives, de carcter permanent, noms sn possibles en poques de pau i tranquillitat econmiques i socials. La construcci es va comenar en el segon mes de l'any quart del regnat de Salom, mentre va estar aquest Rei en correspondncia epistolar amb Hiram, Rei de Tir, que ho va animar i va auxiliar en l'Obra, enviant-li obrers experts i materials apropiats. Amb aix es vol dir que es van aprofitar en aquesta Construcci Unitria tendncies i materials de diferent procedncia, realitzant-se l'Obra en la ms estreta i harmnica cooperaci. Per aquesta mateixa ra simblica, Salom, Hiram Rei de Tir i Hiram Ab, "el fill de la vdua", van ser els tres Grans Mestres que van presidir a aquesta construcci, simbolitzant la Saviesa, la Fora i la Bellesa que sostenen tota Llotja i presideixen tota obra til, bella i duradora. Finalment, el lloc especial triat per a la construcci va ser el Munti Moria, l'etimologia del qual es relaciona amb mara (visi, revelaci), i t un evident parentiu amb Meru, el Mont Sagrat dels Indos, i amb Miriam o Maria; s a dir, en el mateix lloc en el qual Abraham va oferir al seu fill Isaac (Gen. XXII-2). Aix ens dna altres precioses indicacions sobre el carcter eminentment inicitic de l'Obra, que nicament pot aixecar-se per mitj d'un ideal o visi elevada, demanant-se com preu, la mxima abnegaci i sacrifici personal.

    EL "CRIM" Aquesta admirable construcci, concebuda per la Saviesa, realitzada per la Fora i dirigida per la Bellesa, l'Ordre i l'Harmonia, era i s un model de perfecci. Estava molt prxima per a ser conclosa, quan el crim ms odis que pugui ser concebut per la humana perversitat i realitzat per mitj d'aquesta completa inversi dels valors, que acompanya a la Ignorncia, el Fanatisme i l'Ambici, va posar fi d'una manera violenta i inesperada a l'existncia del ms just, bo i desinteressat entre els homes, que ha estat considerat desprs com l'Arquitecte' per excellncia, l'elevat exemple de la qual s'esfora un a arribar, a amb el Magisteri. Tres obrers, de la classe dels Fadrins, jutjant-se per si mateixos dignes del mestratge, encara que no fossin reconeguts com a tals, i volent ser-lo costi el que costi

    Manual del Mestre 15 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

  • (a pesar que no els hi jutgessin encara madurs), van tramar un complot per a apoderar-se per la violncia de la Paraula Sagrada i de les maneres de reconixer-se, dels mestres. Els tres malvats fadrins - els noms dels quals s'identifiquen en la mateixa arrel yubel, que significa "riu" o "senyal", o sigui amb el corrent de la vida i dels interessos materials, que amenacen totes les conquestes i els esforos espirituals -es van esforar, amb tal intent, a obtenir la complicitat d'altres fadris, per nicament van assolir convncer a altres nou, els quals tamb, en l'ltim moment, sacsejats pel remordiment, van preferir retirar-se. Van quedar, doncs, sols els tres cmplices, i com els altres Mestres rarament es trobaven allats, van resoldre obtenir la Paraula per la fora del mateix Hiram, a qui, per la seva bondat, esperaven ms fcilment intimidar.

    Pla del crim simblic

    Van triar el migdia- el moment que el Sol, havent arribat a el zenit, comena a declinar cap a l'occident -com l'hora ms propcia, ats que a aquesta hora el Mestre acostumava quedar-se en el Temple per a revisar els treballs i elevar la seva pregria, mentre els altres descansaven (el Migdia s tamb el lloc on s'asseu el Segon Vigilant, representat per Hiram, en relaci amb Salom i Hiram Rei de Tir que, respectivament, governen l'Orient i l'Occident), i es van apostar en les tres portes del Temple, que per aquell temps quedaven desertes per haver sortit ja tots els altres obrers.

    Quan Hiram, havent acabat la seva pregria, va aparixer per la porta del Sud, el Fadr que es trobava all apostat ho va amenaar amb la seva regla de vint-i-quatre polzades, demanant-li la Paraula i el signe de Mestre. No obstant aix, el Mestre li va contestar com devia: "Treballa i sers recompensat!" Veient el Fadr la inutilitat dels seus esforos, li va copejar violentament amb la seva regla. I havent el Mestre aixecat el bra dret, a fi de parar el cop,

    Manual del Mestre 16 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

  • aquest, destinat a la gola, li va caure sobre l'esquena del mateix costat i li va paralitzar dit bra. Es va anar llavors Hiram per la porta d'Occident, on ho esperava el segon Fadr, que igualment li va demanar la Paraula juntament amb el toc de Mestre, rebent per contestaci: "Treballa i l'obtindrs!" Veient tamb aquest Fadr la inutilitat d'insistir, li assest un fort cop en el pit amb l'escaire de ferro amb que s'havia armat. Mig atordit pel cop, va fer s Hiram de les poques forces que li quedaven per a sortir per la porta d'Orient. Per aqu li esperava el tercer i pitjor intencionat dels tres fadrins, el qual, rebent igual negativa a la seva petici de la Paraula, li va donar un cop que va resultar mortal sobre el front, amb el mallet que havia dut amb si. Aix va caure Hiram sota els cops dels tres assassins, que desprs es van ajuntar per a demanar-se recprocament els signes i les paraules; i al comprovar que cap dels tres els possea, van quedar horroritzats pel crim intil, i no van tenir altre pensament que ocultar-lo i fer desaparixer les seves petjades. Ho van amagar a aquest efecte, provisionalment, darrere d'un munt d'enderrocs, i arribada la nit, van dur-se amb ells el cadver, prenent la direcci de l'Occident i ho van amagar en el cim d'un pujol proper al lloc de la construcci.

