llicència llenguatge gràfic i verbal guia didàctica

of 56/56
LLENGUATGE VERBAL PROGRAMA DE DIBUIX INTEGRADOR PER A ALUMNES NOUVINGUTS G U I A D I D À C T I C A C U R S 2 0 0 4 / 2 0 0 5 C R I S T I N A D E B A L A N Z Ó LLENGUATGE VISUAL

Post on 22-Jun-2015

1.378 views

Category:

Education

7 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

DIBUIX NOUVINGUTS

TRANSCRIPT

  • 1. LLENGUATGE VISUALLLENGUATGE VERBALPROGRAMA DE DIBUIX INTEGRADORPER A ALUMNES NOUVINGUTSGUIA DIDCTICAC U R S 2 0 0 4 / 2 0 0 5CRISTINA DE BALANZ

2. LLENGUATGE VISUAL I LLENGUATGE VERBALPrograma de dibuix integrador per a alumnes nouvingutsIndex1. INTRODUCCI ............................................................................................ 52. ORIENTACIONS DIDCTIQUES ........................................................... 7A. Informacions prvies sobre immigraci ........................................... 7B. Introducci al llenguatge visual i plstic .......................................... 8C. Materials didctics .......................................................................... 9D. Criteris davaluaci ........................................................................ 123. OBJECTIUS ............................................................................................... 154. CONTINGUTS ............................................................................................ 17A. Conceptes ..................................................................................... 17B. Procediments ................................................................................. 17C. Actituds .......................................................................................... 195. RECURSOS ................................................................................................ 216. DIRECTRIUS PER A LS DEL MANUAL DE LALUMNE .......... 23Unitat 1. La lnia ................................................................................. 23Unitat 2. Les formes planes ............................................................... 27Unitat 3. Comparaci de formes ........................................................ 32Unitat 4. Formes modulars ................................................................. 36Unitat 5. El volum i lespai .................................................................. 40Unitat 6. Punt de vista ........................................................................ 45Unitat 7. Imatges simbliques ............................................................ 497. CONCLUSIONS ........................................................................................ 538. BIBLIOGRAFIA ......................................................................................... 55 3. 1. INTRODUCCIAquest projecte neix de la necessitat real datendre, a laula de dibuix, els alumnes nouvingutsde pasos de llenges no romniques i, molt sovint, amb graes diferents a la nostra. Estracta dalumnes molt diversos entre si perqu mentre uns acaben darribar, daltres ja duenuns mesos entre nosaltres i mentre alguns han estat correctament escolaritzats, daltresprcticament no han trepitjat una escola.Tampoc no sol haver-hi un mnim duniformitat entre aquests alumnes, tant pel que fa ales edats com a les seves actituds. La majoria est ben predisposada a aprendre, per nofalten els que intenten escapolir-sen.Si a tot aix shi afegeix la diversitat de mentalitats daquest alumnat i la dicultat per superarel trencament amb el seu pas dorigen i el seu passat, s comprensible que resulti foradifcil impartir, amb unes certes garanties daprotament, lensenyament a tots plegats,compartint aula i professor.En preparar aquest programa, la meva intenci ha estat, en tot moment, ser el mximde realista quant a les possibilitats de treball a laula, tant per la limitaci derivada de lavarietat de nivells entre els estudiants, com per la dicultat destablir hbits comuns detreball. No obstant aix, he fet una concessi a la cci no limitant el programa al nombrereal dhores de Dibuix a la secundria perqu, en aquest cas, amb poques unitats ja hauriaestat preparat el material.Mhe perms, tamb, interpretar de manera molt personal - i potser discutible- la programaciocial dEducaci Visual i Plstica, triant els temes que considero interessants i dutilitatper aquest collectiu dalumnes i intentant fer-los atractius. Crec que s la nica formadengrescar autnticament els alumnes i dimplicar-los en el seu aprenentatge.Inicialment, vaig pretendre dissenyar un programa de dibuix que permets afavorirlassimilaci de la llengua vehicular, que s el coneixement primordial. Desprs de consultaralgunes fons dinformaci, comentar-ho amb companys de professi i rumiar-ho bastant, hemodicat lleugerament la primera intenci. El llenguatge de les imatges s, en si mateix, unapotent eina de comunicaci, amb una sintaxi prpia, encara que imprecisa i interpretable.All que alg, davant dun fet real, pugui expressar en imatges ser, sens dubte, diferentdel que pugui comunicar amb paraules, per no ser millor ni pitjor. Ambds llenguatgesaportaran algun tret diferencial i els qui siguin capaos de fer-ho amb tots dos, podran optaren cada moment, per aquell que els sembli ms adient.Des de laula de Dibuix es pot ensenyar aquest llenguatge universal als estudiants, perqupuguin fer-ne s. Es pot introduir lalumne en la sintaxi i dotar-lo aix dun llenguatge queli permeti expressar amb imatges el que percep, sent o pensa. Aquest llenguatge s elcontrapunt de laprenentatge intellectual de la majoria de matries, que simparteixenals centres educatius. Si lhemisferi esquerre del cervell regeix lescriptura, la lecturai laritmtica, lhemisferi dret socupa de percebre formes i espais i, s evident, que lacombinaci de les dues formes de pensament ha de resultar molt positiva, quan es tractade relacionar conceptes i resoldre problemes.El llenguatge visual s universal, com ja queda assenyalat, perqu tothom pot entendrelde manera intutiva i, per tant, facilita laprenentatge de moltes rees de coneixement queen depenen. s competncia del llenguatge visual i plstic el domini dels traats, perfer de lescriptura signes comprensibles; lorientaci espacial, que ens permet interpretar irealitzar un pla; el desenvolupament de lobservaci, com a font dinformaci de lentorn; laIntroducci 5 4. interpretaci correcta dimatges publicitries...Mhavia plantejat en un principi crear un material destinat exclusivament a laula dacollida.Un material que agilitzs la incorporaci lalumne estranger nouvingut al centre, s a dir,que afavors la comunicaci amb el seu entorn i facilits ladquisici de coneixements ila seva integraci dins laula. De fet, volia fugir del que no fos estrictament necessari pera aquest collectiu dalumnes, per ms tard, en pensar en la temporitzaci vaig adonar-me qu amb una hora setmanal de plstica a laula dacollida, s impossible dur a termecap tipus de programa. Desprs daquestes cavillacions, el material sha convertit en unprograma de dibuix pensat per als alumnes nouvinguts, per obert a tots els de lESO i aixtil a un nombre ms gran dalumnes.6 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal 5. 2. ORIENTACIONS DIDCTIQUESA. Informacions prvies sobre immigraciUna bona part del collectiu de professors ha tingut contacte, en els darrers anys, ambalumnes procedents de la immigraci i, per tant, coneix fora b la problemtica especcaderivada daquesta realitat. No obstant adjuntar algunes informacions bsiques, que crecque poden ser dutilitat.En primer lloc, cal recordar que Espanya ha estat des del 1950 un pas dimmigraci i que, acomenaments del segle XXI, sn ms els emigrants espanyols que els immigrants forans.La majoria daquests prov del tercer mn i, en haver-se desplaat per motius econmics,t intenci de romandre al nostre pas.Cal recordar tamb que, comparat amb el daltres pasos de la CE, el percentatgedimmigrants arribats a Catalunya s baix, tot i ser un dels ms elevats dEspanya. Per elcert s que aquest ux no es pot aturar i, per tant, cal accelerar una adequada planicaciper integrar aquest collectiu i acceptar aquesta societat diversa, que ja s una realitat.s un fet inqestionable que la integraci dels adolescents immigrants es fa, essencialment,des del centre escolar i, particularment, des de cada rea de coneixement, per la qual cosala tasca que ens pertoca als educadors s realment important.Les principals dicultats que ens podem trobar amb lalumnat immigrant sn: Lescassa o nulla escolaritzaci anteriorment rebuda, la qual cosa sol dependre dels costums del pas dorigen. El desconeixement de la llengua dacollida i, de vegades tamb, de lalfabet llat o de la prpia llengua escrita. Larribada tardana al nostre sistema educatiu, aix com la ubicaci dalguns alumnes en un nivell que, pel seu baix grau de formaci, no els correspondria. La impacincia dels pares per veure incorporats els lls al mn laboral i el poc inters que alguns demostren per la seva formaci. (Sha dentendre que a molts pasos del tercer mn aquests adolescents estarien en edat de treballar, mentre que aqu sn obligats a romandre a lescola). La situaci econmica precria i la inestabilitat deguda a separacions familiars i a dependre davis, oncles i amics, per absncia dels pares. Els problemes de tipus religis (costums, calendari, aliments), derivats del xoc amb els nostres costums i tradicions. El desconeixement del context social i les dicultats dadaptaci a una nova societat, desprs del trencament amb el seu passat.Aquestes dicultats mai podran motivar que lalumnat nouvingut deixi de comunicar-seamb els que lenvolten, ja que des del primer moment necessitar fugir de lallament. sevident que la llengua vehicular sempre ser el principal mitj de comunicaci de qudisposin. Ara b, per assegurar lxit en els estudis, no nhi ha prou amb un coneixementfuncional de la llengua, tal com ho demostren les estadstiques que reecteixen el fracsescolar daquest collectiu. Caldr, doncs, des de totes les rees, reforar la llengua induintOrientacions didctiques 7 6. lalumne a comunicar-se, a lhora dabordar temes dinters per a ell.Larribada dimmigrants crea alguns problemes i leducaci dels seus adolescents constitueixun repte difcil, per no podem oblidar que t una contrapartida: aquesta arribada simprescindible per mantenir el creixement de la poblaci i per a la protecci del sistema depensions.B. Introducci al llenguatge visual i plsticEl llenguatge de les imatges s la primera manifestaci en la vida de lhome. El nen comenafent gargots que, a poc a poc, es converteixen en formes simbliques senzilles, on el ques ms important per a ell, destaca per ser el ms gran i estar centrat en el paper, algunsdetalls sn exagerats, i la semblana entre la realitat i la seva representaci s prcticamentinexistent. Malgrat la seva imperfecci, aquests dibuixos simblics compleixen la sevafunci expressiva.Al llarg dels anys aquest llenguatge va evolucionant en complexitat i capacitat de comunicaci,parallelament a ladquisici dun major domini dels llenguatges oral i escrit. bviament, elllenguatge verbal progressa a un ritme superior al del visual, el qual mant un creixementms lent o satura. A letapa de ladolescncia, quan es pretn reectir la realitat sobre elpaper, la majoria dels joves se senten insegurs de les seves representacions grques,que no sajusten al que voldrien