"manual de l'aprenent" aldo lavagnini

of 108/108
El Manual de l'Aprenent Pag 1 Traducció de “La Pedrera” (www.lapedrera.forocatalan.com)

Post on 10-Apr-2015

180 views

Category:

Documents

4 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Traducció de “La Pedrera” (www.lapedrera.forocatalan.com) La cultura d'un poble es pot mesurar pels llibres escrits en la seva llengua.

TRANSCRIPT

El Manual de l'Aprenent

Pag 1

Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

LA MAONERA REVELADA

MANUAL DE L'APRENENTESTUDI INTERPRETATIU SOBRE EL VALOR INICITIC DELS SMBOLS I ALLEGORIES DEL PRIMER GRAU MANIC I MISTICA DOCTRINA QUE EN ELLS HI HA

PER MAGISTER

La cultura d'un poble es pot mesurar pels llibres escrits en la seva llengua.El Manual de l'Aprenent Pag 2

Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

PREFACI A LA TERCERA EDICI Al presentar aquesta tercera edici, especialment destinada als maons llatinoamericans, del nostre primer Manual, creiem el nostre deure d'agrair de tot cor a tots els EE.. GG.. que han tingut coneixement de la primera, per la veritablement bondadosa i cordial acollida que en tots els pasos de parla espanyola ha estat dispensada. Aix es deu sens dubte, fonamentalment, al fet que l'impuls espiritual pel que molts han estat atrets entre les columnes de la Augusta Instituci -l'objecte de la qual s llaurar el progrs de la Humanitat sobre la triple base de l'educaci moral, del progrs espiritual i del millor discerniment i compliment dels nostres deures- desperta en el seu interior el desig, primerament latent, de penetrar en el significat profund dels smbols i de la Societat, aix com de les possibilitats que se'ns revelen en la seva comprensi. Aquesta obra, i les que sobre el mateix tema s'han escrit i s'escriuran, simplement responen, en el mecanisme universal de la Llei de Causalitat, al desig de conixer, que constitux el pressupost indispensable de tot aprenentatge, i l'nic que pot donar-nos la clau per a penetrar en el Santuari llumins de l'Eterna Veritat. No res podem conixer, sense abans haver obtingut el desig de saber-lo, i cap veritat podem acceptar, que no vingui de fora, si aquesta veritat no correspon a un desig interior, en el qual ja es troba en un estat de fosca intuci. El llibre es dirigeix, doncs, nicament als que desitgen conixer la ra i la profunda base espiritual de la nostra Ordre; els que no es conformen amb veure en ella solament una societat cordial dels homes honrats que s'assisteixen mtuament i s'ocupen de beneficncia, sin que volen trobar en ella els mitjans i les directives per a fer-se veritables obrers del progrs hum. I sabem que el seu nombre creix silenciosa i contnuament, i que no deixa de fer-se, per mitj de la coherncia als seus ideals i conviccions, la mstica llevat que haur d'aixecar la Instituci a l'altura de les seves majors possibilitats. En tota la maoneria llatinoamericana pot veure's actualment aquest estat d'inquietud, que s en si una profecia evident del Nou Esperit que en la mateixa ha d'encarar-se -aquell Esperit que ha de fer-la, en el Nou Mn un de entre els majors factors que han de cooperar a l'establiment de la Nova Era Humana: d'una civilitzaci basada sobre els valors humans, morals i ideals, ms aviat que sobre els valors materials. Una societat que tingui com principal objecte el progrs, la felicitat i el benestar de tots els homes, reconeixent que el veritable b de cadascun es troba ntimament unit al major b de tots els altres. A tots els obrers de la Pau, de l'Harmonia i de la Solidaritat, en qualsevol camp que treballin, vagi amb aquest llibre el Missatge d'un com anhel que far efectiva, en un mat no molt lluny, la pau, l'harmonia, la solidaritat, el benestar i la prosperitat sobre tota la superfcie de la terra. Escrivim aquestes paraules mentre perdura encara el record de la guerra fratricida que va ensagnar els camps i les ciutats d'Espanya, mentre segueix encara la lluita en l'Orient Lluny , mentre a Europa no es dissipen encara fosques amenaces i profunds temors. Per, darrere d'aquestes ombres i d'aquests nuvolot veiem des d'ara el principi clar i llumins d'una nova esplndida Aurora, en la qual han d'encarar-se i resplendir tots els anhels, ideals i aspiracions de progrs que s'han madurat i es van madurant en aquests perodes ms foscs. Ideals, directives i orientacions clares i segures: heus aqu la vital necessitat del moment actual. nicament en elles pot basar-se una disciplina clara i illuminada, coherent i homognia queEl Manual de l'Aprenent Pag 3Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

ha de constituir la gran fora del Centre -exponent de tots els homes que pensen i saben que ha de dominar, equilibrar i a poc a poc absorbir totes les tendncies extremistes, igualment indesitjables. D'aquesta fora han de fer-se nucli, si no la Maoneria com instituci, els maons individualment, que comprenen els deures i privilegis inherents en l'estudi i en la prctica de l'Art. L'estudi de la Veritat i la prctica de la Virtut, que s essencialment coherncia a la primera en pensaments, paraules i obres: heus aqu els instruments poderosos que disposa tot ma conscient de la seva qualitat -el Comps i l'Esquadra simblics que ha d'entrellaar en la seva activitat, i amb els quals fa efectiu tamb el seu progrs individual. La nostra obra impersonal, com la mateixa Veritat que ens parla a cadascun en el mstic recolliment de la nostra prpia Cambra de Reflexi, es dirigeix per aquesta ra ms ntima i directament a tot ma, per a encaminar i guiar els seus passos en el Santuari de la Comprensi, on, no obstant aix, noms pot entrar pels seus propis esforos. Per aquesta ra desitjem que el lector faci completa abstracci de la personalitat de qui l'ha escrit, i que simplement la consideri una Veu Amiga, o b, com la Veu de la Veritat que parla en el seu propi fur interior. (1)

(1) La impersonalitat d'aquesta obra i la naturalesa ntima i secreta de la seva Font principal, no ens dispensen de donar el degut crdit a tots els quals ens han precedit en la interpretaci del simbolisme manic, i l'obra del qual, ha inspirat el nostre treball, que, sense ser enterament original, no deixa de ser-lo en la seva major part. Entre els que ms s'han avanat a aquesta interpretaci i la guia de la qual, i inspiraci, ens han estat ms precioses, creiem haver de citar especialment a Oswald Wirth, amb els seus Manuals per als tres graus, la seva bella revista Le Symbolisme i altres obres esotriques, illustrades per dibuixos originals, alguns dels quals hem aprofitat en aquest llibre i en els segents.

El Manual de l'Aprenent

Pag 4

Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

PREFACI A LA QUARTA EDICI En la seva quarta edici aquesta petita obra ha estat novament revisada, lleugerament augmentada, corregida i modificada en moltes parts; la construcci simblica del nostre Temple Ideal no pot donar-se mai com conclosa, aix com mai podem donar per acabada la modesta labor sobre les nostres pedres individuals, per a acostar-les a la perfecci innata del nostre sser Espiritual. En les trgiques hores que actualment vivim, en la greu crisi que el mn est travessant, ms necessari que mai s el Missatge que la nostra Ordre duu a tots els homes de bona voluntat que han tocat a les portes dels seus Temples i han passat per les proves simbliques, per a buscar la Veritable Llum: una orientaci clara i segura enmig de les tenebres, de la foscor i de la incertesa que vivim. Aquesta Orientaci, aquest Missatge Etern que la Maoneria duu al mn, avui com ahir, s el Missatge d'una Obra Constructiva, animada pel ms alt ideal que pot inspirar-nos, en harmonia amb els Plans del G.. A.., i per tant dirigida al B de tots els nostres semblants. Els maons sn constructors, i mai poden deixar de ser tals mentre siguin maons. Per tant , segueix sent el seu deure de fer Obra Constructiva, o l'obra ms constructiva que puguin realitzar, encara quan entorn d'ells semblin triomfar i dominar momentniament les tendncies i les forces destructives. Com constructors hem de seguir afirmant i sostenint els Principis Ideals i Valors Morals, ja que nicament sobre ells pot establir-se en el mn el Regnat de la Llum, de la Pau i de la Felicitat. L'Imperi del Mn pertany a la Llum. La Fora ha de ser dominada, guiada i dirigida per la Saviesa per a produir resultats harmnics, satisfactoris i duradors. Tots els homes de totes les races sn els nostres germans. Tots els pobles sn triats, cadascun per a la seva particular missi i funci dintre de la humanitat, i la relaci que ha d'haver entre totes les nacions ha de ser la Fraternitat. Seguim, doncs, construint fidelment el Temple dels nostres Ideals, cercant la nostra inspiraci en els Plans del G.. A.., doncs en Ell est la Fora i Ell els establir. Aquests Plans sn Eterns i Perfectes com la creaci i l'univers que ragen d'ells i constantment els obexen. Els nostres ms alts ideals neixen d'aquests Plans i els revelen a la nostra intelligncia. Mentre busquem aquesta inspiraci i li siguem fidels, els nostres esforos i la nostra obra, per modests o grans que siguin, no seran mai vans. Sigui la Maoneria para nosaltres no solament un bell conjunt simblic, i un mitj per a establir noves amistats i relacions, sin una mica ms ntim i vital, que s'apliqui a la soluci dels diaris problemes de l'existncia, ens ensenyi la Cincia i l'Art Real de la Vida, ens obri i ens indiqui el Cam de la Veritat. Segons els maons, individualment descobrim i fem efectius els valors eterns de la nostra Ordre, aix podr aquesta subsistir, a travs dels perills que actualment amenacen la seva existncia, complint amb la funci social orientadora que li pertany. Siguem veritables maons, en la mesura del nostre discerniment i capacitat, esforant-nos per progressar en un grau sempre ms elevat de comprensi; fem, tant dintre de les nostres LL.. com en les nostres tasques diries, una veritable labor manica, i la Maoneria viur, com tot el que s til i t una funci necessria en la vida del mn, superant victoriosament les proves enteses per a demostrar la seva veritable qualitat.El Manual de l'Aprenent Pag 5Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

