Llicència llenguatge gràfic i verbal guia didàctica

  • 1. LLENGUATGE VISUALLLENGUATGE VERBALPROGRAMA DE DIBUIXINTEGRADORPER A ALUMNES NOUVINGUTSGUIA DIDCTICAC U R S 2 0 0 4 / 20 0 5CRISTINA DE BALANZ

2. LLENGUATGE VISUAL I LLENGUATGE VERBALPrograma de dibuixintegrador per a alumnes nouvingutsIndex1. INTRODUCCI………………………………………………………………………………..52. ORIENTACIONS DIDCTIQUES………………………………………………….. 7A.Informacions prvies sobre immigraci……………………………………. 7B. Introducci alllenguatge visual i plstic…………………………………… 8C. Materials didctics………………………………………………………………..9D. Criteris davaluaci………………………………………………………………123. OBJECTIUS…………………………………………………………………………………..154. CONTINGUTS………………………………………………………………………………..17A. Conceptes………………………………………………………………………….17B. Procediments………………………………………………………………………17C. Actituds………………………………………………………………………………195. RECURSOS……………………………………………………………………………………216. DIRECTRIUS PER A LS DEL MANUAL DE LALUMNE ………. 23Unitat1. La lnia………………………………………………………………………23Unitat 2. Les formes planes………………………………………………………27Unitat 3. Comparaci de formes……………………………………………….. 32Unitat4. Formes modulars………………………………………………………..36Unitat 5. El volum i lespai…………………………………………………………40Unitat 6. Punt de vista………………………………………………………………45Unitat 7. Imatges simbliques…………………………………………………… 497.CONCLUSIONS…………………………………………………………………………….538. BIBLIOGRAFIA……………………………………………………………………………..55 3. 1. INTRODUCCIAquest projecte neix de la necessitat realdatendre, a laula de dibuix, els alumnes nouvingutsde pasos dellenges no romniques i, molt sovint, amb graes diferents a lanostra. Estracta dalumnes molt diversos entre si perqu mentre unsacaben darribar, daltres ja duenuns mesos entre nosaltres i mentrealguns han estat correctament escolaritzats, daltresprcticament nohan trepitjat una escola.Tampoc no sol haver-hi un mnimduniformitat entre aquests alumnes, tant pel que fa ales edats coma les seves actituds. La majoria est ben predisposada a aprendre,per nofalten els que intenten escapolir-sen.Si a tot aix shiafegeix la diversitat de mentalitats daquest alumnat i la dicultatper superarel trencament amb el seu pas dorigen i el seu passat, scomprensible que resulti foradifcil impartir, amb unes certesgaranties daprotament, lensenyament a tots plegats,compartint aulai professor.En preparar aquest programa, la meva intenci ha estat,en tot moment, ser el mximde realista quant a les possibilitats detreball a laula, tant per la limitaci derivada de lavarietat denivells entre els estudiants, com per la dicultat destablir hbitscomuns detreball. No obstant aix, he fet una concessi a la cci nolimitant el programa al nombrereal dhores de Dibuix a la secundriaperqu, en aquest cas, amb poques unitats ja hauriaestat preparat elmaterial.Mhe perms, tamb, interpretar de manera molt personal – ipotser discutible- la programaciocial dEducaci Visual i Plstica,triant els temes que considero interessants i dutilitatper aquestcollectiu dalumnes i intentant fer-los atractius. Crec que s lanica formadengrescar autnticament els alumnes i dimplicar-los en elseu aprenentatge.Inicialment, vaig pretendre dissenyar un programade dibuix que permets afavorirlassimilaci de la llengua vehicular,que s el coneixement primordial. Desprs de consultaralgunes fonsdinformaci, comentar-ho amb companys de professi i rumiar-hobastant, hemodicat lleugerament la primera intenci. El llenguatgede les imatges s, en si mateix, unapotent eina de comunicaci, ambuna sintaxi prpia, encara que imprecisa i interpretable.All quealg, davant dun fet real, pugui expressar en imatges ser, sensdubte, diferentdel que pugui comunicar amb paraules, per no sermillor ni pitjor. Ambds llenguatgesaportaran algun tret diferenciali els qui siguin capaos de fer-ho amb tots dos, podran optaren cadamoment, per aquell que els sembli ms adient.Des de laula de Dibuixes pot ensenyar aquest llenguatge universal als estudiants,perqupuguin fer-ne s. Es pot introduir lalumne en la sintaxi idotar-lo aix dun llenguatge queli permeti expressar amb imatges elque percep, sent o pensa. Aquest llenguatge s elcontrapunt delaprenentatge intellectual de la majoria de matries, quesimparteixenals centres educatius. Si lhemisferi esquerre delcervell regeix lescriptura, la lecturai laritmtica, lhemisferi dretsocupa de percebre formes i espais i, s evident, que lacombinaci deles dues formes de pensament ha de resultar molt positiva, quan estractade relacionar conceptes i resoldre problemes.El llenguatgevisual s universal, com ja queda assenyalat, perqu tothom potentendrelde manera intutiva i, per tant, facilita laprenentatge demoltes rees de coneixement queen depenen. s competncia delllenguatge visual i plstic el domini dels traats, perfer delescriptura signes comprensibles; lorientaci espacial, que enspermet interpretar irealitzar un pla; el desenvolupament delobservaci, com a font dinformaci de lentorn; laIntroducci 5 4.interpretaci correcta dimatges publicitries…Mhavia plantejat enun principi crear un material destinat exclusivament a lauladacollida.Un material que agilitzs la incorporaci lalumne estrangernouvingut al centre, s a dir,que afavors la comunicaci amb el seuentorn i facilits ladquisici de coneixements ila seva integracidins laula. De fet, volia fugir del que no fos estrictamentnecessari pera aquest collectiu dalumnes, per ms tard, en pensar enla temporitzaci vaig adonar-me qu amb una hora setmanal de plsticaa laula dacollida, s impossible dur a termecap tipus de programa.Desprs daquestes cavillacions, el material sha convertit enunprograma de dibuix pensat per als alumnes nouvinguts, per obert atots els de lESO i aixtil a un nombre ms gran dalumnes.6 LlenguatgeVisual i Llenguatge Verbal 5. 2. ORIENTACIONS DIDCTIQUESA.Informacions prvies sobre immigraciUna bona part del collectiu deprofessors ha tingut contacte, en els darrers anys, ambalumnesprocedents de la immigraci i, per tant, coneix fora b laproblemtica especcaderivada daquesta realitat. No obstant adjuntaralgunes informacions bsiques, que crecque poden ser dutilitat.Enprimer lloc, cal recordar que Espanya ha estat des del 1950 un pasdimmigraci i que, acomenaments del segle XXI, sn ms els emigrantsespanyols que els immigrants forans.La majoria daquests prov deltercer mn i, en haver-se desplaat per motius econmics,t intenci deromandre al nostre pas.Cal recordar tamb que, comparat amb eldaltres pasos de la CE, el percentatgedimmigrants arribats aCatalunya s baix, tot i ser un dels ms elevats dEspanya. Per elcerts que aquest ux no es pot aturar i, per tant, cal accelerar unaadequada planicaciper integrar aquest collectiu i acceptar aquestasocietat diversa, que ja s una realitat.s un fet inqestionable quela integraci dels adolescents immigrants es fa, essencialment,desdel centre escolar i, particularment, des de cada rea deconeixement, per la qual cosala tasca que ens pertoca als educadorss realment important.Les principals dicultats que ens podem trobaramb lalumnat immigrant sn: Lescassa o nulla escolaritzacianteriorment rebuda, la qual cosa sol dependre dels costums del pasdorigen. El desconeixement de la llengua dacollida i, de vegadestamb, de lalfabet llat o de la prpia llengua escrita. Larribadatardana al nostre sistema educatiu, aix com la ubicaci dalgunsalumnes en un nivell que, pel seu baix grau de formaci, no elscorrespondria. La impacincia dels pares per veure incorporats elslls al mn laboral i el poc inters que alguns demostren per la sevaformaci. (Sha dentendre que a molts pasos del tercer mn aquestsadolescents estarien en edat de treballar, mentre que aqu snobligats a romandre a lescola). La situaci econmica precria i lainestabilitat deguda a separacions familiars i a dependre davis,oncles i amics, per absncia dels pares. Els problemes de tipusreligis (costums, calendari, aliments), derivats del xoc amb elsnostres costums i tradicions. El desconeixement del context sociali les dicultats dadaptaci a una nova societat, desprs deltrencament amb el seu passat.Aquestes dicultats mai podran motivarque lalumnat nouvingut deixi de comunicar-seamb els que lenvolten,ja que des del primer moment necessitar fugir de lallament.sevident que la llengua vehicular sempre ser el principal mitj decomunicaci de qudisposin. Ara b, per assegurar lxit en els estudis,no nhi ha prou amb un coneixementfuncional de la llengua, tal comho demostren les estadstiques que reecteixen el fracsescolardaquest collectiu. Caldr, doncs, des de totes les rees, reforar lallengua induintOrientacions didctiques 7 6. lalumne a comunicar-se,a lhora dabordar temes dinters per a ell.Larribada dimmigrants creaalguns problemes i leducaci dels seus adolescents constitueixunrepte difcil, per no podem oblidar que t una contrapartida: aquestaarribada simprescindible per mantenir el creixement de la poblaci iper a la protecci del sistema depensions.B. Introducci alllenguatge visual i plsticEl llenguatge de les imatges s la primeramanifestaci en la vida de lhome. El nen comenafent gargots que, apoc a poc, es converteixen en formes simbliques senzilles, on elques ms important per a ell, destaca per ser el ms gran i estarcentrat en el paper, algunsdetalls sn exagerats, i la semblanaentre la realitat i la seva representaci s prcticamentinexistent.Malgrat la seva imperfecci, aquests dibuixos simblics compleixen lasevafunci expressiva.Al llarg dels anys aquest llenguatge vaevolucionant en complexitat i capacitat de comunicaci,parallelamenta ladquisici dun major domini dels llenguatges oral i escrit.bviament, elllenguatge verbal progressa a un ritme superior al delvisual, el qual mant un creixementms lent o satura. A letapa deladolescncia, quan es pretn reectir la realitat sobre elpaper, lamajoria dels joves se senten insegurs de les seves representacionsgrques,que no sajusten al que voldrien fer. Com a molts adults, eldesconeixement de la sintaxide la imatge els incapacita perexpressar-se amb dibuixos, i han de recrrer als estereotipsde lainfantesa, a falta daltres mitjans que podrien adquirir amb unaadequada formacididctica. Per a moltes persones, doncs, la formaciplstica no s ms que un captol allatdins de la seva educaciescolar.Per realment, el llenguatge de les imatges no es limita aconstituir un episodi de la histriade la nostra infantesa, sin ques present contnuament a les nostres vides i resulta properper atothom. Cada cop ms les imatges envaeixen el nostre mn i,contnuament, ens parlendes de la televisi, internet, els videojocs,les cambres digitals, les tanques publicitries,les revistes, elscmics, etc. No ens podem permetre ignorar lexistncia daquestallaudimatges que ens bombardeja diriament, ja que de no ser crticsamb aquesta informacique rebem, en podem ser vctimes.De totamanera, ms que en la correcta interpretaci i valoraci daquestllenguatge, ladicultat principal rau en la seva utilitzaci: enlexpressi i comunicaci. s per aix quecal conixer la seva sintaxi.Perqu conixer-la s conixer el valor de les lnies,direccions,colors, textures, formes geomtriques, etc. i