fer. Com a molts adults, el desconeixement de la sintaxide la imatge els incapacita per expressar-se amb dibuixos, i han de recrrer als estereotipsde la infantesa, a falta daltres mitjans que podrien adquirir amb una adequada formacididctica. Per a moltes persones, doncs, la formaci plstica no s ms que un captol allatdins de la seva educaci escolar.Per realment, el llenguatge de les imatges no es limita a constituir un episodi de la histriade la nostra infantesa, sin que s present contnuament a les nostres vides i resulta properper a tothom. Cada cop ms les imatges envaeixen el nostre mn i, contnuament, ens parlendes de la televisi, internet, els videojocs, les cambres digitals, les tanques publicitries,les revistes, els cmics, etc. No ens podem permetre ignorar lexistncia daquest allaudimatges que ens bombardeja diriament, ja que de no ser crtics amb aquesta informacique rebem, en podem ser vctimes.De tota manera, ms que en la correcta interpretaci i valoraci daquest llenguatge, ladicultat principal rau en la seva utilitzaci: en lexpressi i comunicaci. s per aix quecal conixer la seva sintaxi. Perqu conixer-la s conixer el valor de les lnies, direccions,colors, textures, formes geomtriques, etc. i la interacci entre tots aquests elements. Ams, el domini daquest llenguatge possibilita una expressi creativa i personal. Per aixpropugno la necessitat dalfabetitzar lalumne i dotar-lo dun recurs universal de comunicaci,que alhora lajudar a interpretar millor tota la informaci visual que rep.Sha de remarcar que tradicionalment sha donat molt poca importncia al llenguatge visuali plstic, en tots els plans destudi de lensenyament obligatori, la qual cosa no ha impeditque shi hagi hagut de recrrer ben freqentment. s difcil trobar un camp de coneixementen qu la imatge no hi sigui present, ja sigui per illustrar un text, per explicar la siologiadel cos hum, per exposar la forma de realitzar un exercici gimnstic o donar a conixer lageograa fsica de qualsevol pas.8 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal 7. C. Materials didcticsLes unitatsEl manual de lalumne consta de set unitats organitzades en un nombre variable de txes,que es poden treballar en lordre previst o sense seguir-lo, tot i que les primeres de cadaunitat sn indispensables per poder comprendre la resta.Les set unitats no aborden tots els temes relatius al llenguatge de les imatges, sin quenoms representen una introducci als conceptes prioritaris. Les primeres tracten elstemes bsics per aprendre aquest llenguatge, mentre que les darreres unitats comprenendiversos aspectes secundaris de lexpressi plstica, agrupats amb ttols genrics. s tracta,doncs, dun material bsic amb el qual poder continuar construint el llenguatge visual, totintentant salvar les limitacions derivades de la manca de paraules i intentant complementarla formaci general que es dna a laula dacollida.Unitat 1: La lnia. Es desenvolupa en onze txes que recorren el tema, des dels traatsamb lnies, ns a lescriptura, passant per les unitats de mesura de longituds.Unitat 2: Les formes planes. Recolzant-se en lanterior, aquesta unitat tracta de les formesplanes bsiques integrades per lnies de diferents tipus. Aquestes formes, com queda patental llarg dels dotze exercicis, sn la base del dibuix de formes ms complexes. En aquestaunitat sintrodueix la retentiva visual, eina important per dominar el llenguatge visual.Unitat 3: Comparaci de formes. La tercera unitat es desenvolupa al llarg donze txesi recull dos temes relatius a les formes planes, entenent per formes planes les que sntractades considerant noms dues dimensions. Aquests temes sn la simetria i lescala.La simetria saborda de forma prctica i intutiva, evitant ls dels escaires, que requeririamoltes hores daprenentatge i desviaria la intenci del concepte. Lescala sexplica percomparaci dimatges i amb lajut del concepte matemtic de proporci.Unitat 4: Formes modulars. La unitat tracta de les formes modulars, molt presents a laconstrucci i el disseny industrial. La idea de mdul es treballa al llarg de nou txes, dedicultat creixent, aplicant la idea de ritme i estudiant decoracions modulars del camp delart.Unitat 5: El volum i lespai. En aquest tema sexpliquen diverses maneres de representar,amb imatges, tot all que t tres dimensions, ja sigui de forma experimental, deductivao simblica. A causa de la dicultat que suposa comunicar aquestes nocions amb unllenguatge verbal limitat, els deu exercicis sexpliquen amb illustracions i intentant centrarlatenci en el que s ms important.Unitat 6: El punt de vista. Consta de nou txes i engloba lorientaci a lespai respecte alspunts cardinals o en relaci a un objecte donat, la imaginaci daltres visions dun mateixobjecte quan canvien de posici, i la interpretaci de plans i mapes, amb el propsit demillorar la capacitat de visi espacial que cal per fer-ho.Orientacions didctiques 9 8. La unitat 7, La imatge simblica, introdueix lalumne en el mn dels smbols, tan presentsen el nostre entorn. Al llarg de deu txes lalumne ha danalitzar, crear i usar pictogrames,per comprendre les particularitats daquestes imatges.Les txesTota la informaci que es transmet a lestudiant es fa mitjanant les txes o a travs de lesexplicacions del professor. s a dir, no hi ha llibre de text.No totes les txes sn imprescindibles per poder assimilar cada tema. Aix dependrdel tipus dalumnat i de les prioritats que estableixi el professor. Per tal de poder atendrela totalitat dels alumnes de laula, el professor disposa de txes amb diferents graus dedicultat. Unes serveixen per assimilar coneixements des de diferents perspectives idaltres per reforar, ampliar o avaluar. No s precs, per tant, que tots els alumnes facinles mateixes txes.Les txes dassimilaci contenen informaci escrita, til per resoldre els exercicis que esproposen ms endavant, tot i que algunes no tenen quasi explicacions, ats que sn elspropis estudiants els qui, amb lajut del professor, han daportar la informaci a la txa. Engeneral, es pot dir que la teoria, escrita o no, sha de deduir de la prctica i, amb posterioritat,fer els raonaments que calgui. El vocabulari emprat en les denicions, sempre molt breus,s senzill amb la idea que els alumnes lentenguin sense dicultat, sempre comptant amblajuda del professor. Totes les paraules noves, referides al llenguatge del dibuix, guren ennegreta i cursiva el primer cop que apareixen a les txes de lalumne, amb la nalitat queles incorporin al diccionari visual que es recomana anar creant.La missi de les txes dampliaci s ocupar els estudiants de ms nivell, amb una feinaque els sigui adient, mentre el professor pot dedicar el seu temps a aclarir els dubtes delsqui tenen ms dicultats. s per aquest motiu que aquest grup de txes no requereix massaexplicacions, per tractar-se de variacions sobre el mateix tema.La nalitat de les txes de refor no s altra que insistir en una mateixa idea, de formareiterativa i sense pretendre ampliar coneixements, per assegurar laprenentatge de tot allque es considera essencial.s aconsellable repartir diverses txes simultniament, havent-les explicat abans, perevitar que els alumnes es trobin sense res a fer, amb el perjudici que aix suposaria per a lamarxa de la classe. Tamb hi ha certes txes, dunitats anteriors, que es poden seguir fentdeslligades de la seva unitat. s a dir, els alumnes sempre han de saber qu poden fer.En algunes unitats es suggereix una txa davaluaci, per per avaluar, es poden usardiverses txes sempre que no aportin informaci nova i tenint present el grau daprofundimentassolit en el tema.Malgrat aquesta classicaci de les txes en funci de la seva nalitat, en el Manual delalumne no es fa referncia al tipus de txa i ls daquestes es deixa a criteri del professor,tenint en compte les caracterstiques de lalumnat.Algunes unitats resulten adients per a la realitzaci de treballs collectius, mentre quedaltres no ho sn gens. s per aix que el nombre de treballs de grup no pot ser regular a10 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal 9. totes les unitats.Al principi de cada txa, sindica quins sn els materials necessaris per a la seva realitzaci.Quasi sempre seran els mateixos: llapis HB i 2B, goma, maquineta, tisores, cola, fulls depaper DIN A 4 blancs o reciclats, retolador negre , llapis de colors, retoladors (opcional),paper vegetal, algun full de paper de colors o de revistes, un fons dimatges que es demanarecollir al comenament del curs, un full dacetat i una llibreta on anotar el vocabulari quesaprengui.Cal recomanar que, tant per a lorganitzaci de laula com per a la de lalumne, es disposidun arxivador per guardar-hi tot el material de cadasc, aix com un parell de dossiers perseparar els treballs fets, de la resta de treballs.La durada de cada txa s variable, sent preferible procurar que sacabin totes correctament,encara que aix suposi un cert alentiment. Un bon mtode pot ser el d explicar qu es faren comenar cada sessi i mentre alguns acaben treballs endarrerits, daltres fan txesdampliaci. De qualsevol manera es calcula, per a cada txa, una durada aproximadaduna hora de classe.Diccionari visualParallelament a la realitzaci de les txes, es suggereix que els alumnes vagin recollint,individualment, totes les paraules noves que hi apareixen en aquestes en una llibretapetita, on quedin anotades al costat del dibuix que les representa. Aquestes paraules novesaparixen, en negreta i cursiva, a les txes per identicar-les amb facilitat i, tamb, en unfull al nal de la unitat 7 del Manual de lalumne.La nalitat daquest diccionari visual s ampliar el vocabulari dels alumnes i xar-lo a lamemria, en associar un nom amb la imatge que el representa. Per aconseguir resultatsefectius caldr anar repassant aquest vocabulari contnuament, al llarg del curs. Lesparaules es poden ordenar per unitats o alfabticament, en aquest cas caldr preveure ladistribuci de la llibreta des del comenament.Posteriorment tot el vocabulari aprs susar en la realizaci del joc de dibuixos i paraulesindicat a la txa 6 de la unitat 7.Orientacions per al professorLes orientacions especques per conduir la realitzaci de les txes es troben a la guiadidctica, apartat 6, del projecte. Hi guren unes informacions generals per situar elcontingut de cada unitat i unes indicacions concretes per abordar cada txa.La intenci de les informacions generals s facilitar al professor les explicacions que elsalumnes, per si mateixos, no entendrien. Quan es tracta de temes habituals, les explicacionssn molt breus, per quan les unitats reuneixen conceptes dispars la introducci a la unitatintenta justicar la connexi entre ells.En quant a les explicacions concretes de cada txa, hi ha un primer apartat, Material, onsespecica el material necessari per realitzar lexercici. El segon apartat comena sempreper Consisteix, i descriu el que sha de fer. El tercer apartat es la Finalitat o nalitatsconcretes de la cha. Posteriorment, en algunes txes, hi ha lapartat de Vocabulari nou,noms quan sincorporen paraules noves del vocabulari propi de lassignatura dEVP i, peracabar, lapartat Altres recursos, que apareix en comptades ocasions per aportar ideesdexercicis relacionats amb el que es proposen a la txa.Orientacions didctiques 11 10. Fons dimatgesDins de les txes quasi sempre hi ha imatges que estalvien la feina dhaver de seleccionar-ne daltres llocs. En