    LA CERCA Com Hiram era sempre el primer a aparixer en el lloc dels treballs, donant als altres l'exemple ms admirable de puntualitat, exactitud i precisi, al no veure-se'l en el mat segent, els treballs van quedar en suspens, presagiant-se una desgrcia. Aquests funests pressentiments van prendre cos quan els nou fadrins penedits, que s'havien oposat a l'empresa dels tres malvats, van haver comprovat l'absncia d'aquests. Llavors, havent passat el dia sense que apareguessin, es van creure en el deure revelar als seus respectius Mestres el complot i les justes sospites que albergaven sobre ells. Van conduir a aquests davant de Salom, qui, desprs d'haver escoltat el relat dels tres Mestres i dels nou fadrins, va encarregar als primers que formessin tres grups, cadascun d'ells unint-se amb altres dos, per a recrrer els pasos i regions de l'Orient, de l'Occident i del Migdia, a la recerca del seu Gran Mestre i Arquitecte Hiram Ab i dels tres Fadrins, aix com la Paraula que s'havia perdut per la desaparici del primer. Aix indica com la veritable paraula ha de, en certa manera, identificar-se amb el mateix Hiram, i amb l'estat de conscincia o realitat interior que simbolitza. Desprs d'haver recorregut intilment durant tres dies tots els camins i regions properes, en el mat del quart, un dels Mestres, que s'havia dirigit cap a l'Occident trobant-se sobre les muntanyes del Lban, a la vista del port de Jop (la ciutat martima ms propera a Jerusalem), buscant un lloc on passar la nit, va penetrar en una caverna i va quedar sorprs a l'escoltar veus humanes. Va reconixer desprs que es tractava dels tres Fadrins, els quals, obsessionats pel crim coms, es relataven mtuament les seves particularitats. Va cridar llavors el Mestre en qesti als altres dos que anaven amb ell, i aquests els van veure fer els signes simblics del cstig que volien infligir-se pel crim coms, signes que es van adoptar desprs, segons ens conta la mateixa llegenda, com mitjans de reconeixement per als tres graus. Per quan els Mestres es van precipitar cap al fons de la caverna per a detenir-los, els tres Fadrins, aterrits pel soroll, van escapar per altra sortida

    Manual del Mestre 17 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

  • que tenia la caverna, i per ms esforos que van fer desprs, no van assolir trobar les seves petjades. Havent-se fixat prviament el set dia per a la reuni, van resoldre posar-se novament en cam de tornada cap a Jerusalem, i en la nit del sis dia, arribats ja prop de la ciutat, un dels tres viatgers es va deixar caure, extenuat, sobre un monticle que havia prop de la urbs. I va observar que havia una porci de terra acabada de remoure's, que emanava l'olor caracterstica dels morts. Es van posar llavors els tres a excavar i, arribant a palpar un cos, com era de nit no es van atrevir a continuar les seves perquisicions, sin que van recobrir el cadver i van tallar i van posar sobre el monticle, per a reconixer-lo, una branca d'accia, espcie d'arbre molt com en aquesta regi. Van relatar, doncs, a l'endem, en presncia de Salom, el seu doble descobriment, i aquest, no podent dominar l'emoci que li causava, va fer el signe i va pronunciar les paraules que es van usar desprs com signe de socors. I va encarregar als nou Mestres que anessin immediatament a aquell lloc amb l'objecte de reconixer si es tractava efectivament del Gran Mestre Hiram, i en cas afirmatiu busquessin sobre ell els signes per mitj dels quals podia reconixer-se la paraula, i es fixessin en les paraules que haguessin pronunciat a l'aixecar-lo. Aix ho van fer, i una vegada posat al descobert el cadver, que tenia el front ensangonat, coberta pel mandil, i sobre el pit la insgnia del seu grau, van fer al reconixer-lo el signe d'horror, que desprs ha quedat com un dels mitjans de reconeixement entre els Mestres Maons. Van amidar llavors la fossa i van comprovar que tenia tres peus d'ample, cinc de profunditat i set de longitud, sent aquesta d'Orient a Occident i la primera del Nord al Sud. Aquestes dimensions, aix com les altres particularitats del crim i del seu descobriment, ens revelen un drama enterament simblic, que s'ha inserit en el quadre histric considerat ms oport en l'poca que es va fer tal adaptaci d'una llegenda ms antiga, i tal vegada diferent.

    SIGNIFICAT DE LA LLEGENDA Fins a aqu el relat, del que ara ens competeix buscar el sentit allegric, que constitux el seu valor essencial i el secret ms veritable del grau. Com en totes les llegendes, i especialment les que s'han escollit com mitjans de transmissi per a determinades ensenyaments i veritats, el seu significat s mltiple, i les vries interpretacions que s'han donat i poden donar-se de la mateixa poden agrupar-se, segons el punt de vista, en:

    1) un significat csmic o astronmic, que veu en la mateixa algun aspecte del drama del mn i dels seus orgens, aix com de la vida en les diferents estacions;

    2) un significat hum individual, ms prpiament inicitic i mstic, que considera com psicolgics els fets relatats i els personatges que es refereixen;

    3) un significat social o collectiu, com generalitzaci de successos histrics i indicacions proftiques de l'avenir .