L'APRENENT Qualsevol que hagi estat el vostre propsit i l'anhel del vostre cor a l'ingressar en la Augusta Instituci que us ha acollit fraternalment com un dels seus membres, s cert que no heu ents, en el principi, tota la importncia espiritual d'aquest pas i les possibilitats de progrs que amb el mateix s'us han obert. La Maoneria s, doncs, una Instituci Hermtica en el triple profund sentit d'aquesta paraula: el secret manic s de tal naturalesa, que no pot mai ser violat o trat, per ser mstica i individualment realitzat per aquell ma que ho busca per a usar-lo constructivament, amb sinceritat i fervor, absoluta lleialtat, fermesa i perseverana en l'estudi i en la prctica de l'Art. La Maoneria no es revela efectivament sin als seus adeptes, a qui es donen enterament a ella, sense reserves mentals, per a fer-se veritables maons, s a dir, Obrers Illuminats de la Intelligncia Constructora de l'Univers, que ha de manifestar-se en la seva ment com veritable llum que enllumena, des d'un punt de vista superior, tots els seus pensaments, paraules i accions. Aix s'aconsegueix per mitj de les proves que constituxen els mitjans amb els quals es fa manifest el potencial espiritual que dorm en estat latent en la vida rutinria, les proves simbliques inicials i les proves posteriors del desnim i de la decepci. Qui es deixa vncer per aquestes, aix com aquell que ingressa en l'Associaci amb un esperit superficial, no coneixer gens del que l'Ordre tanca sota la seva forma i el seu ministeri exterior, no coneixer el seu propsit real i l'oculta Fora Espiritual que interiorment l'anima. El seu tresor es troba amagat profundament en la terra: noms excavant, o sigui cercant-lo per sota de l'aparena, podem trobar-lo. Qui passa per la Instituci com si ans una societat qualsevol o un club prof, no pot conixer-la; noms romanent en ella llargament, amb fe inalterable, esforant-nos en fer-nos veritables maons, i reconeixent el privilegi inherent a aquesta qualitat, se'ns revelar el seu ocult tresor. Des d'aquest punt de vista, i qualsevol que sigui el grau exterior que puguem aconseguir, o que ja se'ns hagi conferit per a compensar en alguna forma els nostres anhels i desitjos de progrs, difcilment ens ser donat superar realment el grau d'aprenent. En la finalitat inicitica de l'Ordre som i continuarem sent aprenentes per un temps molt major que els simblics tres anys de l'edat. Tant de bo fssim tots bons aprenents i ho fssim en tota la nostra existncia! Si tots els maons ens esforcssim primer a aprendre, quants mals que s'han lamentat i es lamentaran, no tindrien ra d'existir! Aquest petit Manual vol ser una Sinttica Guia per als aprenents de totes les edats maniques, presentant en les seves pgines, en forma clara i senzilla, les explicacions que ens semblen necessries per a entendre i realitzar individualment el significat d'aquest grau fonamental, en el que es troba tot el programa inicitic, moral i operatiu de la Maoneria. Ser un bon Aprenent, un Aprenent actiu i intelligent que posa tots els seus esforos a progressar amb brillantor sobre la sendera de la Veritat i de la Virtut, realitzant i posant en prctica (fent-la carn de la seva carn, sang de la seva sang i vida de la seva vida) la Doctrina Inicitica que es troba amagada i es revela en el simbolisme d'aquest grau, s sens dubte molt millor que ostentar el ms elevat grau manic, romanent en la ms odiosa i deletria ignorncia dels principis i fins sublims de la nostra Ordre.El Manual de l'Aprenent Pag 6Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

No es tingui, per tant, massa pressa en l'ascensi a graus superiors: el grau que se'ns ha atorgat, i exteriorment se'ns reconeix, s sempre superior al grau efectiu que hem arribat a i realitzat interiorment, i difcilment podr senyalar-se d'excessiva la permanncia en aquest primer (grau), per grans que siguin els nostres desitjos de progrs i els esforos que fem en aquest sentit. Comprendre efectivament el significat dels smbols i cerimnies que constituxen la frmula inicitica d'aquest grau, i practicar-lo en la vida de tots els dies, s molt millor que sortir prematurament d'ell, o menysprear-lo sense haver-lo comprs. La condici i estat d'aprenent precisament es refereix a la nostra capacitat d'aprendre: som aprenentes, quan ens fem receptius, ens vam obrir interiorment i posem tot l'esfor necessari per a aprofitar-nos constructivament de totes les experincies de la vida i dels ensenyaments que en qualsevol forma rebem. La nostra ment oberta, i la intensitat del desig de progressar, determinen aquesta capacitat. Aquestes qualitats caracteritzen a l'Aprenent i ho distingeixen del prof, ja sigui dintre o fora de l'Ordre. En el prof (segons s'entn mecnicament aquesta paraula) prevalen la inrcia i la passivitat, i, si existeix un desig de progrs, una aspiraci superior, es troben com sepultats o sufocats per la materialitat de la vida, que converteix als homes en esclaus supins dels seus vicis, de les seves necessitats i de les seves passions. El que fa palesa l'estat d'aprenent s precisament el despertar del potencial latent que es troba en cada sser i produx en ell un vehement desig de progressar; caminar cap a davant, superant tots els obstacles i les limitacions, i traient profit de totes les experincies i ensenyaments que troba al seu pas. Aquest estat de conscincia s la primera condici perqu un pugui fer-se ma en el sentit veritable de la paraula. Tota la vida s per a l'sser actiu, intelligent i diligent, un aprenentatge incessant; tot el que trobem en el nostre cam, pot i ha de ser un profits material de construcci per a l'edifici simblic del nostre progrs, el Temple que aix aixequem, cada hora, cada dia i cada instant a la G.. D.. G.. A.., s a dir del Principi Constructiu i Evolutiu en nosaltres. Tot s bo en el fons, tot pot i ha de ser utilitzat constructivament per al B, a pesar que pugui presentar-se sota la forma d'una experincia desagradable, d'una contrarietat imprevista, d'una dificultat, d'un obstacle, d'una desgrcia o d'una enemistat. Heus aqu el programa que ha d'esforar-se a realitzar l'Aprenent en la vida diria; solament mitjanant aquest treball intelligent, diligent i perseverant pot convertir-se en un veritable obrer de la Intelligncia Constructora, i company de tots els que estan animats per aquest mateix programa, per aquesta mateixa finalitat interior. L'esfor individual s condici necessria per a aquest progrs. L'aprenent no ha d'acontentar-se amb rebre passivament les idees, conceptes i teories que li vnen de l'exterior, i simplement assimilar-los, sin treballar amb aquests materials, i aix aprendre a pensar per si mateix, doncs el que caracteritza a la nostra Instituci s la ms perfecta comprensi i realitzaci harmnica dels dos principis de Llibertat i Autoritat, que es troben sovint en tan oberta oposici en el mn prof. Cadasc ha d'aprendre o progressar per mitj de la seva prpia experincia i amb els seus propis esforos, encara que aprofitant segons el seu discerniment l'experincia de qui li han precedit en el mateix cam. L'Autoritat dels Mestres s, simplement, Guia, Llum i Sustentaci per a l'Aprenent, mentre no aprengui a caminar per si mateix, per el seu progrs ser sempre proporcionat als seus propis esforos. Aix s que aquesta Autoritat -l'nica que es reconeix en Maoneria- no ser mai el resultat d'una imposici o coerci, sin l'implcit reconeixement interior d'unaEl Manual de l'Aprenent Pag 7Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

superioritat espiritual o, millor dit, d'un major aven en la mateixa sendera que tots indistintament recorrem: aquella Autoritat natural que aconseguim coneixent la Veritat i practicant la Virtut. L'aprenent que realitzi aquesta sublim Finalitat de l'Ordre reconeixer que en les seves possibilitats hi ha molt ms del que s'havia adonat quan va demanar primer la seva afiliaci i va ser rebut com germ. L'impuls que li va moure des de llavors va ser sens dubte, en la seva arrel, ms profund que les raons conscients determinants: en aquell moment, actuava en ell una Voluntat ms alta que la de la seva personalitat ordinria, la seva prpia voluntat individual, que s la Voluntat del Div en nosaltres. Sigui, doncs, conscient d'aquesta Ra Oculta i profunda que va motivar la seva afiliaci a una Ordre Augusta i Sagrada pels seus orgens, per la seva naturalesa i per les seves finalitats. A tots ens s donat el privilegi i l'oportunitat de cooperar al renaixement inicitic de la Maoneria, per al qual estan madurs els temps i els homes: fem-lo amb aquell entusiasme i fervor que, havent superat les tres simbliques proves, no es deixa vncer pels corrents contraris del mn prof, ni arrossegar per l'mpetu de les passions, ni desanimar per la fredor exterior, i que, arribant a tal estat de fermesa, madurar i donar ptims fruits. Per, abans que tot, aprenguem. Aprenguem el que s l'Ordre en la seva essncia, quins van ser els seus veritables orgens; el significat de la Iniciaci Simblica amb la qual hem estat rebuts; la Filosofia Inicitica de la qual se'ns donen els elements, amb l'estudi dels primers Principis i dels smbols que els representen; la triple naturalesa i valor de Temple allegric dels nostres treballs i la qualitat d'aquests; la paraula que se'ns dna per a l's i que constitux el Ministeri Suprem i Central. Rebrem aix el salari merescut com resultat dels nostres esforos i ens farem obrers aptes i perfectament capacitats per al treball que se'ns demanda.

El Manual de l'Aprenent

Pag 8

Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

PART PRIMERA ELS ORIGENES DE LA INSTITUCI CONSIDERACIONS PRELIMINARS De les tres preguntes: D'on venim? Qui som? i On anem?, en les quals pot subdividir-se i expressar-se el Gran Misteri de l'experincia, aix com el principi de tot coneixement veritable i de tota saviesa, la primera s la que especialment li competeix a l'Aprenent. Referida a la nostra Instituci, aquesta pregunta ens planteja en primer terme, per a tractar de conixer la seva essncia, el problema en els seus orgens -o siguin aquelles institucions, societats, costums i tradicions en les quals la Maoneria t la seva arrel, el seu principi espiritual, encara que sense derivar directament d'elles. Des d'aquest punt de vista s cert, segons ho diuen els catecismes, que els seus orgens es perden en la nit dels temps, o sigui en aquelles antiqussimes civilitzacions prehistriques de les quals s'han perdut els vestigis i la memria, i que es remunten probablement a centenars de milers d'anys abans de l'era actual.(1) Els primers rituals, basats en les tradicions bbliques (per descansar en elles principalment la fe dels seus redactors), ens diuen que Adn va ser iniciat al Or.. del Edn, pel Gr.. A.. en tots els ritus de la Maoneria, significant aix, evidentment, que els orgens de la Maoneria han de fer-se remuntar fins a la primera societat humana, de la qual Adn s un smbol, corresponent amb l'Era Saturnina o Edat d'Or de la tradici grec-romana, i el Satya Yuga dels hinds. s cert, doncs, que van nixer, ja en l'aurora (que totes les tradicions concorden a considerar lluminosa) de la civilitzaci, aquest ntim desig de progrs, aquesta profunda aspiraci cap a la Veritat i la Virtut, aquest desig d'obrar recta i sviament, dels que la maoneria constitux, per a les seves adeptes, l'encarnaci. Per si l'esperit manic hagu d'existir des de les primitives poques -conegudes i desconegudes- de la histria, i no va ser estrany al primer home la manifestaci natural del seu desig de progrs (si tal va existir), dels seus esforos constructius per a arribar-lo a tenir, si va deure expressar-lo naturalment, en una forma adaptada i convenient en les primeres comunitats (en formes) ntimes i per tant secretes- d'homes, que s'apartaven dels altres pel seu desig de saber i penetrar el Misteri Profund de les coses, s cert que no sempre es va manifestar exactament en la forma que avui es coneix, s'exerceix i practica. No obstant aix, els principis immutables sobre els quals ha estat establerta, i que constituxen el seu esperit i la seva caracterstica fonamental, no poden haver sofert variacions substancials, i establerts en poques d'antiguitat incalculable, han degut romandre els mateixos a travs de totes les seves metamorfosis o encarnacions exteriors. Tamb ha de remuntar-se (pel seu carcter i la seva transmissi ininterrompuda) a la ms remota antiguitat, els signes, smbols i tocs, l'ntima essncia de les allegories i el significat de les paraules que corresponen als diferents graus; encara que les alteracions de les llegendes -en la seva forma exterior- puguin haver estat notables, no obstant aix, pel mitj triat i redut en el qual van ser transmeses, per l'aparell exterior, les proves i la fidelitat que se'ls demanaven als (1) Parlant en llenguatge geolgic, al principi de l'era quaternria o b el mateix perode terciari.El Manual de l'Aprenent Pag 9Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

