llistat jocs tradicinals

Download Llistat jocs tradicinals

Post on 10-Apr-2015

4.130 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

CURS 2010-11 JOCS TRADICIONALS a LESCOLA LLUANS

JOCS DE SALTARXARRANCAAmb un dibuix a terra amb diferents quadres que es toquen, damunt dels quals sha de saltar a peu coix sense tocar la lnea dels quadres. Des de fora de la figura sha de llenar una pedra al primer requadre, saltar a tots els quadres a peu coix, recollir la pedra a peu coix i llanar- la a fora . Quan sha llenat la pedra a lltim requadre, aleshores sha danar a buscar amb els ulls tapats . Pel cam no es pot trepitjar cap lnia ni deixar-se cap requadre per passar. Finalment, collocats desquena a la xarranca es llena la pedra per sobre les espatlles i a la casella a on cau passa a ser ocupada. Es va jugant fins que no queden ms caselles per ocupar.

LA BARQUETA : Es canta: si la barqueta es tomba, nena no tinguis por, tira la canya a laigua i agafat al tim. Si la barqueta es tomba, nena no tinguis por,ala la cama enlairei fes un saltir. REINA DE LOS MARES: Es canta : " Soy la reina de los mares, y ustedes lo van a ver,tiro mi pauelo al suelo (deixa el mocador al terra) y lo vuelvo a recoger (el

recull). Pauelo, pauelito, quin te pudriera tener? guardadito en el bolsillo (el guarda) como un pliego de papel"

SALTS AMB CORDA

EL COCHERITO LER : Es canta: El cocherito ler, Me dijo anoche, ler .Que si

quera, ler. Montar en coche, ler. Y yo le dije, ler. Con gran salero, ler. No quiero coche, ler. Que me mareo, ler. Aleshores es lletrejava: El nombre de Mara que cinco letras tiene La M/ la A/ la R/ la I/la A/ Mara.EL RELLOTGE - Cada persona ha de fer un salt, desprs dos, etc. Si alguna entra abans dhora o sentrebancava, queda eliminada o passa a rodar la corda. De mica en mica, es poden eliminar, si es creu.

LA BARQUETA: consistia en fer oscilar la corda noms fins a la meitat, i anaralternant els salts, ara a un cant a laltre. Cantant una can que diu:

XULIT: consisteix en fer rodar la corda molt de pressa, i com s natural, saltarmolt rpid. BARREJADA: Es comenava rodant i cantant aquesta can:

A la barrejada qui no entre para, a la barrejada qui no surt ha perdutQuan es deia qui no entre para, ha dentrar la nenao nen que lhi toqui, i quan es diu qui no surt ha perdut, ha de sortir la primera que ha entrat. Al final de la can no ha de quedar ning a la corda. Si hi queda alg, o sentrebanca i talla el ritme, para.

UN ESQUIMAL

Per parelles un davant de laltre. Un obre les cames i laltre entra el peu entre les seves cames i la inversa. Mentre fan aquest moviment canten la can: Un esquimal perdut en el desert, entonava canona del seu pas, i recordava el seu pas, all on ell era feli. Bada, badum, badum, bada , badaum (2). Saltar a les gomes s un joc de saltar que consisteix en, per torns, fer

SALTAR AMB GOMES

saltirons per sobre unes gomes al ritme duna can i amb diferents nivells de dificultat. Es recomana que siguin un mnim de tres persones per jugar (dues per subjectar la goma entre les cames i una per saltar). Els dos jugadors que

subjecten la goma, en primer lloc se la colloquen entre les cames (obertes) a lalada dels turmells. A mida que avana el joc i tots els jugadors han saltat amb les gomes en aquesta alada, sapugen fins als genolls, malucs, cintura, pit, coll i el cap (la goma agafada amb les mans a lalada del front). Per posar ms dificultat, a la primera posici (turmells) els jugadors que salten no poden tocar la goma. SALTAR LA GOMA A DIFERENTS ALADES : Els jugadors que salten comencen a jugar fent una srie de passos, a dreta i esquerra, per sobre les gomes al ritme duna can que canten entre tots. Una de les canons que es canten en aquest joc: Don Melitn tena tres gatos, que los haca bailar en un plato, y por la noche les daba turrn, que viva los gatos de Don Melitn. Un altre can: Anclas clas, patanclas, clas, Azules, les y blancas cas, anclas patanclas azules y blancas. POSAR I TREURE ELS PEUS: Posar i treure un o els dos peus dins lespai delimitat per les gomes, saltar de manera que la goma quedi lligada a un turmell i tornar-la a deslligar. Si el jugador que salta sequivoca, perd el seu

torn i passa a substituir a un dels jugadors que subjecten la goma. ENROTLLAR I DESENROTLLAR LA GOMA A LA CAMA: Agafar la goma elstica amb el peu dret, saltar i fer mitja volta i desplaar-la de manera que la goma quedi entre els dos peus. Fer un salt alt i desfer-se de la goma. TREPITJAR LA GOMA A DIFERENTS ALADES AMB UN PEU O DOS. PASSAR EL PEU O LA CAMA PER SOBRE DE LA GOMA PASSAR PER ENTRE LES GOMES: Pim, pam, fora. Diferents gomes entrellaades. Han de passar per entre les gomes sense tocar-les. Es dibuixa una ratlla a terra. Un costat s el mar i laltre la terra. Es posen a un costat de la ratlla i el que para, va dient mar, terra, mar, mar, mar, terra, o com lhi sembli per tal denganyar els altres i fer que MAR I TERRA sequivoquin de costat. La persona que sequivoca tres vegades, queda eliminada. I aix anar fent fins que noms en queda una, que s la que guanya.