lainteracci entre tots aquests elements. Ams, el domini daquestllenguatge possibilita una expressi creativa i personal. Peraixpropugno la necessitat dalfabetitzar lalumne i dotar-lo dunrecurs universal de comunicaci,que alhora lajudar a interpretarmillor tota la informaci visual que rep.Sha de remarcar quetradicionalment sha donat molt poca importncia al llenguatgevisuali plstic, en tots els plans destudi de lensenyamentobligatori, la qual cosa no ha impeditque shi hagi hagut de recrrerben freqentment. s difcil trobar un camp de coneixementen qu laimatge no hi sigui present, ja sigui per illustrar un text, perexplicar la siologiadel cos hum, per exposar la forma de realitzarun exercici gimnstic o donar a conixer lageograa fsica de qualsevolpas.8 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal 7. C. MaterialsdidcticsLes unitatsEl manual de lalumne consta de set unitatsorganitzades en un nombre variable de txes,que es poden treballaren lordre previst o sense seguir-lo, tot i que les primeres decadaunitat sn indispensables per poder comprendre la resta.Les setunitats no aborden tots els temes relatius al llenguatge de lesimatges, sin quenoms representen una introducci als conceptesprioritaris. Les primeres tracten elstemes bsics per aprendreaquest llenguatge, mentre que les darreres unitatscomprenendiversos aspectes secundaris de lexpressi plstica,agrupats amb ttols genrics. s tracta,doncs, dun material bsic ambel qual poder continuar construint el llenguatge visual,totintentant salvar les limitacions derivades de la manca deparaules i intentant complementarla formaci general que es dna alaula dacollida.Unitat 1: La lnia. Es desenvolupa en onze txes querecorren el tema, des dels traatsamb lnies, ns a lescriptura,passant per les unitats de mesura de longituds.Unitat 2: Les formesplanes. Recolzant-se en lanterior, aquesta unitat tracta de lesformesplanes bsiques integrades per lnies de diferents tipus.Aquestes formes, com queda patental llarg dels dotze exercicis, snla base del dibuix de formes ms complexes. En aquestaunitatsintrodueix la retentiva visual, eina important per dominar elllenguatge visual.Unitat 3: Comparaci de formes. La tercera unitates desenvolupa al llarg donze txesi recull dos temes relatius a lesformes planes, entenent per formes planes les que sntractadesconsiderant noms dues dimensions. Aquests temes sn la simetria ilescala.La simetria saborda de forma prctica i intutiva, evitant lsdels escaires, que requeririamoltes hores daprenentatge i desviariala intenci del concepte. Lescala sexplica percomparaci dimatges iamb lajut del concepte matemtic de proporci.Unitat 4: Formesmodulars. La unitat tracta de les formes modulars, molt presents alaconstrucci i el disseny industrial. La idea de mdul es treballaal llarg de nou txes, dedicultat creixent, aplicant la idea deritme i estudiant decoracions modulars del camp delart.Unitat 5: Elvolum i lespai. En aquest tema sexpliquen diverses maneres derepresentar,amb imatges, tot all que t tres dimensions, ja sigui deforma experimental, deductivao simblica. A causa de la dicultat quesuposa comunicar aquestes nocions amb unllenguatge verbal limitat,els deu exercicis sexpliquen amb illustracions i intentantcentrarlatenci en el que s ms important.Unitat 6: El punt de vista.Consta de nou txes i engloba lorientaci a lespai respecte alspuntscardinals o en relaci a un objecte donat, la imaginaci daltresvisions dun mateixobjecte quan canvien de posici, i la interpretacide plans i mapes, amb el propsit demillorar la capacitat de visiespacial que cal per fer-ho.Orientacions didctiques 9 8. La unitat7, La imatge simblica, introdueix lalumne en el mn dels smbols, tanpresentsen el nostre entorn. Al llarg de deu txes lalumne hadanalitzar, crear i usar pictogrames,per comprendre lesparticularitats daquestes imatges.Les txesTota la informaci que estransmet a lestudiant es fa mitjanant les txes o a travs delesexplicacions del professor. s a dir, no hi ha llibre de text.Nototes les txes sn imprescindibles per poder assimilar cada tema.Aix dependrdel tipus dalumnat i de les prioritats que estableixi elprofessor. Per tal de poder atendrela totalitat dels alumnes delaula, el professor disposa de txes amb diferents graus dedicultat.Unes serveixen per assimilar coneixements des de diferentsperspectives idaltres per reforar, ampliar o avaluar. No s precs,per tant, que tots els alumnes facinles mateixes txes.Les txesdassimilaci contenen informaci escrita, til per resoldre elsexercicis que esproposen ms endavant, tot i que algunes no tenenquasi explicacions, ats que sn elspropis estudiants els qui, amblajut del professor, han daportar la informaci a la txa. Engeneral,es pot dir que la teoria, escrita o no, sha de deduir de la prcticai, amb posterioritat,fer els raonaments que calgui. El vocabulariemprat en les denicions, sempre molt breus,s senzill amb la ideaque els alumnes lentenguin sense dicultat, sempre comptantamblajuda del professor. Totes les paraules noves, referides alllenguatge del dibuix, guren ennegreta i cursiva el primer cop queapareixen a les txes de lalumne, amb la nalitat queles incorporinal diccionari visual que es recomana anar creant.La missi de lestxes dampliaci s ocupar els estudiants de ms nivell, amb unafeinaque els sigui adient, mentre el professor pot dedicar el seutemps a aclarir els dubtes delsqui tenen ms dicultats. s per aquestmotiu que aquest grup de txes no requereix massaexplicacions, pertractar-se de variacions sobre el mateix tema.La nalitat de lestxes de refor no s altra que insistir en una mateixa idea, deformareiterativa i sense pretendre ampliar coneixements, perassegurar laprenentatge de tot allque es considera essencial.saconsellable repartir diverses txes simultniament, havent-lesexplicat abans, perevitar que els alumnes es trobin sense res afer, amb el perjudici que aix suposaria per a lamarxa de la classe.Tamb hi ha certes txes, dunitats anteriors, que es poden seguirfentdeslligades de la seva unitat. s a dir, els alumnes sempre hande saber qu poden fer.En algunes unitats es suggereix una txadavaluaci, per per avaluar, es poden usardiverses txes sempre queno aportin informaci nova i tenint present el graudaprofundimentassolit en el tema.Malgrat aquesta classicaci de lestxes en funci de la seva nalitat, en el Manual delalumne no es fareferncia al tipus de txa i ls daquestes es deixa a criteri delprofessor,tenint en compte les caracterstiques de lalumnat.Algunesunitats resulten adients per a la realitzaci de treballscollectius, mentre quedaltres no ho sn gens. s per aix que elnombre de treballs de grup no pot ser regular a10 Llenguatge Visuali Llenguatge Verbal 9. totes les unitats.Al principi de cada txa,sindica quins sn els materials necessaris per a la sevarealitzaci.Quasi sempre seran els mateixos: llapis HB i 2B, goma,maquineta, tisores, cola, fulls depaper DIN A 4 blancs o reciclats,retolador negre , llapis de colors, retoladors (opcional),papervegetal, algun full de paper de colors o de revistes, un fonsdimatges que es demanarecollir al comenament del curs, un fulldacetat i una llibreta on anotar el vocabulari quesaprengui.Calrecomanar que, tant per a lorganitzaci de laula com per a la delalumne, es disposidun arxivador per guardar-hi tot el material decadasc, aix com un parell de dossiers perseparar els treballs fets,de la resta de treballs.La durada de cada txa s variable, sentpreferible procurar que sacabin totes correctament,encara que aixsuposi un cert alentiment. Un bon mtode pot ser el d explicar qu esfaren comenar cada sessi i mentre alguns acaben treballsendarrerits, daltres fan txesdampliaci. De qualsevol manera escalcula, per a cada txa, una durada aproximadaduna hora declasse.Diccionari visualParallelament a la realitzaci de les txes,es suggereix que els alumnes vagin recollint,individualment, totesles paraules noves que hi apareixen en aquestes en unallibretapetita, on quedin anotades al costat del dibuix que lesrepresenta. Aquestes paraules novesaparixen, en negreta i cursiva,a les txes per identicar-les amb facilitat i, tamb, en unfull alnal de la unitat 7 del Manual de lalumne.La nalitat daquestdiccionari visual s ampliar el vocabulari dels alumnes i xar-lo alamemria, en associar un nom amb la imatge que el representa. Peraconseguir resultatsefectius caldr anar repassant aquest vocabularicontnuament, al llarg del curs. Lesparaules es poden ordenar perunitats o alfabticament, en aquest cas caldr preveure ladistribucide la llibreta des del comenament.Posteriorment tot el vocabulariaprs susar en la realizaci del joc de dibuixos i paraulesindicat ala txa 6 de la unitat 7.Orientacions per al professorLesorientacions especques per conduir la realitzaci de les txes estroben a la guiadidctica, apartat 6, del projecte. Hi guren unesinformacions generals per situar elcontingut de cada unitat i unesindicacions concretes per abordar cada txa.La intenci de lesinformacions generals s facilitar al professor les explicacions queelsalumnes, per si mateixos, no entendrien. Quan es tracta de temeshabituals, les explicacionssn molt breus, per quan les unitatsreuneixen conceptes dispars la introducci a la unitatintentajusticar la connexi entre ells.En quant a les explicacionsconcretes de cada txa, hi ha un primer apartat, Material,onsespecica el material necessari per realitzar lexercici. El segonapartat comena sempreper Consisteix, i descriu el que sha de fer.El tercer apartat es la Finalitat o nalitatsconcretes de la cha.Posteriorment, en algunes txes, hi ha lapartat de Vocabularinou,noms quan sincorporen paraules noves del vocabulari propi delassignatura dEVP i, peracabar, lapartat Altres recursos, queapareix en comptades ocasions per aportar ideesdexercicisrelacionats amb el que es proposen a la txa.Orientacions didctiques11 10. Fons dimatgesDins de les txes quasi sempre hi ha imatges queestalvien la feina dhaver de seleccionar-ne daltres llocs. En alguncas, per, cal utilitzar imatges fotogrques per analitzar idibuixar,per aquest motiu es convenient disposar dun fons dimatges.Aquest fons dimatges lhande crear els propis alumnes amb elreciclatge de revistes, aportades per ells mateixos.Amb mitja horade classe s sucient per reunir el material que cal per a tot uncurs.Posteriorment, shauran dorganitzar les imatges en carpetes,classicades per temes:aliments, persones, rostres, mobles,arquitectura o cases, vehicles, instruments, animals,natura, etc.,i tenir-les a labast per quan shagin dusar. Per fer-ho de formagil, es podenhabilitar tantes taules com temes hi hagi i anarcollocant les fotograes a la taula quecorrespongui.D. CriterisdavaluaciEn el cas dalumnes immigrants nouvinguts s importantavaluar totes les activitatsrelacionades amb lmbit escolar.Quant alactitud shaur de tenir en compte: el grau datenci durant lesexplicacions laportaci dopinions lesfor per intentar parlarcorrectament el respecte del torn de paraula la capacitat perdemanar ajut laprenentatge de les correccions rebudes la disposicidavant lestudi la puntualitat i lassistncia continuada a classe elrespecte a les normes del centre.En el treball individual propi delassignatura, caldr valorar: levoluci en ladquisici progressivadhbits i de rigor en el treball el domini del llenguatge grcoplstic lassimilaci de continguts conceptuals lampliaci devocabulari la presentaci regular i acurada de treballsTots aquestsaspectes es poden valorar directament, a partir de la correcci delstreballsfets a classe, aix com mitjanant la participaci a laula,tenint present levoluci de lalumnedes de linici del curs.A ms delactitud i els treballs de classe, tamb es puntuaran les proves deconeixements,directament lligades amb el que es fa diriament alaula. Per fer justcia al resultat, aquestes12 Llenguatge Visual iLlenguatge Verbal 11. proves han de constar del mateix tipusdexercicis, vocabulari, grau de dicultat i durada.Els alumneshauran de saber, prviament, qu savaluar i com es puntuar, i haurandetenir accs a les proves corregides per reparar les errades.Lavaluaci sempre partir delnivell inicial real que t majoritriamentel grup classe, havent fet prviament alguna provade nivell.En eltreball dequip es valorar: la responsabilitat demostrada com amembre del grup lautonomia i iniciativa la capacitat de dileg icollaboraci amb els companys el respecte envers el treball delsaltres.Aquests aspectes noms es podran avaluar mitjanant lobservacidirecta de lalumnedins del grup. Orientacions didctiques 13 12. 