història del disseny gràfic
Post on 21-Jul-2015
97 views
Embed Size (px)
TRANSCRIPT
Historia del disse
ny grafic
Alemanya
1914 - 1
940
NRIA A
RMENG
OL
ANNA B
ALNQU
MARIO
NA CAS
TELLS
MIREIA
COS
GEMMA
CUEVA
S
CLARA
ESPAR
CONFERNCIA 3
`
`
Aquest mn de dissenyadors i decoradors que
noms dibuixen i pinten ha de convertir-se de nou en
un mn de gent que construeix.
Walter Gropius
1. Context histric 2. Eix cronolgic 3. Moviments del perode 3.1 Dadaisme 3.2 Expressionisme 4. Escola Bauhaus 5. Personatges importants de lpoca 6. Conclusions 7. Bibliografia i webgrafia
ndex
Segle XX:
Grans avenos en el camp de la tecnologia, la medicina i la cincia.
Marcat pel fi de lesclavitud i lemancipaci de la dona. Perodes de crisi Gran Depressi,
rgims totalitaris, genocidi jueu, I Guerra Mundial i II Guerra Mundial.
Context histric
Perode dentreguerres 2a GM1a Guerra Mundial
Nova Tipograa
Ring Neuer werbegestaler
Expressionisme (1905-1920)
Dadaisme (1916-1925)
Holocaust
Bauhaus (1919- 1933)
Gran Depressi
Arribada de
Hitler al poder
Moviments del perode
DISSENY GRFIC ORIGEN
CARACTERSTIQUES
Dadaisme
ORIGEN Comprn des del 1916 al 1925 i apareix
durant la I Guerra Mundial (1914-1918).
Precedent del surrealisme. Hugo Ball principal fundador del
moviment.
Cabaret Voltaire on es fan els primers manifestos del moviment.
Objectiu principal escandalitzar la burgesia.
Dadaisme
CARACTERSTIQUES
Llibertat de l'individu. Defensa el caos contra l'ordre. Prioritat a l'atzar. Contrari al Modernisme s de formes expressives com el gest,
l'escndol i la provocaci.
Qestionament sobre qu s lart. s del fotomuntatge. s d'objectes quotidians. Alliberaci de regles o normes. L'anti-art.
Dadaisme
DISSENY GRFIC
Disseny futurista. Importncia de la combinaci del text i
la imatge.
s del muntatge. Tipografia amb formes i ornamentaci. s del disseny dadaista per
lautopromoci i la publicitat.
Substituci del dibuix a m per la fotografia.
Dadaisme
Expressionisme
DISSENY GRFIC ORIGEN
CARACTERSTIQUES
ORIGEN Expressionisme Sorgeix a Alemanya desprs de la I Guerra
Mundial.
Moviment parallel al fauvisme francs. Neix en contraposici dels models
anteriors dEuropa, especialment Les
Belles Arts.
Antecedents: o Filosofia de Nietzsche o Alguns quadres de Van Gogh o Obra d Edvard Munch
CARACTERSTIQUES Expressionisme Deformaci intencionada de la realitat,
les figures i lanatomia per representar
sentiments pessimistes.
Representaci dramtica de la societat. Predominen els valors emocionals. s de les lnies per transmetre el ritme
dels sentiments.
Cromatisme molt limitat ( colors primaris) i abandonament de
lharmonia dels colors.
DISSENY GRFIC
Expressionisme Neix amb la formaci del grup dartistes
Brke el 1905 i sestn fins el 1920.
Impacte emocional a travs de les distorsions del color i la forma.
Utilitzaci del gravat. Tres grans centres urbans: Dresde, Munich i Viena
Situacions histriques representatives: o Anys de guerra Otto Dix o Postguerra i crisi econmica o Nova Objectivitat
ORIGEN CONTEXT
TIPOGRAFIA
PRINCIPIS TERICS
ARQUITECTURA
POQUES RELACI AMB EL DISSENY
Escola Bauhaus
ORIGEN Escola Bauhaus Staatliches Bauhaus nom de lescola dart i
darquitectura dAlemanya.
Fundada al 1919 per Walter Gropius a Weimar.
Tamb s el nom del model educatiu que desenvolup i aplic l'escola.
Bau, "construcci + Haus, "casa es tradueix com "Casa d'Arquitectura.
Declarada al 1996 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
CONTEXT CONTEXT Escola Bauhaus La Bauhaus comena i acaba amb la histria
de la Repblica de Weimar (1919 1933).
1919 Walter Gropius uneix lEscola Ducal dArtesania i lEscola Ducal Superior dArts Plstiques dAlemanya
amb lesperana de crear un nou ordre a partir dun art
nou, la Bauhaus.
La creaci s conseqncia de les avantguardes artstiques de comenament de segle.
Presentava un alt grau de contingut crtic i comproms amb les esquerres.
