i després de l'eso ..., què ? Àlex visús

I desprs de lESO
Estructura del sistema educatiu
Qu vull fer?
?

Estructura del sistema educatiu ITINERARIS FORMATIUS BATXILLERAT ? 2010 PROVA DACCS AL GRAU MITJA FORMACI DE PERSONES ADULTES PQPI

ENSENYAMENT SECUNDARI NO OBLIGATORI DE RGIM GENERAL
Durada:2 anys
Objectius : Preparaci universitria
3 modalitats:
Arts
Humanitats i cincies socials
Cincies i tecnologies
Format per :
Una part comuna : matries comunes i tutoria
Una part diversificada composta per:
matries de modalitat,
les matries optatives
treball de recerca
L'alumne/a ha de triar un mnim de sis matries de modalitat i almenys cinc han de ser de la modalitat triada
Una vegada escollides les matries de la modalitat, els estudiants han de completar l'horari amb assignatures de la mateixa modalitat, d'altres modalitats, o amb matries optatives.
L a selectivitat es far en base a una opci concreta
BATXILLERAT LOE Matries Btx Humanitats 1r 2n Llengua catalana i literatura 2 2 Llengua castellana i literatura 2 2 Llengua estrangera 3 3 Educaci fsica 2 - Filosofia i ciutadania 2 - Cincies per al mn contemporani 2 - Histria de la filosofia - 3 Histria - 3 Tutoria 1 1 Religi (voluntria) -/2* - Treball de recerca Matria modalitat 1 4 4 Matria modalitat 2 4 4 Matria modalitat 3 4 4 Matria modalitat 4 o optativa 4/2* 4 Total 30 30

ENSENYAMENT SECUNDARI NO OBLIGATORI DE RGIM GENERAL BATXILLERAT LOE Part Comuna Part Diversificada Cincies i tecnologia Humanitats i cincies socials Matries 1r 2n Llengua catalana i literatura 2 2 Llengua castellana i literatura 2 2 Llengua estrangera 3 3 Educaci fsica 2 - Filosofia i ciutadania 2 - Cincies per al mn contemporani 2 - Histria de la filosofia - 3 Histria - 3 Tutoria 1 1 Religi (voluntria) -/2* - Treball de recerca Matria modalitat 1 4 4 Matria modalitat 2 4 4 Matria modalitat 3 4 4 Matria modalitat 4 o optativa 4/2* 4 Total 30 30 Matries 1r 2n Llengua catalana i literatura 2 2 Llengua castellana i literatura 2 2 Llengua estrangera 3 3 Educaci fsica 2 - Filosofia i ciutadania 2 - Cincies per al mn contemporani 2 - Histria de la filosofia - 3 Histria - 3 Tutoria 1 1 Religi (voluntria) -/2* - Treball de recerca Matria modalitat 1 4 4 Matria modalitat 2 4 4 Matria modalitat 3 4 4 Matria modalitat 4 o optativa 4/2* 4 Total 30 30

ENSENYAMENT SECUNDARI NO OBLIGATORI DE RGIM GENERAL BATXILLERAT LOE Part diversificada Matries de modalitat Matemtiques I i II Biologia I i II Fsica I i II Qumica I i II Cincies de la terra i del medi ambient I i II Dibuix tcnic I i II Tecnologia industrial I i II Electrotcnia Cincies i tecnologia Treball de recerca. L'alumnat aplica els coneixements adquirits i posa en prctica les seves capacitats d'investigaci, alhora que es prepara per a futurs treballs similars. Matries de modalitat Llat I i II Matemtiques aplicades a les cincies socials I i II Economia de l'empresa I i II Grec I i II Economia Geografia Histria de l'art Histria del mn contemporani Literatura catalana Literatura castellana Literatura universal Matries optatives Segona llengua estrangera * Estada a l'empresa Qualsevol matria de les altres modalitats Humanitats i cincies socials