algun cas, per, cal utilitzar imatges fotogrques per analitzar i dibuixar,per aquest motiu es convenient disposar dun fons dimatges. Aquest fons dimatges lhande crear els propis alumnes amb el reciclatge de revistes, aportades per ells mateixos.Amb mitja hora de classe s sucient per reunir el material que cal per a tot un curs.Posteriorment, shauran dorganitzar les imatges en carpetes, classicades per temes:aliments, persones, rostres, mobles, arquitectura o cases, vehicles, instruments, animals,natura, etc., i tenir-les a labast per quan shagin dusar. Per fer-ho de forma gil, es podenhabilitar tantes taules com temes hi hagi i anar collocant les fotograes a la taula quecorrespongui.D. Criteris davaluaciEn el cas dalumnes immigrants nouvinguts s important avaluar totes les activitatsrelacionades amb lmbit escolar.Quant a lactitud shaur de tenir en compte: el grau datenci durant les explicacions laportaci dopinions lesfor per intentar parlar correctament el respecte del torn de paraula la capacitat per demanar ajut laprenentatge de les correccions rebudes la disposici davant lestudi la puntualitat i lassistncia continuada a classe el respecte a les normes del centre.En el treball individual propi de lassignatura, caldr valorar: levoluci en ladquisici progressiva dhbits i de rigor en el treball el domini del llenguatge grco plstic lassimilaci de continguts conceptuals lampliaci de vocabulari la presentaci regular i acurada de treballsTots aquests aspectes es poden valorar directament, a partir de la correcci dels treballsfets a classe, aix com mitjanant la participaci a laula, tenint present levoluci de lalumnedes de linici del curs.A ms de lactitud i els treballs de classe, tamb es puntuaran les proves de coneixements,directament lligades amb el que es fa diriament a laula. Per fer justcia al resultat, aquestes12 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal 11. proves han de constar del mateix tipus dexercicis, vocabulari, grau de dicultat i durada.Els alumnes hauran de saber, prviament, qu savaluar i com es puntuar, i hauran detenir accs a les proves corregides per reparar les errades. Lavaluaci sempre partir delnivell inicial real que t majoritriament el grup classe, havent fet prviament alguna provade nivell.En el treball dequip es valorar: la responsabilitat demostrada com a membre del grup lautonomia i iniciativa la capacitat de dileg i collaboraci amb els companys el respecte envers el treball dels altres.Aquests aspectes noms es podran avaluar mitjanant lobservaci directa de lalumnedins del grup. Orientacions didctiques 13 12. 3. OBJECTIUS Abordar temes interessants i dactualitat, que despertin linters dels alumnes ifomentin la investigaci, lautoaprenentatge, les ganes de fer coses i que afavoreixinla comunicaci. Conduir laprenentatge des del treball manual i experimental ns a la deducci deconceptes, evitant llargues i confuses explicacions verbals. Introduir el llenguatge de les imatges des duna vessant interpretativa cap a unavessant expressiva, a travs del coneixement de la sintaxi visual, amb la nalitat dedotar lalumne de recursos artstics i manuals complementaris als intellectuals, queja es troben presents a la majoria de matries didctiques. Relacionar el que saprn de forma emprica amb el llenguatge verbal vehicular, pertal daccelerar el procs dassimilaci daquest llenguatge. Utilitzar el nmero com a eina, que associada al dibuix clarica conceptes. Desenvolupar el respecte i la capacitat dacceptaci dels altres, mitjanant larealitzaci de treballs en equip. Demostrar que el dibuix s una matria transversal que t aplicacions en totes lesrees de coneixement. En matemtiques explica, grcament, la geometria. Enllenges, illustra els textos. En naturals, precisa de manera descriptiva els tretsms importants duna planta, un animal, un orgue... En cincies socials, serveixper representar mapes, grcs estadstics, etc. En laprenentatge de les llengesestrangeres serveix de suport grc per descriure accions, sense ls de paraules.En el mn de la tecnologia ens ajuda a projectar all que volem construir. Ajudar a comprendre el mn que ens envolta. De fet tot el nostre entorn est pledimatges, que ens cal desxifrar per viure lliurement en aquesta societat a la qualpertanyem, ja sigui interpretant correctament les instruccions que ens expliquencom muntar un moble, orientant-nos correctament sobre el pla del metro per arribaral nostre dest o copsant lautntic missatge dun anunci publicitari. Facilitar la tasca dels professors amb un programa de dibuix dissenyat especialmentper a persones amb dicultats de comprensi de la llengua. Objectius 15 13. 4. CONTINGUTSA. Conceptes1. La lnia . Recta i corba. Vertical, horitzontal i inclinada. Direcci. Semirecta i segment. Unitats de mesura de longitud. Circumferncia i arc. Tipus dangles.2. Les formes planes. Bsiques: cercle, quadrat i triangle. Secundries: oval i rectangle. Agrupament i descomposici de formes. Retentiva visual dimatges.3. Comparaci de formes: simetria i escala. La simetria axial. Escala de reducci, natural i daugment. Distorsi de formes.4. Formes modulars. Repetici i ritme. Mduls dEscher. Decoracions de lAlhambra.5. El volum i lespai. Representaci sobre el pla: claus de la profunditat. Representaci de les tres dimensions sobre quadrcula.6. El punt de vista. Gir de cossos en el pla i lespai. Introducci a la visi de front, de perl i per sobre (sistema didric). Orientaci en el pla respecte dels punts cardinals o en referncia a un objecte donat.7. Imatges simbliques. Identicaci i creaci de pictogrames. Utilitat dels pictogrames en la senyalitzaci i la prevenci de riscos.B. ProcedimentsProcediments generals indicats pels alumnes nouvinguts Fer que lalumne tingui part activa a laula, escoltant les seves propostes i - quan sigui possible-, tenint-les en compte. Evitar les rutines i improvisacions, per ser exible davant la resposta dels alumnes. Ajustar el llenguatge oral a la informaci que es vol transmetre, evitant explicacions llargues i confuses. A linici del curs, corregir noms els errors realment importants. Treballar pocs continguts, per tant a fons com sigui possible. Recalcar els continguts principals i els objectius de cada unitat. Ser coherent en la forma de tractar els diferents temes, per no desorientar lalumne. Programar la feina de manera que cada activitat suposi un petit pas endavant assolible pels alumnes. Relacionar contnuament el que sensenya amb el que ja sha ensenyat abans. Preveure diferents graus de complexitat en la realitzaci dun mateix treball i mostrar models de les possibles solucions. Tenir present que els gestos i les explicacions a la pissarra sn necessaris per entendre el que es proposa. Davant les explicacions latenci ha de ser total Continguts 17 14. Procediments per a lobtenci dinformaci visual Lobservaci dimatges fotogrques, objectes i espais, i la posterior reexi sobre les mateixes. El coneixement dels elements del llenguatge de les imatges i la seva interacci. El reconeixement i identicaci de les formes bsiques del llenguatge visual en gures simples i complexes. Lanlisi, descripci i comparaci de formes. La retentiva dimatges. Lexperimentaci amb materials i tcniques que ajudin a comprendre les coses de forma emprica. La comparaci de la forma real i la forma representada. Lassociaci del llenguatge escrit a imatges i viceversa. Ls del nmero com a element claricador de referncia. Lamidament dobjectes i espais i ls destris de mesura. La interpretaci de plans i mapes. La creaci dun fons dimatges i la seva classicaci en categories. La visualitzaci i anlisi de smbols.Procediments per a ladquisici del llenguatge visual El traat de lnies per al desenvolupament de les capacitats motrius i les habilitats manuals, tils per al domini de la graa llatina i el llenguatge del dibuix. La realitzaci de composicions modicant lordre, mesura, punt de vista i relacions espacials entre els objectes, per transmetre diferents missatges. La introducci del concepte descala amb ampliacions i reduccions de formes i recolzament del nmero. Laplicaci de la memria visual a la soluci de propostes de treball dimaginaci. El dibuix rigors de formes geomtriques, quant a mesures, pautes donades i s dels estris adients. La reproducci del de mduls i xarxes on sha daplicar la capacitat dobservaci, orientaci i deducci. La creaci intutiva de profunditat sobre el pla i el coneixement de les principals claus de representaci daquesta. La cpia dimatges i models tridimensionals. La interpretaci plstica de textos amb descripcions formals i espacials. La realitzaci de plans i mapes per desenvolupar lorientaci espacial. La creaci de smbols visuals i lanlisi posterior, en grup, de la seva validesa. La potenciaci del treball creatiu i la valoraci de loriginalitat. El foment de lexperimentaci i la investigaci amb temes suggeridors.18 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal 15. La repetici de rutines com a eina dassimilaci i cam per arribar a lautonomia. La connexi entre el que sensenya a E.V.P. i a les altres rees de coneixement, per facilitar laprenentatge. La realitzaci de treballs collectius, on laportaci de cada membre s essencial per completar lobra.C. Actituds, valors i normesHi ha una srie dactituds personals de lalumne que shan destimular si volem que elsobjectius del programa saconsegueixin: Demostrar intersper les activitats que es proposin iparticipar-hi responsablement. Manifestar constncia en el treball. Tenir una actitud crtica constructiva, tant enfront de la prpia obra com de laliena. Respectar altres formes de veure les coses, diferents de la prpia. Treballar de forma autnoma i intentar resoldre els dubtes, quan es plantegin, abans de recrrer al professor. Demanar ajut quan calgui i saber esperar el torn que correspongui. Escoltar les correccions i procurar treuren prot. Comprometres en els treballs dequip. Tenir cura de les installacions del centre. Observar, tamb a laula, les normes de conducta del centre. Continguts 19 16. 5. RECURSOS 1. Fotos de revistes. s convenient que els propis estudiants cren un fons dimatgesretallades i que el classiquin per grups temtics: arquitectura, publicitat, animals,rostres humans, gures, paisatges, natura, transports, instruments... Aquestesimatges serviran, desprs, per saber com s un sser viu o un objecte, per utilitzar-les com a models, o per penjar-les a la pissarra per treballar lobservaci i la retentivadimatges o fer de suport en les explicacions verbals del professor. El fet que siguinels propis alumnes els qui trien, recullen i classiquen les imatges determina que, desde bon comenament, simpliquin en la marxa de la classe participant-hi activament. 2. s de la pissarra. Dibuixar a la pissarra s el recurs ms tradicional, per malgrat laseva antiguitat, continua sent de gran utilitat per facilitar la improvisaci. La pissarras un gran pantalla situada davant dels alumnes i, per aix, no s difcil captar laseva atenci, sempre que el que dibuixem resulti comprensible. s preferible, doncs,fer-hi dibuixos entenedors i assajats prviament i tenir un llistat dels elements quehi volem dibuixar. Per retenir latenci dels estudiants mentre dibuixem, podem anarfent reexions en veu alta, per crear expectaci respecte al que fem o ajudar-nosdexplicacions orals. El principal avantatge del dibuix a la pissarra s la facilitat ambqu es poden modicar les proporcions, les dimensions i les caracterstiques delsobjectes que representem. 