Biblioteques públiques en entorns multiculturals. Recomanacions

  • Biblioteques pbliques en entorns multiculturalsRecomanacions prctiquesDocument comunitatXBM
  • Diputaci de Barcelona Juny de 2015Edici i coordinaci: Gabinet dePremsa i Comunicaci de la Diputaci de BarcelonaDipsit legal: B17490-2015Components del Grup de Treball de Multiculturalitat XBMEstelTorn Margarit. Biblioteca del Nord de SabadellMontse LloveraMontserrat. Biblioteca Districte 2 de Terrassa Cristina AmatriainRuz. Biblioteca La Florida de lHospitalet de Llobregat NriaSilvestre Gus. Biblioteca Municipal de Manlleu Sylvia Sanz Moix.Biblioteca Frederica Montseny de Canovelles Imma Sol Vilanova.Biblioteca Sant Pau – Santa Creu. Biblioteques de Barcelona MontseAlvrez Mass. Gerncia de Serveis de BibliotequesDinamitzadoraMontse Espuga Condal. Biblioteca Font de la Mina deSant Adri de Bess
  • 3ndexIntroducci i objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4Coneixement de lentorn i cooperaci . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . 6Collecci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8Serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12Recursos humans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Comunicaci i difusi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17Bones prctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191. Activitats de foment a la lectura i la cultura . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 20A lestiu, Barcelona tacull. Biblioteques de Barcelona . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20Cinema per a la convivncia. Biblioteca La Florida de lHospitaletde Llobregat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . 22Club dels deures. Biblioteca Frederica Montseny de Canovelles .. . . . . . . . . . . . . . . . 23Club de lectura en veu alta Caadors de llibres. Biblioteca Fontde la Mina de Sant Adri de Bess . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . 24Contes en llengua materna. Biblioteca Municipal de Manlleu . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . 26Exposici Les llenges que es parlen a Manlleu. BibliotecaMunicipal de Manlleu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27Hort i cultura. Biblioteca del Nord de Sabadell . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28Taller de relaxaci i comunicaci. Biblioteca Frederica Montsenyde Canovelles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . 30Taller de lectura fcil en catal. Biblioteca Municipal de Manlleu. . . . . . . . . . . . . . . . . 31Voluntariat de lectura. Biblioteca Municipal de Manlleu . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 322. Recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3320 literatures. Guia de la diversitat literria a lesBiblioteques de Barcelona . . . . 33La maleta de la Frede. Biblioteca Frederica Montseny deCanovelles . . . . . . . . . . . . 34Ubicat xarxa. Terrassa. BCT Xarxa . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . 35Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
  • 4Introducci i objectiusAquest document pretn ser una ajuda a les persones que treballena la biblioteca pbli-ca fent especial esment a diferents aspectesrelacionats amb la multiculturalitat.La idea s donar pautes, idees i experincies que puguin ser tilsper:Conixer les particularitats i la diversitat de lentorn.Entendre la diversitat cultural com un punt fort de labiblioteca.Entendre el valor social que t avui la biblioteca pblica.Trobar noves frmules per adaptar les biblioteques a lesdiferents necessitats canviants dels usuaris.Millorar la convivncia a la biblioteca.Esdevenir un espai dacollida i cohesi social.En definitiva, seran eines per apropar-nos a la realitatcanviant del nostre entorn, del pblic, de les caracterstiquesespecfiques de la nostra poblaci que la fan diferent de la pobla-civena.Entenem per multiculturalitat un entorn o una poblaci ambdiferents cultures o tnies. A Catalunya, a ms, sha adoptat el modelintercultural com a forma de gesti de la immi-graci. Aix representaapostar per una convivncia basada en el respecte a la diversitatcultural, alhora que facilita la integraci i la cohesi social. Ales biblioteques, cada vega-da ms ens trobem amb el repte de donarservei a pblics multiculturals, per sovint la diversitat dorigen nos lnica realitat: existeix tot un ventall de situacionsrelacionades amb els diferents nivells socials, econmics iformatius que es barregen amb la multicul-turalitat. Conv noconfondre el tractament de la realitat multicultural amb la mediacide conflictes: tot i que en algun moment la diversitat generaconflictes, justament aquest document vol mostrar aspectes de lagesti bibliotecria que poden portar a donar valor a la convivnciade cultures.Sha volgut redactar un document breu i prctic, sense embolcallteric, perqu la multi-culturalitat a les biblioteques ha estatabastament descrita en literatura tcnica (UNESCO, IFLA, etc.): no snecessari repetir el que ja est consolidat. En canvi, sha pretsdonar una visi prctica, propera a la nostra realitat, daspectes isituacions quotidianes de la biblioteca pblica davui pel que fa alstemes i dubtes que genera la multiculturalitat.Aqu es donen unes pautes que serveixen dorientaci per millorar iaprofitar al mxim els recursos humans, bibliogrfics, tecnolgics ieconmics, partint de lexperincia dels nos-tres equips de treball.Aquestes aportacions es poden aplicar a qualsevol biblioteca,so-