    El primer sentit s purament objectiu com i exotric, i s natural que hagi estat el primer a nixer i propagar-se en la nostra Ordre, que els seus ideals i finalitats han estat en els ltims dos segles eminentment profans i exotrics. s l'nic sentit que la majoria dels maons li atribuxen, sense

    Manual del Mestre 18 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

  • adonar-se que aquesta interpretaci est molt lluny d'explicar la ra del secret que s'envolta la llegenda i la seva comunicaci, i com pugui aquesta conferir la qualitat de mestre ma. El segon sentit, subjectiu i esotric, segueix histricament -i tamb en la comprensi individual- al primer, identificant-nos ms ntimament amb el drama relatat i donant-nos una ra de com, una vegada que sapiguem viure'l, pot un, pel seu mitj, acostar-se a la qualitat real simbolitzada pel grau de Mestre. Quant al tercer sentit, pot venir independentment del segon, o b acompanyar-lo. s clar que, en aquest ltim cas, la seva comprensi ser ms vital i ms profund el punt de vista. Amb aquest sentit es relaciona, doncs, la missi social de l'Ordre i la capacitat d'actuar com Mestre en la vida exterior i en el mn. Vegem ara ms detingudament les tres explicacions fonamentals, de les quals totes les altres interpretacions poden considerar-se com simples variacions.

    SENTIT MACROCSMICDes d'un punt de vista simplement astronmic, els maons imbuts per les idees cientfiques, que han obert el cam a la interpretaci naturalstica tamb d'altres mites i llegendes, han vist en Hiram a altre prototip de du o heroi solar, com Hrcules i Osiris, Mitra i Tammuz, Sans, Salom i Jess. Fill d'una vdua, o sigui de la Naturalesa, en quan privada de la Llum, espiritual com material, que l'enllumena i la fecunda, Hiram com el Sol, la llum del qual s indispensable, per a despertar i animar tota la naturalesa, es presenta sempre primer en el lloc dels treballs- el Temple de la Vida Universal, concebut i planejat per la Suprema Intelligncia Csmica- en el qual tots els ssers humans, subhumans i superhumans (Fadrins, Aprenents i Mestres) estan emprats en alguna activitat constructiva, i reben el seu salari d'acord amb les seves prpies capacitats. Els treballs s'obren, naturalment, en el grau d'Aprenent, quan el Sol s'aixequi sobre l'horitz, o sigui el principi de la conscincia aparegui en el llindar de la subconscincia, que representen les tenebres de la nit i de la matria. Quan el Sol arribi al zenit, enllumenant amb meridiana claredat el mn fenomnic que percebem per mitj de les cinc finestres dels sentits, hem arribat al grau de Fadr, que representa l'estadi evolutiu tpicament hum, fcilment associat amb els nombres 6 i 12 (l'hora sisena dels antics, que correspon a les dotze o migdia) , sobre el qual la Intelligncia i la Passi es disputen igualment el domini. Precisament en aquesta etapa evolutiva humana s quan fcilment dominen sobre la individualitat els tres fadrins dolents de l'home, que sn la Ignorncia (amb l'error que vol entronitzar-se en el lloc de la Veritat) , el Fanatisme ( que tributa els seus honors al primer i menysprea la segona) i l'Ambici, o sigui la usurpaci de l'autoritat que troba el seu ms estable recolzament en la primera i en el segon. Aquests sn els que atempten a la Vida Elevada, o principi illuminatiu de la naturalesa, simbolitzat per Hiram, pretenent obtenir del mateix a tota fora la paraula de poder, que nicament s'arriba per mitj de l'esfor individual, en el recte cam de l'Evoluci sense assolir altra cosa sin enfosquir - o matar simblicament- aquella Llum Mestra que enllumena a tot home que ve a aquest mn.

    CRIM ASTRONMIC En la interpretaci naturalista, aquest crim s, no obstant aix, purament astronmic. Ms que la veritable llum, el Principi Illuminatiu i la Vida Elevada de la naturalesa,

    Manual del Mestre 19 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

  • Hiram s simplement la llum i la calor material del sol, que estimula amb la seva presncia i fora creixent -segons s'allarguen els dies en el curs de les estacions- la vida orgnica, i que, desprs acaba per ser matat quan desaparegui en la regi de l'Occident o b quan els toqui el seu torn als tres mesos que precedeixen el solstici de l'Hivern. Les dotze hores del dia i els dotze mesos de l'any representen els dotze fadrins, que tots fan la seva part i contribuxen a la seva mort; per, mentre els primers nou s'allunyen, els ltims tres persisteixen en el seu mal propsit, i li donen els seus tres cops, al tercer dels quals sucumbeix. s a dir, sucumbeix el dia sobrevenint la nit (i d'aqu els 9 Mestres, o siguin les hores de la nit, que li aniran buscant en va, fins que els ltims tres, ms afortunats, arribin a reconixer-li en les primeres llums de l'alba) i sucumbeix l'any, en el seu terme natural, arribant al solstici d'hivern. Dues morts ccliques igualment irreals, seguides infallible ment per una virtual resurrecci. Els nou mesos (aix com les nou hores de la nit) s'encarreguen, doncs, de seguir i perseguir, en la roda de l'any, als tres Fadrins que oculten i amaguen els llamps benfics del Sol, procedint sobre el cam de l'ellptica, d'Orient a Occident, i regressant a Orient, en la recerca del sol desaparegut, al que assoleixen trobar i vivificar, fent-li ressorgir de la seva mort aparent i resplendeix novament en la Naturalesa: els tres primers que s'han encaminat cap a Occident sn els que donen el senyal dels desapareguts i guien als altres en la recerca, descobriment i resurrecci, en la qual tots participen.