LOE 2000 hores.
Preparaci per una activitat professional .
Obtenci dun ttol: Tcnic en lespecialitat cursada.
Hi ha 20 famlies professionals amb els corresponents Cicles Formatius de Grau Mitj.
Sorganitza en:
Formaci en el centre educatiu: Mduls professionals de formaci terica
Prctica.
Formaci en el centre de treball.
Amb el ttol de Tcnic i amb 18 anys pots accedir a un Cicle Formatiu de Grau Superior de la mateixa famlia professional superant una prova.
ENSENYAMENT SECUNDARI NO OBLIGATORI DE RGIM GENERAL FORMACI PROFESSIONAL ESPECFICA CICLE FORMATIU DE GRAU MITJ

1000 a 2000 hores.
Preparaci per una activitat professional.
Obtenci dun ttol: Tcnic Superior en lespecialitat cursada.
Hi ha 22 famlies professionals amb els corresponents Cicles Formatius de Grau Superior.
Sorganitza en:
Formaci en el centre educatiu: Mduls professionals de formaci terica
Prctica.
Formaci en el centre de treball.
Amb el ttol de Tcnic Superior permet accedir a certs estudis universitaris concordants amb el sector professional corresponent.
ENSENYAMENT SECUNDARI NO OBLIGATORI DE RGIM GENERAL FORMACI PROFESSIONAL ESPECFICA CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR

ENSENYAMENT SECUNDARI NO OBLIGATORI DE RGIM GENERAL FORMACI PROFESSIONAL ESPECFICA FAMILIES PROFESSIONALS

Hoteleria i Turisme FORMACI PROFESSIONAL ESPECFICA FAMILIES PROFESSIONALS Exemples Electricitat i Electrnica DURADA Grau superior CICLES DURADA - Agncies de viatges -Allotjament -Animaci turstica -Informaci i Comercialitzaci i turstiques -Restauraci 1.400 h 1.400 h 1.400 h 1.400 h 2.000 h Grau mitj CICLES DURADA -Cuina -Pastisseria i Forneria -Serveis de restaurant i bar 2.000 h 1.400 h 1.400 hs Grau mitj CICLES - Equips electrnics de consum -Equips i instal.lacions electrotcniques 2.000 h 2.000 h Grau superior CICLES DURADA -Desenvolupament de productes electrnics -Instal.lacions electrotcniques -Sistemes de regulaci i control automtics -Sistemes de telecomunicaci i informtics 2.000 h 2.000 h 2.000 h 2.000 h

Per als joves que han complert els 16 anys i no han aprovat l'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO)
Finalitat de proporcionar una formaci bsica i professional que permeti als joves que incorporar-se al mercat laboral o accedir als Cicles Formatius de Grau Mitj a travs de la prova d'accs especfica que poden fer les persones majors de 17 anys.
donen lopci, als joves que ho desitgin, a fer una formaci complementria per obtenir el ttol de graduat/ada en ESO.
PROGRAMES DE QUALIFICACI PROFESSIONAL INICIAL (PQPI) Oferta formativa no reglada Continguts: Els programes de qualificaci professional ofereixen, amb carcter general i obligatori, mduls de formaci corresponents a dos mbits: Formaci professional especfica (mduls A) T la finalitat de desenvolupar competncies dun perfil professional a fi que lalumnat es pugui incorporar al mn laboral amb una qualificaci bsica i alhora iniciar un itinerari de formaci professional. Fo rmaci bsica de carcter general (mduls B). Ofereixen la recuperaci i ladquisici de coneixements i capacitats bsiques, com tamb la transici al mn laboral El procs formatiu inclou, de manera permanent, suport tutorial i orientaci professional Formaci per a lobtenci del ttol de graduat/ada en educaci secundria obligatria (mduls C). Formaci en tres mbits: comunicaci, matemtiques, cincia i tecnologia i social . Amb carcter voluntari La durada del programa s dun curs escolar