  • Introducci i objectius 5bretot a les que tenen un perfil dusuari molt heterogeni, ambbarreges culturals, tniques, socials, religioses i lingstiques moltmarcades. Sabem que aquest pblic t unes neces-sitats i unsinteressos que poden diferir duns equipaments a daltres i per aixrecomanem adaptar les propostes a lespai i a lentorn de treball.Aix mateix, cal tenir en compte que ac-cions i activitats que hantingut molt dxit en un moment determinat deixen de tenir-ne perquel pblic canvia: novament cal estar atents a aquests fluxos iinnovar i oferir nous serveis.Com sempre, la millor recomanaci s no actuar sols, buscarbiblioteques de referncia que ens ajudin a no caure en errorsrecurrents, conixer b el nostre entorn i les persones que hi viueni relacionar-nos sempre amb els agents locals. En definitiva,procurar que tots els membres de lequip simpliquin en aquesttreball de coneixement de lentorn i de de-tecci de necessitats. Lesbiblioteques sn i seran equipaments que aporten un gran valorcultural i social als municipis: una bona planificaci tcnica quetingui en compte tamb el valor de la multiculturalitat pot fer quesiguin imprescindibles.Barcelona, gener de 2015
  • 6Coneixement de lentorn i cooperaciEl punt de partida per elaborar les lnies de treball de labiblioteca s analitzar lentorn on treballem, i aix inclouidentificar les diferents comunitats que van arrelant al nostrebarri, poble o ciutat.Cada comunitat t caracterstiques prpies i s importantconixer-les. Evidentment, s qesti de temps i dedicaci, per es fanecessari participar en taules de territorials i re-lacionar-se ambgent que treballa en lrea dinfluncia de la biblioteca, consultardades estadstiques i informes, apropar-se a les entitats dacollida,etc.La biblioteca pblica ha de treballar en coordinaci amb elsagents socials, educatius i culturals del territori als quals dnaservei, per tal destablir aliances i complicitats, i dur a termeprojectes que ajudin els diferents collectius a integrar-se a lacomunitat.Per aix s tan important que les biblioteques facin un treballprevi didentificar les entitats i associacions amb les qualstinguin interessos comuns, i siguin presents a les taules tcniquesterritorials creades amb objectius coincidents, ats que aquestespoden esde-venir elements cohesionadors de primer ordre ja quefaciliten la participaci dels diversos collectius.Tamb cal conixer les lnies dactuaci dels altres serveis iequipaments municipals del barri o el districte amb els qualspuguin establir complicitats en lmbit educatiu, social i cultural.No oblidem que som una baula ms de laprenentatge, per b que s unapre-nentatge invisible, no formal, que sorgeix de les activitatsde la vida quotidiana relaciona-des amb la feina, la famlia iloci.Si el municipi t plans datenci a la diversitat, conv que labiblioteca hi tingui un paper actiu com a agent de referncia: ha deformar part de lanella dinstitucions locals que fan atenci a ladiversitat.Ens interessa saber qui fa qu a la nostra zona dinfluncia i queells spiguen qu fem nosaltres, per evitar duplicitats daccions iperqu ens tinguin presents a lhora delaborar els seus projectes iplans de futur.Tamb cal comptar amb les persones que poden collaborar de maneravoluntria en accions puntuals que reverteixen en la construcci dela comunitat.Amb el coneixement de lentorn i cooperaci, tots els collectiusque participen en un mateix projecte obtenen un benefici com.
  • Coneixement de lentorn i cooperaci 7Qu podem fer?Elaborar un mapa de les entitats i associacions delterritori.Compartir els nostres projectes amb les entitats i associacionsvenals. Daquesta manera, aconseguirem que sels facin seus i hiparticipin amb illusi.Participar o proposar taules dacci territorial, especfiques ogenerals, amb la participaci dels diferents agents del territori,per compartir experincies, conixer-nos i establir accionsconjuntes. Per exemple: consell municipal deducaci, oficina decatal (CPNL), coordinadora dentitats, taules de treball per a ladiversitat o acollida, comissions per a la celebraci de Sant Jordi,organitzaci de la festa major, etc.
  • 8CollecciLes biblioteques de poblacions multiculturals han de reflectiren el seu fons documental la diversitat dorgens de la poblaci delseu entorn i han de saber donar resposta a les necessitatseducatives i dintegraci especfiques que es plantegen.En el marc de la nostra poltica de collecci, s important dedicarun apartat a recollir els criteris de configuraci daquest fons tambdes duna visi multicultural, marcant priori-tats, per tambconeixent les limitacions que ens podem trobar, ja que no sempre sfactible configurar una collecci que respongui als criteris tericsestablerts.Proposem analitzar el fons multicultural a partir de diferentsapartats:Documents en altres llengesLobjectiu s donar resposta als interessos lectors i altresnecessitats culturals dels nous ciutadans. Per tant, hem de teniren compte diferents factors:Cal conixer la comunitat del nostre entorn, les minoriesprincipals, els costums cultu-rals de cada grup, les llenges dsparlades i escrites, els vincles amb els pasos dori-gen, el perfildels nouvinguts (edat, sexe, aficions, nivell educatiu, etc.)s important documentar-se i conixer lexperincia en altresbiblioteques amb comu-nitats similars.Podem temptejar la possibilitat de demanar fons a altres centreso a la CEPSE per fer exposicions, cessions temporals, etc.Adquirir fons si es valora til. Hi ha ms dificultats en funci dela llengua, ja que cadas-cuna requereix diferents procediments enrelaci amb provedors, selecci o qualitat. Igualment com es fa enrelaci amb les llenges europees, recomanem adquirir litera-tura,sobretot novella. Tamb s important tenir obres dautors daqu oreconeguts in-ternacionalment quan hi ha traducci.Valorar si cal adquirir documents per a infants. s important,sobretot, quan sn infants nascuts en un altre pas i han fetlaprenentatge en la llengua daquell pas, quan s una cultura quevalora mantenir la llengua familiar o tamb quan hi ha possibilitatsde col-laborar amb escoles o casals, ja que hi compartim objectiusformatius, etc.Es poden acceptar donacions de llibres en llenges estrangeres,per cal establir crite-ris didonetat i de qualitat.