    Quant a les armes usades pels tres Fadrins dolents, sn, respectivament: la disminuci de les hores del dia, simbolitzada per la regla de 24 polzades, que dna el primer cop; el pas sobre la lnia solsticial, representada per l'escaire, que dna el segon, i la rigidesa destructora de la temperatura, representada en el mallet, que dna el cop de grcia. Aix mor l'any simblicament, per a renixer a nova vida, amb els mesos de la Primavera, de l'Estiu i de la Tardor. Aix igualment desapareix el Sol a Occident sota els cops dels seus tres ltimes hores, sent buscat en la foscor de la nit per les nou hores que precedeixen a la seva nova albada .

    HIRAM I OSIRIS No es fa aix difcil veure en la mort de Hiram una nova presentaci i una nova adaptaci d'altres crims simblics que constituen el que pot considerar-se com el punt culminant de tots els misteris de l'antiguitat. Particularment, la mort de Osiris, que representa l'Esperit Creador i Principi Vivificador de la Naturalesa, personificada aquesta en Isis, la seva germana bessona i esposa. Amb la deficaci del personatge central i la representaci al seu costat d'una divinitat femenina que juga un paper no menys important, la llegenda pren, emper, un aspecte ms solemne i profund, i l'allegoria es fa metafsicament ms significativa i transparent. Si b no hi ha majors dificultats per a veure en Osiris al Sol, i en Isis a la Naturalesa fecundada pels seus llamps benfics, la productivitat dels quals disminux i gaireb mor, en les hores de la nit i en els mesos de l'hivern (en proporci de com la latitud s'allunya de l'equador); si b s igualment cert que la interpretaci astronmica de la llegenda de Hiram s filla de l'anloga interpretaci naturalista de tots els mites antics, aquesta interpretaci manca de finalitat, i no es veuria en ella altra cosa que el simple trasllat potic d'un fet natural. D'altra banda, no es fa difcil veure en Osiris i Isis (que resumeixen en si totes les divinitats egpcies) una simple personificaci simblica dels dos Principis

    Manual del Mestre 20 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

  • impersonals que, en la metafsica hind, responen als noms de Purusha i Prkriti, tamb simbolitzats com Shiva i Shakti, i altres semblants parelles divines. Purusha o Shiva (o sigui, Osiris) s l'sser Pur, el Principi de l'sser, Pare de la conscincia individualitzada, de la qual totes les formes de vida i la naturalesa en el seu conjunt, aix com l'sser de l'home, sn altres tantes expressions. Prkriti o Shakti (o sigui, Isis) s la Substncia Universal (Substncia-Energia que pot identificar-se amb el poder de l'sser), o sigui la Naturalesa Mare de totes les formes de les quals la conscincia es revesteix i en les quals s'expressa. En aquest domini formatiu,. no obstant aix, la conscincia o Ser Pur noms es revela progressiva i evolutivament; i en el primer estat -s a dir en les ms baixes formes evolutives, que sn les que predominen en tota la naturalesa- anomenat talssic, o sigui de comparativa ignorncia i obscuritat, el mateix Principi de la conscincia o de l'sser apareix com mort o dormit, "matat" per aquesta guna (el Principi de les Tenebres personificat en la religi egpcia per Tif), i per tant la Naturalesa com vdua d'aquest Principi inspirador i fecundador, per la presncia del qual i per al qual es produxen totes les formes. Aquest Tamas o Tif, aquesta Ignorncia i Obscuritat primordial que sembla oposar-se a l'expressi de la Llum i a la plenitud de la Vida - que, no obstant aix, desprs sempre acaben per triomfar- s el que mata amb els seus cmplices (els altres dos gunes, en quan li serveixen o estan sota el seu domini), trosseja (o sigui fracciona la seva unitat essencial i primordial, en multiplicitat d'expressi) i amaga l'Esperit en la Matria i la Vida en la Naturalesa; i aquesta, que ja no la troba, encara que la tingui en si mateixa, plora com Isis a aquesta Vida i aquesta Llum, amb el dolor i les llgrimes de tots els ssers vius que, sota el seu estmul, "evolucionen", buscant en si mateixos, i desprs revelant a aquesta Divinitat Latent, com perfecci. Aqu tenim un veritable drama, una real tragdia -el drama de la vida i la tragdia de l'evoluci,- i, per tant, un misteri real, que b mereix ser objecte d'estudi i meditaci; un drama universal que plenament justifica la universalitat i varietat de les seves expressions i presentacions, i ens dna una ra sobre per qu formava el nucli vital dels misteris antics.

    EL FILL DE LA VDUA

    Encara que es fa difcil veure en Hiram (tret que no ho identifiquem amb el mateix Gran Arquitecte de l'Univers) el Principi Creador i Esperit Universal, representat per Osiris, s evident que aix hem d'interpretar-lo pel que es refereix a la seva mort; simbolisme de la mort o latncia de l'Esperit en la matria, de la Llum en les tenebres, de la Saviesa Omniscient de l'sser en el domini de la Ignorncia o inconscincia. Per Osiris reneix en el seu propi fill Horus, que s ell mateix i, per tant, molt b pot ser legtim esps de la seva prpia mare. En aquest fill de vdua, en el que l'Esperit Universal es presenta amb la mateixa identitat, encara que sota una diferent personalitat, ens s ms fcil reconixer al Hiram de la llegenda manica. La mort de Osiris i el seu renaixement com Horus -amb els qual l'iniciat en els misteris egipcis hauria d'identificar-se- sn, en les nostres cerimnies rituals, la mort i l'aixecament del mateix Hiram, que tot Mestre Ma ha de personificar. Els assassins d'aquest Principi de la Conscincia, o Vida Espiritual de la Naturalesa, sn els tres gunes pervertits pel domini del primer (la Ignorncia que converteix a l'Activitat i Intelligncia en fanatisme i ,ambici), pels esforos conjunts dels la qual