PQPI: Estructura MDULS C MDULS A MDULS B MDULS DE FORMACI PROFESSIONAL MDULS OBLIGATORIS 1 curs escolar (800 - 1.100 hores)
Aspectes bsics
del currculum de lESO
MDULS VOLUNTARIS (7 md. currculum GESO en CFA) MDULS DE FORMACI GENERAL MDULS PER A LOBTENCI DEL GESO
Competncies bsiques per a:
la transici al mn laboral
la continuaci educativa
Competncies professionals referides a qualificacions de nivell 1 per a: inserci laboral i formaci professional

ENSENYAMENTS D'ESPORTS
Objectiu capacita per exercir professionalment la matria esportiva en la modalitat i especialitat cursada.
Durada variable en funci de cada ttol.
Aquests ensenyaments s'ordenen en dos graus :
Mitj.
Inclou dos nivells:
el primer nivell, que permet obtenir un certificat,
el segon nivell, que condueix a l'obtenci del ttol de tcnic/a d'esport en l'especialitat cursada.
Aquest ttol s equivalent als ttols de grau mitj de formaci professional.
Superior
ttol de tcnic/a superior d'esport en l'especialitat cursada.
Aquest ttol s equivalent als ttols de grau superior de formaci professional.
Permet laccs a estudis universitaris
Ensenyaments de rgim especial TCNICS D'ESPORT TCNIC SUPERIOR D'ESPORT
Modalitats
atletisme, bsquet, esports d'hivern, futbol i futbol sala, handbol, i esports de muntanya i escalada

ENSENYAMENTS ARTSTICS Ensenyaments de rgim especial Els ensenyaments artstics tenen com a finalitat proporcionar als alumnes una formaci artstica de qualitat i garantir la qualificaci dels futurs professionals de les http://www.xtec.cat/artistics/index.htm Arts plstiques i disseny Conservaci i restauraci de bns culturals Aquests estudis tenen diferents especialitats, agrupades en famlies, i poden ser de grau mitj i de grau superior Aquests ensenyaments, de carcter superior, tenen una durada de tres cursos. Cal el ttol de Batxiller Disseny Msica Aquests ensenyaments, de carcter superior, tenen una durada de tres cursos. Cal el ttol de Batxiller Aquests estudis comprenen els graus elemental, mitj ( tres cicles de dos cursos acadmics cadascun, equilvalent al ttol de batxiller ) i superior. Dansa Art Drmatic Aquests ensenyaments estan estructurats en tres graus: nivell elemental, grau mitj ( tres cicles de dos cursos acadmics cadascun, equilvalent al ttol de batxiller ) i grau superior Aquests estudis comprenen un sol grau de carcter superior, organitzat en quatre cursos. Cal el ttol de Batxiller

ENSENYAMENTS DIDIOMES Ensenyaments de rgim especial
Es realitzen a les Escoles Oficials ddiomes (EOI)
La durada total d'aquests estudis s de cinc cursos d'un mnim de 130 hores cadascun.
S'estructura en dos cicles:
cicle elemental: 3 cursos ttol: certificat de cicle elemental
cicle superior: 2 cursos ttol: certificat d'aptitud
Per accedir a les escoles oficials d'idiomes cal haver cursat el primer cicle d'ESO,

La FPA s el conjunt d'activitats d'aprenentatge amb qu les persones adultes desenvolupen les seves capacitats, Amplien els seus coneixements i milloren la seva competncia tcnica i professional.
Pot accedir a la formaci de persones adultes tothom qui tingui ms de 18 anys . Els majors de 16 anys poden accedir a la preparaci per a la prova d'accs a cicles formatius de grau mitj i a la formaci bsica.
FORMACI DE PERSONES ADULTES Oferta formativa reglada
Oferta educativa de formaci de persones adultes
Ensenyaments inicials
Formaci bsica Aquesta formaci abasta des de l'aprenentatge de la lectoescriptura i el mdul elemental fins a l'obtenci del ttol de graduat en educaci secundria. S'estructura en dos cicles:
Cicle d'educaci secundria Permet de completar els ensenyaments bsics i d'obtenir el ttol de graduat en educaci secundria (GES)
Aquests ensenyaments es poden fer :
Presencialment i semipresencialment, als centres i les aules de formaci de persones adultes i d'autoformaci.
A distncia, a l'IES Obert de Catalunya
Preparaci per a les proves d'accs
Competncies per a la societat de la informaci