  • Collecci 9Documents en diferents suportsEls formats documentals en qu podem pensar sn diversos icanviants. Si fa uns anys les publicacions peridiques en llengesdiverses varen tenir un paper important, actual-ment tenen ja pocarellevncia.Per a la creaci dun fons multicultural, cal tenir en compte elsdocuments audiovisuals, ats que el seu llenguatge s ms universal ipot enriquir el conjunt de la collecci de la biblioteca:Fons musical. Tot i que actualment el suport fsic ja s un formaten retrocs, encara es pot plantejar si val la pena tenir una secciimportant de msica dels pasos de proce-dncia de ciutadans de lanostra comunitat. Usuaris de tot arreu en poden gaudir.Cinema. En molts dels pasos dorigen dels immigrats a Catalunyahi ha una oferta im-portant de cinema. Per exemple, el cinemaBollywood gaudeix encara duna gran acceptaci, tant per a la gentdorigen del subcontinent indi com de pasos rabs.Quan puguem adquirir llibres electrnics, caldr preveure lapossibilitat de facilitar lac-cs a llibres en altres llenges.Documents adaptats als diversos nivells de competncialectoraLaprenentatge duna nova llengua requereix textos que sadeqin alsdiversos nivells de competncia lectora. En aquest sentit, hi ha dostipus de documents adaptats que poden ajudar a trobar el quenecessita cada persona:De lectura graduada: sn textos que utilitzen un vocabularilimitat i un conjunt destruc-tures sintctiques restringides.Sorganitzen per nivells: bsic, elemental, intermedi, avan-at. Estanpensats per aconseguir una progressi en ladquisici de vocabulari ide for-mes gramaticals. Solen portar una llista de vocabulariexplicat.Adaptats a la lectura fcil: sn textos pensats per afavorir unamillor comprensi lecto-ra. No contenen figures literries simbliques(metfores, etc.), no utilitzen tcniques narratives com ara elflashback i usen un vocabulari de fcil comprensi. Tenen unati-pografia i composici del text clara i esponjosa. Podenorganitzar-se tamb per nivells. Sovint porten explicaci dalgunesparaules del text i activitats de comprensi lectora.Documents per a una bona acollidaLobjectiu daquesta part del fons s donar la informaci bsicasobre lentorn ciutad on sha establert la nova ciutadania, des delaprenentatge de les llenges del pas fins a trmits administratius,assumptes civils, normatives, costums culturals, etc.La part ms destacada i necessria s el fons per a laprenentatgede les llenges (ca-tal i castell). Actualment, els mtodes multimdiadautoaprenentatge sn els ms tils. Poder disposar de vocabularisbsics de la llengua catalana per oferir en donaci seria moltinteressant. s important disposar dels llibres recomanats pelsdiferents centres formatius de la nostra zona.Mantenir actualitzats tots els documents que poden ser dinters,com per exemple: lleis destrangeria, dacollida, etc.
  • Collecci 10Documents per a la diversitatEl nostre objectiu seria donar a conixer a la comunitat elsorgens culturals dels nous conciutadans i considerar la diversitatcultural com un valor universal.bviament, la cultura bsica de referncia s la del pas, per calenriquir-la i donar visi-bilitat a altres cultures donant especialrellevncia a les de les zones dorigen dels grups culturals delnostre entorn.On s ms fcil reflectir la multiculturalitat s en les seccionsliterries, per no podem oblidar altres camps com ara la creaci ilart, la msica i el cinema, aix com el folklore i lesreligions.Tractament de la collecciLes biblioteques que formen part de la Xarxa de BibliotequesMunicipals de la Diputaci de Barcelona tenen definits uns criterispropis en relaci amb la catalogaci del fons en llenges dalfabets nollatins. El tret ms destacat s la traducci del ttol, no latranslite-raci. Per tal dunificar criteris i facilitar la creaci defons multiculturals, des de Gerncia de Serveis de Biblioteques(GSB) es facilita la catalogaci del fons que adquireix cadabiblioteca. Actualment, dos cops lany, des de la GSB, es fa un avsa totes les biblioteques interessades.Recursos electrnicsMolts dels documents en suport fsic que considerem tils perdotar-nos duna collecci que doni resposta al repte duna societatmulticultural tenen la seva equivalncia en lentorn digital. Calestar atents als recursos que van sorgint. Sn especialmentinteressants els que fan referncia a laprenentatge de llenges, tanten format multimdia com en lnia. Tamb cal seguir levoluci delllibre electrnic i valorar la seva aportaci, com ja sha mencionatanteriorment.Recursos econmicsCrear un fons datenci a la diversitat cultural, i especialmentsi es considera interessant disposar dun fons en altres llenges,requereix una dotaci econmica especfica, a banda de disposar detemps i recursos humans per portar-ho a terme, ja que en moltscasos demana un esfor afegit i cal buscar camins fora del mercathabitual dadquisicions.UbicaciEls documents en altres llenges, habitualment novelles, subiquencom els documents en llenges europees.En algunes biblioteques es va optar per fer un centre dintersdel fons dacollida i crear una secci diferenciada. Des del Grup deTreball no donarem suport a aquesta opci, per cadasc pot valorar siho considera necessari. Hi ha altres opcions com s crear algundistintiu per barrejar-lo amb la resta de fons i ubicar-lo oncorrespongui per signatura.
  • Collecci 11Qu podem fer?Contactar amb altres biblioteques per informar-nos i conixerexperincies.Demanar lots de llibres en una llengua determinada a una altrabiblioteca o a la CEPSE per exposar temporalment o prestar.Demanar les diferents publicacions gratutes i els materialsdacollida que editen les administracions pbliques i entitatsafins.Tenir identificades les persones que ens poden ajudar en laselecci i ladquisici del fons.Vetllar per un fons documental de diversitat cultural.Reforar la secci daprenentatge de catal i castell.
