girona salt pocket

Download Girona Salt Pocket

Post on 07-Apr-2016

219 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Guia activitats culturals i educatives del municipi de Girona i Salt, sota el paraigües de l'Associació Escudella Solidaria un espai que ofereix la possibilitat de donar Serveis a canvi de serveis. Serveis a canvi d’esforç. Auto-ocupació producte del teu esforç. Esforç per un objectiu comú. Un model alternatiu. Obert per a tothom que hi vulgui participar, independentment del seu poder adquisitiu i/o estatus social.

TRANSCRIPT

  • GIRONA-SALTP O C K E T

    Lescudella SoliriaEl men de LEscudellaUn dinar diferentGranja Cafeteria El PasNo tho perdisLa Riera den Can XuclAcci socialAsociaci kanLentrevista Del CriticMaria Dolors BramonIndex destacatsActivitats prim de butxaca

    (19)(16)(09)(06)(05)

    (10)

  • Edici Timestral Maig 2015

    GIRONA-SALTP O C K E T

    NOTICIES

    AGENDA

    A DESCUBRIR

    04

    13121009

    15

    191716

    Associaci Escudella Solidria

    Lescudella Soliria

    Index destacats

    El men de LEscudella

    Salt

    GironaActivitats cultural i cursos

    Activitats cultural i cursos

    Audiovisual del mes

    Un dinar diferent

    La Iniciativa

    Un lloc on cauere Mort

    Lescudella Solidria

    Granja Cafeteria El Pas

    No tho perdisLa Riera den Can Xucl

    Produccio: LEscudella Soliaria

    Responsable de correcio: Nadia el Fatimy (pendent rev.)

    Email: Sule_lamraich@hotmail.com

    Twitter: twitter.com/EscuSolidariaPagina web: issuu.com/girona-salt-pocket

    Impresio: Vidcus Impresion

    05

    0706

    LEscudella Solidria

    Breus

    Acci socialAsociaci kan

    Jaume CarbonellLentrevista Del Critic

    Una nova manera dentendre el mon

    Maria Dolors Bramon

    Activitats prim de butxaca

    Edicio: Soulaiman Lamraich

    Fotografia: Creative ComonsArea: Passeig dOlot 68-70, 17006 Girona

    Facebook: facebook.com/escudellasolidaria

  • Noticies

    04

    BREUSGarantizar 664 euros al mes a todoslos catalanes puede costar entre 1.500 y 2.300 millones de euros

    Jaume Carbonell: La pedagogia de la pregunta s un dels motors de la renovaci educativa

    Casi la mitad de los casos de depresin quedan ocultos por la falta de recursos sanitarios

    Jaume Carbonell ha bussejat entre els arxius de Cuadernos de Pedagoga, revista en la qual va treballar durant 40 anys, ha rellegit clssics i recuperat apunts, i nha sortir amb un llibre, Pedagogas del siglo XXI (Ed. Octaedro), que serigeix en una autntica enciclopdia de les tendncies educatives innovadores daquest inici de segle i que es presenta aquest dimecres a les 19 h. Es tracta duna publicaci que dna continutat al llibre Pedagogas del siglo XX, que va editar Cuadernos com a recull de tota la seva activitat abans de canviar demilleni. Les pedagogies no

    Font de la noticia entrevista completa:El diari de leducacio.cat

    Los expertos ponen cifras al coste de la Renta Garantizada de Ciudadana en una comparecencia en la Comisin de Bienestar Social, Familia e Inmigracin del ParlamentEl catedrtico de Economa Aplicada de la Universidad de Barcelona Jordi Arcarons y el profesor de Sociologa de la Universidad Autnoma de Barcelona Jos Antonio Noguera han puesto esta tarde cifras aproximadas al coste que puede tener una Renta Garantizada que garantice que cada cataln disponga de unos ingresos mnimos de 664 euros al mes. Estas cifras oscilan entre los 1.570 millones que calcula Noguera y los 2.300 millones que considera que puede llegar a costar Arcarons.Maria Tru ha explicado que si se diese cien euros a cada nio en situacin de riesgo el

    Fuente: El diario.es

    Algo ms de 700.000 personas soportaron en 2013 una depresin sin saberlo en Espaa. Hasta un 40% del 1,8 millones casos estimados no se diagnosticaron y, por tanto, no reciben atencin. No hay tiempo para buscarlas en las consultas y ponerles remedio ya que, segn las sociedades cientficas, el sistema est lastrado con una "escasez de tiempo en las entrevistas clnicas" a lo que se le aade "la presin asistencial existente entre los mdicos de Atencin Primaria y Especializada".

    (SESPAS) revel quela crisis econmica haba multiplicado los casos de depresin mayor.

    Fuente: El diario.es

    El ao pasado, la Sociedad Espaolade Salud Pblica y Administracin Sanitaria

    crtiques, les no directives, les de la inclusi, la lenta i serena, la sistmica, la del treball per projectes i la de les intelligncies mltiples queden plasmades en aquesta obra i, qui sap, potser ho faran tamb en lescola del futur. En aquesta entrevista, Carbonell, pedagog i periodista, identifica els elements en com en totes aquestes pedagogies, des del canvi del paper del mestre fins al pes que guanya lentorn, passant pel discurs compartit de canvi de model social.

    porcentaje de pobreza moderada infantil bajara un 20% y el de pobreza severa, un 26%.