    Manual del Mestre 21 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

  • sobrev el drama csmic de la Involuci, i la Naturalesa (Isis) treballa penosament buscant, i tractant de despertar la Llum i la Vida Divina perduda i ocultada en les aparences materials (la terra que la recobreix) . Els mateixos tres gunes, exaltats i ennoblits pel domini del tercer o Saviesa (que converteix als altres dos en la Perseverana i Ardor, o en la Fe i Esperana, amb els que es porten a terme, totes les empreses), sn ara els tres Mestres que, havent identificat i venut a aquests tres mals fadrins, aconsegueixen trobar, despertar i aixecar (o sigui "exaltar") aquesta Llum i aquesta Vida, perqu afirmi el seu domini sobre la matria i la illumini amb la seva presncia. s l'Evoluci que segueix a la Involuci, la qual t el seu punt crtic en l'estadi hum (o grau, de Fadr) del que ha d'arribar-se al Mestre, per mitj d'un esfor conscient. Osiris, que aix reneix com Horus, s, en la. interpretaci naturalista, simplement el Nou Sol que sorgeix en la Nova Aurora, o la Naturalesa que es renova i regenera en la primavera, desprs de la seva mort hivernal. Per a nosaltres, no obstant aix, en el Gran Drama de la Vida Csmica, s el Corrent Evolutiu que s'afirma i s'aixeca victoris sobre la mort aparent del principi de la Conscincia en la seva involuci -o sigui la Llum de l'sser que torna a resplendir sempre ms clara, segons la Vida s'eleva en la seva expressi, com Intelligncia i desig de saber, Discerniment, Intuci i Saviesa.

    SIGNIFICAT INDIVIDUAL

    Aquesta interpretaci ens aproxima al significat mstic individual que t la Llegenda per a cada Mestre Ma, ra per la qual ha de representar la seva part, sucumbint al seu torn , com el mateix Hiram o com Osiris, en els antics Misteris egipcis, sota els cops simblics dels tres enemics, als quals igualment hem de cercar dintre de nosaltres mateixos. Hiram s, doncs, en nosaltres i per a nosaltres, essencialment l'Ideal o l'aspiraci cap a una vida ms elevada, que es troba contnuament amenaada per la Ignorncia, el Fanatisme i l'Ambici que ens dominen i impedeixen el nostre progrs. Quan aquest Principi regeix en la conscincia i dirigeix els nostres pensaments i accions el Temple de la vida individual s'aixeca a la Glria del Div Arquitecte, expressant la seva Saviesa, la seva Fora i el seu Amor. Per les nostres ms baixes tendncies, els nostres instints i passions egoistes, poden conjurar en contra d'aquest Principi i enfosquir-lo; aix es verifica en nosaltres la simblica "Mort de Hiram", la mort de l'exaltat Ideal que dirigiria svia i intelligentment la nostra vida cap a una fi superior . Llavors els treballs "se suspenen" en senyal de duel, doncs ha desaparegut, amb el seu Ideal elevat, la ra - ms veritable de la nostra vida. i les nostres millors intencions - els nou mestres triats es mouen en la seva recerca, fins que assoleixen novament trobar-lo, desprs d'una llarga peregrinaci en regions distintes dels nostres habituals pensaments i sobre ell busquen la paraula -la veritable Paraula de la Vida,- expressi del Verb Div, o sigui el mateix Ideal que t el poder d'aixecar-nos novament de la mort a la resurrecci. No obstant aix, aqu no s'acaba el sentit mstic i palingentic de la llegenda, que s encara ms profund, relacionant-se directament amb el triple Misteri de la Vida, de la Mort i de la Regeneraci. Ha de, doncs, subratllar-se el fet fonamental que en la Cerimnia de l'Exaltaci - com en els altres Misteris- el recipiendari ha d'identificar-se amb el protagonista del

    Manual del Mestre 22 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

  • mite o llegenda, sofrint com ell una mort simblica a la qual segueix una resurrecci o exaltaci. Referent a aix no hi ha diferncia essencial entre la mort simblica que, a semblana de Hiram, ha de sofrir en la Maoneria el candidat al Mestratge, i aquella per la qual havien de passar els candidats en els misteris de Dions, de Adonis, de Osiris, etc. El mateix ha de dir-se de la passi, mort i resurrecci de Jess, essncia dels Misteris Cristians i punt culminant de tot misticisme, dintre de la mateixa religi. Sempre el candidat ha de morir per a renixer: per a "nixer altra vegada, d'aigua i esperit", com ho explica el Cap. III de l'Evangeli de Sant Joan, doncs "el que no neixs altra vegada no pot veure el regne de Du". s la mort de l'home vell, la mort de l'Iniciat, als seus errors, vicis, passions i tendncies negatives, perqu neixi en nosaltres l'home nou, el "nen savi", en la llum de la veritat i en la prctica de la Virtut; la mort de l'home esclau dels seus dolents costums, per al naixement de l'home lliure per la seva prpia rectitud i hbits constructius. La mort de la personalitat, lligada amb el sentit de la seva separaci egoista al pecat original de la illusi, que s font de tots els mals, i el renaixement de la individualitat, lliure per la realitzaci de la seva prpia unitat indivisible amb el Principi U de la Vida, font i realitat de tot B. En altres paraules, la nostra mort personal en Adn, l'home natural (vctima i esclau de la seva prpia illusi) , i la nostra redempci i resurrecci individual en Crist -el Magister- o sigui l'home que s'ha lliurat per complet del domini del mal i de la illusi.