3.OBJECTIUS Abordar temes interessants i dactualitat, que despertinlinters dels alumnes ifomentin la investigaci, lautoaprenentatge,les ganes de fer coses i que afavoreixinla comunicaci. Conduirlaprenentatge des del treball manual i experimental ns a la deduccideconceptes, evitant llargues i confuses explicacions verbals.Introduir el llenguatge de les imatges des duna vessantinterpretativa cap a unavessant expressiva, a travs del coneixementde la sintaxi visual, amb la nalitat dedotar lalumne de recursosartstics i manuals complementaris als intellectuals, queja estroben presents a la majoria de matries didctiques. Relacionar elque saprn de forma emprica amb el llenguatge verbal vehicular,pertal daccelerar el procs dassimilaci daquest llenguatge.Utilitzar el nmero com a eina, que associada al dibuix claricaconceptes. Desenvolupar el respecte i la capacitat dacceptaci delsaltres, mitjanant larealitzaci de treballs en equip. Demostrar queel dibuix s una matria transversal que t aplicacions en toteslesrees de coneixement. En matemtiques explica, grcament, lageometria. Enllenges, illustra els textos. En naturals, precisa demanera descriptiva els tretsms importants duna planta, un animal,un orgue… En cincies socials, serveixper representar mapes, grcsestadstics, etc. En laprenentatge de les llengesestrangeres serveixde suport grc per descriure accions, sense ls de paraules.En el mnde la tecnologia ens ajuda a projectar all que volem construir.Ajudar a comprendre el mn que ens envolta. De fet tot el nostreentorn est pledimatges, que ens cal desxifrar per viure lliurementen aquesta societat a la qualpertanyem, ja sigui interpretantcorrectament les instruccions que ens expliquencom muntar un moble,orientant-nos correctament sobre el pla del metro per arribaralnostre dest o copsant lautntic missatge dun anunci publicitari.Facilitar la tasca dels professors amb un programa de dibuixdissenyat especialmentper a persones amb dicultats de comprensi dela llengua. Objectius 15 13. 4. CONTINGUTSA. Conceptes1. La lnia .Recta i corba. Vertical, horitzontal i inclinada. Direcci.Semirecta i segment. Unitats de mesura de longitud. Circumferncia iarc. Tipus dangles.2. Les formes planes. Bsiques: cercle, quadrat itriangle. Secundries: oval i rectangle. Agrupament i descomposicide formes. Retentiva visual dimatges.3. Comparaci de formes:simetria i escala. La simetria axial. Escala de reducci, natural idaugment. Distorsi de formes.4. Formes modulars. Repetici i ritme.Mduls dEscher. Decoracions de lAlhambra.5. El volum i lespai.Representaci sobre el pla: claus de la profunditat. Representaci deles tres dimensions sobre quadrcula.6. El punt de vista. Gir decossos en el pla i lespai. Introducci a la visi de front, de perl iper sobre (sistema didric). Orientaci en el pla respecte dels puntscardinals o en referncia a un objecte donat.7. Imatges simbliques.Identicaci i creaci de pictogrames. Utilitat dels pictogrames en lasenyalitzaci i la prevenci de riscos.B. ProcedimentsProcedimentsgenerals indicats pels alumnes nouvinguts Fer que lalumne tinguipart activa a laula, escoltant les seves propostes i – quan siguipossible-, tenint-les en compte. Evitar les rutines iimprovisacions, per ser exible davant la resposta dels alumnes.Ajustar el llenguatge oral a la informaci que es vol transmetre,evitant explicacions llargues i confuses. A linici del curs,corregir noms els errors realment importants. Treballar pocscontinguts, per tant a fons com sigui possible. Recalcar elscontinguts principals i els objectius de cada unitat. Ser coherenten la forma de tractar els diferents temes, per no desorientarlalumne. Programar la feina de manera que cada activitat suposi unpetit pas endavant assolible pels alumnes. Relacionar contnuamentel que sensenya amb el que ja sha ensenyat abans. Preveurediferents graus de complexitat en la realitzaci dun mateix treballi mostrar models de les possibles solucions. Tenir present que elsgestos i les explicacions a la pissarra sn necessaris per entendreel que es proposa. Davant les explicacions latenci ha de ser totalContinguts 17 14. Procediments per a lobtenci dinformaci visualLobservaci dimatges fotogrques, objectes i espais, i la posteriorreexi sobre les mateixes. El coneixement dels elements delllenguatge de les imatges i la seva interacci. El reconeixement iidenticaci de les formes bsiques del llenguatge visual en guressimples i complexes. Lanlisi, descripci i comparaci de formes. Laretentiva dimatges. Lexperimentaci amb materials i tcniques queajudin a comprendre les coses de forma emprica. La comparaci de laforma real i la forma representada. Lassociaci del llenguatgeescrit a imatges i viceversa. Ls del nmero com a element claricadorde referncia. Lamidament dobjectes i espais i ls destris de mesura.La interpretaci de plans i mapes. La creaci dun fons dimatges i laseva classicaci en categories. La visualitzaci i anlisi desmbols.Procediments per a ladquisici del llenguatge visual El traatde lnies per al desenvolupament de les capacitats motrius i leshabilitats manuals, tils per al domini de la graa llatina i elllenguatge del dibuix. La realitzaci de composicions modicantlordre, mesura, punt de vista i relacions espacials entre elsobjectes, per transmetre diferents missatges. La introducci delconcepte descala amb ampliacions i reduccions de formes irecolzament del nmero. Laplicaci de la memria visual a la soluci depropostes de treball dimaginaci. El dibuix rigors de formesgeomtriques, quant a mesures, pautes donades i s dels estrisadients. La reproducci del de mduls i xarxes on sha daplicar lacapacitat dobservaci, orientaci i deducci. La creaci intutiva deprofunditat sobre el pla i el coneixement de les principals clausde representaci daquesta. La cpia dimatges i modelstridimensionals. La interpretaci plstica de textos amb descripcionsformals i espacials. La realitzaci de plans i mapes perdesenvolupar lorientaci espacial. La creaci de smbols visuals ilanlisi posterior, en grup, de la seva validesa. La potenciaci deltreball creatiu i la valoraci de loriginalitat. El foment delexperimentaci i la investigaci amb temes suggeridors.18 LlenguatgeVisual i Llenguatge Verbal 15. La repetici de rutines com a einadassimilaci i cam per arribar a lautonomia. La connexi entre el quesensenya a E.V.P. i a les altres rees de coneixement, per facilitarlaprenentatge. La realitzaci de treballs collectius, on laportacide cada membre s essencial per completar lobra.C. Actituds, valorsi normesHi ha una srie dactituds personals de lalumne que shandestimular si volem que elsobjectius del programa saconsegueixin:Demostrar intersper les activitats que es proposin iparticipar-hiresponsablement. Manifestar constncia en el treball. Tenir unaactitud crtica constructiva, tant enfront de la prpia obra com delaliena. Respectar altres formes de veure les coses, diferents dela prpia. Treballar de forma autnoma i intentar resoldre elsdubtes, quan es plantegin, abans de recrrer al professor. Demanarajut quan calgui i saber esperar el torn que correspongui. Escoltarles correccions i procurar treuren prot. Comprometres en elstreballs dequip. Tenir cura de les installacions del centre.Observar, tamb a laula, les normes de conducta del centre.Continguts 19 16. 5. RECURSOS 1. Fotos de revistes. s convenientque els propis estudiants cren un fons dimatgesretallades i que elclassiquin per grups temtics: arquitectura, publicitat,animals,rostres humans, gures, paisatges, natura, transports,instruments… Aquestesimatges serviran, desprs, per saber com s unsser viu o un objecte, per utilitzar-les com a models, o perpenjar-les a la pissarra per treballar lobservaci i laretentivadimatges o fer de suport en les explicacions verbals delprofessor. El fet que siguinels propis alumnes els qui trien,recullen i classiquen les imatges determina que, desde boncomenament, simpliquin en la marxa de la classe participant-hiactivament. 2. s de la pissarra. Dibuixar a la pissarra s el recursms tradicional, per malgrat laseva antiguitat, continua sent degran utilitat per facilitar la improvisaci. La pissarras un granpantalla situada davant dels alumnes i, per aix, no s difcil captarlaseva atenci, sempre que el que dibuixem resulti comprensible. spreferible, doncs,fer-hi dibuixos entenedors i assajats prviament itenir un llistat dels elements quehi volem dibuixar. Per retenirlatenci dels estudiants mentre dibuixem, podem anarfent reexions enveu alta, per crear expectaci respecte al que fem oajudar-nosdexplicacions orals. El principal avantatge del dibuix ala pissarra s la facilitat ambqu es poden modicar les proporcions,les dimensions i les caracterstiques delsobjectes que representem.3. s i creaci de materials diversos. A laula es poden fabricar omanipular materialsque ajudin a suplir les decincies idiomtiques,amb el coneixement directe delsobjectes, fenmens, propietats i,daquesta manera, arribar a la teoria i labstracciper mtodesemprics. Si, per exemple, dibuixem una circumferncia amb unacorda,que representa el radi, podem fer comprendre el concepte decircumferncia , i, sidisposem de mduls tridimensionals ens ser msfcil explicar la representaci devolums sobre el paper. Entreaquests materials podem incloure: un tros de paper ambdues marquesper fer una circumferncia; petxines, cargols, fulles, etc. perobservartextures lineals del natural; objectes usuals que es trobena labast dels alumnes, coma models per poder dibuixar (un llibre,una maquineta, una capsa de colors, etc.);papers retallats en formade cercles, quadrats i triangles per crear formes danimalsi, aix,deduir la seva estructura; el plegat de papers per construirtriangles regulars iquadrats i poder observar les seves propietats;ls de paper vegetal per representargures amb simetria axial ientendre el concepte; el retallat de papers plegats percrear guresamb simetries axial i radial; la utilitzaci dacetats i modelsfotogrcsper traslladar la realitat al paper tal com la veiem; etc.4. Materials de lmbit artstic. A laula, hi ha certes limitacionsprctiques, pel quefa a ls dalguns materials, especialment quan sncostosos o quan requereixenls daigua i obliguen lalumne aaixecar-se del seu lloc. Crec que aquest tipus detcniques no snimprescindibles per al desenvolupament daquest programa dedibuix, ique podem recrrer a materials habituals, com els llapis de grat, unretoladornegre i llapis de colors, sense perjudici dels resultats.Tamb es poden fer servirretoladors de colors, per cal tenir encompte que no permeten crear superfciesuniformes i no es podenbarrejar.Recursos 21 17. 