  • 12ServeisEn relaci amb les comunitats immigrades, cal tenir en comptealgunes necessitats espe-cfiques, per essencialment els serveis queofereix la biblioteca sn serveis per a tota la ciutadania, entenentque alguns sn despecial inters per a persones amb dificultatseconmiques, formatives o de caire social, entre les quals podenestar incloses les per-sones nouvingudes i els seus familiars.A banda del fons documental, els serveis que pot oferir labiblioteca multicultural sn mltiples i diferents segons lasingularitat de cada biblioteca, entorn, recursos, iniciativaApuntem algunes idees vinculades als diferents serveis.Qu podem fer?Servei dinformaci:Fulls dacollida en diferents llenges.Fullets informatius. Llocs per aprendre llenges, punts daccs aInternet, entitats dacollida, etc.Serveis relacionats amb la formaci i laprenentatgeLa formaci al llarg de la vida s un dels pilars de labiblioteca, i actualment un servei imprescindible per atenuar lafractura digital. A ms, moltes de les famlies immigrades podentenir un baix nivell cultural o simplement dificultats en elconeixement de la nostra llengua. Des de les biblioteques podem ferpropostes formatives que donin eines per a la millora cultural ofuncional.Destaquem:Formaci digital: tallers formatius en lmbit laboral, habitatge,s dInternet, etc.Formaci en habilitats lingstiques: aprenentatge, intercanvi,alfabetitzaci, comprensi lectora a travs de la lectura fcil,etc.Visites individuals o grupals dacollida a la biblioteca i elsseus serveis.Propostes de foment culturalSi en tots els temes cal estar assessorats, en el camp de ladinamitzaci cultural encara s ms imprescindible actuar encollaboraci amb les entitats representatives dels col-
  • Serveis 13lectius als quals ens adrecem per tal devitar caure enestereotips i, sobretot, per donar sentit a les propostes. Calevitar lorganitzaci per a i anar cap a lorganitzaci conjun-tamentamb. Algunes de les accions ms habituals poden ser:Clubs de lectura en llenges dorigen.Sessions culturals, vetllades musicals, exposicions, mostresrelacionades amb la diver-sitat cultural.Utilitzaci de la histria i la informaci local com a recurs decohesi i dintegraci entre totes les cultures.Utilitzaci de temes de saviesa popular transversals: les herbesremeieres, les llegen-des, etc.Serveis per a infantsLes biblioteques amb una forta presncia migratria al seu entornpoden tenir unes difi-cultats afegides a lhora de donar un serveiadequat als infants.Ls de la biblioteca per part dels infants nouvinguts i les sevesfamlies ocasiona sovint situacions conflictives, similars a les quees generen en entorns amb altres situacions de marginalitat o ambdificultats en lencaix social. Tamb, per, els infants poden ser unavia dentrada i coneixement de la biblioteca per part dels seusacompanyants i famlia, i cal saber-ho aprofitar.Amb tot, proposem dotar-nos duna normativa de funcionament clarai entenedora per a tothom. Ser una eina til per donar a conixer comcal comportar-se en un espai com-partit com s la biblioteca, iespecialment a lrea infantil, si s lespai on es produeix msdisfuncionalitat.Les dificultats en laprenentatge dels infants nouvinguts o fillsde persones immigrades s fcilment detectable i comprensible. Des dela biblioteca podem ajudar en mltiples ac-cions que podememprendre:Suport als deures escolars, presentaci de treballs, cerquesdinformaci.Activitats i tallers per afavorir laprenentatge, per tamb laconvivncia, la relaci entre nens i nenes de diferentsprocedncies.Acollida als pares i especialment a les mares dels infants, quedifcilment tenen altres llocs relacionals.Activitats, hores del conte, etc., en altres llenges osimultnies en catal i llengua dorigen.Collaboraci amb escoles i casals dinfants en les propostesencaminades a valorar la diversitat cultural: s dels llibres enaltres llenges, fons on es valora la diversitat, etc.El carnetEl carnet de la biblioteca s un document molt important i tilper a persones immigrades. A ms de donar accs a diversos serveis,el carnet s un document didentificaci i que, alhora, dna sentit depertinena al pas dacollida. Tamb s til a efectes de demostra-ci delestada i larrelament per obtenir la residncia.
  • Serveis 14Si entenem que el carnet s necessari i til, cal valorar elsrequisits que posem per obte-nir-lo. Les persones en situaciirregular o els que no tenen domicili fix troben dificultats enmoltes biblioteques; per tant, cal unificar criteris perqu algunesbiblioteques no esde-vinguin lnic refugi de les persones ambdificultats i daltres sestalvin possibles incon-venients que podensorgir.Habitualment la demanda del carnet va ms vinculada a lsdordinadors i laccs a Inter-net, i la prdua de documents no sexclusiva de les persones amb dificultats. La nostra proposta sfacilitar al mxim laccs al carnet i no contribuir a la sevamarginaci.
  • 15Recursos humansEl motor principal de la biblioteca pblica s el seu personal. Acontinuaci, detallem un seguit de recomanacions concretes quepotencien la tasca del personal en entorns mul-ticulturals:Els professionals de la biblioteca pblica han destar implicatsen la seva feina amb la seva comunitat. Sovint sha de treballar demanera molt propera amb agents externs: el personal ha destardisposat a sortir de la biblioteca i, tamb, a tenir una certaflexibilitat horria. Convindria que aquesta disponibilitat estigusprevista en el manual de tasques de bibliotecaris i tcnicsauxiliars.Cada biblioteca necessita un equip que sadapti a les necessitatsde lentorn. En el nos-tre mbit administratiu, es fa difcilmaterialitzar aquesta diversitat de perfils i per aix proposemcompartir, amb altres equipaments municipals, tcnics de suport atemps parcial que puguin cooperar per millorar els serveis queofereix la biblioteca i adaptar-los a la demanda i a lesnecessitats de la societat. s molt important establir uns objectiuscomuns amb els altres equipaments, associacions, entitats, gremis,empreses, comer-os, escoles, centres culturals, petites comunitats,etc., de la poblaci per treballar de manera transversal, optimitzarrecursos i ser ms eficaos en el dia a dia.En molts documents internacionals recomanen la contractaci depersonal que reflec-teixi la diversitat dorgens o tnies de lapoblaci: en la nostra realitat es fa difcil de ma-terialitzaraquesta recomanaci en els processos de selecci.La formaci pel que fa a la recepci de nouvinguts s moltimportant: com adrear-se als nous usuaris, quins sn els seus hbitsi costums, quines sn les preguntes ms fre-qents Tot el personal hade conixer aquesta informaci i ha de saber resoldre as-pectesrelacionats amb aquest tema.El personal ha de conixer b lentorn de la poblaci per poderadrear els usuaris all on sigui necessari: oficina de promocieconmica, benestar social, etc.Aconsellem redactar manuals de procediments interns per regulartota la informaci que el personal ha de transmetre als nous usuarisi que reculli qu cal fer davant de possi-bles conflictes de xoccultural.La diversitat de perfils de les persones que treballen a labiblioteca sha dadaptar a les necessitats de lentorn. s bo que cadapersona sespecialitzi en aspectes que millorin la qualitat delnostre servei. Alhora, podr formar i informar la resta de companysi pro-fessionals.De vegades es pot comptar amb el suport de voluntaris quereforcin lequip de treball. Aquest suport sempre ha danar encaminata portar a terme projectes singulars que no
  • Recursos humans 16es farien si ells no hi fossin: parelles lingstiques, lectura enveu alta, suports individuals en les TIC, etc. Els voluntaris handestar assegurats, han de signar un comproms de col-laboraci amblentitat per un perode determinat i han de conixer b elfuncionament de la biblioteca. Una vegada ms, la collaboraci ambaltres entitats o institucions pot ser molt bona aliada: voluntarisdel Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, de bancs de temps,dassociacions de dones, de la Creu Roja, etc. Es recomanalelaboraci dun pla de voluntariat de la biblioteca que es coordiniamb els plans de voluntariat local.Qu podem fer?Afavorir que el personal assisteixi a reunions de vens otrobades dassociacions per buscar complicitats i collaboracionsentre els diferents mbits socials, culturals, esportius, escolars,etc., de la poblaci. La interacci amb els usuaris fora de lmbit dela biblioteca pot fer augmentar el sentiment de proximitat.El manual de procediments dacollida ha dincloure aspectes comara la llengua bsica de comunicaci en el primer contacte, elsmaterials que shan de proporcionar, etc. Tot el personal lha deconixer i utilitzar de la mateixa manera.Si un professional condueix el club de lectura fcil i tamb faalgun suport a tallers amb usuaris infantils pot servir de pontentre pares i fills de la mateixa famlia: safavoreix la interacci iel coneixement de les necessitats.Formar-nos en el coneixement de les diverses cultures presentsen el nostre territori.