    EL PECAT ORIGINAL

    Es vol donar aqu donar una explicaci ms detallada del pecat original, com es troba redactat en el Cap. III del Gnesi, que t un profund valor inicitic. Com ho indica el fet que hem de posar sobre a la mateixa, l'escaire (que representa el Judici) i el comps (smbol de la Comprensi); la Bblia s una expressi de la Tradici Inicitica, i ha de, per tant, estudiar-se principalment en el seu sentit mstic-allegric. En el seu conjunt constitux una bella histria simblica de l'home, en les seves successives encarnacions personals; i tamb la histria allegrica de la humanitat, des de l'home natural o prof, esclau i vctima de la illusi (simbolitzat per Adn i els seus descendents), al perfecte iniciat que arriba al Magisteri, convertit-se en ms que un home, o sigui veritable Fill de Du (representat per Crist) . Adn i Crist es troben ambds en nosaltres mateixos, representant l'u el nostre origen o punt de partida, "d'on venim" materialment, i l'altre la nostra Destinaci Divina, la fi o terme de les nostres aspiracions "cap a on anem" i que assolirem per l'esfor del que som espiritualment. En l'estat d'evoluci que actualment ens trobem, Adn est, doncs, darrere de nosaltres, com l'impuls que ens ha condut a ser el que ara som personalment; mentre Crist es troba davant nosaltres i ens indica el cam que hem de seguir per a arribar a el Magisteri, morint en la illusi admica per a renixer en la conscincia del Real, representada per Crist. Veiem ara, en dues paraules, el que al nostre judici, representa l'allegoria bblica del pecat original -l'arrel del qual ha de buscar-se en les anteriors tradicions caldees,- reservant-nos en els segents Manuals fer un estudi ms detingut sobre els diferents smbols que es troben reunits en la bella i significativa llegenda.

    Manual del Mestre 23 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

  • Adn (Adam, el "terrestre") creat, o manifestat, directament pel principi Div, es troba en un jard anomenat Edn, situat a l'orient, s a dir del costat de l'origen de les coses d'on procedeix la seva manifestaci. Llavors, de la seva costella - d'un aspecte o costat d'ell- separa i forma a Eva, (Heva, "vida, existncia") la seva dona, la "mare dels vivents". Aix vol dir que d'Adn, com conscincia individual, se separa un aspecte o reflex personal, naturalment femen i passiu, pel que fa al primer, destinat a ser la seva companya . Representant la ment concreta i la Conscincia Personal, Eva es troba ms directament en contacte amb el mn exterior, i sofreix aix ms fcilment l'ascendent de la serp astuta ms que tots els animals (facultats) del camp o sigui el Poder de la Illusi, que ens fa considerar-nos individualment com separats i distints del Principi U de la Vida. Escoltant la veu exterior de la Illusi, en comptes de la veu interior de la Realitat (que s el mateix Principi de la Vida) , s com l'home menja del "fruit" del Arbre del B i del Mal (que s la Intelligncia Objectiva), i aquest ltim, expressant-se en la seva conscincia, en virtut del mateix Poder de la Illusi, es far objectiu tamb exteriorment. Neix aix la conscincia de separaci (del Principi de la Vida) que engendrar a l'egoisme, representat per Can (origen de tots els crims) , aix com el temor (que origina l'adoraci material), representat en Abel. Per tant, l'home s'allunya per si mateix del Principi de Vida ( el Arbre de la Vida que es troba enmig del jard de la seva prpia manifestaci) i per consegent surt del seu estat d'innocncia ednica i esdev esclau de la illusi en totes les seves formes, condemnant-se per si mateix a l'efecte d'aquesta illusi: el dolor i el treball concebut com obligaci i esclavitud. Al Ma Iniciat li incumbeix el privilegi i el deure llibertar-se d'aquest mateix poder de la Illusi i de totes les seves conseqncies.

    REDENCI, REGENERACI I RESURRECCI La redempci del Poder de la Illusi s'aconsegueix per mitj de la regeneraci o "nou naixement", simbolitzat en el final de la cerimnia d'exaltaci al grau de Mestre. Aquesta regeneraci s, en el simbolisme manic, la Victria sobre els tres enemics naturals de l'home (els seus tres mals fadrins que personifiquen la Ignorncia o ceguesa mental, el Fanatisme o sigui la passi i l'Ambici, originada per l'egoisme, que sn els que ho maten efectivament, -quan produxen en ell aquell "sentit de separaci" que ho aparta de la percepci de la Vida Una, Eterna, Indestructible i Immortal de l'Esperit. Aquests tres enemics amaguen el cadver -l'aparena morta de la Individualitat, Principi Elevador i Arquitecte Illuminat de vida personal- "sota els enderrocs del temple" de la mateixa vida, per a sepultar-lo desprs en la nit de l'oblit; i s'amaguen en una cova situada a l'occident, s a dir, en la nostra prpia personalitat. All cal descobrir-los i reconixer-los per tals, i llavors desapareixeran sense deixar cap traa. Regressant d'aquest descobriment, s quan podem trobar novament el nostre ideal sepultat, i reconixer-lo desprs i aixecar-lo amb l'ajuda de les nostres facultats superiors -els nou Mestres inspirats per Salom, el principi central directiu de la Intelligncia. Perqu aquest aixecament i resurrecci siguin efectius, es necessita el concurs de tres facultats fonamentals, assistides per les altres: la Fe, l'Esperana i l'Amor,