5. Eines de precisi. El regle numerat sleina fonamental de precisi per realitzarles txes proposades enaquest manual. Amb ell introdum les unitats de mesurade longitud,les seves correspondncies i el concepte de precisi. No he parlatdelsescaires perqu crec que ens desvia de la intenci del programa,que s iniciar lalumneen el llenguatge del dibuix i que aquest lisigui dutilitat per comunicar-se. Si b s certque els escairesajuden a explicar els angles, el parallelisme i laperpendicularitat,tamb s cert que el seu aprenentatge suposabastants hores de prctica i nomstoca tangencialment la intenciglobal del programa. Pel que fa al comps, el seus no quedaclarament denit al llarg de les txes i es deixa a criteri delprofessor,perqu, encara que pot ser dutilitat, sha de tenir presentque el tipus dalumnat alqual va dirigit el programa, porta ambmoltes dicultats el material imprescindible pertreballar a laula.6. Gesticulaci i escenicacions. Encara que gesticulaci oescenicacions no shanprevist de forma especca, s de sentit com quepoden resultar molt convenientsquan, la persona a qui un esdirigeix, t dicultats per entendre el que se li diu. Siles imatgesvan acompanyades de gestos expressius del professor, de sons ideparaules, el missatge es clarica i lalumne s capa de lligar lasuma dinformacionsque lenvolten, percebent-les ntegrament. 7.Creaci dun joc. Es tracta dun joc que sha previst que formi part deles activitatsde la unitat 7, que consisteix en la lectura dunainformaci escrita en una targeta itransmetre-la a la resta del grupamb un dibuix, el qual haur de ser interpretat ambparaules. Enaquest joc poden participar-hi tants equips com es vulgui, cada undellsamb un mnim de tres persones. En el cas dhaver-hi noms ungrup, es limitarel temps donat per encertar la paraula. Si nhi hams dun, guanya qui endevinaprimer la paraula que cal deduir. Lacompetici s un estmul positiu i, a ms, resultatil per activar lamemria, la capacitat de comunicaci amb dibuixos i paraules ilaconscincia de grup. 8. Eines tecnolgiques. La cmera fotogrcadigital pot ser dutilitat per comparar lenquadrament de la imatge atravs del visor, amb la selecci de lespai que dibuixem dins delrectangle del paper; s a dir, per entendre com sha de limitar lapellcula contnua de la realitat. Tamb pot servir per obtenirreproduccions de coses que es volen dibuixar i deduir, daquestesreproduccions, la manera de plasmar-les. El projector dediapositives s una eina adient per explicar el concepte descala,apropant o allunyant-lo de la pantalla en qu es projecten lesdiapositives. Tamb pot ser dutilitat per treballar la memriavisual, deixant veure, durant un temps controlat, les imatgesprojectades, que desprs caldr recordar i reproduir sobre el paper.A ms, s una altra forma de tenir accs collectivament arepresentacions formals, proposades pel professor o creades pelsalumnes. En general, per treballar aquest programa s innecessari lsde lordinador. La majoria de txes requereixen un material simple imnim i lordinador pot distreure latenci de la nalitat immediata,que no s altra que la de conixer el llenguatge plstic. Aix noobstant, certs treballs on shan de crear imatges noves, permeten lsde programes informtics com Adobe Illustrator, Corel Draw idaltres.22 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal 18. 6. DIRECTRIUSPER A LS DEL MANUAL DE LALUMNEUNITAT 1 LA LNIALa unitat es plantejaa un nivell bsic, tenint molt present que hi ha limitacionsidiomtiquesi que, en conseqncia, el vocabulari ha de ser repetitiui les denicions escasses.Sexplica la lnia com el resultat deldesplaament dun punt (la punta dun llapis) per damuntduna superfcie(paper). Si aquest desplaament es realitza en una nica direcci, lalniaque apareix s recta. Si el punt varia constantment de direccien el seu desplaament, lalnia s corba.La lnia recta pot servertical, horitzontal o inclinada. Per explicar-ho, es relacionenaquestesdireccions amb el cos hum, o amb coses que els alumnes jaconeixen o que tenen a labasta laula. La lnia recta es treballa, alcomenament, a m alada, intentant aconseguir uncert domini del seutraat.El concepte dangle apareix quan hi ha dues o ms rectes sobreel mateix pla. Sexposen elsdiferents tipus dangles i el seu valornumric en graus, i es relacionen amb els conceptesde parallelisme,perpendicularitat i obliqitat entre rectes.Dibuixar lnies corbespermet treballar la motricitat i el domini dels traats, aixcom,indirectament, lescriptura. El concepte de circumferncia, nodenit de manera expressaen cap moment, es pot deduir de la sevarealitzaci sense usar el comps.La lnia no existeix a la natura, pera lart ens serveix per representar el contorn del queveiem, dunaforma ms o menys del. s un dels principals elements del llenguatgeplstic,i la usem per plasmar formes i amb aquestes expressaridees.En el dibuix de formes, lnia i contingut van ntimament units.Mentre que en el llenguatgeescrit, la lnia que dna forma a leslletres dibuixa paraules amb missatge, en el llenguatgedel dibuixla lnia transmet directament el missatge. Dominar el traat dunalnia ensserveix per transmetre amb exactitud all que volem dir:cada tipus de lnia expressa cosesdiferents. Aquest aspecte de lalnia queda reectit en algun treball on es proposa continuarundibuix, mantenint el carcter de la lnia.Es planteja ls de la lniaper crear superfcies a travs de textures lineals i per denirvolums,encara que no es menciona de forma explicita, com es pot veure enel model dela txa 7 daquesta unitat. En resum, saborden lesdiferents utilitats de la lnia dins delllenguatge de les imatges.Lalnia tamb s present en el llenguatge escrit, donant forma a leslletres, paraules, frases…Els alumnes han de tenir una escripturaclara i fcil dentendre, que compleixi la seva funcii doni unaimatge positiva de lautor. Lescriptura es pot considerar un mitjdexpressi,la forma ms personal de lexpressi grca que podem millorarde la mateixa forma quemillorem el traat de lnies a m alada. Pertant dedicarem un exercici a lescriptura,intentant no caure en elsexercicis de calligraa de tota la vida.Des de la primera txa delprimer tema caldr parlar de com situem el paper i de com agafemelllapis per dibuixar. No podem donar aix per sabut, si volemaconseguir bons resultats.Lestructura del cos hum condiciona elsmoviments del bra i de la m i fa que certesposicions daquestsmembres no siguin viables. Els primers dibuixos que fan els nenssngargots circulars irregulars, motivats per la rotaci de lesarticulacions de lespatlla, el colzei el canell, per la qual cosaser ms fcil dibuixar lnies corbes que rectes. Malgrat aixDirectrius23 19. haurem de donar pautes per dibuixar certes lnies corbes ambms facilitat. Quant a lesrectes, encara que visualment sn mssimples, sn ms difcils dexecutar i requereixenun gir del paper perpoder treballar amb comoditat i obtenir resultats dignes.Fitxa 1.LA LNIA. Tipus de lniesConsisteix en un full informatiu sobre elsdiferents tipus de lnies. Generaci de la lnia.Direccions de larecta i comparaci amb les diferents posicions del cos hum:vertical, uncos dret; horitzontal, un cos en reps, estirat;inclinada, un cos que cau, que ha perdutlequilibri. Es parla delslmits de la recta i es menciona que el segment es pot mesurar.Adiferncia de la lnia recta, la corba es pot tancar sobre si mateixao pot restar oberta, ipot ser regular com s lacircumferncia.Finalitat: Adquisici de conceptes i devocabulari.Vocabulari nou (apareix en negreta cursiva): Lnia, lniarecta, vertical, horitzontal,inclinada, semirecta, segment, corba,tancada, oberta, circumferncia i arc.Fitxa 2. LA LNIA. Vertical ihoritzontalMaterial: Llapis de grat 2B, goma.Consisteix a dibuixarlnies rectes verticals i horitzontals a m alada. Es proposenunasrie dexercicis prctics que no requereixen gaires explicacions.s convenient fer veureque el cos hum limita certs moviments i que,per tant, cal ajustar lorientaci del paperper treballar en bonescondicions. Encara que el treball quedi brut, cal esborrar el quesurtmalament. Tamb s necessari ensenyar a agafar el llapis perdibuixar.Finalitat: Aprenentatge de ls del llapis: maneradagafar-lo i pressi sobre el paper.Orientaci correcta del paper.Domini del tra. Diferenciaci del concepte de vertical ihoritzontal.Observaci i reproducci del de models.Fitxa 3. LA LNIA. La lniainclinadaMaterial: Llapis de grat 2B i HB, goma, llapis de colors,retolador negre i llapis decolors.Consisteix en un exercici en qushan de dibuixar lnies inclinades, a m alada, que vandun punt a unaltre i, en un altre, en qu sha de completar un dibuix, daspectecorbat, perfet amb rectes. Aquest segon dibuix s preferible fer-loamb regle, per aconseguir lefecteptic que saprecia en el model. Hiha la possibilitat de repetir-lo igual o completar-lopersimetria.Finalitat: Domini del tra. Recordar el concepte de lniainclinada. Realitzar un treball on laprecisi s important.Aconseguir uns resultats concordants amb lesfor.Altres recursos: Espot fer referncia al rellotge dagulles per reforar el coneixementdeles direccions (vertical, horitzontal i inclinada), a partir dela posici de les agulles a lesdiferents hores.Fitxa 4. LA LNIA. ElsanglesConsisteix en un full informatiu sobre el concepte dangle iels elements que lintegren.24 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal20. Sexposen els tipus dangles i les posicions entre dues rectessituades sobre el mateixpla. La intenci s relacionar angle recte,90 i rectes perpendiculars. Tamb, angle agut oobts amb lniesobliqes i rectes paralleles amb angle pla.Finalitat: Relacionarconceptes fonamentals per dibuixar, com snparallelisme,perpendicularitat i obliqitat amb el que sestudia amatemtiques.Vocabulari nou: vrtex, costat, angle agut, angle recte,angle obts, angle pla, rectesparalleles, rectes perpendiculars,rectes obliqes.Fitxa 5. LA LNIA. La lnia corbaMaterial: Llapis degrat 2B, goma.Consisteix a copiar les lnies corbes