Qui pot estudiar a l'IOC S'ofereix la possibilitat de cursar estudis a lIOC a persones ms grans de 18 anys que, per circumstncies diverses, no poden assistir a un centre presencial.
Tamb poden estudiar-hi els alumnes entre 16 i 18 anys que acreditin trobar-se en alguna de les circumstncies segents:
Viure lluny d'un centre d'ensenyament, fins i tot a l'estranger.
Tenir alguna discapacitat
Formar part de collectius especials: esportistes, msics
Altres circumstncies, que hauran de ser valorades per la Direcci del Centre
Extraordinriament, i noms amb lautoritzaci del Departament dEducaci i universistats , es realitzar la inscripci a lIOC dalumnes menors de 16 anys .
A lIOC es pot estudiar:
Graduat Educaci Secundaria a distncia
Batxillerat (les tres modalitats): arts, cincies i tecnologia i humanitats o cincies socials
formaci professional oberta,
Ms informaci a: http://ioc.xtec.cat/educacio/ Tornar

Qu puc fer? http://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio/ Web del departament deducaci de la Generalitat de Catalunya on trobar tota la informaci sobre els estudis i loferta eduactiva per comarques Serveis dorientaci http://www20.gencat.cat/portal/site/JoveCat/ Lloc web on poder consultar tota la informaci sobre els diferents itineraris formatius ? Com orientar? http://www.qestudio.cat Revista on line sobre orientaci

No hi ha adolescncia, sin adolescents. Existeixen persones concretes de carn i os, amb peculiaritats i circumstncies de tot tipus . L'adolescncia no s una malaltia. s una etapa necessria per a madurar, per a endinsar-se en el mn, per a desenvolupar la personalitat. No existeixen dos adolescents iguals. Cada persona viu l'adolescncia d'una manera peculiar, per tant els problemes i les solucions sn distintes No hi ha receptes. Qualsevol cosa que s'afirmi t molt d'assaig, validada per l'experincia de moltes persones, per sense pretensions d'exactitud matemtica. ?

Significa escoltar i entendre la comunicaci des del punt de vista del que parla
Posa molta atenci: Deixa de costat el que ests fent, el que aquestes pensant.
Relaxa't i deixa a l'altra persona que es relaxi: Una eina fonamental per a aix s el sentit de l'humor.
Utilitza el llenguatge corporal: Expressa-li inters en el que diu, assentint, somrient o amb gestos similars.
Mostra simpatia : Deixa b clar que ests interessat.
Demana-li que t'ajudi a entendre el problema. Repeteix el que et va dir: Parafrasejar aclareix el significat i estimula l'enteniment.
No li temis al silenci : El silenci permet reflexionar, encara que sembla incmode, no has de tmer-li.
Enfoca't en el problema, no en la conducta : Les emocions poden distorsionar qualsevol situaci.
Para esment a l'actitud: qualsevol gest, sentiment o temes que evadeixi poden donar claus sobre el que realment vol dir.
Elements que faciliten l'escolta activa: ?

No jutjar Elements a evitar en lescolta activa No distreure'ns , perqu distreure's s fcil en determinats moments No interrompis . Escolta detingudament sense interrompre No oferir ajuda o solucions prematures No rebutjar el que l'altre estigui sentint No contar "la teva histria" quan l'altre necessita parlar-te Evitar el "sndrome de l'expert": ja tens les respostes al problema Significa escoltar i entendre la comunicaci des del punt de vista del que parla ?