història del disseny gràfic

Historia del disse

ny grafic

Alemanya

1914 - 1

940

NRIA A

RMENG

OL

ANNA B

ALNQU

MARIO

NA CAS

TELLS

MIREIA

COS

GEMMA

CUEVA

S

CLARA

ESPAR

CONFERNCIA 3

`

`

Aquest mn de dissenyadors i decoradors que

noms dibuixen i pinten ha de convertir-se de nou en

un mn de gent que construeix.

Walter Gropius

1. Context histric 2. Eix cronolgic 3. Moviments del perode 3.1 Dadaisme 3.2 Expressionisme 4. Escola Bauhaus 5. Personatges importants de lpoca 6. Conclusions 7. Bibliografia i webgrafia

ndex

Segle XX:

Grans avenos en el camp de la tecnologia, la medicina i la cincia.

Marcat pel fi de lesclavitud i lemancipaci de la dona. Perodes de crisi Gran Depressi,

rgims totalitaris, genocidi jueu, I Guerra Mundial i II Guerra Mundial.

Context histric

Perode dentreguerres 2a GM1a Guerra Mundial

Nova Tipograa

Ring Neuer werbegestaler

Expressionisme (1905-1920)

Dadaisme (1916-1925)

Holocaust

Bauhaus (1919- 1933)

Gran Depressi

Arribada de

Hitler al poder

Moviments del perode

DISSENY GRFIC ORIGEN

CARACTERSTIQUES

Dadaisme

ORIGEN Comprn des del 1916 al 1925 i apareix

durant la I Guerra Mundial (1914-1918).

Precedent del surrealisme. Hugo Ball principal fundador del

moviment.

Cabaret Voltaire on es fan els primers manifestos del moviment.

Objectiu principal escandalitzar la burgesia.

Dadaisme

CARACTERSTIQUES

Llibertat de l'individu. Defensa el caos contra l'ordre. Prioritat a l'atzar. Contrari al Modernisme s de formes expressives com el gest,

l'escndol i la provocaci.

Qestionament sobre qu s lart. s del fotomuntatge. s d'objectes quotidians. Alliberaci de regles o normes. L'anti-art.

Dadaisme

DISSENY GRFIC

Disseny futurista. Importncia de la combinaci del text i

la imatge.

s del muntatge. Tipografia amb formes i ornamentaci. s del disseny dadaista per

lautopromoci i la publicitat.

Substituci del dibuix a m per la fotografia.

Dadaisme

Expressionisme

DISSENY GRFIC ORIGEN

CARACTERSTIQUES

ORIGEN Expressionisme Sorgeix a Alemanya desprs de la I Guerra

Mundial.

Moviment parallel al fauvisme francs. Neix en contraposici dels models

anteriors dEuropa, especialment Les

Belles Arts.

Antecedents: o Filosofia de Nietzsche o Alguns quadres de Van Gogh o Obra d Edvard Munch

CARACTERSTIQUES Expressionisme Deformaci intencionada de la realitat,

les figures i lanatomia per representar

sentiments pessimistes.

Representaci dramtica de la societat. Predominen els valors emocionals. s de les lnies per transmetre el ritme

dels sentiments.

Cromatisme molt limitat ( colors primaris) i abandonament de

lharmonia dels colors.

DISSENY GRFIC

Expressionisme Neix amb la formaci del grup dartistes

Brke el 1905 i sestn fins el 1920.

Impacte emocional a travs de les distorsions del color i la forma.

Utilitzaci del gravat. Tres grans centres urbans: Dresde, Munich i Viena

Situacions histriques representatives: o Anys de guerra Otto Dix o Postguerra i crisi econmica o Nova Objectivitat

ORIGEN CONTEXT

TIPOGRAFIA

PRINCIPIS TERICS

ARQUITECTURA

POQUES RELACI AMB EL DISSENY

Escola Bauhaus

ORIGEN Escola Bauhaus Staatliches Bauhaus nom de lescola dart i

darquitectura dAlemanya.

Fundada al 1919 per Walter Gropius a Weimar.

Tamb s el nom del model educatiu que desenvolup i aplic l'escola.

Bau, "construcci + Haus, "casa es tradueix com "Casa d'Arquitectura.

Declarada al 1996 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

CONTEXT CONTEXT Escola Bauhaus La Bauhaus comena i acaba amb la histria

de la Repblica de Weimar (1919 1933).

1919 Walter Gropius uneix lEscola Ducal dArtesania i lEscola Ducal Superior dArts Plstiques dAlemanya

amb lesperana de crear un nou ordre a partir dun art

nou, la Bauhaus.

La creaci s conseqncia de les avantguardes artstiques de comenament de segle.

Presentava un alt grau de contingut crtic i comproms amb les esquerres.

