Llistat jocs tradicinals

Download Llistat jocs tradicinals

Post on 10-Apr-2015

4.130 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<p>CURS 2010-11 JOCS TRADICIONALS a LESCOLA LLUANS</p> <p>JOCS DE SALTARXARRANCAAmb un dibuix a terra amb diferents quadres que es toquen, damunt dels quals sha de saltar a peu coix sense tocar la lnea dels quadres. Des de fora de la figura sha de llenar una pedra al primer requadre, saltar a tots els quadres a peu coix, recollir la pedra a peu coix i llanar- la a fora . Quan sha llenat la pedra a lltim requadre, aleshores sha danar a buscar amb els ulls tapats . Pel cam no es pot trepitjar cap lnia ni deixar-se cap requadre per passar. Finalment, collocats desquena a la xarranca es llena la pedra per sobre les espatlles i a la casella a on cau passa a ser ocupada. Es va jugant fins que no queden ms caselles per ocupar.</p> <p>LA BARQUETA : Es canta: si la barqueta es tomba, nena no tinguis por, tira la canya a laigua i agafat al tim. Si la barqueta es tomba, nena no tinguis por,ala la cama enlairei fes un saltir. REINA DE LOS MARES: Es canta : " Soy la reina de los mares, y ustedes lo van a ver,tiro mi pauelo al suelo (deixa el mocador al terra) y lo vuelvo a recoger (el</p> <p>recull). Pauelo, pauelito, quin te pudriera tener? guardadito en el bolsillo (el guarda) como un pliego de papel"</p> <p>SALTS AMB CORDA</p> <p>EL COCHERITO LER : Es canta: El cocherito ler, Me dijo anoche, ler .Que si</p> <p>quera, ler. Montar en coche, ler. Y yo le dije, ler. Con gran salero, ler. No quiero coche, ler. Que me mareo, ler. Aleshores es lletrejava: El nombre de Mara que cinco letras tiene La M/ la A/ la R/ la I/la A/ Mara.EL RELLOTGE - Cada persona ha de fer un salt, desprs dos, etc. Si alguna entra abans dhora o sentrebancava, queda eliminada o passa a rodar la corda. De mica en mica, es poden eliminar, si es creu.</p> <p>LA BARQUETA: consistia en fer oscilar la corda noms fins a la meitat, i anaralternant els salts, ara a un cant a laltre. Cantant una can que diu:</p> <p>XULIT: consisteix en fer rodar la corda molt de pressa, i com s natural, saltarmolt rpid. BARREJADA: Es comenava rodant i cantant aquesta can:</p> <p>A la barrejada qui no entre para, a la barrejada qui no surt ha perdutQuan es deia qui no entre para, ha dentrar la nenao nen que lhi toqui, i quan es diu qui no surt ha perdut, ha de sortir la primera que ha entrat. Al final de la can no ha de quedar ning a la corda. Si hi queda alg, o sentrebanca i talla el ritme, para.</p> <p>UN ESQUIMAL</p> <p>Per parelles un davant de laltre. Un obre les cames i laltre entra el peu entre les seves cames i la inversa. Mentre fan aquest moviment canten la can: Un esquimal perdut en el desert, entonava canona del seu pas, i recordava el seu pas, all on ell era feli. Bada, badum, badum, bada , badaum (2). Saltar a les gomes s un joc de saltar que consisteix en, per torns, fer</p> <p>SALTAR AMB GOMES</p> <p>saltirons per sobre unes gomes al ritme duna can i amb diferents nivells de dificultat. Es recomana que siguin un mnim de tres persones per jugar (dues per subjectar la goma entre les cames i una per saltar). Els dos jugadors que</p> <p>subjecten la goma, en primer lloc se la colloquen entre les cames (obertes) a lalada dels turmells. A mida que avana el joc i tots els jugadors han saltat amb les gomes en aquesta alada, sapugen fins als genolls, malucs, cintura, pit, coll i el cap (la goma agafada amb les mans a lalada del front). Per posar ms dificultat, a la primera posici (turmells) els jugadors que salten no poden tocar la goma. SALTAR LA GOMA A DIFERENTS ALADES : Els jugadors que salten comencen a jugar fent una srie de passos, a dreta i esquerra, per sobre les gomes al ritme duna can que canten entre tots. Una de les canons que es canten en aquest joc: Don Melitn