iniciats, sempre ha degut reduir-se al mnim, i per ser ms aviat intencionals (s a dir, causades per necessries adaptacions), que casuals. A ms, girant aquestes allegories al voltant d'un mateix tema o Idea Mare fonamental, aquestes alteracions han degut ser ms aviat ccliques, gravitant al voltant d'un mateix punt i repassant, per consegent, ms d'una vegada per una mateixa forma o per formes anlogues. A pesar del secret que va deure caracteritzar constantment l'activitat de l'Ordre, en les diferents formes assumides exteriorment, onsevulla podem trobar alguns vestigis que confirmen aquesta asserci: en els Temples sagrats de tots els temps i de totes les religions, entre les esttues, gravats, baixos relleus i pintures; en els escrits que ens han estat transmesos, en representacions simbliques d'origen molt diferent, en les mateixes lletres de l'alfabet, podem trobar diverses traces d'una intenci indubtablement inicitica o manica (sent els dos termes, fins a cert punt, equivalents); i alguna vegada, no apareixen en aquestes representacions els mateixos signes de reconeixement. Igualment en la mitologia, i en les llegendes i tradicions que constituxen el folklore literari i popular, hi ha moltes traces dels misteris inicitics, d'aquella Paraula Perduda a la qual es refereix la nostra Instituci, amb el seu ensenyament esotric revelada en una forma simblica. L'aspecte esotric de la religi -coneguda exotricament- deu haver conservat en tots els temps aquesta doble caracterstica, qualsevol que hagi estat la forma exterior particular que s'ha manifestat en els diferents pobles i en poques diverses de la histria. LA DOCTRINA INTERIOR Tots els pobles antics van conixer, a ms de l'aspecte exterior o formal de la religi i de les prctiques sagrades, un ensenyament parallel interior o esotric que es donava nicament als que es reputaven moral i espiritualment dignes i madurs per a rebre-la. L'aspecte esotric de la religi -coneguda exotricament pels profans- ho subministraven especialment els anomenats Misteris (paraula derivada de mysto, terme que s'aplicava als nefits, i que significa etimolgicament mut o secret, referint-se evidentment a l'obligaci de secret, segellada per jurament, que se li demanava a tot iniciat), dels quals la Maoneria pugues considerar-se com hereva i continuadora, per mitj de les corporacions de constructors i altres agrupacions mstiques que ens van transmetre la seva Doctrina. Aquesta Doctrina Interior -esotrica i oculta- s essencialment inicitica, puix que s'arribar nicament per mitj de la iniciaci, s a dir ingressant a un particular estat de conscincia (o punt de vista interior), doncs noms mitjanant ell pot ser entesa, reconeguda i realitzada. La Doctrina Interior ha estat sempre i segueix sent la mateixa per a tots els pobles i en tots els temps. En altres paraules, mentre per als profans (els quals es queden davant o fora del Temple, s a dir subjectes a l'aparena purament exterior de les coses) hi ha hagut i hi ha diferents religions i ensenyaments, en aparent contrast les unes amb les altres, per als iniciats no hi ha hagut ni hi ha ms que una sola i nica Doctrina, Religi i Ensenyament: la Doctrina Mare Eclctica o Religi Universal de la Veritat, que s Cincia i Filosofia, al mateix temps que Religi. D'aquest ensenyament inicitic, esotric i universal, com a tots els pobles, les races i els temps, les diferents religions i les diferents escoles han constitut i constituxen un aspecte exterior ms o menys imperfecte i incomplet. I les lluites religioses sempre han caracteritzatEl Manual de l'Aprenent Pag 10Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

aquells perodes en els que per la immensa majoria dels seus dirigents, va ser perduda de vista aquella essncia interior que constitux l'Esperit de la religi, comprenent-se nicament l'aspecte prof o exterior. Doncs el fanatisme sempre ha estat acompanyant de la ignorncia. ELS MISTERIS Va haver misteris instituts en tots els pobles coneguts per la histria en l'era pre-cristiana: a Egipte com en l'ndia, en Prsia, Caldea, Sria, Grcia i en totes les nacions mediterrnies, entre els druides, els godes, els escites i els pobles escandinaus, en la Xina i entre els pobles indgenes d'Amrica. Poden observar-se traces d'ells en les curioses cerimnies i costums de les tribus d'frica i Austrlia, i en tots els pobles anomenats primitius, als quals tal vegada, ms justament, haurem de considerar com supersticiosos degenerats de races i civilitzacions ms antigues. Van tenir fama especialment els Misteris de Isis i de Osiris a Egipte; els de Orfeu i Dions i els Eleusinis a Grcia, i els de Mitra, que, des de Prsia, es van estendre, amb les legions romanes, per tots els pasos de l'imperi. Menys coneguts i menys brillants, especialment en el seu perode decadncia i degeneraci, van ser els de Creta i els de Samotrcia, els de Venus a Xipre, els de Tammuz a Sria, i molts altres. Tamb la religi cristiana va tenir en el principi els seus Misteris, com suggereixen els indicis de naturalesa inequvoca que trobem en els escrits dels primitius Pares de l'Esglsia, ensenyant-se als ms avanats un aspecte ms profund i intern de la religi, a semblana del que feia el mateix Jess, que instrua al poble per mitj de parboles, allegories i preceptes morals, reservant al petit cercle triat dels deixebles -els quals escoltaven i posaven en prctica la Paraula- els seus ensenyaments esotrics. L'essncia dels Misteris Cristians s'ha conservat en les cerimnies que constituxen actualment els Sagraments. Igualment la religi musulmana, aix com el Budisme i l'antiga religi bramnica, van tenir i tenen els seus Misteris, que han conservat i conserven fins a avui moltes prctiques sens dubte anteriors a l'establiment d'aquestes religions, reminiscncia d'aquells que se celebraven entre els antics rabs, caldeus i arameus i fenicis, pel que es refereix a la primera, i entre els pobles de l'sia Central i Meridional, pels segons. Encara que els noms difereixin, i difereixin ms o menys la forma simblica i els particulars de l'ensenyament i de la seva aplicaci, ha estat caracterstica fonamental i originria de tots, la transmissi d'una mateixa Doctrina Esotrica, en graus distints i successius, segons la maduresa moral i espiritual dels candidats, als quals se sotmetia a proves (moltes vegades difcils i espantoses) per a reconixer-la, subordinant-se la comunicaci de l'ensenyament simblic, i dels instruments claus per a interpretar-la, a la fermesa i fortalesa d'nim demostrades a superar aquestes proves. La prpia Doctrina mai ha variat en si mateixa, encara que s'hagi revestit de formes diferents (per gaireb sempre anlogues o molt semblants) i interpretada ms o menys perfecta o imperfectament i d'una manera ms o menys profunda o superficial, per efecte de la degeneraci, a la qual amb el temps van sucumbir els instruments o mitjans humans als quals s'havia confiat. Aquesta unitat fonamental, aix com l'analogia entre els mitjans, pot considerar-se com prova suficient de la unitat d'origen de tots els Misteris d'un mateix i nic Deu, del com han derivat igualment, o van ser inspirades, les diferents institucions i tradicions religioses, i la Maoneria, en les seves formes primitives i recents.El Manual de l'Aprenent Pag 11Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

LA UNITAT DE LA DOCTRINA Aquesta Doctrina Mare Eclctica que ha estat perptuament la Font inesgotable dels ensenyaments ms elevats de tots els temps (far de Llum inextingible, conservat gelosa i fidelment en el Misteri de la Comprensi i de l'Amor, que mai va deixar de brillar, encara en les poques ms fosques de la histria, per als que han tingut ulls per a veure i odes per a escoltar) s la prpia Doctrina Inicitica manifestada en els Misteris Egipcis, Orientals, Grecs, Romans, Gnstics i Cristians, i s la mateixa Doctrina Manica que es revela per mitj de l'estudi i la interpretaci dels smbols i cerimnies que caracteritzen la nostra Ordre. s la Doctrina de la llum interior dels Misteris Egipcis que es despertava en el candidat i es feia sempre ms ferma i activa en la mesura que ell arribava a osirificar-se, o sigui conixer la seva unitat i identitat amb Osiris, el Primer i nic Principi de l'Univers. I s la mateixa Doctrina de la Llum simblica que els candidats vnen a buscar en els nostres Temples, i que es realitza individualment en la mesura que un s'aparta de la influncia profana o exterior dels sentits, i cerca en secret enteniment en l'ntim del seu sser. s la Doctrina de la Vida Universal que es tanca en el simblic gra de blat de Eleusis, que ha de morir i ser sepultat en les entranyes de la terra, perqu pugui renixer com planta, a plena llum , desprs d'obrir-se cam a travs de la foscor que germina. I s la mateixa doctrina per la qual el candidat, havent passat per una espcie de mort simblica en la cambra de Reflexi, reneix a una vida nova com Ma i progressa per mitj de l'esfor personal dirigit per les aspiracions verticals que simbolitza la plomada. s la Doctrina de la redempci cristiana, que s'aconsegueix per mitj de la fidelitat en la paraula, amb la qual el Crist o Verb Div (la nostra percepci interior o reconeixement espiritual de la veritat) neix o es manifesta en nosaltres, i ens condux, segons l'antiga expressi bramnica, de la illusi a la Realitat, de les tenebres a la Llum, de la mort a la Immortalitat. I s la mateixa doctrina del Verb o Logos sobre la qual colloquem els nostres instruments simblics a l'obrir-se la llotja, s a dir, al principiar la manifestaci del Logos. s doncs, sempre i onsevulla, un mateix ensenyament que es revela en infinites formes, adaptant-se a la intelligncia i capacitat comprensiva dels odors; una Doctrina secreta o hermtica, revelada per mitj de smbols, paraules i allegories que noms poden entendre i aplicar en el seu real sentit les odes de la comprensi; una doctrina vital que ha de fer-se en nosaltres carn, sang i vida, per a obrar el miracle de la regeneraci o nou naixement, que constitux el Tlos o fi de la Iniciaci. LA JERARQUIA OCULTA El reconeixement de la identitat fonamental d'aquesta Doctrina en les seves mltiples dispensacions i manifestacions exteriors, de la idntica finalitat d'aquestes i de la identitat dels mitjans universalment emprats per a ensenyar-la, en les seves diferents adaptacions, a les diferents circumstncies de temps i lloc, com segell del seu origen com, ens fa pals l'existncia d'una Oculta Jerarquia, una Fraternitat de Savis i Mestres, que ha estat a travs de les edats la seva ntima, secreta i fidel dipositria, manifestant-la exteriorment en formes anlogues o diferents, segons la maduresa dels temps i dels homes. Els orgens d'aquesta Fraternitat Oculta de Mestres de Saviesa, cridada tamb Gran Llotja Blanca (i, en la Bblia, Ordre de Melkizedek), poden traar-se fins a les primeres civilitzacionsEl Manual de l'Aprenent Pag 12Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