    Manual del Mestre 24 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

  • que han de dominar i guiar a l'home, en comptes de la Ignorncia, el Fanatisme i l'Ambici Vencent individualment a la Ignorncia per mitj de la Intelligncia i el coneixement del Real, s'arriba a la Fe Illuminada i Positiva; la qual expressa la Paraula Sagrada del primer grau. Aquesta Fe s la que ha de triomfar de l'aparent divisi o separaci entre la carn i els ossos, o sigui entre la causa i l'efecte, entre la forma exterior i la vida interior que l'anima. Amb la victria sobre el Fanatisme, emblema de totes les passions, per mitj de la Comprensi i Tolerncia, ens establim ms fermament sobre l'Esperana (la Paraula Sagrada del Segon Grau), i en aquesta actitud ens sobreposem sobre tota putrefacci exterior, que no t poder sobre l'Ideal establert en la nostra conscincia. No obstant aix, aquestes facultats allades no poden complir el miracle del despertar de la mort a la vida, si amb elles no s'ajunta l'Amor, la Secreta Paraula del Magisteri. Aix com els dos primers Mestres fracassen en el seu intent d'aixecar el cos de Hiram amb els tocs i paraules dels dos primers graus, i pronuncien descoratjats les paraules que demostren la decepci de la Fe i de l'Esperana, substituint la veritable paraula del Tercer Grau. Aquestes dues facultats serien sense poder, com el mateix cadver que s'esforcen a aixecar, sense l'impuls i l'al vital que noms pot donar-nos la tercera. Per, perqu l'Amor es faci actiu en nosaltres, com fora omnipotent, tota Ambici egoista ha de ser venuda. El mateix centre de l'Ambici, l'egoisme, ha de ser desarrelat i bandejat del nostre sser, doncs es troba sempre prest i amatent per a donar el cop mortal a les nostres ms nobles i elevades aspiracions, esterilitzant i fent impotents els esforos de la Fe i de l'Esperana. Noms l'Amor t el poder de fer-nos ressorgir de la mort a la vida, en qualsevol condici exterior que ens trobem. Noms aquesta facultat, una vegada que ens hgim individualment alliberat de l'Egoisme, pot fer completa la nostra regeneraci i complir el miracle de la resurrecci.

    HISTORIAL INICITIC

    Si la Llegenda de Hiram t un profund sentit mstic, referint-se a la nostra regeneraci individual que s'efectua per mitj de la mort o transmutaci de les tendncies inferiors o negatives -les quals maten i sepulten les possibilitats, facultats i ideals ms elevats del nostre sser- i la nostra redempci de les mateixes que ens fa ressorgir cap a una nova vida; fins a alliberant-nos del poder del mal i de la illusi, i de la mateixa mort que s una de les conseqncies del pecat original (3), no menys important s el significat inicitic de la llegenda, que es refereix directament a la nostra mateixa Societat. El Temple aixecat, en perfecta harmonia d'intents i activitat, per obrers de diferentes nacions, s, doncs, un emblema manifest de la Maoneria i de l'Obra Ideal Universal a la qual est dedicada. Aix, doncs, en la histria de la Construcci del Temple, es troba sinttica i magistralment expressada la Histria Universal i Eterna de la nostra Instituci, en quan pot la mateixa aplicar-se a tota poca, condici i circumstncia. Els Mestres Maons hem d'esforar-nos per interpretar degudament aquesta Llegenda, aplicant-la amb igual discerniment al passat, al present i al futur, que ens competeix preveure i preparar, ja que aquesta interpretaci ha de guiar-nos en els nostres esforos en B de l'Ordre i fer-los efectius.

    Manual del Mestre 25 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

  • El personatge central de la Llegenda s, evidentment, l'esperit animador de la Instituci, el qual uneix i reuneix els obrers, i dirigeix i coordina els seus esforos per a portar a terme i conduir a la seva finalitat la Gran Obra que els nostres esforos junts es proposen efectuar, seguint els plans d'una Intelligncia Superior. En quant als tres fadrins, que s'esforcen a subornar als altres per a efectuar el crim nefand, la mateixa tradici expressada en els nostres rituals els identifica amb la Ignorncia, el Fanatisme i l'Ambici. Per aquesta ra es troben molt a propsit i enterament justificades les sospites que recauen sobre el Fadr que espera franquejar el llindar de la Tercera Cmera. Qui pot confessar-se, efectivament, immune de tota complicitat amb aquests tres constants enemics de la Instituci, que nien en les coves de l'occident (el domini de tota expressi i realitzaci material), i s'esforcen a aniquilar i transformar el seu Esperit? Qui pot dir, amb tota sinceritat, que no ha tramat amb la ignorncia, assestant per mitj de la regla arbitrria, o la seva comprensi prpia limitada, contra sublims finalitats i propsits universals de l'Ordre, aix com contra el profund valor del seu simbolisme, el primer cop que li immobilitza el bra dret i fa impossible la seva perfecta expressi (gola)? Qui est igualment segur de trobar-se lliure de la intolerncia i del fanatisme, vibrant amb l'escaire de ferro i del seu judici, per la condemnaci d'opinions i tendncies distintes, un cop dirigit al propi cor de la Instituci, en la qual han de cabre totes les tendncies, opinions i ideals que duen el segell de la sinceritat i de la millor bona voluntat? I qui ha dominat tan completament la seva ambici i els seus desitjos personals, i est cert, pel seu altruisme i desinters, de no cooperar amb la ferida del mallet fatal, que destrux constantment l'Esperit veritable que ha de regnar en la Maoneria? La contestaci sincera a aquestes preguntes i el reconeixement dels reals propsits que ho animen faran veure al Fadr, si es troba efectivament en la disposici d'esperit necessria per a poder franquejar la porta del Magisteri, en el que s'ingressa nicament per la cmera del mig de la nostra conscincia individual.

