llicència llenguatge gràfic i verbal guia didàctica

Click here to load reader

Post on 22-Jun-2015

1.376 views

Category:

Education

7 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

DIBUIX NOUVINGUTS

TRANSCRIPT

  • 1. LLENGUATGE VISUALLLENGUATGE VERBALPROGRAMA DE DIBUIX INTEGRADORPER A ALUMNES NOUVINGUTSGUIA DIDCTICAC U R S 2 0 0 4 / 2 0 0 5CRISTINA DE BALANZ

2. LLENGUATGE VISUAL I LLENGUATGE VERBALPrograma de dibuix integrador per a alumnes nouvingutsIndex1. INTRODUCCI ............................................................................................ 52. ORIENTACIONS DIDCTIQUES ........................................................... 7A. Informacions prvies sobre immigraci ........................................... 7B. Introducci al llenguatge visual i plstic .......................................... 8C. Materials didctics .......................................................................... 9D. Criteris davaluaci ........................................................................ 123. OBJECTIUS ............................................................................................... 154. CONTINGUTS ............................................................................................ 17A. Conceptes ..................................................................................... 17B. Procediments ................................................................................. 17C. Actituds .......................................................................................... 195. RECURSOS ................................................................................................ 216. DIRECTRIUS PER A LS DEL MANUAL DE LALUMNE .......... 23Unitat 1. La lnia ................................................................................. 23Unitat 2. Les formes planes ............................................................... 27Unitat 3. Comparaci de formes ........................................................ 32Unitat 4. Formes modulars ................................................................. 36Unitat 5. El volum i lespai .................................................................. 40Unitat 6. Punt de vista ........................................................................ 45Unitat 7. Imatges simbliques ............................................................ 497. CONCLUSIONS ........................................................................................ 538. BIBLIOGRAFIA ......................................................................................... 55 3. 1. INTRODUCCIAquest projecte neix de la necessitat real datendre, a laula de dibuix, els alumnes nouvingutsde pasos de llenges no romniques i, molt sovint, amb graes diferents a la nostra. Estracta dalumnes molt diversos entre si perqu mentre uns acaben darribar, daltres ja duenuns mesos entre nosaltres i mentre alguns han estat correctament escolaritzats, daltresprcticament no han trepitjat una escola.Tampoc no sol haver-hi un mnim duniformitat entre aquests alumnes, tant pel que fa ales edats com a les seves actituds. La majoria est ben predisposada a aprendre, per nofalten els que intenten escapolir-sen.Si a tot aix shi afegeix la diversitat de mentalitats daquest alumnat i la dicultat per superarel trencament amb el seu pas dorigen i el seu passat, s comprensible que resulti foradifcil impartir, amb unes certes garanties daprotament, lensenyament a tots plegats,compartint aula i professor.En preparar aquest programa, la meva intenci ha estat, en tot moment, ser el mximde realista quant a les possibilitats de treball a laula, tant per la limitaci derivada de lavarietat de nivells entre els estudiants, com per la dicultat destablir hbits comuns detreball. No obstant aix, he fet una concessi a la cci no limitant el programa al nombrereal dhores de Dibuix a la secundria perqu, en aquest cas, amb poques unitats ja hauriaestat preparat el material.Mhe perms, tamb, interpretar de manera molt personal - i potser discutible- la programaciocial dEducaci Visual i Plstica, triant els temes que considero interessants i dutilitatper aquest collectiu dalumnes i intentant fer-los atractius. Crec que s la nica formadengrescar autnticament els alumnes i dimplicar-los en el seu aprenentatge.Inicialment, vaig pretendre dissenyar un programa de dibuix que permets afavorirlassimilaci de la llengua vehicular, que s el coneixement primordial. Desprs de consultaralgunes fons dinformaci, comentar-ho amb companys de professi i rumiar-ho bastant, hemodicat lleugerament la primera intenci. El llenguatge de les imatges s, en si mateix, unapotent eina de comunicaci, amb una sintaxi prpia, encara que imprecisa i interpretable.All que alg, davant dun fet real, pugui expressar en imatges ser, sens dubte, diferentdel que pugui comunicar amb paraules, per no ser millor ni pitjor. Ambds llenguatgesaportaran algun tret diferencial i els qui siguin capaos de fer-ho amb tots dos, podran optaren cada moment, per aquell que els sembli ms adient.Des de laula de Dibuix es pot