humanes, de les quals aquests Mestres, com Reis-Sacerdots Iniciats (segons ho indica el mateix nom genric Melkizedek), van ser Reveladors i Instructors, pot dir-se, des de l'aparici del primer home sobre la terra. La seva existncia ha estat i pot ser reconeguda per tots els deixebles avanats, dels quals els Mestres s'han servit i se serveixen per a la seva Obra en el mn. Devem a aquesta Jerarquia Oculta, formada pels genuns Intrprets, Dipositaris i Dispensadores de la Doctrina Secreta, el primitiu establiment de tots els Misteris i de tots els cultes, en les seves formes ms antigues, ms pures i originries, aix com de la Instituci Manica, i de tot moviment progressista i llibertador. Elevar i llibertar a les conscincies, conduir als homes des de les tenebres de la ignorncia i de la illusi a la Llum de la Veritat, des del vici a la Virtut, des de l'esclavitud de la matria a la llibertat de l'esperit, ha estat sempre i s constantment la finalitat d'aquests ssers superiors, d'aquests veritables Mestres Incgnits en les seves activitats en el mn. Tot Moviment elevador i llibertador ha de considerar-se, directa o indirectament, inspirat per aquesta Jerarquia, formada pels que es van elevar i es van llibertar per si mateixos, sobreposant-se a totes les debilitats, limitacions i cadenes (que lliguen a la majoria de nosaltres i ens fan tanmateix, esclaus de la fatalitat o de la necessitat en aparena, per, en realitat, ho som dels nostres mateixos errors i illusions), i realitzant aix el veritable Magisteri. Per contra, tot moviment (poltic, social o ocult) que tendeixi a limitar, esclavitzar, entorpir i adormir la conscincia dels homes t una oposada i diferent inspiraci, sent obra manifesta del Senyor de la Illusi, o sigui el moviment de reflux de les ones espirituals. La llibertat individual i el respecte ple de la mateixa han estat sempre i sn la caracterstica de la lnia dreta de l'Evoluci Ascendent, mentre esclavitud i coerci assenyalen el cam esquerre o descendent. LES COMUNITATS MSTIQUES Al costat de les antiqussimes institucions oficials dels Misteris -protegides pels reis i governs amb lleis i privilegis especials, per la seva reconeguda influncia benfica i moralitzadora, i instintivament venerades pels pobles- van existir en tot Orient, i especialment en l'ndia, Prsia, Grcia i Egipte, moltes comunitats mstiques que, mentre d'una banda poden ser comparades als actuals convents i ordres monstiques, per l'altre algunes de les seves caracterstiques les relacionen ntimament amb la moderna Maoneria. Aquestes comunitats -algunes de les quals van tenir, i unes altres no, carcter decididament religis- naixen, evidentment, de la necessitat espiritual d'agrupar-se per a dur, a l'abric de les condicions contrries del mn exterior, una vida comuna ms conforme amb els ideals i ntimes aspiracions dels seus components. Les caracterstiques d'aquestes comunitats, que constituxen un trait union amb la nostra Ordre, es refereixen igualment a la seva doble finalitat operativa i especulativa -que es dedicaven igualment a treballs i activitats materials, aix com als estudis filosfics i a la contemplaci-, a la iniciaci com condici necessria per a ser admesos en elles, i als mitjans de reconeixement (signes, paraules i tocs) que usaven entre si i per mitj dels quals obrien les seves portes al viatger iniciat que es feia reconixer com un d'ells, i li tractaven com germ, qualsevol que ans la seva procedncia.El Manual de l'Aprenent Pag 13Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

D'aquestes mstiques comunitats parla molt Filstrat en la seva vida d'Apoloni de Tiana, basant-se en els apunts de Damis, deixeble (o, millor dit, company de viatge, doncs per no ser Iniciat, gaireb sempre havia de quedar-se a la porta dels Temples i Santuaris, que no tenien misteris per al seu Mestre) del gran filsof reformador del primer segle de la nostra Era, que va viatjar constantment d'unes a altres comunitats, aix com de Temple en Temple de diferents religions, on sempre va trobar hospitalitat i acollida fraternal, compartint amb ells el Pa de la Saviesa. Les ms conegudes foren les dels Essenis entre els hebreus; dels Terapeutes de l'Alt Egipte, dels Gimnsofs en l'ndia. Aquest ltim terme -que significa literalment savis nus- sembla molt b aplicar-se als ioguis, en el seu triple sentit moral, material i espiritual, quan es despullaven de tota la seva riquesa o possessi material, reduen el seu vestit pel cap alt senzill, i es despullaven espiritualment amb la prctica de la meditaci, que, en els seus aspectes ms profunds, s una despulla completa de la ment (la Creadora de la Illusi) i de les facultats intellectuals, de les quals est revestit el nostre Ego o nima per a la seva actuaci com ser mental. LES ESCOLES FILOSFIQUES Tampoc hem d'oblidar, en aquesta sinttica enumeraci dels orgens de la Maoneria, les grans escoles filosfiques de l'antiguitat: la vedantina en l'ndia, la pitagrica, la platnica i l'eclctica o alexandrina a Occident, les quals, indistintament, van tenir el seu origen i inspiraci en els Misteris. De la primera direm simplement que el seu propsit va ser la interpretaci dels llibres sagrats o Vedes (Vedanta significa etimolgicament fi dels Vedes), antigues escriptures bramniques inspirades, obra dels Rishis, vidents o profetes, amb propsit clarament esotric, com ho mostra la seva caracterstica primitivament advaita (anti-dualista o unitria), amb el reconeixement d'un nic Principi o Realitat, operant en les infinites manifestacions de la Divinitat, considerades aquestes com diferents aspectes d'aquesta Realitat nica. L'escola establerta per Pitgores, com comunitat filosfic-educativa, en Crotona, en la Itlia meridional (dita llavors Magna Grcia), t una ntima relaci amb la nostra instituci. Als deixebles se'ls sotmetia primerament a un llarg perode de noviciat que pot parangonar-se amb el nostre grau d'Aprenent, on se'ls admetia com odors, observant un silenci absolut, i altres prctiques de purificaci que els preparaven per a l'estat successiu d'illuminaci en el qual se'ls permetia parlar i que t una evident analogia amb el grau de Fadr, mentre l'estat de perfecci es relaciona evidentment amb el nostre grau de Mestre L'escola de Pitgores va tenir una decidida influncia tamb en els segles posteriors, i molts moviments i institucions socials van ser inspirats pels ensenyaments del Mestre, que no ens va deixar res com obra seva directa, que considerava els seus ensenyaments com vida i preferia, com ell mateix deia, gravar-les (altre terme caractersticament manic) en la ment i en la vida dels seus deixebles, ms aviat que confiar-les com lletra morta al paper.(1) En relaci amb Pitgores, cap recordar aqu un curis i antic document manic, (2) en el qual se li atribux al Filsof per excellncia (va ser ell qui va usar primitivament aquest terme,(1) Confronti's amb el que s'ha dit per Jess: Les meves paraules sn esperit i vida. (2) El document es diu Leyland-Locke Ms. I la seva data seria del 1436, estant escrit en l'antic angls d'aquella poca. Referint-se a la Maoneria, contesta a la pregunta: d'on va venir?, dient que va comenar amb els primers.

El Manual de l'Aprenent

Pag 14

Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

distingint-se com amic de la saviesa dels sofos o sofistes, que ostentaven, amb un orgull inversament proporcional al mrit real, el de savis) el mrit d'haver transportat les tradicions maniques orientals al mn occidental grec-rom. De l'escola platnica i de la seva connexi amb els ensenyaments manics, s suficient que recordem la inscripci que havia en l'atri de l'Acadmia (paraula que significa etimolgicament orient), on se celebraven les reunions: Ning entre aqu si no coneix Geometria; allusi evident a la naturalesa matemtica dels Primers Principis, aix com al simbolisme geomtric o constructor que ens revela l'ntima naturalesa de l'Univers i de l'home, i de la seva evoluci. La filiaci d'aquestes escoles en els Misteris s evident pel fet que Plat, com Pitgores i tots els grans filsofs d'aquells temps, van ser iniciats en els Misteris d'Egipte i Grcia (o en ambds), i tots ens parlen d'ells amb el ms gran respecte, encara que sempre succintament, per ser llavors tota violaci del secret castigada per les lleis civils fins a amb la mort. De l'escola eclctica o neoplatnica d'Alexandria d'Egipte direm la doble caracterstica del seu origen i de la seva finalitat, quan va nixer de la convergncia de diferents escoles i tradicions filosfiques, inicitiques i religioses, com sntesis i conciliaci de les mateixes, des d'aquell punt de vista interior en el qual es revela, i es fa palesa la seva fonamental unitat. Aquesta temptativa d'unificaci d'escoles i tradicions diferents, per mitj de la comprensi de la Unitat de la Doctrina que en elles es tanca, va ser renovada uns segles desprs per Ammonio Saccas, constituint, a ms, un privilegi constant i universal caracterstic dels veritables iniciats en tots els temps. L'ESCOLA GNSTICA Directament relacionada amb l'escola eclctica alexandrina, ha estat la tradici o escola gnstica del Cristianisme, considerada i perseguida desprs com heretgia per l'Esglsia de Roma. El gnosticisme va voler conciliar i fondre fins al possible el cristianisme llavors naixent amb les religions i tradicions inicitiques ms antigues, substituint al dogma (doctrina ortodoxa, de la que se'ns demana una acceptaci incondicional com acte de fe) per la gnosi (coneixement o comprensi per mitj de la qual s'arriba a la Doctrina Interior). Segons aquesta escola, l'Evangeli, a semblana de totes les escriptures i ensenyaments religiosos, ha d'interpretar-se en el seu sentit esotric, s a dir, com expressi simblica i presentaci dramtica de Veritats espirituals.homes de l'Est, que van haver abans dels primers homes de l'Oest, sent transmesa a Occident pels venecians Desprs de la qual cosa segueix literalment aix: How comede ytt yn Engelonde? Peter Gower, a Grecian journeyed for kunnynge yn Egypte and yn Syria, and yn everyche lande whereat the Venetians hadde plauntedde Maconrye, and wynnynge entrance yn al Lodge of Maconnes, he learned muche, and retournedde and worked yn Grcia Magna wachsynge and becommynge a myghitye wysacre and gratelyche renowned, and here he framed a grate Lodge at Groton, and maked many Maconnes, some whereoffe dyd journeye yn France, and maked many Maconnes wherefromme, yn process of tyme, the art passed yn Engelonde. s evident que Peter Gower, Venetians i Groton sn alteracions fontiques, respectivament, de Pitgores, Fenicis (en angls Phoenicians) primitivament pels Fenicis en totes les seves colnies -i aix concorda perfectament amb l'origen fenici de l'arquitecte Hiram del Temple de Salom-, va arribar per mitj de Grcia a Itlia, d'on, en temps de les conquestes romanes, va franquejar el seu cam en els altres pasos de l'Europa occidental.