tena tres gatos, que los haca bailar en un plato, y por la noche les daba turrn, que viva los gatos de Don Melitn. Un altre can: Anclas clas, patanclas, clas, Azules, les y blancas cas, anclas patanclas azules y blancas. POSAR I TREURE ELS PEUS: Posar i treure un o els dos peus dins lespai delimitat per les gomes, saltar de manera que la goma quedi lligada a un turmell i tornar-la a deslligar. Si el jugador que salta sequivoca, perd el seu</p> <p>torn i passa a substituir a un dels jugadors que subjecten la goma. ENROTLLAR I DESENROTLLAR LA GOMA A LA CAMA: Agafar la goma elstica amb el peu dret, saltar i fer mitja volta i desplaar-la de manera que la goma quedi entre els dos peus. Fer un salt alt i desfer-se de la goma. TREPITJAR LA GOMA A DIFERENTS ALADES AMB UN PEU O DOS. PASSAR EL PEU O LA CAMA PER SOBRE DE LA GOMA PASSAR PER ENTRE LES GOMES: Pim, pam, fora. Diferents gomes entrellaades. Han de passar per entre les gomes sense tocar-les. Es dibuixa una ratlla a terra. Un costat s el mar i laltre la terra. Es posen a un costat de la ratlla i el que para, va dient mar, terra, mar, mar, mar, terra, o com lhi sembli per tal denganyar els altres i fer que MAR I TERRA sequivoquin de costat. La persona que sequivoca tres vegades, queda eliminada. I aix anar fent fins que noms en queda una, que s la que guanya.</p> <p>JOCS DE LLANAMENT I ENCERTLLANAR LA BALDUFA I CANTAR: Roda, roda, baldirona perqu surti ben rodonaben rodona i saltirona. Perqu ballli recte, cam embolicar-la amb un cordill i llanar-la duna estrebada. BALDUFA LLANAR LA BALDUFA I MIRAR QUINA GIRA MS ESTONA. FER SALTAR LA BALDUFA: Mentre la baldufa senvolta amb un cordill, que es va estrenyent poc a poc fins que la punta de la baldufa queda subjecte. Aleshores es llana la baldufa cap a munt i es deixa caure a terra perqu continu ballant. Els ms trauts la recullen a la m sense que deixi de ballar o fins i tot la mantenen girant uns segons a sobre del cordill. AGAFAR-LA AMB LA M: Mentre la baldufa balla, s'obre la m amb els dits ben separats, es colloca a terra, amb el palmell mirant amunt, i es va apropant a poc a poc a la baldufa fins que aquesta s'enfila al palmell. Si balla amb prou fora es pot passar a la m d'un altre jugador. ESQUERDAR: s un joc fora brusc que consisteix a llanar la prpia baldufa contre qualsevol altre que estigui ballant amb la intenci d'esquerdar-la amb un cop de punta. FLENDI DE BALDUFES: Es marca un cercle a terra i tothom fa ballar la</p> <p>seva baldufa adins. Quan una baldufa surt del cercle tot ballant, l'amo l'agafa i la torna a llana una altre vegada intentant treure una de les que hi ha dins el cercle. Les que s'aturen a dins el cercle no es poden retirar fins que alg no les treu amb la seva. Si un jugador aconsegueix treure'n una, se la queda. De vegades, noms es pot llanar la baldufa si abans ha estat recollida amb la m mentre balla. PATACONS AMB CARTES PILA DE PATACONS: Es posen una ppilot de patacons un sobre laltre, amb la cara del patac mirant cap avall. Cada jugador t un altre patac que fa servir per llenar. Es tracta de llenar el patac i tocar els que hi ha a la pila i girar-los. Els que es giren sn del jugador que ha llenat. PATAC CONTRA LA PARET: Es tracta de deixar uns quants patacons a prop de la paret, ben repartits, amb la cara mirant cap avall. Els jugadors fan una fila a una certa distncia de la paret. Es tracta de llenar un patac contra la paret i que quan caigui toqui als que hi ha a terra. Els patacons que sn tocats sels queda el jugador que ha llenat. El joc pot ser ms difcil, si enlloc de tocar-lo, sha de girar. PICAR CROMOS Existien (i existeixen) uns cromos que estaven troquelats i en relleu, als que</p> <p>shi donaven diversos valors: 1,2,3,4,5,10 punts, segons la grandria que tenien. El joc consisteix en posar tants cromos com persones