  • 05

    LENTREVISTA DEL CRITIC Noticies

    [...]Com interpretes la reacci social davant latemptat?

    Si es pot extreure alguna lectura positiva dels dies posteriors a aquests atemptats terribles i execrables, s que, al meu entendre, a Frana, per tamb a Espanya, sha notat de seguida que hi ha hagut condemnes de musulmans, que han emprat lemes com Aix no s islam o No en el meu nom. Terrorisme i islam sn dues paraules que no poden anar unides.[...]

    La desgrcia de lislam dara s que lislam progressista, que existeix, no t diners, mentre que lislam que t diners, que s el que jo en dic el petroislam, s el ms reaccionari.

    Desprs de tants anys estudiant-lo, ets optimista respecte del futur de lislam? S. Veig que cada dia sn ms els musulmans que accedeixen a la cultura occidental, que no vol dir que sigui millor, per s que almenys s racional. Aquests aplicaran el que han aprs a nivell de raonament i pensament, i lislam anir millorant.

    Els pasos que tenen petroli sn els que no permeten conduir a les dones o les fan anar tapades de dalt a baix Aix no ho diu lislam: sn ells que han dit que ho diu. No estan practicant lislam com Du mana. Estan fent fer coses que Du no diu. Aquests tenen diners.

    Estem acostumats empassar-nos el que ens expliquen els mitjans, per ho haurem de posar en dubte tot per sistema.

    La culpa mai s dun nic actor. s repartida, i molt repartida. s una evidncia que lactuaci del trio de les Aores a lIraq va ser un desastre. Van dir que hi anaven a portar la democrcia i el que hi van portar va ser la guerra, lenfrontament entre xitesi sunnites, que no existia en lislam de totala vida. Ha fet molt mal tamb Israel, aliat dels Estats Units, a Palestina. Han fet molt mal les tortures a la pres dAbu Graib, i la quantitat de coses que no sabem. Tot i aix, si surts al carrer a fer una enquesta, lEstatque ms gent defineix com el palad de la democrcia s els Estats Units. Lexistncia de Guantnamo, per, ho posa en qesti. Un Estat que avali Guantnamo no pot ser democrtic.

    nosaltres, els mujahidin, que vol dir nosaltres, els que fem gihad. Per no s cert que facin el gihad, perqu el que fan s terrorisme. Gihad s una defensa legtima i no s tirar bombes a innocents.

    Gihad, que s una paraula rab i ara tamb catalana, perqu ja lhem introdut al diccionari normatiu, en realitat vol dir esfor. Esfor per ser cada dia un ms bon musulm. Per tamb hi ha una lectura que vol dir esfor per defensar les fronteres de lislam. s cert, doncs, que el mot t un sentit bllic legtim. Si tu ets un musulm afgans i la Uni Sovitica envaeix el teu pas, tens dret a repellir aquella invasi. Per tant, gihad s un esfor per ser millor musulm, per a la vegada s un esfor per defensar el teu territori, el teu pas, la teva casa. Va ser el senyor Bin Laden qui en un dels seus comunicats va emprar lexpressi

    I un dia Occident, cap al 2005, va dir: i per qu diem mujahidin en rab? Fan gihad, doncs sn giihadistes. Per no s gihadisme. s terrorisme.

    S: amb educaci, amb escoles i ensenyament. Boko Haram vol dir Prohibida leducaci occidental. En realitat, el que volen dir s Prohibida leducaci, perqu el que feien els nens de Nigria fins ara a les escoles era aprendre a sumar i a restar i poc ms. El que no volen s que la gent aprengui a pensar, spiga fer anar un ordinador o un telfon.

    El paper que hi han tingut les intervencions militars han alimentat lodi?

    Dolors Bramon (Banyoles, 1943) s un referent per parlar sobre lislam. Amb ms de 20 anys dexperincia impartint classes sobre islamologia a la Universitat de Barcelona i contnues conferncies predicant com diu ella mateixa lessncia daquesta religi, escoltar-la s'ha convertit en un antdot contra la islamofbia. Bramon, doctora en filologia semtica, refusa expressions mpliament acceptades fer referir-se a accions terroristes com latemptat contra la revista 'Charlie Hebdo' i un supermercat de menjar jueu: segons diu, ni es pot parlar de gihadisme, ni cap grup pot atribuir-se la denominaci Estat Islmic, ni es pot reconixer lexistncia dun nou califat.

    Un altre error, segons expliques, s anomenar-los gihadistes.

    Els fanatismes i els fonamentalismes poden eradicar-se?

    Font: El Critic

  • 06

    ACCI SOCIALNoticies

    BANC DEL TEMPS

    ASOCIACI KAN

    PROJECTE VINCLES DEL CASAL DELS INFANTS

    Un servei que dna suport personal, formatiu i laboral a la dona amb fills menors de 3 anys

    Persones ateses: 46 dones i 43 nadons

    Equip: 11 persones voluntries, 2 persones contractades i 2 persone en prctiques (+6 voluntaris/es a lestiu)

    El darrer trimestre de 2011, desprs duna aturada de tres mesos, apostem per reconvertirel projecte datenci a famlies ro