    L'ASSASSINAT SIMBLIC Per -a ms d'aquest assassinat, del que poden fer-se cmplices amb la millor bona voluntat, els seus adeptes ms entusiastes i els seus ms fidels obrers, quan, per estretor d'intelligncia i de cor, tracten de posar i fer observar regles i lmits arbitraris i condemnen als que no les observen per irregulars; o b sobreposant indegudament la seva personalitat a la Impersonalitat de l'Obra - existeix altre crim simblic d'una naturalesa enterament distinta (si s que crim pot anomenar-se), que, a diferncia del primer, ha de considerar-se com necessari i inevitable. Aquest crim es refereix a l'origen de la nostra Instituci, amb els seus signes, paraules i smbols actuals i que constitux, pot dir-se, la seva acta de naixena. s, doncs, caracterstic el fet que els tres assassins estiguin armats precisament pels instruments distintius de les tres Llums (que representen als tres graus) per mitj dels quals consumen el fet simblicament criminal; i, a ms, reunits en una cova, que t tota l'aparena d'un Temple Manic rudimentari, facin els signes que des d'aquell moment es van adoptar en la Maoneria com mitjans de reconeixement. Aix ens ensenya, una vegada ms, a dubtar de les aparences, per a veure les coses en la seva realitat, doncs la veritat pot trobar-se on menys l'hagussim sospitat.

    Manual del Mestre 26 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

  • I la Veritat s, en aquest cas, que els tres graus simblics constituxen els mateixos assassins del Mestre Hiram, el qual representa i personifica la Tradici Inicitica Universal (noti's l'estret parentiu entre Hiram i Hermes, que no pot ser efecte d'una simple coincidncia), que, a l'encarnar-se, es troba efectivament amagat, sepultat i prcticament mort en els smbols d'aquests graus. Encara que no hagin assolit aquests tres graus aconseguir la veritable paraula -la que dna el Magisteri efectiu- , no obstant aix, van tenir un xit notable a revelar i ocultar la Tradici Inicitica, amagant-la per complet als ulls dels profans, ja sigui dintre com fora de la nostra mateixa Instituci; i, efectivament, els smbols manics, com la mateixa Esfinx, sn muts tamb actualment per a la gran majoria dels maons, que no arriben a a entendre d'ells, ms que el seu significat exterior i rudimentari. Els que busquen la Veritat han d'imitar als nous mestres, anant darrere dels vestigis del (mestre) desaparegut, aix com dels tres culpables, per a verificar els primers i illuminar als segons.

    SENTIT DE LA BUSQUEDA

    La triple recerca -la dels assassins, del cos de Hiram, qui ha ocultat la paraula vivificadora- s la labor essencial dels Mestres, que sempre s'esforcen a trobar una quelcom que pugui substituir millor el que s'ha perdut, per la complicitat de les determinants causals, personificades en la Ignorncia, el Fanatisme i l'Ambici. Primer es dirigeix la recerca sobre els assassins, els localitza i reconeix. Aix ha de fer-se en el doble sentit d'aquest assassinat, localitzant i reconeixent en els tres enemics, (com) un obstacle que ens impedeix fer una labor ms til i profitosa en b de l'Ordre: hem de perseguir la Ignorncia per mitj de l'estudi, en qualitat d'aprenentes per mitj de la meditaci, en la nostra qualitat de fadrins; i amb la instrucci que s'espera de nosaltres, quan som mestres. El mateix hem de fer amb el Fanatisme i l'Ambici, obrint el nostre cor a la tolerncia (per mitj del comps, amb una ms mplia comprensi que, sempre acompanyar l'escaire del nostre judici), esforant-nos perqu la nostra activitat sigui constantment inspirada per l'Amor, i dirigida en B de l'Ordre i dels nostres semblants. Amb el Coneixement, la Comprensi i la Benevolncia ( tres mestres sempre capaos de trobar i reconixer el que roman ocult i desconegut per als altres) que hem adquirit, com primer resultat dels nostres esforos, podem enfrontar-nos amb els tres assassins que es troben reunits en els nostres mateixos Temples, per a fer que el mort visqui en ells, com una mica ms que un simple record. Noms hem d'obrar amb extrema prudncia i circumspecci, per a evitar que fugin espantats per la llum de les nostres revelacions, sent el deure dels veritables mestres cooperar amb el pecador perqu es penedeixi i es corregeixi, ms aviat que jutjar-lo, condemnar-lo i castigar-lo. Una vegada trobat en els assassins el record del desaparegut, la nostra recerca ha de dirigir-se sobre els vestigis d'aquest. Es tracta aqu d'enfrontar-se amb totes les relquies de les antigues tradicions i religions, amb totes les supersticions del passat, que poden trobar-se espargides igualment a Occident, com en Orient i al Migdia, cercant el significat esvat que s'amaga sota una aparena moltes vegades enganyadora, amb l'objecte de reconstruir la seva Unitat Vital. Aquesta recerca dels nou Mestres s aix molt semblant a la qual fa Isis del cos de Osiris, que es troba trossejat i amagat a tot arreu.

    Manual del Mestre 27 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

  • Tot el que es trobi en aquesta recerca ha de ser reconegut pels signes que duu. Per a aix ja no s suficient l'obra d'un Mestre allat, sin que