hi prenguin part (com s, millor: 8 o 9 s ideal), apilats i del revs, i picar al damunt amb la m cncava i aixecar-la tot seguit, ja que laire que es produeix fa que, si es t sort, es girin de cara amunt. Tots els cromos que es giren queden de la persona que ha picat. Desprs ho van fent les persones segents fins que no queda cap cromo per girar. SEGUIR EL CAM: Es tracta de marcar un recorregut a terra i conduir amb els dits les xapes, evitant que surtin del recorregut marcat. LA GRANOTA : Els jugadors han de llenar les seves fitxes metlliques o xapes per ficar-les pels forats del joc i aix anar guanyant punts, si una XAPES xapa queda davant la boca de la granota, molinet, ponts, o forats,el punt no s vlid fins que el mateix jugador la introdueixi en una altra xapa. La taula de joc t un total de nou orificis per on poden entrar les fitxes. Cada jugador llenar 10 fitxes per tirada i es sumaran tots els punts obtinguts segons el lloc on shan ficat les fitxes: Granota 50 punts</p> <p>Molinet 25 punts Ponts 10 punts Forats 05 punts Juguen dos jugadors o dos equips i han de fer rodar unes boles fins a situarles el ms a prop possible del bolig (bola petita). El material necessari per jugar est format per 3 boles metlliques amb unes estries en el seu exterior que dibuixen el seu contorn i un bolig o bola petita feta de fusta. Les pistes de joc han destar situades en superfcies planes i de terra. Per comenar el joc es llena el bolig a la pista. Tot seguit, cada jugador llena, per torns, tres boles (si es juga a la modalitat individual) i dues boles PETANCA (si es juga per equips). Aquests llanaments poden ser de tres tipus: daproximaci (per tirar la bola el ms a prop possible del bolig), de tir (per intentar allunyar una bola dun jugador contrari colpejant-la) i dempenta (fer rodar la bola per apropar ms una bola prpia al bolig o per allunyar-ne una bola contraria). El joc continua aix fins que tots els jugadors han tirat totes les seves boles. Un cop acabada la partida, la bola que es trobi ms a prop del bolig sapunta un punt.</p> <p>Al final del joc, guanya el jugador o lequip que primer aconsegueixi acumular tretze punts. Les bitlles catalanes sn un esport consistent en llenar unes boles (bitllots) contra unes bitlles situades a una determinada distncia a fi de derribarles. El material consta de 6 bitlles i 3 bitllots. BITLLES CATALANES Una partida consta de 9 tirades per jugador dividides en 3 rondes de 3 tirades. A cada tirada es poden llenar de un a 3 bitllots. Plantarem les bitlles en dues fileres de tres columnes, separades entre elles tenint en compte que ha de poder passar el bitllot ms gros sense tocar-les. La distncia de tir ser de 11,5 metres pels homes i 9,5 metres per a les dones, a partir de 15 anys. Els ms petits poden fer-ho de ms a prop, segons la seva fora. Recordeu que lobjectiu principal s fer "Bitlla", s a dir, tombar cinc de les sis bitlles. En cas dempat a punts, guanyar el jugador que hagi fet ms "BITLLES". Si seguim empatats farem una altra ronda de tres tirades. Puntuaci: Cap bitlla tombada: 0 punts. 1 bitlla tombada: 1 punt 2 bitlles tombades: 2 punts 3 bitlles tombades: 3 punts</p> <p>4 bitlles tombades: 4 punts 5 bitlles tombades: 10 punts BITLLA 6 bitlles tombades: 6 punts LLENYA Les bales poden fer-se amb molts materials diferents, com fang cuit, marbre, vidre, hacer, o fins i tot aprofitant elements de la natura. Abans de qualsevol joc amb bales cal saber en quin ordre es participar i repartir el nmero de bales que indica cada joc. TREURE LES BALES : Els jugadors dibuixen a terra un triangle o un cercle, duns dos pams de costat. Desprs cada jugador hi colloca unes 6 bales a dins, una mica separades. A 1,5 m de distncia es dibuixa una lnea des don es llenar. Cada jugador tira 1 bala cal a la ratlla per veure qui la deixa ms