donades (arcs decircumferncia), amb les pautesque sindiquen en el model; s a dir,shan de dibuixar cercles tangents a rectes, passantper punts donatso arcs enllaant amb daltres al travessar lnies que indiquen elspuntsde tangncia. Cal recordar la importncia de lorientaci delpaper i explicar que dibuixarla circumferncia a quarts, al mateixtemps que es va girant el paper, facilita el traat. Alnal de la txahi ha alguns exercicis daplicaci de larc de circumferncia a laconstruccidespirals..Finalitat: Domini del traat de corbes.Recordar el concepte de lnia corba.Fitxa 6. LA LNIA. Lacircumferncia.Material: Llapis de grat 2B, goma i un rectangle depaper de 1/4 de DIN A 4.Consisteix a dibuixar una circumferncia,traslladant repetidament la mida del radi, desdun punt x (centre),a diferents punts del paper (punts de la circumferncia).Finalitat:Comprendre el concepte de circumferncia, centre i radi de formaprctica, senseque sinterposi el maneig del comps.Vocabulari nou:Circumferncia, radi, centre.Fitxa 7. LA LNIA. TextureslinealsMaterial: Llapis HB, goma i retolador negre .Consisteix aobservar un objecte petit amb textures: una nou, una fulla, elpalmell de lam, una petxina etc. i representar-ne totes i cada unade les lnies, sense mirar el resultatns que sha acabat el treball(es pot aguantar un llibre obert per tapar el full de treball).Elque importa no s el resultat, sin el concentrar-se en reproduir elcarcter de la lnia(trencada, tortuosa, sinuosa…). El traat de leslnies es pot fer directament amb retoladoro comenar a llapis iresseguir-les posteriorment amb retolador.Finalitat: Desenvoluparla capacitat dobservaci. Copsar el carcter de la lnia. Descobrirquea travs de les lnies es pot denir una superfcie, pel que fa atextura i a volum.Vocabulari nou: texturaFitxa 8. LA LNIA. DibuixdimaginaciMaterial: Llapis de grat 2B, retolador negre , llapis decolors, goma.Directrius 25 21. Consisteix a continuar un dibuixcomenat amb el mateix tipus de lnies, imaginant comseria la partque falta de la gura i completar-lo. Es pot substituir la lnia dellapis per unade retolador i acabar el treball amb color o textureslineals a retolador.Finalitat: Copsar el carcter de les lnies.Recrrer a la imaginaci per acabar una imatgeincompleta.Fitxa 9. LALNIA. El segmentMaterial: Llapis HB, regle numerat igoma.Consisteix a aprendre a usar el regle numerat, i entendre ipracticar les correspondnciesentre les mesures de longitud a labastdels estudiants (centmetres i millmetres). Situarsobre els segmentsles mesures donades i dibuixar segments de les longitudsindicades.Finalitat: Conixer les diferents unitats de longitud iles seves correspondncies. Saberusar el regle numerat.Vocabularinou: centmetre, millmetre, mesurar.Fitxa 10. LA LNIA.AvaluaciMaterial: llapis HB, goma i regle numerat.Consisteix arealitzar la txa en un temps limitat (que pot ser de mitja hora) isense consultarcap informaci.Finalitat: Valorar laprotament de lesclasses, quant a ladquisici de coneixements,ampliaci de vocabularii destresa.Fitxa 11. LA LNIA. La signaturaMaterial: Llapis HB igoma o bolgraf o ploma o retolador, etc. i un full de paperblanc.Consisteix a aprendre a escriure lletres correctament sensehaver de recrrer als quadernsde calligraa. Es tracta de copiar moltlentament el text (escrit en Caish Script Pro), sensemirar elresultat. El fet de no veure el que sescriu obliga a treballar ambconcentraciimaginant el resultat. s a dir, cal interposar un llibreentre el model i el full de treball i nomirar el que escrivim ns alnal. Per comparar el abans i el desprs, i apreciar la millora,esdemana escriure el propi nom, en comenar i acabar la txa.Finalitat:Millorar el tra de la lletra i la uniformitat entre cada unadelles. Forar lobservaci.Motivar la concentraci en el que esfa.Altres recursos: Es poden usar altres textos, adients al tipusdalumnat, i calligraesdiferents per tal dampliar el ventall detraats.26 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal 22. Unitat 2. LESFORMES PLANESEl cercleEl quadratEl triangleEl rectangleLovalFormesplanes bsiques sn les que identiquem sense dubtes: cercle, quadrati triangle.A partir delles, es poden construir totes les altres,tant per partici daquestes, com perdeformaci o uni de ms duna. Elrectangle i loval, tot i no ser les principals, sn gureshabituals,fcilment reconeixedores i s per aix que sinclouen en aquestapartat.Per xar millor els conceptes de quadrat i triangle, esproposa la construcci daquestesgures amb mtodes diferents:dibuixant a m alada amb llapis o plegant i retallantpapers.Daquesta manera resulta ms fcil fer descobrir i conixer lesseves propietats, difcils decomunicar a aquest collectiu dalumnesque desconeix la llengua vehicular.Quan mirem una gura captem elsseus trets ms destacats, com poden ser els elementsque contrastenper la seva forma, textura, mida o color. Per si ho fem de formaactiva,analitzant la gura, podem descobrir la forma principal delobjecte, de vegades camuadaentre altres elements grcs. Perrepresentar delment la realitat, es proposa comenarcopsant aquestesformes bsiques, presents en formes ms complexes, per facilitarlavaloraci de les proporcions de lobjecte, i desprs substituiraquestes formes per daltresms ajustades a la gura.En algunes txeses suggereix el dibuix de gures circulars, quadrades,triangulars,rectangulars i ovalades, i, dins delles dobjectes quesadapten a aquestes formes, sensedistinci entre objectesbidimensionals o tridimensionals. En daltres txes, on la dicultatsmajor, es tracta de plasmar gures resultants de la uni de diversesformes planes.En aquesta unitat es treballa el desenvolupament dela memria visual, amb la nalitatdutilitzar-la com a font dobtencidinformaci. El primer exercici de retentiva es fa sensepreparaci,per fer pals que no ens xem en el que veuen els nostres ulls.Msendavant, amb un altre exercici, sintenta fer reexionar sobre elque es veu, aplicanttcniques dobservaci, com ara donar prioritat alfons sobre la gura. En qualsevol imatge,una superfcie rodejada estendeix a veure com una gura, de la qual el fons, o espainegatiu, snoms el que lenvolta. Habitualment ens centrem en la gura idepreciem elfons, per de vegades resulta ms fcil dibuixar aquest,que est desprovet de signicati sobre el qual no tenim ideesprexades, per fer evident la gura. Si dibuixem tots dos,fons igura, i intentem encaixar-los dins del marc de referncia, com si estracts duntrencaclosques, tindrem la seguretat que ho femcorrectament.Una altra manera dobservar el model, sense que elsreferents coneguts ens deformin lavisi, s girant el model per noidenticar la forma i obligar el cervell a veure realment elque hiha. De fet quan dibuixem all que veiem, combinem totes lesestratgies que tenima labast, anant de luna a laltra contnuament,per veure de conjugar correctament tots elscomponents del dibuix.El nombre dexercicis dobservaci i retenci que sofereixen, enaquestconjunt de txes, s molt limitat, per sen poden inventar daltres,tan interessantso ms, tant del natural com a partir defotograes.Directrius 27 23. Fitxa 1. LES FORMES PLANES. Elcercle.Material: Llapis 2B, goma, retolador negre , llapis decolor.Consisteix a dibuixar, a m alada, cercles inscrits enquadrats i, dins daquests, lesgures circulars que hi ha a la txa.El nom de cada objecte apareix escrit a sobre del dibuixque elrepresenta, amb la nalitat dassociar-lo, i aix ampliar elvocabulari. No gura a latxa la relaci existent entre cercle icircumferncia, per seria convenient comentar-la. Uncop realitzat eldibuix, es pot acabar amb retolador negre i colors, per taldaconseguir unapresentaci acurada.Finalitat: Insistir en el dominidel tra i en el dibuix de circumferncies. Comprendre elmtode dedibuix proposat: comenar amb traats generals per arribar a lniesparticulars.Relacionar objectes amb noms i ampliar elvocabulari.Nou vocabulari: cercleFitxa 2. LES FORMES PLANES. Elquadrat i el rectangle.Material: Llapis HB o 2B, goma, retoladornegre , llapis de color.Consisteix a dibuixar, a m alada, formesquadrades i rectangulars, digual mesura a lesdonades i, dinsdaquestes, els models representats a la txa.Encara que les guresque sanalitzen a la txa no sn exactament quadrades, es potaprotarlocasi per explicar les propietats del quadrat (angles rectes,costats iguals) i lesdiferncies entre quadrat i rectangle, o fer-homs endavant a la txa 11 daquesta unitat,on es demana construir,plegant un paper, un quadrat i, per tant, les propietatsdaquestagura es fan evidents.Finalitat: Insistir en el domini deldibuix de lnies rectes. Identicar el quadrat i elrectangle.Comprendre el procs del dibuix. Ampliar el vocabulari.Recordar els conceptes danglerecte, costat, segment i vrtex.Practicar la mesura de segments.Nou vocabulari: quadrat, rectanglei tots els objectes dibuixats.Altres recursos: Per facilitar latasca dins de laula, es donen els models inclosos ales txes, pertamb es pot recrrer a models fotogrcs o objectes reals quadratsorectangulars: una capsa de colors, la coberta dun llibre,etc.Fitxa 3. LES FORMES PLANES. Inventa una casa amb rectangles icercles.Material: Llapis HB, goma, llapis de colors, retoladornegre .Consisteix a omplir el forat, que hi ha entre dues casesdibuixades, amb una altradinventada, feta a m alada amb quadrats,rectangles i cercles o part dells. Lalada slliure i es poden afegirtants detalls com es vulgui: nestres, porticons, plantes, cel,etc., perfer el dibuix ms personal.Finalitat: veure laplicacidirecta de les formes circulars i rectangulars a la construccidegures. Desenvolupar la creativitat.Nou vocabulari: Es podenintroduir paraules relatives a una casa, com balc, arc, pis,plantabaixa, faana…Altres recursos: Es poden realitzar altresexercicis, on es combinin diverses formes planes.28 LlenguatgeVisual i Llenguatge Verbal 24. Ja sigui partint dun tema donat,interpretant una imatge o des de la imaginaciFitxa 4. LES FORMESPLANES. El triangle.Material: Llapis HB o 2B, goma, retolador negre, llapis de color.Consisteix a representar, a m alada, trianglesiguals als donats i, dins daquests, guresde forma triangular:pirmide, fulla…donades a la txa.Finalitat: Insistir en el traatde lnies inclinades. Identicar estructures triangulars. Espodenrecordar conceptes com costat i vrtex i analitzar si es tractadangles rectes, agutso obtusos.Nou vocabulari: el de tots elsobjectes dibuixats.Altres recursos: Tamb es pot recrrer a modelstriangulars observats en la realitat o enfotograes.Fitxa 5. LESFORMES PLANES. Loval.Material: Llapis 2B, goma, llapis de colors oretoladors.Consisteix a dibuixar, a m alada, formes ovalades de lesproporcions de les guresque han de contenir i posteriorment, dinsde cada oval les gures, seguint els models dela txa. De vegades lesgures queden emmarcades a loval i daltres sn constituides permsdun.Finalitat: Insistir en el domini del tra de lnies corbes.Identicar les proporcions de guresde contorn ovalat.Nou vocabulari:els noms dels objectes dibuixats.Fitxa 6. LES FORMES PLANES.Dibuixa