  • 17Comunicaci i difusiEn biblioteques en entorns multiculturals, la comunicaci amb elsusuaris ha de tenir en compte alguns elements diferencials:La imatge de la bibliotecaEn primer lloc, hem de preguntar-nos quina s la idea que es tdel que s una biblioteca en pasos culturalment molt diferents delnostre, ja que es pot tenir una imatge que sajus-ta poc a larealitat del nostre pas.Llenguatge i missatge adaptat a lentornDes del punt de vista de la multiculturalitat, la comunicaci ila difusi ha de tenir en comp-te els aspectes segents:La diversitat de costums i maneres de relacionar-se de cadacomunitat.Comunicar de manera fcil i entenedora: utilitzar recursosgrfics, missatges curts, llen-guatge planerEl catal s la llengua prpia del pas, i el castell tamb soficial. s important valorar si alguna vegada cal introduir altresidiomes en accions de difusi.Si la biblioteca t un pla de comunicaci i difusi que ordeni iprioritzi els canals que shan dutilitzar per difondre serveis iactivitats. Amb tot, cal recordar que hi ha grups que continuenfuncionant amb el boca-orella.Els nostres aliats en aquesta tasca de divulgaci seran lesentitats i altres equipaments municipals amb qui collaborem sovint.No podem deixar de referir-nos a les dificultats que suposa devegades atendre algunes comunitats i integrar-les a la dinmica dela bi-blioteca Per aix s recomanable utilitzar els canals decomunicaci que proporcionen les entitats socials. A vegades sinteressant tenir ben informades les persones clau de lacomunitat.Fer present la biblioteca i collaborar amb les publicacions i/oxarxes socials elaborades per entitats afins a la comunitat.La participaci de la biblioteca en esdeveniments de la comunitatpot representar una de les estratgies de promoci ms efectives:fires dentitats, dies assenyalats de cada comunitat multicultural,el ramad i efemrides de significat important.
  • Comunicaci i difusi 18Documents de difusiPodem elaborar alguns materials especfics de difusi en diferentsllenges o b en un document ms genric en el qual hi hagi una part endiferents idiomes.Retolaci i senyalitzaciLes biblioteques que opten per un fons multicultural podenapostar tamb per una senya-lstica especfica per a algun dels seusapartats. Per exemple, s interessant retolar en les llengesoriginries o amb imatges, i tamb es pot plantejar per als fonsdaudiovisuals o daltres que vulguem destacar.Qu podem fer?Elaborar fullets dacollida de la biblioteca.Editar la guia de la biblioteca, cartells, guies de lecturadaprenentatgeFer doble retolaci de la secci de llenges estrangeres.Crear i utilitzar pictogrames especfics.Vetllar per la presncia de la biblioteca en materials de difusicollectius.
  • 19Bones prctiques1. Activitats de foment a la lectura i la culturaA lestiu, Barcelona tacull. Biblioteques de BarcelonaCinema per a la convivncia. Biblioteca La Florida de lHospitaletde LlobregatClub dels deures. Biblioteca Frederica Montseny deCanovellesClub de lectura en veu alta Caadors de llibres. Biblioteca Fontde la Mina de SantAdri de BessContes en llengua materna. Biblioteca Municipal de ManlleuExposici Les llenges que es parlen a Manlleu. BibliotecaMunicipal de ManlleuHort i cultura. Biblioteca del Nord de SabadellTaller de relaxaci i comunicaci. Biblioteca Frederica Montsenyde CanovellesTaller de lectura fcil en catal. Biblioteca Municipal deManlleuVoluntariat de lectura. Biblioteca Municipal de Manlleu2. Recursos20 literatures. Guia de la diversitat literria a lesBiblioteques de BarcelonaLa maleta de la Frede. Biblioteca Frederica Montseny deCanovellesuBiCaT xarxa. Terrassa. BCT Xarxa
  • Bones prctiques 201. Activitats de foment a la lectura i la culturaTtol de la bona prctica: A lestiu, Barcelona tacullMunicipi BarcelonaBiblioteca Biblioteques de Barcelona (7 equipaments) B. Sant Pau- Santa Creu B. Sagrada Famlia – Josep M. Ainaud de Lasarte B.Vapor Vell B. Guinard – Merc Rodoreda B. Nou Barris B. IgnasiIglesias – Can Fabra B. Poblenou – Manuel ArranzResum de la bona prctica El servei consisteix en lorganitzaci iposada en marxa dun conjunt dactivitats ldiques i alhora educativesque facilitin el procs de coneixement i adaptaci positiva a laciutat de Barcelona durant el perode estival.La participaci s voluntria, per exigeix el comproms dassistncia.El servei s gratut per als participants.Les activitats se centren en el coneixement de lentorn: promoureun espai de descoberta conjunta de lentorn del barri, del districtei de la ciutat de Barcelona per tal daconseguir autonomia iseguretat en la cerca de recursos que donin resposta a lesnecessitats, aficions i inquietuds dels adolescents i jovesparticipants.Tamb se centren en el treball en xarxa: impulsar el treball enxarxa amb la resta dequipaments, serveis i entitats del territoriper tal de facilitar el coneixement i la relaci entre iguals,implementant propostes conjuntes.Finalment, es fa una atenci especial al treball amb les famlies:afavorir les dinmiques de participaci de les famlies en elfuncionament quotidi del