a prop i juga el primer. Es tracta dintentar treure el mxim nmero de bales de dins el cercle o triangle. Cada jugador guanya les bales que treu. Qui en treu ms guanya. Cada jugador rep cinc bales per comenar a jugar. Si saconsegueix treure una bala del cercle o triangle, es continua jugant.Si en llanar una bala es queda a dins del cercle, sha de</p> <p>BALES</p> <p>deixar i jugar amb una altre. CAP AL FORAT : Es fa un forat a terra duns 10 cm de dimetre. Dibuixem un cercle dun metre de dimetre al voltant de forat. Es reparteixen a latzar 24 bales al voltant del cercle. Per torans amb una bala ms gran o truca, i des de fora del cercle, sintenta tocar una de les bales. La bala que hem tocat sintenta llanar al forat des don ha quedat parada. Si un jugador no toca cap bala, es deixa la truca a on ha quedat i no pot llenar fina que un altre jugador el toca. Si la truca ha anat a fora del cercle , pot seguir llenant quan sigui el seu torn. Si una truca cau dins del forat, per recuperar-la es treuen les diferents bales que hi ha a dins del forat i es posen al voltant del forat i amb la truca sha dentrar una bala a dins.</p> <p>JOCS DE FORACom a mnim han de ser 5 o 6 jugadors. Generalment hi juguen asseguts a terra, un al damunt de la falda de laltre i agafats per la cintura, b repenjats a un arbre o a la paret. El que queda s el que ha de comenar a</p> <p>ARRENCAR CEBES</p> <p>arrencar les cebes agafant les mans a la persona que queda asseguda en primer lloc. Cada vegada que sarrenca una ceba, la persona ha de posar-se darrera de la que estira per tal dajudar-la.</p> <p>Es pot dir mentre es juga : Ten-te fort. Quan caurs. Fava dirs. Veies que vinc. El primer jugador es posa amb les cames semiflexionades, les mans al genoll i el cap ajupit, ve el segon amb cursa i recolzant les mans a lesquena del CAVALL FORT que est ajupit ha de saltar-lo amb les cames obertes. Desprs al cap duns metres es posa tamb amb les cames semiflexionades, les mans als genolls i el cap ajupit. El tercer jugador ve salta els dos i shi fica ell, i aix successivament. Quan lltim ja ha saltat a tothom, llavors el primer que ha comenat salta als altres i shi torna a ficar. I aix successivament.</p> <p>Dues nenes sagafen de les mans i la resta fa un tren, agafant-se per la cintura. Es canta: Tris-tras, tris-tras, el de delante corre mucho y el de</p> <p>detrs se quedar, patris-patrs.TRIS-TRAS Quan sacaba la can. Les dues nenes o nens agafats de les mans, fan quedar entremig a un nen/a que li toca estar passant en aquell moment. Aleshores li demanen Taronja o llimona. Segons el que contesta, es posa darrera dun o de laltre. El joc continua, fins que no queda cap nen/a al tren. Aleshores es dibuixa una ratlla entremig dels dos nens/es. Les dues fileres sagafaven per la cintura i han de fer fora per estirar a les de laltre cant. Guanya el grup que aconsegueix fer trepitjar la ratlla a laltre. Dos equips amb el mateix nombre de participants. Es lliga un mocador al SOGATIRA mig de la corda. Es pinten tres ratlles perpendiculars a la corda. Un nen/a que no estira la corda, fa coincidir el mocador amb la ratlla central i a la senyal daquest nen, els equips comencen estirar la corda. Estiren la corda cadasc cap al seu costat. Guanya lequip que aconsegueix que el mocador traspassi la ratlla del seucostat.</p> <p>JOCS DE CRRER, AMAGAR-SELA CADENAUn jugador para. Quan atrapa alg, sagafen de les mans i junts decideixen a qui van a atrapar. Quan en sn quatre, es deixen 2 i 2. El joc va continuant fins que els han atrapat a tots. Un jugador para. La resta sescapen i quan sn a punt de ser atrapats ,</p> <p>STOP/PLANTATS</p> <p>diuen Stop o Plantats i resten quiets amb les cames i braos oberts. Un jugador plantat no pot ser tocat per qui para, per tampoc pot moures fins que no el salvin, passant-...</p>