arbresMaterial: Llapis HB, goma, retolador negre , llapisde color.Consisteix a identicar la principal forma de contorn decada arbre i les proporcions,relacionant-les amb el rectangle de lavinyeta i, posteriorment, acabar el dibuix intentantque sassemblial model. Introduir els conceptes de gura i fons, i fer veure quesn tanimportants lun com laltre per dibuixar un arbre igual al delmodel.Finalitat: Saber tractar la representaci dun modelbidimensional. Aprendre a observar elsdetalls i adonar-se de laimportncia que tenen.Nou vocabulari: El noms dels arbres delsdibuixos.Fitxa 7. LES FORMES PLANES. Animals amb cercles, quadrats,triangles…Material: Llapis 2B, goma, retoladors o llapis decolors.Consisteix a descompondre gures danimals en les formesplanes principals: cercle, oval,quadrat, rectangle i triangle, dediferents proporcions i mesures. Primer, shan didenticaraquestesformes, usant el llapis directament sobre el model, i desprsdibuixar-les sobrelespai destinat a la representaci.Finalitat:comprendre que aquestes formes sn les bsiques i que sn les queformenDirectrius 29 25. lestructura oculta de les ms complexes.Nouvocabulari: Els nom dels animals de les fotograes.Altres recursos:Poden fer-se exercicis similars, amb models danimals de mida msgran,i substituir ls del llapis pel retallat de papers de colors,de formes circulars, triangulars irectangulars, que sajunten ienganxen per formar una superfcie com la del model.Fitxa 8. LESFORMES PLANES. Ms animalsMaterial: llapis 2B o HB, goma, llapis decolors, retoladors…Consisteix a dibuixar animals ms complexos,comenant amb formes simples, peraconseguir la proporci, i desprsajustar-se al contorn del model.Finalitat: Demostrar que formesaparentment difcils de representar, no ho sn gaire, sidisposem delaprenentatge necessari.Fitxa 9. LES FORMES PLANES. La mevasabataMaterial: llapis 2B o HB, goma, llapis de colors,retoladors…Consisteix a dibuixar, sense mirar-la, la prpiasabata: la seva forma global, les costures,els colors…i, desprs,comparar el dibuix amb la sabata real. En el rectangle de ladreta,es tracta de millorar el resultat observant el model, des dela prpia posici: des de dalt,veient noms la part davantera de lasabata. Es pot conduir lobservaci amb dibuixos oindicacions sobreles formes punxegudes, arrodonides, amples, estretes…que podentenirles sabates, i cal recordar el que sha vist sobre el procs deldibuix.Finalitat: Demostrar el desconeixement que tenim de lescoses que veiem habitualment,de les quals noms en retenim algunsdetalls, que normalment sn insucients per dibuixar-lescorrectament. Ser crtics davant la prpia obra. Forar els alumnes amirar duna altramanera. Aplicar el que sha aprs en treballsanteriors, per evolucionar en lexpressigrca.Fitxa 10. LES FORMESPLANES. Qu recordo?Material: Un full de paper, llapis 2B o HB igoma.Consisteix a observar activament la imatge reproduda a la txa,s a dir, descompondre-la mentalment en formes simples, comparar lesproporcions i identicar la gura i el fons.Retirar la imatge idibuixar-la de memria. Es pot tornar a passar la imatge durant unminutms per comparar-la amb el que sha fet i, nalment, retirar-la ideixar un temps per corregirels errors. Pot ser interessantobservar la imatge del revs, per xar-se ms en la formaque en el seusignicat.Finalitat: Desenvolupar la retentiva visual, mitjanant larepresentaci dun model fet dememria. Aplicar el procs del dibuix,que comena amb el que s general, per arribar alque s particular.Practicar lautocrtica al comparar la realitat i el model. Dotarlalumne demecanismes per poder representar lentorn de formadel.Altres recursos: Es poden projectar diapositives, amb un tempsms fcilment controlable,per intentar retenir la imatge i, desprs,un cop retirada la diapositiva, donar temps perdibuixar-la. Elsmodels poden anar creixent en dicultat, dacord amb levolucidelsalumnes.30 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal 26. Fitxa 11.LES FORMES PLANES. El triangle i el quadratMaterial: Dos fulls depaper DIN A 4 (poden ser reciclats)Consisteix a construir unquadrat i un triangle, plegant papers i retallant-los amb lesmans.Es pot fer observar que la lnia de plec, que serveix pertraslladar la longitud del costat mscurt sobre el ms llarg, actuacom a eix de simetria i s la diagonal del quadrat.Finalitat:Aprendre a construir triangles i quadrilters duna altra manera.Treballar lhabilitatmanual i la precisi. Recordar els diferentstipus dangles. Descobrir, les propietats msimportants daquestesgures.Vocabulari nou: diagonalFitxa 12. LES FORMES PLANES. El teunomMaterial: llapis HB, goma i llapis de colors.Consisteix adissenyar un mxim de quatre lletres majscules, ajuntant lesprincipalsformes planes, per formar una paraula. Els models que esdonen mostren la forma o formesplanes que integren cada lletra, perfacilitar la comprensi dels mecanismes constructius.Quant a lamesura o alineaci de les lletres no es fa cap especicaci,deixant-ho a criteridel professor.Finalitat: Iniciar lalumne en eldibuix de rtols, tils per fer cartells, cobertes de treballs,etc.Veure altres aplicacions constructives de les formesplanes.Directrius 31 27. Unitat 3. COMPARACI DE FORMES. SIMETRIA IESCALALa simetria s un concepte molt present en la natura i dedifcil explicaci mitjanantparaules. Per donar-la a conixer shantriat recursos emprics, que permeten prescindir delsuport delsescaires i assajar camins ms directes cap a la idea. No es fareferncia a capaltre simetria que no sigui laxial o bilateral, sib, en alguna txa, es parla de la possibilitatde ms dun eix desimetria sobre la mateixa gura.Les txes tracten els treballs donantdiverses dades, en uns casos leix de simetria i elselements de lagura situats en una banda daquest, en daltres la gura sencerademanantsituar sobre ella leix, o gures inacabades, destructurasimtrica, que shan de sabercompletar. Les tcniques precises per ala creaci daquestes gures simtriques sndiverses: el paper de calccom a recurs, el plegat i retallat de papers i, nalment,lanlisi,observaci i amidament de gures ja dibuixades per entendreel concepte i optar alsmtodes constructius tradicionals.Lescala sun concepte que sentn fcilment comparant objectes: aquest s igual,msgran o ms petit que laltre, perqu igual, gran o petit snconceptes relatius.Al parlar descala es pot fer referncia arepresentacions proporcionades dobjectes(miniatures de cotxes,maquetes etc.) o dimatges (ampliacions de fotograes…) que fanqueel model o objecte sigui ms gran o ms petit que la nova reproducci,per quesempre mantingui la mateixa forma. Per explicar aquestconcepte es pot usar el projectorde diapositives, que projecta laimatge proporcionada, augmentant-la si lallunyem de lapantalla ones projecten les imatges, i reduint-la si escurcem la distncia queels separa,per desproporcionada, si no mantenim el parallelismeentre els dos elements.Per reforar la comprensi del tema i, alhora,vincular-lo als coneixements de lrea dematemtiques, es relacionenconceptes com doble, meitat, triple, etc. amb lesfraccionscorresponents. Diferenciant entre escala natural, escaladaugment i escala de reducci iexplicant quines sn les operacionsmatemtiques, que cal aplicar, per esbrinar les novesmesures del quevolem representar. Els conceptes descala (matemtic), o degrandria(ms intutiu), sn imprescindibles en la vida quotidiana i noshaurien dentendre com aexclusius del llenguatge matemtic o deldibuix, donat que ambds parlen del concepte deproporci, present enclculs tan habituals com el de les quantitats duna recepta perunnombre diferent de comensals, la deducci del preu de quatrebarres de pa, sabent-ne elduna, el coneixement duna distncia realpartint de la representada en un plnol, etc.Amb els treballsproposats a les txes, sintenta iniciar laprenentatge daquestconceptetan abstracte, des de la prctica, de la forma ms clarapossible.Fitxa 1. COMPARACI DE FORMES. La boca s simtricaMaterial:Paper vegetal, llapis 2B, goma.Consisteix a calcar el dibuix de lameitat de la boca que hi ha a la txa i leix de simetria,girar elpaper vegetal (fent coincidir leix), i repassar totes les lniesmenys la de leix. Lagura resultant estar dividida per un eix desimetria.Finalitat: Comprendre qu s la simetria axial sensedenir-la prviament.32 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal 28.Vocabulari nou: simetriaFitxa 2. COMPARACI DE FORMES. Leix desimetriaMaterial: regle numerat, llapis HB, goma.Consisteix abuscar leix o els eixos de simetria de diverses gures que hi ha ala txa,comenant per lobservaci dels models donats i deduir larelaci que hi ha entre un punti el seu simtric, a partir delamidament de les distncies que separen aquests dos puntsde leix desimetria.Finalitat: Enfocar duna altra manera la simetria axial perxar el concepte. Introduir elconcepte de simetria radial senseparaules. Aplicar lamidament de segments, vist a launitat1.Vocabulari nou: eix de simetriaFitxa 3. COMPARACI DE FORMES. Lasimetria en el rostreMaterial: Paper vegetal, llapis 2B, goma illapis de colors.Consisteix a completar la meitat del rostre, que scomenat, usant el mateix mtodeque a la primera txa daquest tema.Primer es calca la meitat dibuixada ( en aquest caslesquerra),desprs es gira el vegetal com si es passs el full dun llibre cap ala dreta fentque leix de simetria coincideixi i, novament, esrepassen les lnies que hi ha en el papervegetal per transferir-lesal full del dibuix. A ms de les lnies del rostre ja calcades,shadafegir el dibuix de la boca i altres detalls que personalitzinel treball, amb el mtode basaten ls del paper vegetal.Finalitat:Recordar el procs per obtenir imatges simtriques amb paper vegetal.Observarles proporcions del rostre i la manera de representar elsdiferents elements. Trobar recursosrepresentatius simples. Donarcabuda a la imaginaci, dins dun marc de referncia.Fitxa 4.COMPARACI DE FORMES. Un edici simtricMaterial: Paper vegetal,llapis 2B, goma i llapis de colors.Consisteix a completar la meitatesquerra del dibuix, afegint-hi el que hi ha a la dreta, icompletarla meitat dreta afegint-hi el que hi ha a lesquerra. Es tracta decalcar la meitatesquerra, girar el paper i repassar les lnies a ladreta i, sobre el mateix full de paper vegetalo sobre un dediferent, fer la mateixa operaci amb la meitat dreta per completarel dibuix.Finalitat: Treballar lobservaci i el rigor en el dibuix ,necessari perqu tot coincideixi.Forar la concentraci en el treball.Obtenir la recompensa del treball acabat, quan totencaixa.Fitxa 5.COMPARACI DE FORMES. La simetria amb tisoresMaterial: 2 fulls depaper DIN A 4, tisores, llapis i goma.Consisteix a crear formessimtriques, plegant un paper i retallant-lo, de manera que eltalles faci simultniament a les dues meitats de la imatge, per feraparixer la gura dunninot. En el segon exercici es realitzen plecsparallels i talls per obtenir mltiples gures ien el tercer, plecsradials per obtenir una gura amb simetria radial. No hi ha capexplicaciDirectrius 33 29. terica a la txa, per s convenient