JOCS DE LLANAMENT I ENCERTLLANAR LA BALDUFA I CANTAR: Roda, roda, baldirona perqu surti ben rodonaben rodona i saltirona. Perqu ballli recte, cam embolicar-la amb un cordill i llanar-la duna estrebada. BALDUFA LLANAR LA BALDUFA I MIRAR QUINA GIRA MS ESTONA. FER SALTAR LA BALDUFA: Mentre la baldufa senvolta amb un cordill, que es va estrenyent poc a poc fins que la punta de la baldufa queda subjecte. Aleshores es llana la baldufa cap a munt i es deixa caure a terra perqu continu ballant. Els ms trauts la recullen a la m sense que deixi de ballar o fins i tot la mantenen girant uns segons a sobre del cordill. AGAFAR-LA AMB LA M: Mentre la baldufa balla, s'obre la m amb els dits ben separats, es colloca a terra, amb el palmell mirant amunt, i es va apropant a poc a poc a la baldufa fins que aquesta s'enfila al palmell. Si balla amb prou fora es pot passar a la m d'un altre jugador. ESQUERDAR: s un joc fora brusc que consisteix a llanar la prpia baldufa contre qualsevol altre que estigui ballant amb la intenci d'esquerdar-la amb un cop de punta. FLENDI DE BALDUFES: Es marca un cercle a terra i tothom fa ballar la

seva baldufa adins. Quan una baldufa surt del cercle tot ballant, l'amo l'agafa i la torna a llana una altre vegada intentant treure una de les que hi ha dins el cercle. Les que s'aturen a dins el cercle no es poden retirar fins que alg no les treu amb la seva. Si un jugador aconsegueix treure'n una, se la queda. De vegades, noms es pot llanar la baldufa si abans ha estat recollida amb la m mentre balla. PATACONS AMB CARTES PILA DE PATACONS: Es posen una ppilot de patacons un sobre laltre, amb la cara del patac mirant cap avall. Cada jugador t un altre patac que fa servir per llenar. Es tracta de llenar el patac i tocar els que hi ha a la pila i girar-los. Els que es giren sn del jugador que ha llenat. PATAC CONTRA LA PARET: Es tracta de deixar uns quants patacons a prop de la paret, ben repartits, amb la cara mirant cap avall. Els jugadors fan una fila a una certa distncia de la paret. Es tracta de llenar un patac contra la paret i que quan caigui toqui als que hi ha a terra. Els patacons que sn tocats sels queda el jugador que ha llenat. El joc pot ser ms difcil, si enlloc de tocar-lo, sha de girar. PICAR CROMOS Existien (i existeixen) uns cromos que estaven troquelats i en relleu, als que

shi donaven diversos valors: 1,2,3,4,5,10 punts, segons la grandria que tenien. El joc consisteix en posar tants cromos com persones hi prenguin part (com s, millor: 8 o 9 s ideal), apilats i del revs, i picar al damunt amb la m cncava i aixecar-la tot seguit, ja que laire que es produeix fa que, si es t sort, es girin de cara amunt. Tots els cromos que es giren queden de la persona que ha picat. Desprs ho van fent les persones segents fins que no queda cap cromo per girar. SEGUIR EL CAM: Es tracta de marcar un recorregut a terra i conduir amb els dits les xapes, evitant que surtin del recorregut marcat. LA GRANOTA : Els jugadors han de llenar les seves fitxes metlliques o xapes per ficar-les pels forats del joc i aix anar guanyant punts, si una XAPES xapa queda davant la boca de la granota, molinet, ponts, o forats,el punt no s vlid fins que el mateix jugador la introdueixi en una altra xapa. La taula de joc t un total de nou orificis per on poden entrar les fitxes. Cada jugador llenar 10 fitxes per tirada i es sumaran tots els punts obtinguts segons el lloc on shan ficat les fitxes: Granota 50 punts

Molinet 25 punts Ponts 10 punts Forats 05 punts Juguen dos jugadors o dos equips i han de fer rodar unes boles fins a situarles el ms a prop possible del bolig (bola petita). El material necessari per jugar est format per 3 boles metlliques amb unes estries en el seu exterior que dibuixen el seu contorn i un bolig o bola petita feta de fusta. Les pistes de joc han destar situades en superfcies planes i de terra. Per comenar el joc es llena el bolig a la pista. Tot seguit, cada jugador llena, per torns, tres boles (si es juga a la modalitat individual) i dues boles PETANCA (si es juga per equips). Aquests llanaments poden ser de tres tipus: daproximaci (per tirar la bola el ms a prop possible del bolig), de tir (per intentar allunyar una bola dun jugador contrari colpejant-la) i dempenta (fer rodar la bola per apropar ms una bola prpia al bolig o per allunyar-ne una bola contraria). El joc continua aix fins que tots els jugadors han tirat totes les seves boles. Un cop acabada la partida, la bola que es trobi ms a prop del bolig sapunta un punt.

Al final del joc, guanya el jugador o lequip que primer aconsegueixi acumular tretze punts. Les bitlles catalanes sn un esport consistent en llenar unes boles (bitllots) contra unes bitlles situades a una determinada distncia a fi de derribarles. El material consta de 6 bitlles i 3 bitllots. BITLLES CATALANES Una partida consta de 9 tirades per jugador dividides en 3 rondes de 3 tirades. A cada tirada es poden llen