3. s i creaci de materials diversos. A laula es poden fabricar o manipular materialsque ajudin a suplir les decincies idiomtiques, amb el coneixement directe delsobjectes, fenmens, propietats i, daquesta manera, arribar a la teoria i labstracciper mtodes emprics. Si, per exemple, dibuixem una circumferncia amb una corda,que representa el radi, podem fer comprendre el concepte de circumferncia , i, sidisposem de mduls tridimensionals ens ser ms fcil explicar la representaci devolums sobre el paper. Entre aquests materials podem incloure: un tros de paper ambdues marques per fer una circumferncia; petxines, cargols, fulles, etc. per observartextures lineals del natural; objectes usuals que es troben a labast dels alumnes, coma models per poder dibuixar (un llibre, una maquineta, una capsa de colors, etc.);papers retallats en forma de cercles, quadrats i triangles per crear formes danimalsi, aix, deduir la seva estructura; el plegat de papers per construir triangles regulars iquadrats i poder observar les seves propietats; ls de paper vegetal per representargures amb simetria axial i entendre el concepte; el retallat de papers plegats percrear gures amb simetries axial i radial; la utilitzaci dacetats i models fotogrcsper traslladar la realitat al paper tal com la veiem; etc. 4. Materials de lmbit artstic. A laula, hi ha certes limitacions prctiques, pel quefa a ls dalguns materials, especialment quan sn costosos o quan requereixenls daigua i obliguen lalumne a aixecar-se del seu lloc. Crec que aquest tipus detcniques no sn imprescindibles per al desenvolupament daquest programa dedibuix, i que podem recrrer a materials habituals, com els llapis de grat, un retoladornegre i llapis de colors, sense perjudici dels resultats. Tamb es poden fer servirretoladors de colors, per cal tenir en compte que no permeten crear superfciesuniformes i no es poden barrejar.Recursos 21 17. 5. Eines de precisi. El regle numerat s leina fonamental de precisi per realitzarles txes proposades en aquest manual. Amb ell introdum les unitats de mesurade longitud, les seves correspondncies i el concepte de precisi. No he parlat delsescaires perqu crec que ens desvia de la intenci del programa, que s iniciar lalumneen el llenguatge del dibuix i que aquest li sigui dutilitat per comunicar-se. Si b s certque els escaires ajuden a explicar els angles, el parallelisme i la perpendicularitat,tamb s cert que el seu aprenentatge suposa bastants hores de prctica i nomstoca tangencialment la intenci global del programa. Pel que fa al comps, el seus no queda clarament denit al llarg de les txes i es deixa a criteri del professor,perqu, encara que pot ser dutilitat, sha de tenir present que el tipus dalumnat alqual va dirigit el programa, porta amb moltes dicultats el material imprescindible pertreballar a laula. 6. Gesticulaci i escenicacions. Encara que gesticulaci o escenicacions no shanprevist de forma especca, s de sentit com que poden resultar molt convenientsquan, la persona a qui un es dirigeix, t dicultats per entendre el que se li diu. Siles imatges van acompanyades de gestos expressius del professor, de sons i deparaules, el missatge es clarica i lalumne s capa de lligar la suma dinformacionsque lenvolten, percebent-les ntegrament. 7. Creaci dun joc. Es tracta dun joc que sha previst que formi part de les activitatsde la unitat 7, que consisteix en la lectura duna informaci escrita en una targeta itransmetre-la a la resta del grup amb un dibuix, el qual haur de ser interpretat ambparaules. En aquest joc poden participar-hi tants equips com es vulgui, cada un dellsamb un mnim de tres persones. En el cas dhaver-hi noms un grup, es limitarel temps donat per encertar la paraula. Si nhi ha ms dun, guanya qui endevinaprimer la paraula que cal deduir. La competici s un estmul positiu i, a ms, resultatil per activar la memria, la capacitat de comunicaci amb dibuixos i paraules i laconscincia de grup. 8. Eines tecnolgiques. La cmera fotogrca digital pot ser dutilitat per comparar lenquadrament de la imatge a travs del visor, amb la selecci de lespai que dibuixem dins del rectangle del paper; s a dir, per entendre com sha de limitar la pellcula contnua de la realitat. Tamb pot servir per obtenir reproduccions de coses que es volen dibuixar i deduir, daquestes reproduccions, la manera de plasmar-les. El projector de diapositives s una eina adient per explicar el concepte descala, apropant o allunyant-lo de la pantalla en qu es projecten les diapositives. Tamb pot ser dutilitat per treballar la memria visual, deixant veure, durant un temps controlat, les imatges projectades, que desprs caldr recordar i reproduir sobre el paper. A ms, s una altra forma de tenir accs collectivament a representacions formals, proposades pel professor o creades pels alumnes. En general, per treballar aquest programa s innecessari ls de lordinador. La majoria de txes requereixen un material simple i mnim i lordinador pot distreure latenci de la nalitat immediata, que no s altra que la de conixer el llenguatge plstic. Aix no obstant, certs treballs on shan de crear imatges noves, permeten ls de programes informtics com Adobe Illustrator, Corel Draw i daltres.22 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal 18. 6. DIRECTRIUS PER A LS DEL MANUAL DE LALUMNEUNITAT 1 LA LNIALa unitat es planteja a un nivell bsic, tenint molt present que hi ha limitacions idiomtiquesi que, en conseqncia, el vocabulari ha de ser repetitiu i les denicions escasses.Sexplica la lnia com el resultat del desplaament dun punt (la punta dun llapis) per damuntduna superfcie (paper). Si aquest desplaament es realitza en una nica direcci, la lniaque apareix s recta. Si el punt varia constantment de direcci en el seu desplaament, lalnia s corba.La lnia recta pot ser vertical, horitzontal o inclinada. Per explicar-ho, es relacionen aquestesdireccions amb el cos hum, o amb coses que els alumnes ja coneixen o que tenen a labasta laula. La lnia recta es treballa, al comenament, a m alada, intentant aconseguir uncert domini del seu traat.El concepte dangle apareix quan hi ha dues o ms rectes sobre el mateix pla. Sexposen elsdiferents tipus dangles i el seu valor numric en graus, i es relacionen amb els conceptesde parallelisme, perpendicularitat i obliqitat entre rectes.Dibuixar lnies corbes permet treballar la motricitat i el domini dels traats, aix com,indirectament, lescriptura. El concepte de circumferncia, no denit de manera expressaen cap moment, es pot deduir de la seva realitzaci sense usar el comps.La lnia no existeix a la natura, per a lart ens serveix per representar el contorn del queveiem, duna forma ms o menys del. s un dels principals elements del llenguatge plstic,i la usem per plasmar formes i amb aquestes expressar idees.En el dibuix de formes, lnia i contingut van ntimament units. Mentre que en el llenguatgeescrit, la lnia que dna forma a les lletres dibuixa paraules amb missatge, en el llenguatgedel dibuix la lnia transmet directament el missatge. Dominar el traat duna lnia ensserveix per transmetre amb exactitud all que volem dir: cada tipus de lnia expressa cosesdiferents. Aquest aspecte de la lnia queda reectit en algun treball on es proposa continuarun dibuix, mantenint el carcter de la lnia.Es planteja ls de la lnia per crear superfcies a travs de textures lineals i per denirvolums, encara que no es menciona de forma explicita, com es pot veure en el model dela txa 7 daquesta unitat. En resum, saborden les diferents utilitats de la lnia dins delllenguatge de les imatges.La lnia tamb s present en el llenguatge escrit, donant forma a les lletres, paraules, frases...Els alumnes han de tenir una escriptura clara i fcil dentendre, que compleixi la seva funcii doni una imatge positiva de lautor. Lescriptura es pot considerar un mitj dexpressi,la forma ms personal de lexpressi grca que podem millorar de la mateixa forma quemillorem el traat de lnies a m alada. Per tant dedicarem un exercici a lescriptura,intentant no caure en els exercicis de calligraa de tota la vida.Des de la primera txa del primer tema caldr parlar de com situem el paper i de com agafemel llapis per dibuixar. No podem donar aix per sabut, si volem aconseguir bons resultats.Lestructura del cos hum condiciona els moviments del bra i de la m i fa que certesposicions daquests membres no siguin viables. Els primers dibuixos que fan els nens sngargots circulars irregulars, motivats per la rotaci de les articulacions de lespatlla, el colzei el canell, per la qual cosa ser ms fcil dibuixar lnies corbes que rectes. Malgrat aixDirectrius 23 19. haurem de donar pautes per dibuixar certes lnies corbes amb ms facilitat. Quant a lesrectes, encara que visualment sn ms simples, sn ms difcils dexecutar i requereixenun gir del paper per poder treballar amb comoditat i obtenir resultats dignes.Fitxa 1. LA LNIA. Tipus de lniesConsisteix en un full informatiu sobre els diferents tipus de lnies. Generaci de la lnia.Direccions de la recta i comparaci amb les diferents posicions del cos hum: vertical, uncos dret; horitzontal, un cos en reps, estirat; inclinada, un cos que cau, que ha perdutlequilibri. Es parla dels lmits de la recta i es menciona que el segment es pot mesurar.A diferncia de la lnia recta, la corba es pot tancar sobre si mateixa o pot restar oberta, ipot ser regular com s la circumferncia.Finalitat: Adquisici de conceptes i de vocabulari.Vocabulari nou (apareix en negreta cursiva): Lnia, lnia recta, vertical, horitzontal,inclinada, semirecta, segment, corba, tancada, oberta, circumferncia i arc.Fitxa 2. LA LNIA. Vertical i horitzontalMaterial: Llapis de grat 2B, goma.Consisteix a dibuixar lnies rectes verticals i horitzontals a m alada. Es proposen unasrie dexercicis prctics que no requereixen gaires explicacions. s convenient fer veureque el cos hum limita certs moviments i que, per tant, cal ajustar lorientaci del paperper treballar en bones condicions. Encara que el treball quedi brut, cal esborrar el que surtmalament. Tamb s necessari ensenyar a agafar el llapis per dibuixar.Finalitat: Aprenentatge de ls del llapis: manera dagafar-lo i pressi sobre el paper.Orientaci correcta del paper. Domini del tra. Diferenciaci del concepte de vertical ihoritzontal. Observaci i reproducci del de models.Fitxa 3. LA LNIA. La lnia inclinadaMaterial: Llapis de grat 2B i HB, goma, llapis de colors, retolador negre i llapis decolors.Consisteix en un exercici en qu shan de dibuixar lnies inclinades, a m alada, que vandun punt a un altre i, en un altre, en qu sha de completar un dibuix, daspecte corbat, perfet amb rectes. Aquest segon dibuix s preferible fer-lo amb regle, per aconseguir lefecteptic que saprecia en el model. Hi ha la possibilitat de repetir-lo igual o completar-lo persimetria.Finalitat: Domini del tra. Recordar el concepte de lnia inclinada. Realitzar un treball on laprecisi s important. Aconseguir uns resultats concordants amb lesfor.Altres recursos: Es pot fer referncia al rellotge dagulles per reforar el coneixement deles direccions (vertical, horitzontal i inclinada), a partir de la posici de les agulles a lesdiferents hores.Fitxa 4. LA LNIA. Els anglesConsisteix en un full informatiu sobre