El Manual de l'Aprenent

Pag 15

Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

El Crist, ms aviat que una atribuci personal de Jess, seria el coneixement o percepci espiritual de la Veritat que ha de nixer i neix en tot iniciat, que es fa aix el seu veritable cristfor o cristi. El mateix Jess seria tamb el nom simblic d'aquest principi salvador de l'home, que ho condux de l'error a la Veritat i de la Mort a la Resurrecci. La mateixa Fe (pistis) es considerava com mitj per a arribar a la Gnosi, ms aviat que l'acceptaci passiva i incondicionada d'alguna afirmaci dogmtica, presentada com una Veritat revelada. Magrat les interpolacions posteriors, s cert que l'Evangeli, les Epstoles i l'Apocalipsi de Joan revelen molt clarament un fonament gnstic (la mateixa doctrina o tradici gnstica es deia instituda pels deixebles o sequaces de Sant Joan), i aquesta tradici gnstica o joantica representa en el Cristianisme el punt de contacte ms directe amb la Maoneria. LA CBALA HEBREA Les antigues tradicions orientals i hermtiques troben en la Cbala i la Alqumia, dues noves encarnacions occidentals que no van ser estranyes als orgens de la moderna Maoneria. La Cbala (del hebraic qabbalah, tradici) representa la Tradici Sagrada coneguda pels hebreus al seu torn derivada d'antigues tradicions caldees, egpcies i orientals en general. Tracta especialment del valor mstic i mgic dels nombres i de les lletres de l'alfabet relacionats amb principis numrics i geomtrics, que tanquen en si altres tants significats metafsics o espirituals, dels quals apareix la ntima concordana i la unitat fonamental de les religions. L'antiguitat del moviment cabalista, prop dels hebreus, ha estat negada per alguns crtics moderns, per generalment s'admet la seva existncia desprs de la captivitat de Babilnia, fent-se aix manifesta la seva afirmaci de la doctrina dels mags caldeus. Especial importncia tenen en la cbala les paraules sagrades i Noms Divins, atribuint-se als mateixos un poder que es fa operatiu per la seva correcta pronunciaci -doctrina comuna a totes les antigues tradicions, que tamb ha estat desenvolupada d'una manera racional en la Filosofia de la ndia, on el so o Verb s considerat com un espectre de la Divinitat (Shabdabrahman). ALQUIMIA I HERMETISME Com de l'Orient asitic han vingut les doctrines cabalistes, a l'Egipte i a la tradici hermtica (d'Hermes Trismegiste o Thot, el fundador dels misteris egipcis) es fa remuntar la Alqumia (paraula rab que sembla significar la Substncia) dels quals es deien a si mateixos veritables filsofs. El significat com i familiar de l'adjectiu hermtic pot donar-nos una idea del secretisme per mitj de la qual els alquimistes acostumen ocultar la veritable naturalesa de les seves misterioses perquisicions. No deu per tant estranyar-nos si la majoria segueix creient encara avui que els seus principals objectes fossin els d'enriquir-se per mitj de la pedra filosofal, que havia de convertir el plom en or pur, i allargar notablement la durada de la seva existncia, lliurant-se al mateix temps de les malalties per mitj d'un elixir i d'una miraculosa panacea. En aquesta mstica lapis philosophorum, tanmateix, nosaltres els maons, no podem deixar de reconixer una particular encarnaci, un estat de puresa, refinament i perfecci de la mateixa pedra, amb el treball que principalment, consisteix la nostra feina. I quan reflexionem sobre elEl Manual de l'Aprenent Pag 16Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

secret simblic, en el que a semblana nostra, embolicaven els seus treballs, per a ocultarlos als profans de l'Art, no ens pot cabre el menor dubte que, per sobre d'aquestes finalitats materials, que justificaven per als curiosos les seves ocupacions, els veritables esforos de tots els veritables alquimistes fossin dirigits cap a objectes essencialment espirituals. La pedra filosofal no pot ser, doncs, sin el coneixement de la Veritat, que sempre exerceix una influncia transmutadora i ennoblidora sobre la ment que la contempla i es reforma en la seva imatge i semblana. Tan sols per mitj d'aquest coneixement, que s realitzaci espiritual, poden convertir-se les imperfeccions, les passions i les qualitats ms baixes i vils de l'home en aquella perfecci ideal de la qual l'or s el smbol ms adequat. Amb aquesta clau se'ns fa relativament fcil entendre el misteris llenguatge que els alquimistes empren en les seves obres, i com la prpia personalitat de l'home sigui el atanor, mantingut a la calor constant d'un ardor durador, on han de desenvolupar-se totes les operacions. El parentiu entre el simbolisme alqumic i el manic apareix amb bastant claredat en el gravat que reprodum, tret d'una illustraci de l'obra de Basilio Valentino sobre la manera de fer l'or ocult dels filsofs i aportat per altres autors.

La Gran Obra dels alquimistes, i la que perseguim en els nostres simblics treballs, ens presenten, efectivament, una idntica finalitat comuna a totes les escoles inicitiques, ja sigui en el significat mstic de realitzaci individual, com en una illuminada i ben dirigida acci social, que t per objecte el millorament del mitj i l'elevaci, el b i el progrs efectius de la humanitat. TEMPLARIS I ROSACREUS Les tradicions hermtiques orientals van trobar a Occident altres tants canals per a la seva expressi, durant l'Edat Mitjana i el principi de l'Edat Moderna, en les moltes societats i ordres mstiques i secretes, encara que aparentment amb diversa finalitat exterior, que es van manifestar aqu i all, totes ntimament relacionades amb la Tradici Inicitica i lligades interiorment per l'afinitat dels mitjans de manifestaci i una identitat fonamental d'orientaci Entre aquests moviments, els dos ms coneguts i que ms han influt en la Maoneria, sn l'Ordre del Temple, que va tenir el seu apogeu i el seu perode d'esplendor en el segle XIII, i la Fraternitat Rosacreu, que va influir especialment en el segle XVII. L'Ordre dels cavallers del Temple va nixer de les Croades i el contacte que es va establir en ocasi de les mateixes entre els cavallers vinguts de l'Occident i les mstiques comunitats orientals dipositries de tradicions esotriques. Com Ordre, va ser fundada en 1118 per dosEl Manual de l'Aprenent Pag 17Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

cavallers francesos, Hugues de Payens i Godefroid de St. Omer, amb la finalitat de protegir als pelegrins que anaven a Jerusalem desprs de la Primera Croada. Els cavallers feien els tres vots evanglics de pobresa, castedat i obedincia, com les altres ordres religioses, i l'Ordre comprenia en si mateixa un cos eclesistic propi, dependent directa i nicament del Gran Mestre de l'Ordre i del Papa. Aix els mstics secrets dels quals l'Ordre es va fer dipositria podien ser guardats amb tota seguretat. El secret en el qual es desenvolupaven les cerimnies de recepci, i es comunicaven els misteris als quals es reputaven dignes i madurs per a posseir-los, va ser el pretext de les acusacions d'immoralitat i heretgia que es van fer a l'Ordre, sent en realitat motivades aquestes acusacions per la ignorncia, el zel i la cobdcia de la seva immensa riquesa. Aquesta ltima va ser principalment la ra que va dur a Felip el Bell, rei de Frana, en l'any 1307, a detenir sense previ avs a tots els Templaris, que van ser torturats i jutjats molt sumriament pel tribunal de la Inquisici, amb el precs intent d'acabar amb l'Ordre, la fi de la qual va ser segellat trgicament en 1314 (quatre mesos desprs de la seva abolici privada per obra del pontfex) per la brbara mort infligida al seu Gran Mestre Jacques de Molay, que va ser cremat viu davant de la catedral de Ntre Dame de Pars. Tamb el moviment filosfic conegut amb el nom de Fraternitas Rosae Via va tenir els seus orgens en el contacte d'Occident amb l'Orient, i amb les secretes tradicions que aqu van poder conservar-se ms lliure i fidelment: Cristian Rosenkreutz, el seu mstic fundador, va nixer, segons la tradici de la qual es parla en la Fama Fraternitatis, en 1378, i molt jove va viatjar per Xipre, Arbia i Egipte, on li van ser revelats molts importants secrets, que va dur amb si a Alemanya, on va fundar la Fraternitat, destinada a reformar a Europa. Desprs de la seva mort va ser sepultat secretament en una tomba preparada expressament per a ell, que havia de romandre desconeguda per als membres de la mateixa Fraternitat, fins que va ser casualment descoberta, llegint-se en la mateixa la inscripci: Post CXX anys patebo. Aquesta histria, aix com els secrets i meravelles que es trobaren en la tomba, s evidentment, simblica Tradici Inicitica de la Saviesa, personificada pel mateix Cristian Rosenkreutz, que ve de l'Orient a l'Occident, i es conserva gelosament en la seva tomba hermtica, on la busquen i la troben els seus adeptes, els fidels cercadors de la Veritat. Quant a la influncia d'aquests dos moviments sobre la Maoneria, que s la que de moment ms ens interessa, s cert que no solament moltes tradicions templeres i rosacreus van trobar el seu cam en la nostra Ordre, sin que tamb es va fer aquesta la intrpret i natural hereva de les seves finalitats, ideals i de la Gran Obra que constitux la fi de totes les diferents tendncies: hermetiste, templria, rosacreus i filosfiques sempre han hagut de fraternitzar amb els maons, i d'aquesta comuni espiritual ha nascut la Maoneria segons avui la coneixem. ESPERIT, NIMA I COS Podem considerar aquestes fraternitats i moviments com l'nima multiforme de l'Esperit U de la Tradici Universal, que ha vingut directament i sense interrupci fins a nosaltres dels antics Misteris. Aix, pel que es refereix al seu esperit inicitic com a la tradici que li anima (i de la que s hereva i continuadora), els orgens de la nostra Instituci, no poden ser ms gloriosos, sent nosaltres, com Maons, els hereus dels antics Reis-Sacerdots (simbolitzats per Melkizedek i Salom) i dels Grans Iniciats de tots els temps. I quan es refereix al cos en el qual aquesta nima tradicional s'ha encarnat -s a dir, a la forma que domina exteriorment la nostra Instituci, que ha estat presa particularment deEl Manual de l'Aprenent Pag 18Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