servei per tal de facilitar el procsdintegraci dels joves i oferir espais de reflexi amb elsprofessionals per enriquir la funci educativa.Els eixos de treball sn:1. El foment de la llengua catalana, vehicle de comunicaci,llengua ds, dacollida i integraci principal i en convivncia amb lesaltres llenges ds, tant les cooficials del territori com les que snpatrimoni dels joves i les seves famlies.2. La interculturalitat, valor denriquiment, dintercanvi i deconeixement mutu entre tots els agents socials participants(monitors, coordinadors de reagrupament al territori, joves,famlies, resta de membres de la comunitat, etc.) i procedents dediferents i diversos territoris i/o entorns socials, culturals ilingstics.3. La cohesi social, com a voluntat de teixir i consolidarxarxes de convivncia, fruit de la creaci destructures tcniques iprofessionals en contacte i collaboraci activa amb la realitatsocial individual i collectiva.Quins objectius t? Vol afavorir que els adolescents i jovesparticipin en la realitat de la nova ciutat de residncia idesenvolupin, durant les vacances escolars destiu, una sriedactivitats que, des duna vessant ldica i alhora educativa,facilitin la relaci entre iguals i ladquisici de coneixements sobrenocions de catal, lentorn i la societat dacollida, ls de lesbiblioteques com a espai de proximitat i els espais dinteracci ambaltres adolescents i joves.Quan sha dut a terme? Des del 2009 (6 edicions). Es duu a termedurant els mesos de juliol i agost.
  • Bones prctiques 21Qui lorganitza? Biblioteques de Barcelona.Consorci dEducaci de Barcelona.Direcci de Joventut, de lrea de Qualitat de Vida, Igualtat iEsports de lAjuntament de Barcelona.Consell de la Joventut de Barcelona del Departament dInfncia iFamlia.A qui va adreada? A adolescents i joves, membres de famlies quehan fet efectiu el reagrupament durant els ltims mesos abans delestiu, fent especial atenci als adolescents i joves en la franjade 15 a 18 anys.Quina ha estat lavaluaci La mitjana dassistents de les ltimesedicions s de 140 adolescentsi valoraci de resultats? i joves.En general, al llarg de totes les edicions, la valoraci ha estatmolt positiva, tant per part dels organitzadors com delsparticipants i de les seves famlies.El pressupost total aproximat de les quatre setmanes derealitzaci del projecte sn 24.000 . Biblioteques de Barcelonaaporta 6.000 .La gesti del projecte est externalitzada a una empresa.Vdeos sobre el projectea:http://www.bcn.cat/novaciutadania/arees/ca/acollida/reagrupament_familiar.htmlTelenotcies de TV3 (2011) a:http://www.tv3.cat/videos/3660470/El-programa-Barcelona-tacull-ensenya-catala-als-nouvingutsResponsable o contacte Juanjo Arranz, director de Programes iCooperaci de Biblioteques de Barcelona ([email protected])Quina metodologia sutilitza i quins recursos han calgut perdur-la a terme?Fotografies i arxius complementaris de la bona prctica
  • Bones prctiques 22Ttol de la bona prctica: Cinema per a la convivnciaMunicipi LHospitaletBiblioteca La FloridaResum de la bona prctica A finals del 2012, des de lAssociaci deVens i la Biblioteca neix la idea de crear Cinema per a laconvivncia.El 2013 es va inaugurar el nou Centre Municipal Ana Daz Rico ies va decidir que era el lloc idoni per desenvolupar elprojecte.Lactivitat es compon de dues parts: el passi de la pellcula i uncinefrum al final.Quins objectius t? Lobjectiu principal daquest projecte sarribar a la diferent poblaci que hi ha al barri i convertir-se enun punt de trobada on, a travs del cinema, es pugui parlar de laconvivncia i del valor de la solidaritat, un espai on poder-seconixer, trencar amb els estereotips i tpics, i afavorir el bonvenatge i la cohesi social.Desenvolupar un pensament crtic, reflexiu i amb opini.Treballar al territori amb diferents agents.Quan sha dut a terme? Es va iniciar lany 2013.Qui lorganitza? Centre Municipal Ana Daz Rico.Unitat contra elFeixisme i Racisme.Associaci de Vens i Venes La Florida.Vens ivenes de la Florida.Biblioteca La Florida.A qui va adreada? A tots els adults que hi vulguinparticipar.Quina ha estat lavaluaci Lactivitat en general ha tingut unabona acollida i valoraci de resultats? i es valora positivamententre els assistents.En aquests dos anys sha millorat la infraestructura, laparticipaci i la puntualitat.Es disposa dalgunes De gener a juny del 2014, hi van assistir350 persones.dades?s una activitat mensual.Cada mes es fa una reuni entre tots els agents implicats enlactivitat dues setmanes abans del passi per tal dacordar-ne ladifusi i preparar-ne la sessi.La difusi es prepara des de la Biblioteca a travs de cartells idptics, que ms tard els organitzadors reparteixen per diferentspunts del barri i envien a travs de mailings postals ielectrnics.La Biblioteca sencarrega daconseguir les pellcules.Desprs del passi, una de les organitzadores modera un petitdebat sobre la pellcula.Responsable o contacte Cristina Amatriain([email protected])Quina metodologia sutilitza i quins recursos han calgut perdur-la a terme?