el concepte dangle i els elements que lintegren.24 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal 20. Sexposen els tipus dangles i les posicions entre dues rectes situades sobre el mateixpla. La intenci s relacionar angle recte, 90 i rectes perpendiculars. Tamb, angle agut oobts amb lnies obliqes i rectes paralleles amb angle pla.Finalitat: Relacionar conceptes fonamentals per dibuixar, com sn parallelisme,perpendicularitat i obliqitat amb el que sestudia a matemtiques.Vocabulari nou: vrtex, costat, angle agut, angle recte, angle obts, angle pla, rectesparalleles, rectes perpendiculars, rectes obliqes.Fitxa 5. LA LNIA. La lnia corbaMaterial: Llapis de grat 2B, goma.Consisteix a copiar les lnies corbes donades (arcs de circumferncia), amb les pautesque sindiquen en el model; s a dir, shan de dibuixar cercles tangents a rectes, passantper punts donats o arcs enllaant amb daltres al travessar lnies que indiquen els puntsde tangncia. Cal recordar la importncia de lorientaci del paper i explicar que dibuixarla circumferncia a quarts, al mateix temps que es va girant el paper, facilita el traat. Alnal de la txa hi ha alguns exercicis daplicaci de larc de circumferncia a la construccidespirals..Finalitat: Domini del traat de corbes. Recordar el concepte de lnia corba.Fitxa 6. LA LNIA. La circumferncia.Material: Llapis de grat 2B, goma i un rectangle de paper de 1/4 de DIN A 4.Consisteix a dibuixar una circumferncia, traslladant repetidament la mida del radi, desdun punt x (centre), a diferents punts del paper (punts de la circumferncia).Finalitat: Comprendre el concepte de circumferncia, centre i radi de forma prctica, senseque sinterposi el maneig del comps.Vocabulari nou: Circumferncia, radi, centre.Fitxa 7. LA LNIA. Textures linealsMaterial: Llapis HB, goma i retolador negre .Consisteix a observar un objecte petit amb textures: una nou, una fulla, el palmell de lam, una petxina etc. i representar-ne totes i cada una de les lnies, sense mirar el resultatns que sha acabat el treball (es pot aguantar un llibre obert per tapar el full de treball).El que importa no s el resultat, sin el concentrar-se en reproduir el carcter de la lnia(trencada, tortuosa, sinuosa...). El traat de les lnies es pot fer directament amb retoladoro comenar a llapis i resseguir-les posteriorment amb retolador.Finalitat: Desenvolupar la capacitat dobservaci. Copsar el carcter de la lnia. Descobrirque a travs de les lnies es pot denir una superfcie, pel que fa a textura i a volum.Vocabulari nou: texturaFitxa 8. LA LNIA. Dibuix dimaginaciMaterial: Llapis de grat 2B, retolador negre , llapis de colors, goma.Directrius 25 21. Consisteix a continuar un dibuix comenat amb el mateix tipus de lnies, imaginant comseria la part que falta de la gura i completar-lo. Es pot substituir la lnia de llapis per unade retolador i acabar el treball amb color o textures lineals a retolador.Finalitat: Copsar el carcter de les lnies. Recrrer a la imaginaci per acabar una imatgeincompleta.Fitxa 9. LA LNIA. El segmentMaterial: Llapis HB, regle numerat i goma.Consisteix a aprendre a usar el regle numerat, i entendre i practicar les correspondnciesentre les mesures de longitud a labast dels estudiants (centmetres i millmetres). Situarsobre els segments les mesures donades i dibuixar segments de les longituds indicades.Finalitat: Conixer les diferents unitats de longitud i les seves correspondncies. Saberusar el regle numerat.Vocabulari nou: centmetre, millmetre, mesurar.Fitxa 10. LA LNIA. AvaluaciMaterial: llapis HB, goma i regle numerat.Consisteix a realitzar la txa en un temps limitat (que pot ser de mitja hora) i sense consultarcap informaci.Finalitat: Valorar laprotament de les classes, quant a ladquisici de coneixements,ampliaci de vocabulari i destresa.Fitxa 11. LA LNIA. La signaturaMaterial: Llapis HB i goma o bolgraf o ploma o retolador, etc. i un full de paper blanc.Consisteix a aprendre a escriure lletres correctament sense haver de recrrer als quadernsde calligraa. Es tracta de copiar molt lentament el text (escrit en Caish Script Pro), sensemirar el resultat. El fet de no veure el que sescriu obliga a treballar amb concentraciimaginant el resultat. s a dir, cal interposar un llibre entre el model i el full de treball i nomirar el que escrivim ns al nal. Per comparar el abans i el desprs, i apreciar la millora,es demana escriure el propi nom, en comenar i acabar la txa.Finalitat: Millorar el tra de la lletra i la uniformitat entre cada una delles. Forar lobservaci.Motivar la concentraci en el que es fa.Altres recursos: Es poden usar altres textos, adients al tipus dalumnat, i calligraesdiferents per tal dampliar el ventall de traats.26 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal 22. Unitat 2. LES FORMES PLANESEl cercleEl quadratEl triangleEl rectangleLovalFormes planes bsiques sn les que identiquem sense dubtes: cercle, quadrat i triangle.A partir delles, es poden construir totes les altres, tant per partici daquestes, com perdeformaci o uni de ms duna. El rectangle i loval, tot i no ser les principals, sn gureshabituals, fcilment reconeixedores i s per aix que sinclouen en aquest apartat.Per xar millor els conceptes de quadrat i triangle, es proposa la construcci daquestesgures amb mtodes diferents: dibuixant a m alada amb llapis o plegant i retallant papers.Daquesta manera resulta ms fcil fer descobrir i conixer les seves propietats, difcils decomunicar a aquest collectiu dalumnes que desconeix la llengua vehicular.Quan mirem una gura captem els seus trets ms destacats, com poden ser els elementsque contrasten per la seva forma, textura, mida o color. Per si ho fem de forma activa,analitzant la gura, podem descobrir la forma principal de lobjecte, de vegades camuadaentre altres elements grcs. Per representar delment la realitat, es proposa comenarcopsant aquestes formes bsiques, presents en formes ms complexes, per facilitar lavaloraci de les proporcions de lobjecte, i desprs substituir aquestes formes per daltresms ajustades a la gura.En algunes txes es suggereix el dibuix de gures circulars, quadrades, triangulars,rectangulars i ovalades, i, dins delles dobjectes que sadapten a aquestes formes, sensedistinci entre objectes bidimensionals o tridimensionals. En daltres txes, on la dicultats major, es tracta de plasmar gures resultants de la uni de diverses formes planes.En aquesta unitat es treballa el desenvolupament de la memria visual, amb la nalitatdutilitzar-la com a font dobtenci dinformaci. El primer exercici de retentiva es fa sensepreparaci, per fer pals que no ens xem en el que veuen els nostres ulls.Ms endavant, amb un altre exercici, sintenta fer reexionar sobre el que es veu, aplicanttcniques dobservaci, com ara donar prioritat al fons sobre la gura. En qualsevol imatge,una superfcie rodejada es tendeix a veure com una gura, de la qual el fons, o espainegatiu, s noms el que lenvolta. Habitualment ens centrem en la gura i depreciem elfons, per de vegades resulta ms fcil dibuixar aquest, que est desprovet de signicati sobre el qual no tenim idees prexades, per fer evident la gura. Si dibuixem tots dos,fons i gura, i intentem encaixar-los dins del marc de referncia, com si es tracts duntrencaclosques, tindrem la seguretat que ho fem correctament.Una altra manera dobservar el model, sense que els referents coneguts ens deformin lavisi, s girant el model per no identicar la forma i obligar el cervell a veure realment elque hi ha. De fet quan dibuixem all que veiem, combinem totes les estratgies que tenima labast, anant de luna a laltra contnuament, per veure de conjugar correctament tots elscomponents del dibuix. El nombre dexercicis dobservaci i retenci que sofereixen, enaquest conjunt de txes, s molt limitat, per sen poden inventar daltres, tan interessantso ms, tant del natural com a partir de fotograes.Directrius 27 23. Fitxa 1. LES FORMES PLANES. El cercle.Material: Llapis 2B, goma, retolador negre , llapis de color.Consisteix a dibuixar, a m alada, cercles inscrits en quadrats i, dins daquests, lesgures circulars que hi ha a la txa. El nom de cada objecte apareix escrit a sobre del dibuixque el representa, amb la nalitat dassociar-lo, i aix ampliar el vocabulari. No gura a latxa la relaci existent entre cercle i circumferncia, per seria convenient comentar-la. Uncop realitzat el dibuix, es pot acabar amb retolador negre i colors, per tal daconseguir unapresentaci acurada.Finalitat: Insistir en el domini del tra i en el dibuix de circumferncies. Comprendre elmtode de dibuix proposat: comenar amb traats generals per arribar a lnies particulars.Relacionar objectes amb noms i ampliar el vocabulari.Nou vocabulari: cercleFitxa 2. LES FORMES PLANES. El quadrat i el rectangle.Material: Llapis HB o 2B, goma, retolador negre , llapis de color.Consisteix a dibuixar, a m alada, formes quadrades i rectangulars, digual mesura a lesdonades i, dins daquestes, els models representats a la txa.Encara que les gures que sanalitzen a la txa no sn exactament quadrades, es potaprotar locasi per explicar les propietats del quadrat (angles rectes, costats iguals) i lesdiferncies entre quadrat i rectangle, o fer-ho ms endavant a la txa 11 daquesta unitat,on es demana construir, plegant un paper, un quadrat i, per tant, les propietats daquestagura es fan evidents.Finalitat: Insistir en el domini del dibuix de lnies rectes. Identicar el quadrat i el rectangle.Comprendre el procs del dibuix. Ampliar el vocabulari. Recordar els conceptes danglerecte, costat, segment i vrtex. Practicar la mesura de segments.Nou vocabulari: quadrat, rectangle i tots els objectes dibuixats.Altres recursos: Per facilitar la tasca dins de laula, es donen els models inclosos ales txes, per tamb es pot recrrer a models fotogrcs o objectes reals quadrats orectangulars: una capsa de colors, la coberta dun llibre, etc.Fitxa 3. LES FORMES PLANES. Inventa una casa amb rectangles i cercles.Material: Llapis HB, goma, llapis de colors, retolador negre .Consisteix a omplir el forat, que hi ha entre dues cases dibuixades, amb una altradinventada, feta a m alada amb quadrats, rectangles i cercles o part dells. Lalada slliure i es poden afegir tants detalls com es vulgui: nestres, porticons, plantes, cel, etc., perfer el dibuix ms personal.Finalitat: veure laplicaci directa de les formes circulars i rectangulars a la construcci degures. Desenvolupar la creativitat.Nou vocabulari: Es poden introduir paraules relatives a una casa, com balc, arc, pis,planta baixa, faana...Altres recursos: Es poden realitzar altres exercicis, on es combinin diverses formes planes.28 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal 24. Ja sigui partint dun tema donat, interpretant una imatge o des de la imaginaciFitxa 4. LES FORMES PLANES. El triangle.Material: Llapis HB o 2B, goma, retolador negre , llapis de color.Consisteix a representar, a m alada, triangles iguals als donats i, dins daquests, guresde forma triangular: pirmide, fulla...donades a la txa.Finalitat: Insistir en el traat de lnies inclinades. Identicar estructures triangulars. Espoden recordar conceptes com costat i vrtex i analitzar si es tracta dangles rectes, agutso obtusos.Nou vocabulari: el de tots els objectes dibuixats.Altres recursos: Tamb es pot recrrer a models triangulars observats en la realitat o