l'Art de Construir-, els nostres orgens no sn menys gloriosos, ja que es relacionen directament amb l'origen de tota civilitzaci, com la causa amb el seu efecte natural. Coneixem, per l'estudi que hem fet en les pgines precedents, una mica de la seva nima, que s la tradici i Finalitat, comunes a les diferents ordres, escoles, moviments, societats i comunitats que acabem d'examinar -una nima formada per les ms elevades aspiracions humanes i expressada constantment en termes de comprensi, tolerncia i amor fraternal. Vegem ara com tamb el cos exterior de la instituci t els seus orgens en els temps de la ms remota histria i de la prehistria humanes, havent deixat les seves petjades en totes les grans obres i monuments que han arribat fins a nosaltres de les poques passades. L' ARS STRUCTORIA Entre totes les arts, l'Arquitectura ha estat venerada i practicada en tots els temps com un art especialment div. No hem de meravellar-nos de l'especial consideraci que sempre ha estat tinguda, per estar la construcci material, ntimament relacionada amb la forma exterior de tota civilitzaci, de la qual pot considerar-se al mateix temps com causa, mitj, condici necessria i expressi natural. La casa representa el principi de la vida civil i no manca de ra, sens dubte, el que la segona lletra de l'alfabet hebraic (que constitux la inicial de la paraula sagrada de l'Aprenent) signifiqui exactament casa, derivant la seva forma del jeroglfic simblic de la mateixa. La Casa representa aix la primera lletra o principi de la civilitzaci, mentre la seva interpretaci esotrica en relaci amb les altres lletres de la Paraula ens dna altre significat ms propi per a l'Aprenent, que estudiarem ms endavant. Quan els homes van tenir cases o abrics protectors, i quan els murs de les ciutats van constituir per a aquestes, la base de la seguretat, va ser quan van poder desenvolupar-se les arts, les cincies i les institucions socials. Llavors, elevant-se l'atenci i les aspiracions dels homes des del regne dels efectes al de les causes, o des de l'aparena exterior a la realitat interior que en ella s'amaga i l'anima, va ser quan va nixer la idea i es va sentir la necessitat de construir un Temple, d'aixecar un edifici o signe exterior del reconeixement interior de la Causa Transcendent, dels efectes visibles. Aquesta aspiraci interior constitux el principi de tota iniciaci, o ingrs en una manera superior de pensar, de veure i considerar les coses. Per tant, podem dir que la Maoneria va tenir tant moral com materialment l'origen en el primer Temple que es va aixecar en reconeixement de la Divinitat, i que el primer Ma va ser qui ho va aixecar, a pesar del rude i elemental que fos aquest Temple primitiu, que b va poder haver consistit en una sola columna, o tronc de pedra o de fusta, la tradici de la qual va ser perpetuada de seguida en els obeliscs. MAONERIA OPERATIVA I ESPECULATIVA s evident, doncs, que l'element espiritual (especulatiu o devocionari) i el material (operatiu o constructiu) es troben ntimament units des del moment que primer es va concebre i es va realitzar la idea d'un Temple, com signe exterior d'un reconeixement interior, i que laEl Manual de l'Aprenent Pag 19Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

Maoneria va sorgir espontniament d'aquesta idea d'aixecar o establir un signe a la Glria del Principi o Realitat interiorment reconeguts, doncs si els maons en el sentit material van ser constructors en general, sempre han estat ms particularment els que han elevat Temples per a l'esperit. Tenint presents aquestes consideracions, no hi ha gens de sorprenent en la transformaci de la maoneria operativa en especulativa, s a dir, de com una Instituci Moral i Filosfica hagi pogut desenvolupar-se sobre un art material, prenent el lloc de les corporacions medievals i continuant-les. Ambds elements -operatiu i especulatiu- van estar junts des d'un principi, i aix s'evidencia en el desenvolupament cclic que fa prevaler, segons els moments histrics i les necessitats d'una poca, una o altra tendncia, un o altre d'aquests dos aspectes de la nostra Instituci, tan inseparables com les dues columnes que donen accs als nostres Temples. A ms de que constitux el segell del seu origen, la construcci en general -i la d'un temple en particular- s'ha prestat sempre i es presta admirablement com smbol interpretatiu de l'activitat de la Naturalesa, podent-se considerar l'Univers com una Gran Obra, com un Temple i al mateix temps un Taller de Construcci, dirigida, inspirada i actualitzada per un Principi Geomtric, les diferents manifestacions del qual sn les lleis naturals que ho governen i les forces que, segons aquestes lleis, produxen diferents efectes visibles. Aquesta Obra de Construcci pot l'home observar-la en si mateix, en el seu propi organisme fsic (moltes vegades comparat amb un temple), aix com en la seva ntima organitzaci espiritual, en el mn interior de les seves idees, pensaments, emocions i desitjos. Tot home ve a ser aix un microcosmos o petit univers i un Temple (anleg al Gran Temple de l'Univers que constitux el Macrocosmos), individualment aixecat a la Glria del Principi Div o espiritual que ho anima. A aquesta Obra universal que es desenvolupa igualment dintre i fora de nosaltres, en la que tot sser participa en general inconscientment amb la seva prpia vida i activitat, el Ma -o sigui l'iniciat en els Misteris de la Construcci- t el privilegi i el deure cooperar conscientment, convertint-se en obrer intelligent i disciplinat del Gran Pla que constitux l'evoluci. Aix doncs, l' Ars Structoria s, per a qui saben interpretar-la i realitzar-la, la veritable Cincia i Art Real de la Vida, el div privilegi dels iniciats que la practiquen especulativa i operativament; dos aspectes ntimament units i inseparables, encara que puguin manifestarse en diferents formes, segons l'evoluci particular de l'individu. I no hi ha altura o elevaci del pensament o del plnol de conscincia individual que no pugui ser interpretat, o al que no puguin tilment aplicar-se les allegories, els emblemes i els instruments simblics de la Construcci. LES CORPORACIONS CONSTRUCTORES Cap activitat, art o obra important pot ser el resultat dels esforos i de l'experincia d'un individu allat. Per consegent, els primers constructors van deure necessriament agrupar-se, sigui per a l'aprenentatge i el perfeccionament (en els quals s'aprofita l'experincia dels altres), com per a l'exercici i la prctica ordinria de l'Art, agregant-se cadasc a altres membres com ajudants o aprenents, qui havien de cooperar en les ms rudes tasques sense conixer encara els principis i secrets que s'adquireixen amb el temps, l'esfor i l'aplicaci.El Manual de l'Aprenent Pag 20Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

La divisi en Aprenents, Fadrins i Mestres va haver de ser espontnia en qualsevol agrupaci d'obrers per a un intent constructiu, per distingir els manobres i novicis, que no podien posar ms que la seva fora, la seva bona voluntat i les seves facultats encara indisciplinades, dels obrers que ja coneixien els principis de l'art, l'activitat del qual podia ser utilitzada ms profitosament, i aquests dels obrers consumats o perfectes que ja ho dominaven i estaven capacitats per a executar qualsevol obra, aix com per a dirigir i ensenyar als altres. Com la unitat d'una tasca requereix sempre una corresponent unitat de concepte i de direcci, s clar tamb que aquestes tres categories van haver d'estar fidelment disciplinades (en el doble sentit intellectual i moral de la paraula disciplina, s a dir, tant en la teoria com en la prctica) sota una Autoritat reconeguda com a tal, per la seva experincia i coneixements superiors, triada o proposta sobre ells, el Magster per excellncia, o Arquitecte, a la iniciativa del qual i directa responsabilitat s'encomanava evidentment l'obra, un Mestre Venerable entre els Mestres de l'Art, al com tots els altres devien respecte i obedincia. Aix tota corporaci constructora o agrupaci d'obrers per a una fi determinat hagu de constituir-se espontniament a semblana de les nostres Lgies, necessitant-se, a ms del Mestre Arquitecte, director de l'Obra, un o dos Vigilants que ho ajudessin i poguessin substituir-lo en cas de necessitat, i altres membres que tinguessin crrecs i atribucions especials, distints dels altres. La primera llotja va ser constituda, conseqentment, pel primer grup de constructors que van ajuntar disciplinadament els seus esforos per a alguna obra important, o per a la realitzaci d'un Ideal com. I com les regles morals sn necessries per a l'ordre, la disciplina i l'eficincia en tota activitat material, s evident que aquestes hagueren de ser inseparables de les normes i regles prpies de l'Art. El conjunt d'aquestes normes i regles, que constituen una necessria disciplina per als que s'admetien per a prendre part en l'Obra, o com membres de la corporaci, va formar una de la caracterstica de l'Ordre, doncs sense ella no hagus pogut haver cap ordre veritable i l'acceptaci d'aquesta disciplina va deure naturalment exigir-se com condici preliminar per a ser adms en l'Ordre. LA RELIGI DELS CONSTRUCTORS En les especulacions, cultes i tradicions primitives, tot tendeix a la unitat: poders i atribucions que avui es distingeixen curosament, com per exemple l'eclesistic i el civil, el legislatiu i el judicial, estaven ahir en mans d'una mateixa autoritat. Aix el mn antic ens va donar ela exemple dels Reis-Sacerdots que ajuntaven en si diferents representacions i poders que es consideren avui enterament desglossats. Igualment la Religi formava llavors part de la vida, i les institucions civils i religioses s'entrellaaven mtuament, constituint un conjunt gaireb inseparable. Per aix, en les primitives corporacions constructores, l'element religis-moral s'hagu de considerar com formant una unitat amb l'element artstic-operatiu, desenvolupant-se i transmetent-se igualment, en aquestes corporacions, els secrets de l'art i certes especials tradicions religioses.El Manual de l'Aprenent Pag 21Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

Noti's, pel que fa a aix, que la mateixa paraula religi s'identifica, en el seu significat originari, amb la de tradici, indicant simplement el que s llegat o es transmet. Tamb la Maoneria en aquest sentit s religi encara que no una religi: la religi operativa i especulativa, simblica i inicitica, nascuda espontniament en les primeres corporacions constructores, a mesura que les seves adeptes s'esforaven a divinitzar el seu Art, convertintse en vehicles i mitjans dels quals va poder aprofitar-se la Jerarquia Oculta per als seus ensenyaments, trobant en aquest mitj un terreny particularment frtil per a sembrar la mstica llavor de la Saviesa. Tamb el carcter particular de les corporacions que es van especialitzar en la construcci de Temples van fer que aquestes s'identifiquessin, en les diferents poques de la histria, amb diferents tradicions religioses, i en alguns casos amb els mateixos Misteris (als quals alguns entre ells hagueren de ser admesos com participants), i no cal meravellar-se si es van assimilar molts ensenyaments esotriques, transmeses com secret patrimoni entre els mestres de l'Art. Fora de dubte est que, en qualsevol perode de la histria, les corporacions constructores apareixen possedores de secrets i allegories, alguns dels quals provenen d'una poca molt remota, i uns altres representen antiqussimes tradicions revestides de noms i formes simbliques ms recents. Mentre que, d'altra banda, b sabem que totes van tenir regles i modalitats particulars per a la transmissi duplicada del secret material de l'art i de la seva interpretaci especulativa, aix com per a l'admissi de candidats com aprenents, exigint-se'ls de ser lliures i de bons costums, donant proves definides de moralitat, diligncia i capacitat per a l'obra. Aquesta religi dels constructors va haver de ser una religi eminentment moral, s a dir una tica individual aplicada a la vida, com ho demostra la Tradici Manica, que ms directament la continua. EL GRAN ARQUITECTE El concepte d'un Gran Arquitecte, o Principi Div Intelligent que constitux el focus espiritual i la Base Immanent de la Gran Obra de la Construcci particular i universal, ha representat sens dubte en tots els temps el fonament de la Religi dels Constructors. Aquest mateix concepte constitux el Principi Cardinal de la Maoneria Moderna, doncs no tenen valor manic els treballs que no siguin fets a la glria d'aquest Principi, s a dir, amb la finalitat de que l'espiritualitat latent en tot sser i en tota cosa trobi per mitj dels mateixos la seva expressi o manifestaci ms perfecta. Es tracta, no obstant aix, d'un concepte eminentment inicitic, s a dir, en el qual ingressem progressiva i gradualment a mesura que els nostres ulls espirituals s'obren a la llum manica. Aix doncs , mentre en el principi es deixa a cada ma en llibertat d'interpretar aquesta expressi de Gran Arquitecte segons les seves particulars idees filosfiques, opinions i creences (teistes com ateus, considerant-se en aquest ltim cas el Gran Arquitecte com expressi abstracta de la Llei Suprema de l'Univers), se li conduir desprs gradualment, per mitj del seu propi treball intern o de l'esfor personal amb el qual s'aconsegueix tot progrs, a un reconeixement ms perfecte, a una realitzaci ms ntima i profunda d'aquest Principi, al mateix temps immanent i transcendent, que constitux la base i essncia ntima de tot l'existent. Al voltant d'aquesta idea central (el carcter inicitic de la qual la diferncia de tot concepte o creena dogmtics) s'han agrupat, com entorn del seu centre natural, les diferents tradicions, smbols i misteris que constituxen altres tantes aplicacions i expressions del Principi Fonamental a la interpretaci de la vida i al seu perfeccionament.El Manual de l'Aprenent Pag 22Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