  • Bones prctiques 23Ttol de la bona prctica: Club dels deuresMunicipi CanovellesBiblioteca Frederica MontsenyResum de la bona prctica Servei dajuda als infants fins a 14anys per fer els deures escolars, resoldre dubtes, trobar informaciadequada, cercar a InternetQuins objectius t? Millorar el nivell acadmic dels infants,millorar la seva autoestima, potenciar la Biblioteca com a espai decultura, coneixement i respecte.Quan sha dut a terme? Es duu a terme des de lany 2002. Es fadurant tot el curs escolar de dilluns a divendres de 17 a 20 h.Qui lorganitza? La Biblioteca.A qui va adreada? Als nens i nenes del territori.Augment de ls de la sala.Augment del prstec infantil.Millora de lactitud en general.Millora del rendiment escolar.Augment de la participaci en activitats.7.300 usuaris lany 2013.Una mitjana de 5 demandes per usuari.No es pot absorbir tota la demanda.Apropament del dinamitzador als usuaris.Es crea un bon clima de treball.Del pressupost de la Biblioteca es paguen dues persones. 20hores setmanals.Responsable o contacte Sylvia Sanz Moix ([email protected])Quina metodologia sutilitza i quins recursos han calgut perdur-la a terme?Quina ha estat lavaluaci i valoraci de resultats?Es disposa dalgunes dades?
  • Bones prctiques 24Ttol de la bona prctica: Club de lectura en veu alta Caadors dellibresMunicipi Sant Adri de BessBiblioteca Font de la MinaResum de la bona prctica El mes doctubre del 2012 va nixerCaadors de llibres. Aquesta activitat, que actualment es fasetmanalment, pretn oferir un espai als infants que vnen a laBiblioteca i a les entitats del barri per poder llegir i aprendreduna manera informal amb la tranquillitat de no ser jutjats i deser respectats pel seu nivell, cosa que entenem que els apropa a lalectura i els motiva a voler seguir llegint.Es considera que la lectura t diferents dimensions: s prctic,per resoldre qestions de la vida quotidiana. s cientfic, per poderaccedir a la informaci i a altres formes de pensar. s literari, perapreciar el valor esttic de la literatura.Des de la Biblioteca es vol oferir loportunitat a tots els nensi nenes daprendre i aprofundir en aquestes dimensions, tantdirectament amb els infants com a travs de les entitats delbarri.Quins objectius t? Objectius generals: Despertar el gust per lalectura. Fomentar la comprensi lectora. Desenvolupar la imaginaci.Treball en xarxa i collaboraci amb altres agents educatius.Objectius especfics: Treballar els valors a travs dels contes ilautoestima de linfant: hbits,atenci, respecte de les persones i al material, civisme,collaboraci, etc. Enfortir el sentit de pertinena al club.Treballar la interculturalitat.Quan sha dut a terme? Fa dos anys i actualment en curs.Qui lorganitza? Personal de la Biblioteca Font de la Mina.A qui va adreada? Infants de 8 a 10 anys. Casals i escoles delbarri de la Mina.Els infants i els casals nhan fet una valoraci positiva.Actualment hi ha uns sis nens per sessi, un cop a la setmana, unahora.Motivaci i illusi per pertnyer al club.No hi ha precedentsdactivitat ni de biblioteca al barri.Sha treballat en dos casals i en una escola en un futur.Lactivitat se centra en la lectura dun conte per part dels nensi una dinamitzaci. Es fa un cop per setmana durant una hora. Es duua terme en una sala petita, de llum indirecta i acollidora, iconsta de tres fases (tamb es pot fer a la biblioteca escolar o enun altre lloc apartat i acollidor de lentitat o casal).Normes:Shan dapuntar en un full per participar-hi.Puntualitat.Lectura del conte. Aquesta part dura uns trenta minuts. Cadasc tuna fotocpia sense imatges amb frases subratllades de diferentscolors per treballar la imaginaci; cada nen llegeix un color.Instruments perqu segueixin el text i no es desconcentrin: lavareta mgica dna el torn de paraula, la campaneta es toca quan hiha una coma i els recorda la pausa que han de fer, el tambor i elpalet es fan sonar quan hi ha un punt, i sutilitza un ou de plsticper a altres signes de puntuaci.Durant la lectura es fan preguntes sobre el text llegit.Quina ha estat lavaluaci i valoraci de resultats?Quina metodologia sutilitza i quins recursos han calgut perdur-la a terme?
  • Bones prctiques 25Es busquen llibres adaptats al grup del fons de la sala dinfantsde la Biblioteca.Dinamitzaci. Durant els ltims vint minuts es fa una activitatsobre el text, que ha estat preparada prviament. Sn activitatsrelacionades amb la imaginaci, la narraci, la memriaEs necessiten dues persones per dinamitzar lactivitat, tot i quea partir de dos nens es pot fer i llavors amb una persona seriasuficient.Responsable o contacte Georgina Orselli ([email protected])Constanza Eslava ([email protected])
  • Bones prctiques 26Ttol de la bona prctica: Contes en llengua maternaMunicipi ManlleuBiblioteca MunicipalResum de la bona prctica Dues sessions de contes explicats ensis llenges maternes diferents, amb traducci al catal al final decada conte. Amb la collaboraci de sis dones dorgens estrangersresidents a Manlleu.Quins objectius t? Visualitzar la importncia de la llenguamaterna en una comunitat multicultural.Mostrar la varietat de les narracions de la tradici oral dediverses cultures.Fomentar la tolerncia sobre els diversos parlars de laciutat.Quan sha dut a terme? Novembre del 2011.Qui lorganitza? La Biblioteca Municipal de Manlleu.A qui va adreada? A tota la poblaci, especialment al pblicfamiliar.Bona assistncia de pblic: sha publicitat com una hora del contems dins de loferta de la biblioteca i sha explicat lespecificitatde la sessi.En un primer moment ha causat una mica destranyesa entre elpblic, per els ms petits han seguit lexplicaci com si fos enllengua prpia.Shan fet dues sessions de tres contes en un interval de quinzedies: alguns pares ho han trobat massa junt.La complementaci amb una escenografia molt visual en cada conteper ajudar a la comprensi de la narraci ha estat moltimportant.Sha comptat amb la collaboraci duna mestra que ha treballat a laBiblioteca dins dun pla docupaci del SOC. Sha contactat amb sispersones que parlen les llenges majoritries de Manlleu: catal,castell, rab, amazic, romans, rus i twi. Sha hagut de formar unamica aquestes persones en la tcnica de narrar un conte. Shapreparat una escenografia diferent en cada cas (titelles, ombresxineses, imatges, etc.) per poder explicar visualment el contingutdel conte.Cada narradora ha explicat el conte noms en la seva llenguamaterna i, al final, la mestra collaboradora lha explicat novamenten catal, fent preguntes sobre si sha ents abans de comenar. Cadaconte es va traduir de manera escrita al catal i es va imprimir enun petit llibret que es va repartir a les escoles per si en algunmoment els centres volien tornar a explicar el conte. Tamb es vafer una gravaci casolana en vdeo de totes dues sessions.Fotografies i arxius complementaris de la bona prcticahttp://www.elter.net/noticia/11338/function.file-get-contents#.VF_q12fvb08Responsable o contacte Nria Silvestre Gus([email protected])Quina ha estat lavaluaci i valoraci de resultats?Quina metodologia sutilitza i quins recursos han calgut perdur-la a terme?