enfotograes.Fitxa 5. LES FORMES PLANES. Loval.Material: Llapis 2B, goma, llapis de colors o retoladors.Consisteix a dibuixar, a m alada, formes ovalades de les proporcions de les guresque han de contenir i posteriorment, dins de cada oval les gures, seguint els models dela txa. De vegades les gures queden emmarcades a loval i daltres sn constituides perms dun.Finalitat: Insistir en el domini del tra de lnies corbes. Identicar les proporcions de guresde contorn ovalat.Nou vocabulari: els noms dels objectes dibuixats.Fitxa 6. LES FORMES PLANES. Dibuixa arbresMaterial: Llapis HB, goma, retolador negre , llapis de color.Consisteix a identicar la principal forma de contorn de cada arbre i les proporcions,relacionant-les amb el rectangle de la vinyeta i, posteriorment, acabar el dibuix intentantque sassembli al model. Introduir els conceptes de gura i fons, i fer veure que sn tanimportants lun com laltre per dibuixar un arbre igual al del model.Finalitat: Saber tractar la representaci dun model bidimensional. Aprendre a observar elsdetalls i adonar-se de la importncia que tenen.Nou vocabulari: El noms dels arbres dels dibuixos.Fitxa 7. LES FORMES PLANES. Animals amb cercles, quadrats, triangles...Material: Llapis 2B, goma, retoladors o llapis de colors.Consisteix a descompondre gures danimals en les formes planes principals: cercle, oval,quadrat, rectangle i triangle, de diferents proporcions i mesures. Primer, shan didenticaraquestes formes, usant el llapis directament sobre el model, i desprs dibuixar-les sobrelespai destinat a la representaci.Finalitat: comprendre que aquestes formes sn les bsiques i que sn les que formenDirectrius 29 25. lestructura oculta de les ms complexes.Nou vocabulari: Els nom dels animals de les fotograes.Altres recursos: Poden fer-se exercicis similars, amb models danimals de mida ms gran,i substituir ls del llapis pel retallat de papers de colors, de formes circulars, triangulars irectangulars, que sajunten i enganxen per formar una superfcie com la del model.Fitxa 8. LES FORMES PLANES. Ms animalsMaterial: llapis 2B o HB, goma, llapis de colors, retoladors...Consisteix a dibuixar animals ms complexos, comenant amb formes simples, peraconseguir la proporci, i desprs ajustar-se al contorn del model.Finalitat: Demostrar que formes aparentment difcils de representar, no ho sn gaire, sidisposem de laprenentatge necessari.Fitxa 9. LES FORMES PLANES. La meva sabataMaterial: llapis 2B o HB, goma, llapis de colors, retoladors...Consisteix a dibuixar, sense mirar-la, la prpia sabata: la seva forma global, les costures,els colors...i, desprs, comparar el dibuix amb la sabata real. En el rectangle de la dreta,es tracta de millorar el resultat observant el model, des de la prpia posici: des de dalt,veient noms la part davantera de la sabata. Es pot conduir lobservaci amb dibuixos oindicacions sobre les formes punxegudes, arrodonides, amples, estretes...que poden tenirles sabates, i cal recordar el que sha vist sobre el procs del dibuix.Finalitat: Demostrar el desconeixement que tenim de les coses que veiem habitualment,de les quals noms en retenim alguns detalls, que normalment sn insucients per dibuixar-les correctament. Ser crtics davant la prpia obra. Forar els alumnes a mirar duna altramanera. Aplicar el que sha aprs en treballs anteriors, per evolucionar en lexpressigrca.Fitxa 10. LES FORMES PLANES. Qu recordo?Material: Un full de paper, llapis 2B o HB i goma.Consisteix a observar activament la imatge reproduda a la txa, s a dir, descompondre-la mentalment en formes simples, comparar les proporcions i identicar la gura i el fons.Retirar la imatge i dibuixar-la de memria. Es pot tornar a passar la imatge durant un minutms per comparar-la amb el que sha fet i, nalment, retirar-la i deixar un temps per corregirels errors. Pot ser interessant observar la imatge del revs, per xar-se ms en la formaque en el seu signicat.Finalitat: Desenvolupar la retentiva visual, mitjanant la representaci dun model fet dememria. Aplicar el procs del dibuix, que comena amb el que s general, per arribar alque s particular. Practicar lautocrtica al comparar la realitat i el model. Dotar lalumne demecanismes per poder representar lentorn de forma del.Altres recursos: Es poden projectar diapositives, amb un temps ms fcilment controlable,per intentar retenir la imatge i, desprs, un cop retirada la diapositiva, donar temps perdibuixar-la. Els models poden anar creixent en dicultat, dacord amb levoluci delsalumnes.30 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal 26. Fitxa 11. LES FORMES PLANES. El triangle i el quadratMaterial: Dos fulls de paper DIN A 4 (poden ser reciclats)Consisteix a construir un quadrat i un triangle, plegant papers i retallant-los amb les mans.Es pot fer observar que la lnia de plec, que serveix per traslladar la longitud del costat mscurt sobre el ms llarg, actua com a eix de simetria i s la diagonal del quadrat.Finalitat: Aprendre a construir triangles i quadrilters duna altra manera. Treballar lhabilitatmanual i la precisi. Recordar els diferents tipus dangles. Descobrir, les propietats msimportants daquestes gures.Vocabulari nou: diagonalFitxa 12. LES FORMES PLANES. El teu nomMaterial: llapis HB, goma i llapis de colors.Consisteix a dissenyar un mxim de quatre lletres majscules, ajuntant les principalsformes planes, per formar una paraula. Els models que es donen mostren la forma o formesplanes que integren cada lletra, per facilitar la comprensi dels mecanismes constructius.Quant a la mesura o alineaci de les lletres no es fa cap especicaci, deixant-ho a criteridel professor.Finalitat: Iniciar lalumne en el dibuix de rtols, tils per fer cartells, cobertes de treballs,etc. Veure altres aplicacions constructives de les formes planes.Directrius 31 27. Unitat 3. COMPARACI DE FORMES. SIMETRIA I ESCALALa simetria s un concepte molt present en la natura i de difcil explicaci mitjanantparaules. Per donar-la a conixer shan triat recursos emprics, que permeten prescindir delsuport dels escaires i assajar camins ms directes cap a la idea. No es fa referncia a capaltre simetria que no sigui laxial o bilateral, si b, en alguna txa, es parla de la possibilitatde ms dun eix de simetria sobre la mateixa gura.Les txes tracten els treballs donant diverses dades, en uns casos leix de simetria i elselements de la gura situats en una banda daquest, en daltres la gura sencera demanantsituar sobre ella leix, o gures inacabades, destructura simtrica, que shan de sabercompletar. Les tcniques precises per a la creaci daquestes gures simtriques sndiverses: el paper de calc com a recurs, el plegat i retallat de papers i, nalment, lanlisi,observaci i amidament de gures ja dibuixades per entendre el concepte i optar alsmtodes constructius tradicionals.Lescala s un concepte que sentn fcilment comparant objectes: aquest s igual, msgran o ms petit que laltre, perqu igual, gran o petit sn conceptes relatius.Al parlar descala es pot fer referncia a representacions proporcionades dobjectes(miniatures de cotxes, maquetes etc.) o dimatges (ampliacions de fotograes...) que fanque el model o objecte sigui ms gran o ms petit que la nova reproducci, per quesempre mantingui la mateixa forma. Per explicar aquest concepte es pot usar el projectorde diapositives, que projecta la imatge proporcionada, augmentant-la si lallunyem de lapantalla on es projecten les imatges, i reduint-la si escurcem la distncia que els separa,per desproporcionada, si no mantenim el parallelisme entre els dos elements.Per reforar la comprensi del tema i, alhora, vincular-lo als coneixements de lrea dematemtiques, es relacionen conceptes com doble, meitat, triple, etc. amb les fraccionscorresponents. Diferenciant entre escala natural, escala daugment i escala de reducci iexplicant quines sn les operacions matemtiques, que cal aplicar, per esbrinar les novesmesures del que volem representar. Els conceptes descala (matemtic), o de grandria(ms intutiu), sn imprescindibles en la vida quotidiana i no shaurien dentendre com aexclusius del llenguatge matemtic o del dibuix, donat que ambds parlen del concepte deproporci, present en clculs tan habituals com el de les quantitats duna recepta per unnombre diferent de comensals, la deducci del preu de quatre barres de pa, sabent-ne elduna, el coneixement duna distncia real partint de la representada en un plnol, etc.Amb els treballs proposats a les txes, sintenta iniciar laprenentatge daquest conceptetan abstracte, des de la prctica, de la forma ms clara possible.Fitxa 1. COMPARACI DE FORMES. La boca s simtricaMaterial: Paper vegetal, llapis 2B, goma.Consisteix a calcar el dibuix de la meitat de la boca que hi ha a la txa i leix de simetria,girar el paper vegetal (fent coincidir leix), i repassar totes les lnies menys la de leix. Lagura resultant estar dividida per un eix de simetria.Finalitat: Comprendre qu s la simetria axial sense denir-la prviament.32 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal 28. Vocabulari nou: simetriaFitxa 2. COMPARACI DE FORMES. Leix de simetriaMaterial: regle numerat, llapis HB, goma.Consisteix a buscar leix o els eixos de simetria de diverses gures que hi ha a la txa,comenant per lobservaci dels models donats i deduir la relaci que hi ha entre un punti el seu simtric, a partir de lamidament de les distncies que separen aquests dos puntsde leix de simetria.Finalitat: Enfocar duna altra manera la simetria axial per xar el concepte. Introduir elconcepte de simetria radial sense paraules. Aplicar lamidament de segments, vist a launitat 1.Vocabulari nou: eix de simetriaFitxa 3. COMPARACI DE FORMES. La simetria en el rostreMaterial: Paper vegetal, llapis 2B, goma i llapis de colors.Consisteix a completar la meitat del rostre, que s comenat, usant el mateix mtodeque a la primera txa daquest tema. Primer es calca la meitat dibuixada ( en aquest caslesquerra), desprs es gira el vegetal com si es passs el full dun llibre cap a la dreta fentque leix de simetria coincideixi i, novament, es repassen les lnies que hi ha en el papervegetal per transferir-les al full del dibuix. A ms de les lnies del rostre ja calcades, shadafegir el dibuix de la boca i altres detalls que personalitzin el treball, amb el mtode basaten ls del paper vegetal.Finalitat: Recordar el procs per obtenir imatges simtriques amb paper vegetal. Observarles proporcions del rostre i la manera de representar els diferents elements. Trobar recursosrepresentatius simples. Donar cabuda a la imaginaci, dins dun marc de referncia.Fitxa 4. COMPARACI DE FORMES. Un edici simtricMaterial: Paper vegetal, llapis 2B, goma i llapis de colors.Consisteix a completar la meitat esquerra del dibuix, afegint-hi el que hi ha a la dreta, icompletar la meitat dreta afegint-hi el que hi ha a lesquerra. Es tracta de calcar la meitatesquerra, girar el paper i repassar les lnies a la dreta i, sobre el mateix full de paper vegetalo sobre un de diferent, fer la mateixa operaci amb la meitat dreta per completar el dibuix.Finalitat: Treballar lobservaci i el rigor en el dibuix , necessari perqu tot coincideixi.Forar la concentraci en el treball. Obtenir la recompensa del treball acabat, quan totencaixa.Fitxa 5. COMPARACI DE FORMES. La simetria amb tisoresMaterial: 2 fulls de paper DIN A 4, tisores, llapis i goma.Consisteix a crear formes