D'aquesta manera, sense imposar opini o creena alguna, per deixant-li a cadasc en llibertat d'interpretar aquesta expressi simblica segons la seva particular educaci i les seves conviccions, tots sn conduts naturalment cap a una mateixa Veritat, esforant-se a penetrar cadasc ms endins, arribant al fons de la seva prpia visi i creena, que (com totes) ha de ser tolerada, respectada i interpretada com un dels infinits camins que conduxen a la Veritat. LES PRIMERES CORPORACIONS Aquesta digressi sobre un dels punts fonamentals de la Maoneria ens ha semblat necessria per a mostrar el carcter inicitic, eclctic i universal de l'Ordre en els seus mateixos conceptes i smbols en aparena ms vulgars, per que tanquen en si un propsit i una profunda doctrina. Tornant al nostre tema dels orgens manics, ens queda per traar sumriament la histria de les corporacions constructores des de les primeres civilitzacions fins als nostres dies. Les petjades de les antigues corporacions constructores es troben en tots els pobles que ens van deixar alguna notcia de la seva experincia. Entre els ms antics i importants monuments que ens queden d'antigues civilitzacions, hem de posar en primera lnia les pirmides d'Egipte. Al principi es van considerar com tombes magnfiques dels reis, per un estudi ms atent ha revelat que es tracta ms aviat de monuments simblics, en els quals i prop dels quals amb tota probabilitat es desenvolupaven ritus i cerimnies inicitiques. Aix sembla particularment cert pel que fa a la Gran Pirmide, les mesures de la qual i proporcions calculades escrupolosament han revelat en els seus arquitectes coneixements geogrfics, astronmics i matemtics no menys exactes que els quals es consideren exclusiva conquesta dels nostres temps. s suficient dir que la unitat de mesura d'aquesta pirmide, el colze sagrat (que pot identificar-se amb la regla manica de 24 polzades) s exactament la deumilionsima part del radi terrestre polar -una mesura ms justa i ms exactament determinada que el metre, base del nostre sistema-. El seu permetre revela un coneixement perfecte de la durada de l'any; la seva altura, l'exacta distncia de la Terra al Sol, i el parallel i el meridi que es creuen en la seva base constituxen el parallel i meridi ideals, ats que travessen el major nombre de terres. D'altra banda , la precisi amb la qual estan tallats i disposats els enormes blocs de pedra que es componen, donaria molt que pensar a un enginyer modern que volgus imitar aquestes obres. A pesar que l'Egipte ha estat sempre considerat com la terra clssica de l'esclavitud, ja que realment, en poques posteriors, els obrers, dirigits pels sacerdots, no tenien cap llibertat o iniciativa, s molt difcil pensar que una obra com la Gran Pirmide -obra caractersticament manica- hi ha pogut ser altra cosa que l'Obra Mestra de la ms svia i celebrada corporaci constructora de tots els temps. A ms, s possible que nostra Era Manica (que comena en l'any 4000 a. de C., i que ens ve des d'antigues tradicions) dati precisament de la construcci de la Gran Pirmide, que alguns, no obstant aix, fan ms recent, i uns altres molt ms antiga. Altra important construcci de l'antiguitat (a ms dels temples, les traces dels quals es troben onsevulla) sembla haver estat la Torre de Babel, de bblica memria, diferenciant-se aquesta construcci de la precedent per l'ocupaci de maons en lloc de pedres tallades i d'altra matria en lloc de cal. El mite de la confusi de les llenges abans que s'acabs l'obra, i de la conseqent dispersi de les corporacions de constructors que s'havien reunit per a executar-la, dna molt que pensar a l'estudiant de les tradicions antigues.El Manual de l'Aprenent Pag 23Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

ELS CONSTRUCTORS FENICIS En poques ms recents (prop de 1000 anys a. de C.), vam trobar les corporacions i l'obra de Constructors Fenicis en tots els pasos del Mediterrani en els quals aquest poble havia establert les seves colnies i la influncia de la seva civilitzaci. Aquestes corporacions viatjaven, evidentment, d'un pas a l'altre, segons es necessitava i se sollicitava el seu concurs, aixecant amb igual habilitat i facilitat temples i santuaris per als diferents cultes i misteris, encara que sempre eren erigits segons el mateix tipus fonamental que revela, en les obres de les idntiques corporacions o de corporacions afins, una mateixa identitat de concepte. Podem considerar com un exemple tpic (i com l'obra simblicament mestra dels constructors fenici) el Temple de Jerusalem, aixecat en l'poca indicada en el llibre de les Crniques (prop de 1000 anys a. de C.) pels obrers que Hiram, rei de Tir, va enviar A Salom para aquest efecte, construcci sobre la qual es basa la nostra actual tradici manica. CONSTRUCTORS GRECS I ROMANS En Grcia les corporacions que es van formar, sens dubte per influncia i a semblana de les fencies, es van dedicar especialment a la construcci de temples i van prendre el nom de dionisaques, relacionant-se evidentment amb els Misteris homnims en honor de Yaco o Zeus Nisio. L'arquitectura grega, caracteritzada per l's de l'arquitrau (en comptes de l'arc emprat posteriorment pels romans), t, per la seva senzillesa hiertica, molta analogia amb l'egpcia, de la qual es diferencia per la grcia i la esveltesa que substituxen a la poderosa majestat d'aquella. Els seus tres estils, dric, jnic i corinti, que es distingeixen per la forma dels capitells i de les decoracions que els acompanyen, sn caractersticament emblemtics dels tres graus manics. I la Maoneria Simblica pot molt b parangonar-se, allegricament, amb l'Arquitectura Grega, corresponent perfectament els seus tres cmeres als tres ordres fonamentals d'aquesta. A semblana d'aquestes corporacions d'obrers dionisacs, Numa Pompilio, el rei iniciat de Roma va instituir, segons la tradici, els collegia fabrorum que, com els precedents, tenien els seus propis misteris i guardaven i transmetien amb els secrets de l'Art, certs secrets i tradicions de naturalesa religiosa. Com les Lgies Maniques, estaven dirigits per un triangle (com ho atesta la clssica expressi tres faciun collegium) format per un Magister i dos Decurions, i comprenien tres graus anlegs als actuals, usant una especial interpretaci emblemtica dels seus instruments. Aquests collegis es van estendre desprs per tot l'imperi, seguint com forces constructores el cam de les legions i aixecant onsevulla aquells monuments i edificis dels quals ens queden encara mltiples vestigis. Ja en el segle primer abans de Crist vries d'aquestes corporacions van passar i es van establir en la Gllia, Alemanya i Anglaterra, on van construir especialment camps atrinxerats que desprs es van convertir en ciutats (la terminaci anglesa de chester dels noms de moltes localitats revela molt clarament el seu origen llat, de castrum -campament-).El Manual de l'Aprenent Pag 24Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

LES CORPORACIONS MEDIEVALS Amb el triomf del Cristianisme, que es va convertir en religi oficial durant l'ltim perode de l'Imperi Rom, mentre els Misteris van haver de desaparixer, els collegia fabrorum van resoldre adaptar les seves tradicions paganes a la nova fe i aix es va fer molt hbilment, substituint-se la llegenda de la construcci del Temple de Salom a altra transmesa anteriorment, i els noms de sants i personatges cristians als antics dus pagans: va nixer aix un San Dions, en lloc de l'homnim du grec (el Bacus dels llatins), i San Joan va ser honrat com protector de l'Ordre, en lloc de l'antic du bifront Jano. Aix renovada, la tradici dels collegis romans va seguir en Orient la sort de l'Imperi Bizant, adaptant-se desprs, amb igual facilitat, a la fe islmica, mentre a Occident, amb la caiguda de l'imperi i la invasi dels vndals i dels godes, va trobar un segur asil en una petita illa, prop de la ciutat italiana de Como, en Llombardia (pas anomenat aix a conseqncia de la invasi dels llongobards, els de llargues barbes), d'on van prendre el seu nom els magistri comacini, que van ser iniciadors d'aquell estil derivat del rom i anomenat romnic, que va fer la seva primera aparici prop del 600 i va seguir dominant per diversos segles desprs a Itlia i en els pasos contigus, fins que l'estil gtic, produt per les corporacions nrdiques, va obtenir desprs el predomini. En les obres d'aquests artistes trobem diversos smbols manics, i l'expressi d'una singular independncia del pensament que es revela en curioses i mordaces stires en contra de l'Esglsia gravades amb una audcia sorprenent en les mateixes escultures de les catedrals. A pesar de l'hermtic secret amb que es guardaven les seves tradicions i creences, sembla que a aquestes corporacions (que existien en diverses ciutats d'Itlia, entre unes altres en Siena, des del segle XI) no era estrany el coneixement d'un G.. A.. D.. O.., ni la llegenda de Hiram. En el fervor religis que va caracteritzar aquest perode, tamb algunes ordres monstiques de l'Esglsia es van dedicar, especialment a Frana i Alemanya, a l'Art de Construir, aixecant temples amb l'ajuda dels obrers nmades que trobaven i contribuint aix indirectament a l'organitzaci d'aquests en corporacions que desprs es van fer independents. Per l'obra i els esforos de les corporacions independents que es van formar en diferents pasos va nixer llavors i es va afirmar rpidament en el anomenat estil gtic, que converteix el simple arc rom i romnic en l'ogival, magnfic smbol del fervor religis i de les ms ardents aspiracions humanes que s'aixequen, com cntic majestus, de la terra al cel. En els dos estils orientals, rab i rus, vam trobar un desenvolupament ulterior d'aquesta idea que va fer revolucionar l'arc gtic del rom, amb l'arc de forma especial que caracteritza dits estils. Aquestes corporacions, dedicades especialment a l'art gtic, van constituir a Anglaterra les guildes d'obrers, a Frana el companyonatge (dels quals existien tres seccions distintes que prenien el nom, respectivament, de fills de Salom, de Matre Jacques i de Matre Soubise) i a Alemanya els tallers i unions de picapedrers (Steinmetzen), entre els quals va prendre just renom aquella que va aixecar la catedral d'Estrasburg, erigida en el segle XV. Els documents que ens queda d'elles proven que els obrers es trobaven dividits en aprenents, fadrins i mestres, que es reunien en petites cases i empraven d'una manera emblemtica els tils de la seva professi, duent-los amb si com insgnies; a ms, es reconeixien per mitj de paraules i signes que anomenaven salutacions. Els nefits eren rebuts amb particulars cerimnies i juraven el secret ms profund sobre el que se'ls anava a comunicar o ensenyar.El Manual de l'Aprenent Pag 25Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