feruna reexi sobre la correspondncia entre plec ieix desimetria.Finalitat: Fer veure aplicacions de la simetria i, almateix temps una nova manera deconstruir-la. Propiciar lesmanifestacions creatives dels alumnes.Fitxa 6. COMPARACI DE FORMES.Qu s escala?Consisteix en una txa informativa per fer entendre elconcepte descala i les operacionsmatemtiques, que cal fer, pertrobar les noves mesures. Es parla descala natural,daugment i dereducci.Finalitat: que els estudiants comprenguin que el conceptedescala s relatiu i, per tant,lentenem per comparaci. Transmetre elconcepte descala natural, daugment i dereducci. Conixer lesoperacions matemtiques que hem de fer per esbrinar elsvalorsnumrics de les gures que shan de dibuixar a escala.Vocabularinou: Escala, escala natural, escala daugment, escala dereducci.Fitxa 7. COMPARACI DE FORMES. Figures rectes aescalaMaterial: llapis HB, goma i retolador.Consisteix a dibuixargures iguals als models donats, aplicant-hi lescala indicada idinsde rectangles quadriculats de la mesura que ha de tenir la guradenitiva.Finalitat: facilitar la comprensi del concepte descala idels diversos tipus descales. Guiarla prctica de dibuixos a escala.Associar les paraules igual, meitat i doble a lesescalescorresponents.Vocabulari nou: igual, meitat, doble.Fitxa 8.COMPARACI DE FORMES. Figures corbes a escala.Material: Llapis HB o2B, goma i llapis de colors. Es pot usar comps.Consisteix adibuixar una gura corba a escala, sobre una quadrcula en la qualshadubicar lespai que ocupa cada arc i situar els centres de lescircumfernciesFinalitat: Fer veure que tamb es poden dibuixar gurescorbes dins duna quadrcula.Recordar els conceptes de gura i fons, alobservar cada quadre, per tal de reproduir lagura amb delitat.Insistir en el concepte descala i en la relaci entre triple ilescala 3/1.Vocabulari nou: triple, quadrculaFitxa 9. COMPARACI DEFORMES. 2 gats iguals.Material: Regle numerat, llapis HB, goma,retolador negre, llapis de colors o retoladors.Consisteix adibuixar un gat igual al de la txa dins del rectangle donat. Primersha denumerar la quadrcula del rectangle en el mateix ordre que enel model, fent correspondreels nmeros i lletres de cada un dells.Desprs buscar els punts dintersecci de la guraamb la quadrcula, iindicar-los sobre el quadre del dibuix, per orientar la lniadenitiva. Perajustar aquesta lnia sha dobservar a cada quadre lagura i el fons. Si es passa la lniadenitiva a retolador, es podresborrar el llapis i acabar el gat amb colors, dibuixant un34Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal 30. paisatge de fons o eldetalls que es vulgui.Finalitat: Insistir en el concepte digualtat.Realitzar un exercici amb un marge de creativitat.Aprendre atreballar amb cura per mantenir el treball net ns el nal.Fitxa 10.COMPARACI DE FORMES. Un elefant ms gran.Material: Regle numerat,llapis HB, goma, retolador negre, llapis de colors oretoladors.Consisteix a dibuixar un elefant ms gran (doble) que eldel model, dins del rectangledonat. Primer sha de quadricular elrectangle del dibuix i numerar tots dos rectangles dela mateixamanera (cal fer reexionar sobre el nombre de quadres que handintegrar laquadrcula del dibuix, que lgicament ser el mateix, perde doble mesura). Observar elspunts dintersecci entre el dibuix ila quadrcula i indicar-los sobre el rectangle del dibuix,observantquin lloc ocupen: meitat, ter… per orientar-se millor. Finalmentdibuixar la lniaque uneix els punts, tenint present lespai buit (elfons) en ajustar-la. Si es passa la lnia deldibuix a retolador, espodr esborrar la quadrcula, dibuixar un fons i pintar lelefantcomes vulgui.Finalitat: Aplicar el dibuix a escala a la realitzacidun treball creatiu. Aprendre a treballaramb rigor i cura permantenir el treball net ns el nal. Recordar lalfabet llat.Fitxa 11.COMPARACI DE FORMES. Un s deformat.Material: Llapis HB, goma,retolador negre , llapis de colorsConsisteix a dibuixar un s dinsde la xarxa de quadres irregulars, representant el contingutde cadaquadre del model en el corresponent del dibuix. Per facilitar latasca s convenientnumerar i posar lletres en els quadres,horitzontal i verticalment. Al moment de dibuixar, caltenir presentla deformaci del quadre del dibuix, que afectar a la representacide ls.Finalitat: Adquirir agilitat visual en la representaci degures a escala. Observar com elcanvi de les proporcions dunobjecte, el modica substancialment.Altres recursos: La deformaci, apartir duna quadrcula, es pot aplicar a la creaci decaricatures,emprant com a model el dibuix lineal dun rostre. El mtode seria elmateix queen ls: quadricular loriginal regularment i crear unaquadrcula irregular en el dibuix, perintegrada per igual nombre dequadres. Si pretenem augmentar el nas, farem els quadresms grans enla part de la quadrcula on shagi de situar aquest.Directrius 35 31.Unitat 4. FORMES MODULARSEl mdul s un element compositiu queapareix ms dun cop en quasi tots els dissenys,repetint-se enunitats idntiques o similars. La repetici s considerada una einatil pera la creaci destructures organitzades, per, per crear unconjunt unitari aquests mdulshauran de ser simples, donat que quansn massa complicats o excessivament granses perceben com a unitatsdiferenciades i no com a integrants duna totalitat, i quan snmassapetits creen una textura uniforme, on es perd de vista el motiudecoratiu.Tradicionalment sha emprat el mdul en larquitectura, ambla nalitat dunicar la faana deledici, repetint arcs, columnes onestres, i creant, aix, un teixit harmonis, que reprodueixidnticmotiu moltes vegades. De la mateixa manera, totes les rajoles querecobreixen unterra o una paret habitualment sn digual forma odisseny, amb la intenci daportar ordreal conjunt.Al repetir-se demanera organitzada, els mduls generen formes ms grans icomplexes,que arriben a percebres com a noves unitatssupermodulars, – com les anomena W.Wong-, integrades per un nombreconstant de mduls. Per exemple, unint sis mduls triangleregularobtenim un supermdul hexgon regular, que es pot combinar amb simateix i ambel mdul triangle que lintegra.Les possibilitatscombinatries dels mduls augmenten quan els dissenys sn simples,comen el cas de la tradicional rajola de La Bisbal: un quadrat dividitper la seva diagonal,on noms modicant la seva posici i lalternanadaquestes posicions podem aconseguirinnitat de dissenys.Laquadrcula duna superfcie s lestructura modular ms elemental, sobrela qualproposem els diferents exercicis daquesta unitat. s empradamolt freqentment en eldisseny perqu compacta lespai bidimensional,i permet recobrir superfcies planes ambpeces idntiques, que espoden fabricar industrialment. Les taules dels alumnes responenaaquesta organitzaci: les podem ajuntar formant una nica taula msgran, integrada permoltes taules, creant, aix, una nova unitat, quepot tenir formes diverses: rectangular ambdimensions diferents,forma de L, de T, etc.No tots els mduls tenen necessriament formesgeomtriques, tamb poden derivar-sedaquestes, principalment delquadrat i del triangle regular. Al modicar els seus contorns,amblnies corbes o rectes, i conservar les seves rees, obtenim novesformes modularsque encaixen amb daltres iguals. El sistema pertransformar un mdul en un altre consisteixa afegir per una banda elque treiem per una altra. Si aquesta operaci s lineal elmdulmantindr la seva posici respecte als eixos cardinals, per sitraiem una porci de la dretai lafegim per dalt, les peces hauran derotar per encaixar-se.El mdul pot conservar la forma quadrada queel limita i diferenciar-se per la seva decoraciinterior. En aquestcas la decoraci haur de tenir continutat en les altres peces,encaraque salternin diferents posicions. Lalternana de posicions oformes crea ritmes ocults queorganitzen internament la superfcie.Undels tres motius bsics de les decoracions de la Alhambra sgeomtric. Apareix a lamajoria de panys de paret de rajoles i, tamb,com a principi rector de quasi tots els dissenysamb elementsvegetals. En aquestes decoracions no hi ha motius centrals, perqula nalitates cobrir tota la superfcie dun pany de paret. Cadaunitat o mdul es genera a partir dunquadrat o dun polgon, donantlloc a les caracterstiques formes poligonals estrellades,querecobreixen totes les superfcies de ledici amb materials diversos.Darrera daquest36 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal 32. treballartes hi ha un rigors assessorament per part de matemtics, que vanfer possibleun fenomen que es va estendre per tot el mn islmic i,posteriorment, cap a Occident. Undels treballs proposats en aquestaunitat consisteix a descobrir com est fet un dissenydaquestedici.El gravador neerlands Escher va estudiar els dibuixos delAlhambra en els seusexperiments sobre percepci visual, creantposteriorment curioses formes danimals ogures humanes, que pertranslaci o simetria, compacten la superfcie del pla. Darreradelsdibuixos dEscher hi ha un profund estudi de les transformacionsdels cristalls i laseva formulaci matemtica. La metodologia dEscherens servir per investigar de maneracreativa lobtenci dunitatsmodulars sobre una xarxa de quadrats.Proposem un treball preliminarper iniciar el tema, que consisteix a seleccionar peces que,juntes,creen gures simples; dibuixar la pea que, unida a una altra, formaun quadrato ajuntar-ne de diferents per formar gures. El que espretn s familiaritzar lalumne enlorientaci i imaginaci de gures.Enuna segona fase es proposa treballar amb mduls simples, modicant laseva posiciamb ritmes establerts per crear diferents composicionson, de forma mecnica, shaurandaplicar uns criteris suggerits oinventats.En una tercera fase es mostra com es poden crear nousmduls, modicant quadrats amblnies rectes i com aquests es podencombinar entre si.En la quarta es donen les pautes per crear mdulsamb la tcnica d Escher, i algunsdels perls que poden servir perassolir-ho. En qualsevol daquestes fases, de dicultatprogressiva,noms es fa menci de la lnia, per tamb es pot parlar de color,textura ocontrast.Com a treball dampliaci es mostren dos dissenysmodulars inspirats en lAlhambra perqulalumne elsreprodueixi.Aquesta unitat pot ajudar a desenvolupar la capacitatdimaginaci espacial i ser atractivaper als alumnes pels resultatsque sobtenen. A ms, la resoluci daquests treballs fanecessari elrigor en les formes i la precisi en el traats per arribar alsresultats desitjats.Fitxa 1. FORMES MODULARS. Juga ambguresMaterial: Llapis HB o 2B, goma i llapis de colors. Es pot usarun full quadriculat per dibuixarla gura que cal girar, en el casque costi dimaginar-la en una altra posici.Consisteix a un primerexercici, on shan de dibuixar les gures que, juntament amblesdonades, formen quadrats. En un segon exercici on shan dajuntarcinc peces de dues oms maneres diferents, per formar altresgures.Finalitat: Desenvolupar la imaginaci espacial a lhaver derepresentar gures en posicionsdiverses de les donades.Fitxa 2.FORMES MODULARS. Construeix amb mdulsMaterial: llapis HB, llapis