1919 1923 POQUES Escola Bauhaus
La recuperaci dels mtodes artesanals en l'activitat
constructiva, elevar la potencia d'artesana al mateix nivell que
les Belles Arts i intentar comercialitzar els productes que,
integrats en la producci industrial, es convertiran en objectes
de consum assequibles per al gran pblic
Gropius
1919 1923 POQUES Escola Bauhaus
LEscola disposava de diferents tallers. Entre el primers estudiants destaquen Marcel Lajos
Breuer i Joost Shmid.
Lensenyana de Paul Klee (1920) es basava en les formes elementals.
Vasili Kandinski (1922) havia participat en les reformes educatives en l'poca de la Revoluci Russa. Optava per un art ms intellectual i raonat, caracterstic de la
segona poca.
s una fase d'experimentaci de formes, productes i dissenys i per tant, tamb d'educadors de disseny.
1925 1933 POQUES Escola Bauhaus
1923 Publicaci de la revista De Stijil, per Theo Van Doesburg, fundador del Neoplasticisme.
A partir de 1923 se substitueix la tendncia expressionista per la Nova Objectivitat (ms sobria).
Laszlo Moholy-Nagy (1920) introdueix les idees del constructivisme rus de El Lissitsky i Ttalin, que
apostaven per un art basat en la idea i no en la inspiraci.
1923 construcci duna casa familiar. 1925 es dissol l'escola a Weimar, per continua la seva
tasca a la ciutat de Dessau.
Nova Bauhaus POQUES Escola Bauhaus
Desprs del seu tancament gran part dels integrants de la Bauhaus marxen cap als Estats
Units on intenten continuar lEscola.
El 1951 Max Bill, seguint les lnies de la Bauhaus original, funda la Hochsule fr Gestaltung (Alta
escola per a la formaci) a Ulm. Rep el nom de
Bauhaus o, Neues Bauhaus (Nova Bauhaus)
Tomas Maldonado emfatitza el carcter cientfic i racionalista aplicat a les arts.
PRINCIPIS TERICS
Escola Bauhaus
Unificaci teoria + prctica + activitats artstiques. Ruptura amb la tradici. Predomini de la funci sobre la forma. Adequaci de lhabitatge a les necessitats humanes. Efectiva planificaci urbana. Abscncia dornamentaci. Limitaci a formes i colors fonamentals bsics.
ARQUITECTURA Escola Bauhaus Disseny acurat a nivell esttic i funcional.
Sistema densenyament 3 etapes daprenentatge: o Curs obligatori anomenat Vorkurs durant sis mesos o Instrucci prctica i formal de tres anys o Examen + cursos prctics sota el ttol darquitecte
1925 construcci de ledifici Bauhaus organitzat per blocs segons les funcions.
Arquitectura basada en un tot unitari i coherent.
DISSENY GRFIC
Escola Bauhaus La Bauhaus va establir les bases normatives del disseny grfic i el disseny industrial.
Inserci de matries de publicitat i creaci + preocupaci per la fotografia.
Impresos sense ornaments.
Informaci directa a travs de la combinaci del text i la fotografia = Typophoto (Moholy-Nagy).
TIPOGRAFIA Escola Bauhaus Creaci dun nou llenguatge el protagonista del qual
era la tipografia.
Importants aportacions en el desenvolupament i el significat de la tipografia entesa com la part dun disseny o un disseny en si mateix.
Utilitzaci de la tipografia com un instrument de comunicaci.
Creaci de noves tipografies per necessitat o per reaccions a altres tipografies.
Personatges importants
John Heartfield 1891-1968
Pioner del fotomuntatge. Membre del grup dadaista de Berln.
Especialitzaci en cobertes i sobrecobertes.
Obres a destacar: o Muntatge del llibre
Deutschland ber alles
o Portada de la revista Die Rote Fahme
Sobrecoberta que va realitzar pel llibre satric de Tucholsky,
Deutschland ber alles.
Amb ls dun muntatge simple va enganxar unes orelles a la part
posterior duns pantalons i ho va titular Llenguatge berlins.
Coberta de la revista del Partit
Comunista Die Rote Fahme, el 1928.
Per tal de recordar que per votar els comunistes calia fer-ho a la llista electoral nmero cinc va recrrer a la imatge duna m.
Jan Tschichold 1902-1974 Iniciador i gerent propagandstic de la Nova tipografia*.
Conscienciat de la importncia de: o La fotografia. o Els tipus de pal sec com a base ms correcta.
o Les parts no impreses. o Les lnies obliqes o verticals. o DIN (Deutsche Industrie Nromen).
* Nova tipografia
Moviment de disseny editorial i tipogrfic format a inicis del segle XX, el qual t el seu
origen en el conegut llibre de Jan Tschichold. Proposava les bases que havien de guiar al dissenyador per a aconseguir els millors resultats. Entre elles destaquen:
- La claredat en la comunicaci - Lorganitzaci lgica dels textos - Lasimetria en la composici de les pgines - Ls de lletres de pal sec
Kurt Schwitters 1887-1948
Un dels principals activistes de la Nova Tipografia.
Excls