La paraula ma (del llat medieval macio, equivalent de picapedrer, d'on va venir tamb l'alemany Metzen) sembla es va usar per primera vegada en el segle XIII, sent exportada de Frana a Anglaterra. L'expressi francma (ma franc o lliure d'impostos) apareix per primera vegada en 1375 . L'origen d'aquesta ltima paraula s'ha relacionat amb els especials privilegis i exempcions concedits pels pontfexs Nicolau III i Benet XII, en vista de la reconeguda moralitat d'aquestes corporacions i de les obres piadoses a les quals es dedicaven com constructors d'Iglsies. Per el real significat originari d'aquest atribut de francs o lliures ( en angls freemasons) s un assumpte encara discutit i discutible. ELS MASONS ACCEPTATS Afeblint-se desprs, en el segle XVII (amb el renaixement clssic i la corrupci de l'Esglsia que va ocasionar la Reforma i les noves teories filosfiques), el fervor religis dels segles passats, l'art sagrat va tenir necessriament que decaure, i amb ell les corporacions de maons operatius que d'aquesta activitat derivaven la seva ra d'sser i la seva subsistncia. Per aqu i all, i especialment a Anglaterra, algunes d'elles van subsistir, si b en forma molt reduda, passant natural i gradualment de l'activitat constructiva que va ocasionar la seva formaci, fins a ocupar-se exclusivament dels assumptes que abans eren per a ells de secundria importncia, com per exemple d'estudi i de beneficncia. Sens dubte va contribuir notablement a aquesta nova orientaci de l'activitat de les lgies, l'admissi que es va fer, des de llavors sempre ms liberal i nombrosa (segons anava decreixent el seu valor com associacions professionals), de maons acceptats (accepted freemasons), s a dir membres honoraris que mai havien exercit una professi relacionada amb l'art de construir. Els nous associats, moltes vegades homes d'estudi i filsofs eminents, van haver d'influir granment en aquestes agrupacions d'antics constructors, les quals van arribar fcilment a dirigir. Aix va ser com les lgies maniques professionals es van transformar naturalment en lgies de maoneria especulativa, naixent d'aquesta manera la Maoneria com actualment la coneixem. I aix tamb moltes doctrines i tradicions inicitiques i mstiques, d'origen o descendncia diferent, van passar a incorporar-se a la naixent, o millor dita, renaixent instituci. Especialment les tradicions, templers i rosacreus van tenir part important en aquesta transformaci. Mentre les Lgies maniques trobaven en aquelles doctrines l'nima que els infonia una vida nova, aquestes van trobar en aquelles el cos, el vehicle o mig exterior ms adaptat per a una expressi que d'altra manera hagus quedat estril i deficient. Amb el segle XVII acaba aix l'estudi dels orgens manics; des del segle XVII comena la seva histria com instituci moderna i es prepara l'avenir, dels quals parlarem en els dos segents Manuals d'aquesta srie. LA LLOTJA DE S.. J.. El problema dels orgens manics es troba plantejat i resolt sintticament en poques paraules en la pregunta ritual del V.. M.. a tot germ visitant: D'on veniu?, i en la contestaci d'aquest: De la Llotja de S.. J..El Manual de l'Aprenent Pag 26Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

Aquesta pregunta s fonamental per a l'Aprenent i, a semblana d'dip, ha d'esforar-se en contestar-la satisfactriament, cercant en si mateix la soluci del problema dels orgens: l'origen del seu sser i de l'univers que ho envolta. Qu representa, doncs, per als maons l'expressi Llotja de S.. J..? Ja sabem que la Tradici Manica guarda relaci molt estreta amb la Tradici joantica o mstica del Cristianisme (com clarament ho demostra la superposici dels nostres instruments sobre la primera pgina del Ev., de S.. J.., que representa la Tradici Cristiana ms pura, aix com les Tradicions gnstica i inicitica anteriors). Igualment sabem que S.. J.. va ser pres com patr per les Corporacions Constructores de l'Edat Mitjana, i coneixem tamb l's -que remunta a una poca molt llunyana- de festejar els dos solsticis, en les dates dels quals cauen respectivament les festes cristianes dels S.. J.. Aquestes mateixes festes se celebraven onsevulla tamb abans del cristianisme, sent en poca dels romans en honor de Jano, el du de les dues cares que molt b simbolitza a la Tradici, estant una de les seves cares constantment tornada al passat i l'altra a l'avenir. Aquest nom es relaciona etimolgicament amb el llat janua, (porta), d'on ve igualment el llat januarius,Gener.(1) I s interessant notar referent a aix que porta s tamb el significat originari de la lletra grega delta (del semtic dalet), representada per un triangle, i que l'antiga porta de les iniciacions era triangular. Aquest du presidia tots els comenaments (en llat initium, d'on tamb initiare, iniciar), i en particular l'ingrs del Sol en els dos hemisferis celestes (en els solsticis), i la iniciaci la clau de la qual tenia i guardava. Ara s evident que el nom Jano t tamb en llat (Janus) una semblana molt singular amb el de Joan (Johannes) i no va ser per atzar que aquest ltim va ser posat en l'exacte lloc del primer.

D'altra banda, l'hebraic Jeho-hannam o Joan significa Gracia o favor de Du, s a dir, home illuminat o iniciat. Aix s que a just ttol pugues aquest ltim cridar-se germ o deixeble de S.. J.. La importncia inicitica d'aquesta elecci es fa aix ms evident per aquesta doble o bifront etimolgica: la primera pagana o mirant al passat (tradici inicitica de la qual constitux la porta o conducte) i l'altra cristiana o mirant a l'avenir (els escollits o afavorits de Du que continuen i continuaran la tradici en tots els segles). L'expressi Llotja de S.. J.. ve a ser aix un nom simblic de tota uni o agrupaci d'iniciats d'homes illuminats i afavorits espiritualment, aplicant-se en la seva accepci ms general a tots els que han estat admesos en els Misteris, i ms particularment als veritables GG.. de S.. J.., els Mestres de Saviesa que constituxen la Gran Llotja Blanca, la ms justa i perfecta Llotja de S.. J.., en la que hem de buscar la inspiraci i l'origen profund i veritable de la nostra ordre. (1) Encara que, tal vegada, l'origen ms probable de la paraula Janus ha de buscar-se en un hipotticDianus (mascul de Diana), anleg a divinus en el sentit de celestial, o Divinitat del Cel.

El Manual de l'Aprenent

Pag 27

Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

SEGONA PART LA INICIACI SIMBLICA CONSIDERACIONS PRELIMINARS La cerimnia amb la qual es rep als candidats en la nostra Associaci, s una pura frmula arbitrria o existeix en ella un significat i una importncia que escapen a l'observaci superficial i es revelen a una consideraci ms atenta i a un estudi ms profund? A aquesta pregunta cada ma t el privilegi de contestar individualment, en proporci del seu enteniment, i la seva iniciaci, aix com la Maoneria en general, ser per a ell el que ell mateix li reconegui i realitzi: ser aquesta una societat mundana, i aquella una simple cerimnia exterior, per a qui les consideri amb esperit prof i mund; seran una Instituci Inicitica i una cerimnia simblica (la comprensi de la qual despertar el seu esperit) per a qui l'estudi i consideri amb el propsit de trobar la Veritat: Realitat profunda que constantment s'oculta sota l'aparena exterior de les coses. Per a aquesta fi s necessari examinar i estudiar els diferents elements que componen aquesta cerimnia, cercant l'ntim significat de cadascun d'ells i el seu valor en termes de vida, per a la seva aplicaci operativa en el mstic Cam de l'existncia al que han de referirse, perqu la cerimnia pugui ser individualment viscuda i realitzada, i el que ha estat rebut Ma, d'una manera purament formal i simblica, es faci efectivament tal, transformant-se, amb el de pedra bruta en pedra llaurada o filosfica, de l'estat de l'home esclau dels seus vicis, errors i passions, a l'Obrer Illuminat de la Intelligncia Creativa que habita en el seu cor, i en el del mn exterior. Per mitj d'aquest estudi veurem com les dues caracterstiques fonamentals de la nostra Instituci (la inicitica i la simblica) estan perfectament expressades en la cerimnia de recepci de l'Aprenent, i com, en aquest grau, es resumeix tot el programa de la Maoneria. Aix, en la mateixa cerimnia es troben allegricament reunits tots aquells elements, l'ntima comprensi dels quals i la prctica realitzaci, fan operativa la cerimnia de la iniciaci. SIGNIFICAT DE LA INICIACI Arribant a aquest punt, la primera cosa que es fa necessria s comprendre el significat de la paraula iniciaci i com ha d'interpretar-se. Iniciaci s paraula derivada del llat initiare, que t la mateixa etimologia de initium, inici o comenament, venint les dues de in-tere, anar dintre o ingressar. Aix s que hi ha en ella el doble sentit del ingrs en i del comenament o principi de una nova cosa. En altres paraules, iniciaci s la porta que condux a ingressar en un nou estat moral o material, en el qual s'inicia o comena una nova manera d'sser o de viure. Aquest nou estat, aquesta manera d'sser i viure, sn els que caracteritzen al iniciat i ho distingeixen del prof, quan el primer, havent ingressat en ell, ho coneix des d'endins, mentre el segon queda fora del mateix, fora del Temple de la Saviesa o d'un real coneixement de la Veritat i de la Virtut, de les quals reconeix nicament els aspectes profans o exteriors que constituxen la moneda corrent del mn.El Manual de l'Aprenent Pag 28Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

Aix doncs, aquest ingrs no s ni pot considerar-se nicament com material, no s ni pot ser solament la recepci o acceptaci en una determinada associaci, sin que ha de considerar-se, primer i fonamentalment, com l'ingrs en un nou estat de conscincia, a una manera de ser interior, de la qual la vida exterior s efecte i conseqncia. Es necessita, en altres termes, una palingensia, un naixement o renaixement interior, una transformaci o transmutaci de l'ntim estat del nostre sser per a efectivament iniciar-se, o ingressar, en una nova visi de la realitat: en aquella nova manera de pensar, viure i obrar que caracteritza a l'Iniciat i al Ma veritable. Per aquesta ra el smbol fonamental de la iniciaci s el de la mort, com preliminar per a una nova vida; la mort simblica al mn o estat prof necessari per al renaixement simblic; o sigui la negaci dels vicis, errors i illusions que constituxen els metalls grollers o qualitat d'inferiors de la personalitat, per a l'afirmaci de la Veritat i de la Virtut, o de la Intima Realitat, que constitux l'or pur de l'sser, la