ensenyar aquest llenguatge universal als estudiants, perqupuguin fer-ne s. Es pot introduir lalumne en la sintaxi i dotar-lo aix dun llenguatge queli permeti expressar amb imatges el que percep, sent o pensa. Aquest llenguatge s elcontrapunt de laprenentatge intellectual de la majoria de matries, que simparteixenals centres educatius. Si lhemisferi esquerre del cervell regeix lescriptura, la lecturai laritmtica, lhemisferi dret socupa de percebre formes i espais i, s evident, que lacombinaci de les dues formes de pensament ha de resultar molt positiva, quan es tractade relacionar conceptes i resoldre problemes.El llenguatge visual s universal, com ja queda assenyalat, perqu tothom pot entendrelde manera intutiva i, per tant, facilita laprenentatge de moltes rees de coneixement queen depenen. s competncia del llenguatge visual i plstic el domini dels traats, perfer de lescriptura signes comprensibles; lorientaci espacial, que ens permet interpretar irealitzar un pla; el desenvolupament de lobservaci, com a font dinformaci de lentorn; laIntroducci 5 4. interpretaci correcta dimatges publicitries...Mhavia plantejat en un principi crear un material destinat exclusivament a laula dacollida.Un material que agilitzs la incorporaci lalumne estranger nouvingut al centre, s a dir,que afavors la comunicaci amb el seu entorn i facilits ladquisici de coneixements ila seva integraci dins laula. De fet, volia fugir del que no fos estrictament necessari pera aquest collectiu dalumnes, per ms tard, en pensar en la temporitzaci vaig adonar-me qu amb una hora setmanal de plstica a laula dacollida, s impossible dur a termecap tipus de programa. Desprs daquestes cavillacions, el material sha convertit en unprograma de dibuix pensat per als alumnes nouvinguts, per obert a tots els de lESO i aixtil a un nombre ms gran dalumnes.6 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal 5. 2. ORIENTACIONS DIDCTIQUESA. Informacions prvies sobre immigraciUna bona part del collectiu de professors ha tingut contacte, en els darrers anys, ambalumnes procedents de la immigraci i, per tant, coneix fora b la problemtica especcaderivada daquesta realitat. No obstant adjuntar algunes informacions bsiques, que crecque poden ser dutilitat.En primer lloc, cal recordar que Espanya ha estat des del 1950 un pas dimmigraci i que, acomenaments del segle XXI, sn ms els emigrants espanyols que els immigrants forans.La majoria daquests prov del tercer mn i, en haver-se desplaat per motius econmics,t intenci de romandre al nostre pas.Cal recordar tamb que, comparat amb el daltres pasos de la CE, el percentatgedimmigrants arribats a Catalunya s baix, tot i ser un dels ms elevats dEspanya. Per elcert s que aquest ux no es pot aturar i, per tant, cal accelerar una adequada planicaciper integrar aquest collectiu i acceptar aquesta societat diversa, que ja s una realitat.s un fet inqestionable que la integraci dels adolescents immigrants es fa, essencialment,des del centre escolar i, particularment, des de cada rea de coneixement, per la qual cosala tasca que ens pertoca als educadors s realment important.Les principals dicultats que ens podem trobar amb lalumnat immigrant sn: Lescassa o nulla escolaritzaci anteriorment rebuda, la qual cosa sol dependre dels costums del pas dorigen. El desconeixement de la llengua dacollida i, de vegades tamb, de lalfabet llat o de la prpia llengua escrita. Larribada tardana al nostre sistema educatiu, aix com la ubicaci dalguns alumnes en un nivell que, pel seu baix grau de formaci, no els correspondria. La impacincia dels pares per veure incorporats els lls al mn laboral i el poc inters que alguns demostren per la seva formaci. (Sha dentendre que a molts pasos del tercer mn aquests adolescents estarien en edat de treballar, mentre que aqu sn obligats a romandre a lescola). La situaci econmica precria i la inestabilitat deguda a separacions familiars i a dependre davis, oncles i amics, per absncia dels pares. Els problemes de tipus religis (costums, calendari, aliments), derivats del xoc amb els nostres costums i tradicions. El desconeixement del context social i les dicultats dadaptaci a una nova societat, desprs del trencament amb el seu passat.Aquestes dicultats mai podran motivar que lalumnat nouvingut deixi de comunicar-seamb els que lenvolten, ja que des del primer moment necessitar fugir de lallament. sevident que la llengua vehicular sempre ser el principal mitj de comunicaci de qudisposin. Ara b, per assegurar lxit en els estudis, no nhi ha prou amb un coneixementfuncional de la llengua, tal com ho demostren les estadstiques que reecteixen el fracsescolar daquest collectiu. Caldr, doncs, des de totes les rees, reforar la llengua induintOrientacions didctiques 7 6. lalumne a comunicar-se, a lhora dabordar temes dinters per a ell.Larribada dimmigrants crea alguns problemes i leducaci dels seus adolescents constitueixun repte difcil, per no podem oblidar que t una contrapartida: aquesta arribada simprescindible per mantenir el creixement de la poblaci i per a la protecci del sistema depensions.B. Introducci al llenguatg