simtriques, plegant un paper i retallant-lo, de manera que eltall es faci simultniament a les dues meitats de la imatge, per fer aparixer la gura dunninot. En el segon exercici es realitzen plecs parallels i talls per obtenir mltiples gures ien el tercer, plecs radials per obtenir una gura amb simetria radial. No hi ha cap explicaciDirectrius 33 29. terica a la txa, per s convenient fer una reexi sobre la correspondncia entre plec ieix de simetria.Finalitat: Fer veure aplicacions de la simetria i, al mateix temps una nova manera deconstruir-la. Propiciar les manifestacions creatives dels alumnes.Fitxa 6. COMPARACI DE FORMES. Qu s escala?Consisteix en una txa informativa per fer entendre el concepte descala i les operacionsmatemtiques, que cal fer, per trobar les noves mesures. Es parla descala natural,daugment i de reducci.Finalitat: que els estudiants comprenguin que el concepte descala s relatiu i, per tant,lentenem per comparaci. Transmetre el concepte descala natural, daugment i dereducci. Conixer les operacions matemtiques que hem de fer per esbrinar els valorsnumrics de les gures que shan de dibuixar a escala.Vocabulari nou: Escala, escala natural, escala daugment, escala de reducci.Fitxa 7. COMPARACI DE FORMES. Figures rectes a escalaMaterial: llapis HB, goma i retolador.Consisteix a dibuixar gures iguals als models donats, aplicant-hi lescala indicada i dinsde rectangles quadriculats de la mesura que ha de tenir la gura denitiva.Finalitat: facilitar la comprensi del concepte descala i dels diversos tipus descales. Guiarla prctica de dibuixos a escala. Associar les paraules igual, meitat i doble a les escalescorresponents.Vocabulari nou: igual, meitat, doble.Fitxa 8. COMPARACI DE FORMES. Figures corbes a escala.Material: Llapis HB o 2B, goma i llapis de colors. Es pot usar comps.Consisteix a dibuixar una gura corba a escala, sobre una quadrcula en la qual shadubicar lespai que ocupa cada arc i situar els centres de les circumfernciesFinalitat: Fer veure que tamb es poden dibuixar gures corbes dins duna quadrcula.Recordar els conceptes de gura i fons, a lobservar cada quadre, per tal de reproduir lagura amb delitat. Insistir en el concepte descala i en la relaci entre triple i lescala 3/1.Vocabulari nou: triple, quadrculaFitxa 9. COMPARACI DE FORMES. 2 gats iguals.Material: Regle numerat, llapis HB, goma, retolador negre, llapis de colors o retoladors.Consisteix a dibuixar un gat igual al de la txa dins del rectangle donat. Primer sha denumerar la quadrcula del rectangle en el mateix ordre que en el model, fent correspondreels nmeros i lletres de cada un dells. Desprs buscar els punts dintersecci de la guraamb la quadrcula, i indicar-los sobre el quadre del dibuix, per orientar la lnia denitiva. Perajustar aquesta lnia sha dobservar a cada quadre la gura i el fons. Si es passa la lniadenitiva a retolador, es podr esborrar el llapis i acabar el gat amb colors, dibuixant un34 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal 30. paisatge de fons o el detalls que es vulgui.Finalitat: Insistir en el concepte digualtat. Realitzar un exercici amb un marge de creativitat.Aprendre a treballar amb cura per mantenir el treball net ns el nal.Fitxa 10. COMPARACI DE FORMES. Un elefant ms gran.Material: Regle numerat, llapis HB, goma, retolador negre, llapis de colors o retoladors.Consisteix a dibuixar un elefant ms gran (doble) que el del model, dins del rectangledonat. Primer sha de quadricular el rectangle del dibuix i numerar tots dos rectangles dela mateixa manera (cal fer reexionar sobre el nombre de quadres que han dintegrar laquadrcula del dibuix, que lgicament ser el mateix, per de doble mesura). Observar elspunts dintersecci entre el dibuix i la quadrcula i indicar-los sobre el rectangle del dibuix,observant quin lloc ocupen: meitat, ter... per orientar-se millor. Finalment dibuixar la lniaque uneix els punts, tenint present lespai buit (el fons) en ajustar-la. Si es passa la lnia deldibuix a retolador, es podr esborrar la quadrcula, dibuixar un fons i pintar lelefant comes vulgui.Finalitat: Aplicar el dibuix a escala a la realitzaci dun treball creatiu. Aprendre a treballaramb rigor i cura per mantenir el treball net ns el nal. Recordar lalfabet llat.Fitxa 11. COMPARACI DE FORMES. Un s deformat.Material: Llapis HB, goma, retolador negre , llapis de colorsConsisteix a dibuixar un s dins de la xarxa de quadres irregulars, representant el contingutde cada quadre del model en el corresponent del dibuix. Per facilitar la tasca s convenientnumerar i posar lletres en els quadres, horitzontal i verticalment. Al moment de dibuixar, caltenir present la deformaci del quadre del dibuix, que afectar a la representaci de ls.Finalitat: Adquirir agilitat visual en la representaci de gures a escala. Observar com elcanvi de les proporcions dun objecte, el modica substancialment.Altres recursos: La deformaci, a partir duna quadrcula, es pot aplicar a la creaci decaricatures, emprant com a model el dibuix lineal dun rostre. El mtode seria el mateix queen ls: quadricular loriginal regularment i crear una quadrcula irregular en el dibuix, perintegrada per igual nombre de quadres. Si pretenem augmentar el nas, farem els quadresms grans en la part de la quadrcula on shagi de situar aquest.Directrius 35 31. Unitat 4. FORMES MODULARSEl mdul s un element compositiu que apareix ms dun cop en quasi tots els dissenys,repetint-se en unitats idntiques o similars. La repetici s considerada una eina til pera la creaci destructures organitzades, per, per crear un conjunt unitari aquests mdulshauran de ser simples, donat que quan sn massa complicats o excessivament granses perceben com a unitats diferenciades i no com a integrants duna totalitat, i quan snmassa petits creen una textura uniforme, on es perd de vista el motiu decoratiu.Tradicionalment sha emprat el mdul en larquitectura, amb la nalitat dunicar la faana deledici, repetint arcs, columnes o nestres, i creant, aix, un teixit harmonis, que reprodueixidntic motiu moltes vegades. De la mateixa manera, totes les rajoles que recobreixen unterra o una paret habitualment sn digual forma o disseny, amb la intenci daportar ordreal conjunt.Al repetir-se de manera organitzada, els mduls generen formes ms grans i complexes,que arriben a percebres com a noves unitats supermodulars, - com les anomena W.Wong-, integrades per un nombre constant de mduls. Per exemple, unint sis mduls triangleregular obtenim un supermdul hexgon regular, que es pot combinar amb si mateix i ambel mdul triangle que lintegra.Les possibilitats combinatries dels mduls augmenten quan els dissenys sn simples,com en el cas de la tradicional rajola de La Bisbal: un quadrat dividit per la seva diagonal,on noms modicant la seva posici i lalternana daquestes posicions podem aconseguirinnitat de dissenys.La quadrcula duna superfcie s lestructura modular ms elemental, sobre la qualproposem els diferents exercicis daquesta unitat. s emprada molt freqentment en eldisseny perqu compacta lespai bidimensional, i permet recobrir superfcies planes ambpeces idntiques, que es poden fabricar industrialment. Les taules dels alumnes responena aquesta organitzaci: les podem ajuntar formant una nica taula ms gran, integrada permoltes taules, creant, aix, una nova unitat, que pot tenir formes diverses: rectangular ambdimensions diferents, forma de L, de T, etc.No tots els mduls tenen necessriament formes geomtriques, tamb poden derivar-sedaquestes, principalment del quadrat i del triangle regular. Al modicar els seus contorns,amb lnies corbes o rectes, i conservar les seves rees, obtenim noves formes modularsque encaixen amb daltres iguals. El sistema per transformar un mdul en un altre consisteixa afegir per una banda el que treiem per una altra. Si aquesta operaci s lineal el mdulmantindr la seva posici respecte als eixos cardinals, per si traiem una porci de la dretai lafegim per dalt, les peces hauran de rotar per encaixar-se.El mdul pot conservar la forma quadrada que el limita i diferenciar-se per la seva decoraciinterior. En aquest cas la decoraci haur de tenir continutat en les altres peces, encaraque salternin diferents posicions. Lalternana de posicions o formes crea ritmes ocults queorganitzen internament la superfcie.Un dels tres motius bsics de les decoracions de la Alhambra s geomtric. Apareix a lamajoria de panys de paret de rajoles i, tamb, com a principi rector de quasi tots els dissenysamb elements vegetals. En aquestes decoracions no hi ha motius centrals, perqu la nalitates cobrir tota la superfcie dun pany de paret. Cada unitat o mdul es genera a partir dunquadrat o dun polgon, donant lloc a les caracterstiques formes poligonals estrellades,que recobreixen totes les superfcies de ledici amb materials diversos. Darrera daquest36 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal 32. treball artes hi ha un rigors assessorament per part de matemtics, que van fer possibleun fenomen que es va estendre per tot el mn islmic i, posteriorment, cap a Occident. Undels treballs proposats en aquesta unitat consisteix a descobrir com est fet un dissenydaquest edici.El gravador neerlands Escher va estudiar els dibuixos de lAlhambra en els seusexperiments sobre percepci visual, creant posteriorment curioses formes danimals ogures humanes, que per translaci o simetria, compacten la superfcie del pla. Darreradels dibuixos dEscher hi ha un profund estudi de les transformacions dels cristalls i laseva formulaci matemtica. La metodologia dEscher ens servir per investigar de maneracreativa lobtenci dunitats modulars sobre una xarxa de quadrats.Proposem un treball preliminar per iniciar el tema, que consisteix a seleccionar peces que,juntes, creen gures simples; dibuixar la pea que, unida a una altra, forma un quadrato ajuntar-ne de diferents per formar gures. El que es pretn s familiaritzar lalumne enlorientaci i imaginaci de gures.En una segona fase es proposa treballar amb mduls simples, modicant la seva posiciamb ritmes establerts per crear diferents composicions on, de forma mecnica, shaurandaplicar uns criteris suggerits o inventats.En una tercera fase es mostra com es poden crear nous mduls, modicant quadrats amblnies rectes i com aquests es poden combinar entre si.En la quarta es donen les pautes per crear mduls amb la tcnica d Escher, i algunsdels perls que poden servir per assolir-ho. En qualsevol daquestes fases, de dicultatprogressiva, noms es fa menci de la lnia, per tamb es pot parlar de color, textura ocontrast.Com a treball dampliaci es mostren dos dissenys modulars inspirats en lAlhambra perqulalumne els reprodueixi.Aquesta unitat pot ajudar a desenvolupar la capacitat dimaginaci espacial i ser atractivaper als alumnes pels resultats que sobtenen. A ms, la resoluci daquests treballs fanecessari el rigor en les formes i la precisi en el traats per arribar als resultats desitjats.Fitxa 1. FORMES MODULARS. Juga amb guresMaterial: Llapis HB o 2B, goma i llapis de colors. Es pot usar un full quadriculat per dibuixarla gura que cal girar, en el cas que costi dimaginar-la en una altra posici.Consisteix a un primer exercici, on shan de dibuixar les gures que, juntament amb lesdonades, formen quadrats. En un segon exercici on shan dajuntar cinc peces de dues oms maneres diferents, per formar altres gures.Finalitat: Desenvolupar la imaginaci espacial a lhaver de representar gures en posicionsdiverses de les donades.Fitxa 2. FORMES MODULARS. Construeix amb mdulsMaterial: llapis HB, llapis de colors, retolador, etc.Consisteix en la repetici de mduls donats en la mateixa o diferent posici, buscant lencaixde les peces, de forma que compactin lespai i, a daltres exercicis, crear macromduls queresultin de la uni de quatre unitats iguals en diferents posicions. Directrius 37 33. Finalitat: Desenvolupar la capacitat de concentraci i observaci. Introduir el concepte degir sobre el pla i de posici. Fer entendre el concepte de mdul. Preparar lalumne per atreballs ms creatius.Vocabulari nou: mdulFitxa 3. FORMES MODULARS. Observa els ritmesConsisteix a realitzar una composici amb rajoles, el disseny de les quals doni lloc acombinacions mltiples i a formes resultants ms grans i imprevisibles, quan varia la sevaposici mitjanant una rotaci de la pea sobre el paper.Finalitat: Entendre el concepte de ritme aplicat al llenguatge visual. Deduir, de dibuixosconstituts per mduls, el ritme que sha emprat per obtenir-los. Descobrir la relaci que hiha entre un ritme musical i un ritme visual.Vocabulari nou: ritmeFitxa 4. FORMES MODULARS. Crea ritmesMaterial: 1 full de paper quadriculat per fer proves, llapis HB o 2B, goma i llapis de colors.Consisteix a combinar de la manera indicada un mateix mdul en les quatre posicionspossibles i, ms tard, crear ritmes amb el mateix mdul, alternant lliurement les quatreposicions.Finalitat: comprovar que la repetici de mduls ordena les superfcies i crea dibuixosdiferents. Experimentar la manera dinventar ritmes.Fitxa 5. FORMES MODULARS. Inventa un mdulMaterial: Un full de paper quadriculat, llapis HB, goma, llapis de colors o retoladors.Consisteix a construir un mdul igual al donat, seguint els passos indicats. Posteriormentrepetir-lo, en la mateixa o diferent posici, per crear una superfcie compacta.Es donen altres models per convidar a experimentar la creaci de nous mduls. La tcnicaes basa sempre en particions simples del quadrat (per les diagonals i pels punts mitjos delscostats) i desplaament de part de la superfcie, mantenint la mateixa rea. El treball esrealitza sobre un full de paper quadriculat.Finalitat: Introduir lalumne en la creaci de mduls a partir de les divisions principalsdel quadrat. Desenvolupar la creativitat dins dun marc. Crear noves formes. Continuartreballant de forma ldica la imaginaci espacial.Altres recursos: Es poden substituir les xarxes quadriculades per xarxes triangulars,que obliguen a rotar cada pea o mdul per encaixar-les amb daltres, obtenint resultatssorprenents.Fitxa 6. FORMES MODULARS. Els mduls dEscherMaterial: Llapis HB, goma i llapis de colors o retoladors.Consisteix a repetir una lnia trencada o perl simple amb les pautes creades per Escher,38 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal 34. per dissenyar mduls capaos de compactar la superfcie. Lalumne haur de seguir lespautes de construcci amb perls donats i, a partir daquestes instruccions, pot crear-ne denous en un altre full.Finalitat: Fer que lalumne sigui capa de seguir unes instruccions i obtenir els resultatsesperats. Desenvolupar la creativitat. Investigar les formes. Continuar treballant laimaginaci espacial.Fitxa 7. FORMES MODULARS. Mduls dEscher amb corbesMaterial: llapis HB, goma, llapis de colors o retoladorsConsisteix a repetir un perl, com a la txa anterior, per en aquest cas format per lniescorbes. Lestratgia constructiva s la mateixa, per pot donar peu a imaginar formesdocells o altres animals, que suggereix la xarxa.Finalitat: adquirir domini en la tcnica constructiva dEscher. Desenvolupar la imaginaciamb formes suggerides.Fitxa 8. FORMES MODULARS. Decoracions de lAlhambra.Material: llapis HB, goma, llapis de colors o retoladors.Consisteix a observar un mosaic de lAlhambra i la seva construcci per alternana deposicions del mateix mdul i, posteriorment, reproduir-lo dins duna xarxa de quadrats.Finalitat: Descobrir lordre ocult dun mosaic. Comprovar que coses, aparentmentcomplicades, es fonamenten en la combinaci de coses senzilles. Acostar-nos al mn delart i a altres cultures.Fitxa 9. FORMES MODULARS. Mosaic collectiuMaterial: comps, regle numerat, llapis HB, goma i colors o retoladors.Consisteix a aprendre a usar el comps, realitzant una rajola amb un disseny molt simplebasat en arcs de circumferncia. Cada un dels estudiants pot personalitzar el seu disseny,afegint-hi altres arcs de circumferncia, altres lnies rectes, colors, etc., per mantenintlestructura primera , amb la nalitat de crear un mosaic on sajuntin, de forma lliure, lespeces de tots els alumnes del grup, formant una gran composici. La idea s combinar launitat lineal i el segell personal de cada un dells.Finalitat: Participar en una creaci collectiva. Valorar la individualitat de cada un delscompanys. Presentar treballs dignes per no malmetre el conjunt. Recuperar el concepte decircumferncia, dibuixant-la duna altra manera. Aprendre a fer servir el comps.Vocabulari nou: mosaic Directrius 39 35. Unitat 5. El VOLUM I LESPAIEl nens representen les coses a travs de smbols i no per laspecte formal que elscaracteritza, s a dir, la seva representaci no s el resultat duna observaci minuciosa delque els envolta, sin lexageraci del que els interessa. s per aix que els coneixementsplstics que heretem de la infncia sn insucients, en ladolescncia o ledat adulta, perrepresentar les coses que veiem. Si volem transmetre als estudiants el llenguatge deles imatges, els haurem de dotar dels recursos fonamentals per saber plasmar les tresdimensions dels volums i els espais, sobre les dues dimensions del pla del dibuix, ja queaqu rau la principal dicultat daquest llenguatge.La representaci dobjectes o espais sobre el pla sempre ha estat un repte per qui sapropaal llenguatge de les imatges, perqu no s fcil fer creure que som davant de la realitat, quannoms veiem un paper ple de lnies. Hi ha moltes maneres de concretar aquesta realitattridimensional sobre una superfcie: amb sistemes perspectius organitzats (perspectivacnica o axonomtrica); amb lobservaci directa de la realitat i la plasmaci daquesta deforma intutiva; superposant objectes, de forma que els de davant tapen els de darrera;amb una imatge fotogrca; a travs del color dels objectes o del grau de concreci delsseus contorns; etc. Aquesta illusi de realitat encara ser ms intensa, si agrupem deforma coherent, en una mateixa imatge, alguns daquests recursos.Com sabem, la cmera fotogrca s la culminaci dinvestigacions ptiques que neixenamb la cambra fosca, en lintent de trobar una recreaci vera i cientca de la realitat. Defet, aquestes investigacions, a un altre nivell, possiblement es remunten a lpoca dels grecsi van evolucionant, en la cultura occidental, amb lnica nalitat de deformar aquesta realitattal com ho fa lull hum, per aix proporcionar imatges ms crebles. Els avenos en aquestcamp es concreten, entre daltres, en la reglamentaci de la perspectiva cnica, conformeles lleis de la visi. La perspectiva cnica no s ms que lltim estadi de moltes recerquesen la mateixa direcci, i totes coincidents en la necessitat de reduir les dimensions delsobjectes i les distncies, a mesura que sallunyen de lobservador.Encara que la perspectiva cnica est molt vinculada a la imatge fotogrca, la sevacomprensi suposa un alt grau dabstracci, i s per aix que no apareix en aquest conjuntde txes. Per hi ha certes claus de la visi humana, presents en la perspectiva cnica,que ens ajuden a representar la profunditat, i que podem deduir de lobservaci i aplicarde forma efectiva. Aquest conjunt de normes apareix a les txes sota el nom de claus dela profunditat, i es refereix a la superposici dobjectes, la transparncia de cossos que endeixen veure daltres darrera seu, la disminuci de la grandria dels objectes a mesura quesallunyen i, nalment, lalada en el pla dels elements recolzats en el terra, que augmentaquan es retiren del primer terme. No sn les niques claus de profunditat, per potser lesfonamentals.Quan mirem fotograes sembla que hi tenim un tros de la realitat, s per aix que lacomparaci entre espais reals i els mateixos espais fotograats, tamb pot orientar-nosen el moment de dibuixar-los, en intentar esbrinar qu hem de fer per assolir un efecte deverisme similar. En aquest sentit hi ha una estratgia, que tenim a labast i que pot ser-nostil, que s observar la realitat amb un sol ull x (les mateixes limitacions de la cmera ila perspectiva cnica) a travs dun vidre o un acetat, on calcarem totes les lnies amb unretolador. La imatge resultant haur plasmat la realitat tal com la veiem, i sobre aquestvidre es posaran de manifest les noves relacions entre els diversos elements de les partsrepresentades: angles, superfcies i distncies, que no coincidiran amb el que sabem que hi40 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal 36. ha en els objectes i espais, perqu shauran deformat segons les lleis de la visi humana.En un apartat diferent es tracta la distorsi de les formes no paralleles a lobservador, comsn els plans horitzontals i de perl, fent veure que un cercle es converteix en una ellipsei un quadrat o rectangle en un altre parallelogram, quan es troben en aquestes posicions.A travs dun parell de txes sintenta sistematitzar, ns on s possible, la construcci decossos simples, en qu apareixen aquestes formes, per fer aquest llenguatge tan accessiblecom es pugui.Al nal de la unitat es proposen una srie dexercicis basats en la perspectiva axonomtrica,sense anomenar-la en cap moment, en qu es planteja la creaci de volums guiats per unaquadrcula, on les dimensions de lalada i amplada han de coincidir amb les direccionsvertical i horitzontal de la quadrcula i la llargada amb les diagonals daquesta quadrcula.Sn representacions molt ms simples i anteriors en el temps histric, per que quedenrelegades al nal del captol, perqu no sajusten a la nostra forma de veure. En aquestaunitat es parla, per primera vegada, de les tres dimensions o direccions a lespai, ambels seus noms: amplada, llargada i alada, amb la idea que els alumnes hagin arribatal coneixement a travs de la prctica i aix no sigui ms que un petit pas en el seuaprenentatge.Al llarg de la unitat es relaciona contnuament el llenguatge visual amb el verbal, buscantla correspondncia entre representacions plstiques i descripcions amb paraules, en lesquals sinclouen algunes preposicions de lloc: a prop i lluny, sobre i sota, davant i darrera.La nalitat daquest vocabulari s assimilar, ms fcilment, conceptes relatius a lespai.Fitxa 1. EL VOLUM I LESPAI. A travs de la nestra.Material: un full dacetat, cinta adhesiva, un retolador, llapis HB o 2B, goma, un full depaper.Consisteix a enganxar lacetat sobre el vidre duna nestra amb la cinta adhesiva, (potserconv obrir la nestra per veure a travs del vidre linterior de ledici) i, tancant un ull isense moures del lloc, resseguir les lnies que es veuen a travs de lacetat. En la segonapart de lexercici shan de traslladar les amplades i alades del dibuix de lacetat sobre el fullde paper blanc, observant i comparant les direccions de les lnies, les formes, les longitudsi els angles per representar el que hem vist de forma del.Aquesta txa pot ser la ms adient per explicar la diferncia entre espai (continent detots els