decolors, retolador, etc.Consisteix en la repetici de mduls donats enla mateixa o diferent posici, buscant lencaixde les peces, de formaque compactin lespai i, a daltres exercicis, crear macromdulsqueresultin de la uni de quatre unitats iguals en diferentsposicions. Directrius 37 33. Finalitat: Desenvolupar la capacitatde concentraci i observaci. Introduir el concepte degir sobre elpla i de posici. Fer entendre el concepte de mdul. Preparar lalumneper atreballs ms creatius.Vocabulari nou: mdulFitxa 3. FORMESMODULARS. Observa els ritmesConsisteix a realitzar una composiciamb rajoles, el disseny de les quals doni lloc acombinacionsmltiples i a formes resultants ms grans i imprevisibles, quan variala sevaposici mitjanant una rotaci de la pea sobre elpaper.Finalitat: Entendre el concepte de ritme aplicat alllenguatge visual. Deduir, de dibuixosconstituts per mduls, elritme que sha emprat per obtenir-los. Descobrir la relaci que hihaentre un ritme musical i un ritme visual.Vocabulari nou: ritmeFitxa4. FORMES MODULARS. Crea ritmesMaterial: 1 full de paperquadriculat per fer proves, llapis HB o 2B, goma i llapis decolors.Consisteix a combinar de la manera indicada un mateix mdulen les quatre posicionspossibles i, ms tard, crear ritmes amb elmateix mdul, alternant lliurement les quatreposicions.Finalitat:comprovar que la repetici de mduls ordena les superfcies i creadibuixosdiferents. Experimentar la manera dinventar ritmes.Fitxa 5.FORMES MODULARS. Inventa un mdulMaterial: Un full de paperquadriculat, llapis HB, goma, llapis de colors oretoladors.Consisteix a construir un mdul igual al donat, seguintels passos indicats. Posteriormentrepetir-lo, en la mateixa odiferent posici, per crear una superfcie compacta.Es donen altresmodels per convidar a experimentar la creaci de nous mduls. Latcnicaes basa sempre en particions simples del quadrat (per lesdiagonals i pels punts mitjos delscostats) i desplaament de part dela superfcie, mantenint la mateixa rea. El treball esrealitza sobreun full de paper quadriculat.Finalitat: Introduir lalumne en lacreaci de mduls a partir de les divisions principalsdel quadrat.Desenvolupar la creativitat dins dun marc. Crear noves formes.Continuartreballant de forma ldica la imaginaci espacial.Altresrecursos: Es poden substituir les xarxes quadriculades per xarxestriangulars,que obliguen a rotar cada pea o mdul per encaixar-lesamb daltres, obtenint resultatssorprenents.Fitxa 6. FORMESMODULARS. Els mduls dEscherMaterial: Llapis HB, goma i llapis decolors o retoladors.Consisteix a repetir una lnia trencada o perlsimple amb les pautes creades per Escher,38 Llenguatge Visual iLlenguatge Verbal 34. per dissenyar mduls capaos de compactar lasuperfcie. Lalumne haur de seguir lespautes de construcci amb perlsdonats i, a partir daquestes instruccions, pot crear-ne denous enun altre full.Finalitat: Fer que lalumne sigui capa de seguir unesinstruccions i obtenir els resultatsesperats. Desenvolupar lacreativitat. Investigar les formes. Continuar treballantlaimaginaci espacial.Fitxa 7. FORMES MODULARS. Mduls dEscher ambcorbesMaterial: llapis HB, goma, llapis de colors oretoladorsConsisteix a repetir un perl, com a la txa anterior, peren aquest cas format per lniescorbes. Lestratgia constructiva s lamateixa, per pot donar peu a imaginar formesdocells o altresanimals, que suggereix la xarxa.Finalitat: adquirir domini en latcnica constructiva dEscher. Desenvolupar la imaginaciamb formessuggerides.Fitxa 8. FORMES MODULARS. Decoracions delAlhambra.Material: llapis HB, goma, llapis de colors oretoladors.Consisteix a observar un mosaic de lAlhambra i la sevaconstrucci per alternana deposicions del mateix mdul i,posteriorment, reproduir-lo dins duna xarxa de quadrats.Finalitat:Descobrir lordre ocult dun mosaic. Comprovar que coses,aparentmentcomplicades, es fonamenten en la combinaci de cosessenzilles. Acostar-nos al mn delart i a altres cultures.Fitxa 9.FORMES MODULARS. Mosaic collectiuMaterial: comps, regle numerat,llapis HB, goma i colors o retoladors.Consisteix a aprendre a usarel comps, realitzant una rajola amb un disseny molt simplebasat enarcs de circumferncia. Cada un dels estudiants pot personalitzar elseu disseny,afegint-hi altres arcs de circumferncia, altres lniesrectes, colors, etc., per mantenintlestructura primera , amb lanalitat de crear un mosaic on sajuntin, de forma lliure, lespecesde tots els alumnes del grup, formant una gran composici. La idea scombinar launitat lineal i el segell personal de cada undells.Finalitat: Participar en una creaci collectiva. Valorar laindividualitat de cada un delscompanys. Presentar treballs dignesper no malmetre el conjunt. Recuperar el concepte decircumferncia,dibuixant-la duna altra manera. Aprendre a fer servir elcomps.Vocabulari nou: mosaic Directrius 39 35. Unitat 5. El VOLUM ILESPAIEl nens representen les coses a travs de smbols i no perlaspecte formal que elscaracteritza, s a dir, la seva representacino s el resultat duna observaci minuciosa delque els envolta, sinlexageraci del que els interessa. s per aix que elsconeixementsplstics que heretem de la infncia sn insucients, enladolescncia o ledat adulta, perrepresentar les coses que veiem. Sivolem transmetre als estudiants el llenguatge deles imatges, elshaurem de dotar dels recursos fonamentals per saber plasmar lestresdimensions dels volums i els espais, sobre les dues dimensionsdel pla del dibuix, ja queaqu rau la principal dicultat daquestllenguatge.La representaci dobjectes o espais sobre el pla sempreha estat un repte per qui sapropaal llenguatge de les imatges,perqu no s fcil fer creure que som davant de la realitat, quannomsveiem un paper ple de lnies. Hi ha moltes maneres de concretaraquesta realitattridimensional sobre una superfcie: amb sistemesperspectius organitzats (perspectivacnica o axonomtrica); amblobservaci directa de la realitat i la plasmaci daquesta deformaintutiva; superposant objectes, de forma que els de davant tapenels de darrera;amb una imatge fotogrca; a travs del color delsobjectes o del grau de concreci delsseus contorns; etc. Aquestaillusi de realitat encara ser ms intensa, si agrupem deformacoherent, en una mateixa imatge, alguns daquests recursos.Comsabem, la cmera fotogrca s la culminaci dinvestigacions ptiques queneixenamb la cambra fosca, en lintent de trobar una recreaci vera icientca de la realitat. Defet, aquestes investigacions, a un altrenivell, possiblement es remunten a lpoca dels grecsi vanevolucionant, en la cultura occidental, amb lnica nalitat dedeformar aquesta realitattal com ho fa lull hum, per aixproporcionar imatges ms crebles. Els avenos en aquestcamp esconcreten, entre daltres, en la reglamentaci de la perspectivacnica, conformeles lleis de la visi. La perspectiva cnica no s msque lltim estadi de moltes recerquesen la mateixa direcci, i totescoincidents en la necessitat de reduir les dimensions delsobjectesi les distncies, a mesura que sallunyen de lobservador.Encara quela perspectiva cnica est molt vinculada a la imatge fotogrca, lasevacomprensi suposa un alt grau dabstracci, i s per aix que noapareix en aquest conjuntde txes. Per hi ha certes claus de la visihumana, presents en la perspectiva cnica,que ens ajuden arepresentar la profunditat, i que podem deduir de lobservaci iaplicarde forma efectiva. Aquest conjunt de normes apareix a lestxes sota el nom de claus dela profunditat, i es refereix a lasuperposici dobjectes, la transparncia de cossos que endeixen veuredaltres darrera seu, la disminuci de la grandria dels objectes amesura quesallunyen i, nalment, lalada en el pla dels elementsrecolzats en el terra, que augmentaquan es retiren del primerterme. No sn les niques claus de profunditat, per potserlesfonamentals.Quan mirem fotograes sembla que hi tenim un tros dela realitat, s per aix que lacomparaci entre espais reals i elsmateixos espais fotograats, tamb pot orientar-nosen el moment dedibuixar-los, en intentar esbrinar qu hem de fer per assolir unefecte deverisme similar. En aquest sentit hi ha una estratgia, quetenim a labast i que pot ser-nostil, que s observar la realitat ambun sol ull x (les mateixes limitacions de la cmera ila perspectivacnica) a travs dun vidre o un acetat, on calcarem totes les lniesamb unretolador. La imatge resultant haur plasmat la realitat talcom la veiem, i sobre aquestvidre es posaran de manifest les novesrelacions entre els diversos elements de les partsrepresentades:angles, superfcies i distncies, que no coincidiran amb el que sabemque hi40 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal 36. ha en elsobjectes i espais, perqu shauran deformat segons les lleis de lavisi humana.En un apartat diferent es tracta la distorsi de lesformes no paralleles a lobservador, comsn els plans horitzontals ide perl, fent veure que un cercle es converteix en una ellipsei unquadrat o rectangle en un altre parallelogram, quan es troben enaquestes posicions.A travs dun parell de txes sintentasistematitzar, ns on s possible, la construcci decossos simples, enqu apareixen aquestes formes, per fer aquest llenguatge tanaccessiblecom es pugui.Al nal de la unitat es proposen una sriedexercicis basats en la perspectiva axonomtrica,sense anomenar-laen cap moment, en qu es planteja la creaci de volums guiats perunaquadrcula, on les dimensions de lalada i amplada han decoincidir amb les direccionsvertical i horitzontal de la quadrculai la llargada amb les diagonals daquesta quadrcula.Snrepresentacions molt ms simples i anteriors en el temps histric,per que quedenrelegades al nal del captol, perqu no sajusten a lanostra forma de veure. En aquestaunitat es parla, per primeravegada, de les tres dimensions o direccions a lespai, ambels seusnoms: amplada, llargada i alada, amb la idea que els alumnes haginarribatal coneixement a travs de la prctica i aix no sigui ms queun petit pas en el seuaprenentatge.Al llarg de la unitat esrelaciona contnuament el llenguatge visual amb el verbal, buscantlacorrespondncia entre representacions plstiques i descripcions ambparaules, en lesquals sinclouen algunes preposicions de lloc: aprop i lluny, sobre i sota, davant i darrera.La nalitat daquestvocabulari s assimilar, ms fcilment, conceptes relatius alespai.Fitxa 1. EL VOLUM I LESPAI. A travs de la nestra.Material:un full dacetat, cinta adhesiva, un retolador, llapis HB o 2B,goma, un full depaper.Consisteix a enganxar lacetat sobre el vidreduna nestra amb la cinta adhesiva, (potserconv obrir la nestra perveure a travs del vidre linterior de ledici) i, tancant un ullisense moures del lloc, resseguir les lnies que es veuen a travs delacetat. En la segonapart de lexercici shan de traslladar lesamplades i alades del dibuix de lacetat sobre el fullde paperblanc, observant i comparant les direccions de les lnies, lesformes, les longitudsi els angles per representar el que hem vistde forma del.Aquesta txa pot ser la ms adient per explicar ladiferncia entre espai (continent detots els

Publicaciones Similares