1919 1923 POQUES Escola Bauhaus

La recuperaci dels mtodes artesanals en l'activitat

constructiva, elevar la potencia d'artesana al mateix nivell que

les Belles Arts i intentar comercialitzar els productes que,

integrats en la producci industrial, es convertiran en objectes

de consum assequibles per al gran pblic

Gropius

1919 1923 POQUES Escola Bauhaus

LEscola disposava de diferents tallers. Entre el primers estudiants destaquen Marcel Lajos

Breuer i Joost Shmid.

Lensenyana de Paul Klee (1920) es basava en les formes elementals.

Vasili Kandinski (1922) havia participat en les reformes educatives en l'poca de la Revoluci Russa. Optava per un art ms intellectual i raonat, caracterstic de la

segona poca.

s una fase d'experimentaci de formes, productes i dissenys i per tant, tamb d'educadors de disseny.

1925 1933 POQUES Escola Bauhaus

1923 Publicaci de la revista De Stijil, per Theo Van Doesburg, fundador del Neoplasticisme.

A partir de 1923 se substitueix la tendncia expressionista per la Nova Objectivitat (ms sobria).

Laszlo Moholy-Nagy (1920) introdueix les idees del constructivisme rus de El Lissitsky i Ttalin, que

apostaven per un art basat en la idea i no en la inspiraci.

1923 construcci duna casa familiar. 1925 es dissol l'escola a Weimar, per continua la seva

tasca a la ciutat de Dessau.

Nova Bauhaus POQUES Escola Bauhaus

Desprs del seu tancament gran part dels integrants de la Bauhaus marxen cap als Estats

Units on intenten continuar lEscola.

El 1951 Max Bill, seguint les lnies de la Bauhaus original, funda la Hochsule fr Gestaltung (Alta

escola per a la formaci) a Ulm. Rep el nom de

Bauhaus o, Neues Bauhaus (Nova Bauhaus)

Tomas Maldonado emfatitza el carcter cientfic i racionalista aplicat a les arts.

PRINCIPIS TERICS

Escola Bauhaus

Unificaci teoria + prctica + activitats artstiques. Ruptura amb la tradici. Predomini de la funci sobre la forma. Adequaci de lhabitatge a les necessitats humanes. Efectiva planificaci urbana. Abscncia dornamentaci. Limitaci a formes i colors fonamentals bsics.

ARQUITECTURA Escola Bauhaus Disseny acurat a nivell esttic i funcional.

Sistema densenyament 3 etapes daprenentatge: o Curs obligatori anomenat Vorkurs durant sis mesos o Instrucci prctica i formal de tres anys o Examen + cursos prctics sota el ttol darquitecte

1925 construcci de ledifici Bauhaus organitzat per blocs segons les funcions.

Arquitectura basada en un tot unitari i coherent.

DISSENY GRFIC

Escola Bauhaus La Bauhaus va establir les bases normatives del disseny grfic i el disseny industrial.

Inserci de matries de publicitat i creaci + preocupaci per la fotografia.

Impresos sense ornaments.

Informaci directa a travs de la combinaci del text i la fotografia = Typophoto (Moholy-Nagy).

TIPOGRAFIA Escola Bauhaus Creaci dun nou llenguatge el protagonista del qual

era la tipografia.

Importants aportacions en el desenvolupament i el significat de la tipografia entesa com la part dun disseny o un disseny en si mateix.

Utilitzaci de la tipografia com un instrument de comunicaci.

Creaci de noves tipografies per necessitat o per reaccions a altres tipografies.

Personatges importants

John Heartfield 1891-1968

Pioner del fotomuntatge. Membre del grup dadaista de Berln.

Especialitzaci en cobertes i sobrecobertes.

Obres a destacar: o Muntatge del llibre

Deutschland ber alles

o Portada de la revista Die Rote Fahme

Sobrecoberta que va realitzar pel llibre satric de Tucholsky,

Deutschland ber alles.

Amb ls dun muntatge simple va enganxar unes orelles a la part

posterior duns pantalons i ho va titular Llenguatge berlins.

Coberta de la revista del Partit

Comunista Die Rote Fahme, el 1928.

Per tal de recordar que per votar els comunistes calia fer-ho a la llista electoral nmero cinc va recrrer a la imatge duna m.

Jan Tschichold 1902-1974 Iniciador i gerent propagandstic de la Nova tipografia*.

Conscienciat de la importncia de: o La fotografia. o Els tipus de pal sec com a base ms correcta.

o Les parts no impreses. o Les lnies obliqes o verticals. o DIN (Deutsche Industrie Nromen).

* Nova tipografia

Moviment de disseny editorial i tipogrfic format a inicis del segle XX, el qual t el seu

origen en el conegut llibre de Jan Tschichold. Proposava les bases que havien de guiar al dissenyador per a aconseguir els millors resultats. Entre elles destaquen:

- La claredat en la comunicaci - Lorganitzaci lgica dels textos - Lasimetria en la composici de les pgines - Ls de lletres de pal sec

Kurt Schwitters 1887-1948

Un dels principals activistes de la Nova Tipografia.

Excls