  • Bones prctiques 27Ttol de la bona prctica: Exposici Les llenges que es parlen aManlleuMunicipi ManlleuBiblioteca MunicipalResum de la bona prctica Exposici elaborada amb la collaboracide diverses persones dorgens diferents residents a Manlleu. Es vantriar vint paraules del mn dels llibres, la cultura i lafraternitat i es van traduir a les ms de trenta llenges que esparlen a Manlleu. Cada paraula tenia un plaf amb totes lestraduccions.Quins objectius t? Visualitzar la diversitat lingstica dunacomunitat aparentment bilinge.Visualitzar la diversitat dorgens de les persones que resideixenal municipi, en el cas de Manlleu, ms de 55.Quan sha dut a terme? Abril 2008, amb motiu de lAnyInternacional de les Llenges. Lexposici es va tornar a exposar lanysegent, al Mercat Municipal.Qui lorganitza? La Biblioteca Municipal de Manlleu.A qui va adreada? A tota la poblaci.Els usuaris mostraven perplexitat pel desconeixement de la granquantitat de llenges diverses al municipi.La collaboraci directa amb persones de diversa procedncia,fent-les participar en el procs de recollida dinformaci, vaprovocar que aquestes persones se sentissin part important de lacomunitat i, en conseqncia, que se sentissin ms ben valorades.Algunes escoles van visitar lexposici.Es va fer una tria de paraules i es va contactar amb personesparlants de diversos idiomes, molts dells lectors de la Biblioteca,per fer-ne la traducci. En alguns casos es van traduir amb lajut dediccionaris, aix com dentitats, com va ser el cas de la llengua designes en catal. Les persones que van collaborar en el projecteestaven esmentades al final de lexposici.Cada paraula tenia un plaf, amb les traduccions encerclades enuna mena de bafarada.Lexposici es va fer amb pocs recursos econmics: nicament unscartrons ploma i el disseny propi de la Biblioteca.Es va convidar les escoles a treballar les paraules: sels vapassar els plafons en format PDF.Fotografies i arxius complementaris de la bona prcticaResponsable o contacte Nria Silvestre Gus([email protected])Quina ha estat lavaluaci i valoraci de resultats?Quina metodologia sutilitza i quins recursos han calgut perdur-la a terme?
  • Bones prctiques 28Ttol de la bona prctica: Hort i culturaMunicipi SabadellBiblioteca Biblioteca del NordResum de la bona prctica Projecte de creaci i manteniment dunhort urb al pati posterior de la Biblioteca. Aquest espai estavaabandonat i no tenia cap s, a banda que patia constantment actesvandlics per part dalguns grups dinfants i joves dtnia gitana delbarri. En ledici que es fa a la primavera hi ha ms treball dhort,alhora que es treballa lanimaci lectora al voltant de la temtica dela natura. En ledici dhivern hi ha menys treball dhort i es fanactivitats diverses de descoberta de la Biblioteca, danimaci a lalectura, teatre, msica, etc.1. Mantenir lespai posterior de la Biblioteca com un lloc detrobada social i de convivncia que ajudi a crear un teixit derelacions socials entre els usuaris de diferent edat i diferentcultura (tnia gitana, marroquins, africans, etc.).2. Promoure els valors del respecte (Biblioteca i entorn), lacollaboraci i la responsabilitat.3. Vincular el valor de la natura amb el valor de lalectura.4. Promoure els valors de leducaci ambiental i la sostenibilitata travs de lagricultura ecolgica.Quan sha dut a terme? Activitat que es porta a terme des del mardel 2013 fins al present: primera edici, de mar a juny del 2013;segona edici, doctubre a desembre del 2013; tercera edici, de mar ajuny del 2014; quarta edici, doctubre a desembre del 2014.Qui lorganitza? Projecte iniciat per la Biblioteca del Nord ambla Secci de Dinamitzaci Cultural del Departament de Cultura delAjuntament. Es rep assessorament tcnic i alguns materials (terra,adob) del Servei de Jardineria de lAjuntament. Tamb es compta ambel patrocini de lAssociaci de Comerciants de Ca nOriac, que fins almoment ha proporcionat material de jardineria i el refrigeri delltima edici.A qui va adreada? Adreat a infants dentre 4 i 11 anys, aix com aadults i entitats o associacions venals de lentorn que hi vulguinparticipar.Avaluaci:Sha fet una avaluaci quantitativa i qualitativa a linici, duranti al final de cada edici.1. En lavaluaci quantitativa shan obtingut bons resultats quantal nombre de participants i dassistents; shan fet totes lessessions i un 95% de les activitats complementries previstes (perexemple, lespantaocells, el diari de lhort, lexposici fotogrfica,la representaci teatral).2. Lavaluaci qualitativa ha perms reorientar lactivitat cap a lavessant ms educativa i de foment de la lectura, aix com implementarmillores importants en la metodologia i temporalitzaci del projecte(per exemple, fer sessions diferenciades per grups dedat, fitxes decada sessi amb el contingut a treballar, coordinaci dels diferentsprofessionals implicats). Des del punt de vista qualitatiu, tambshan observat algunes millores en el comportament dalguns infants ifamlies que shan fet seu aquest espai (han aportat, fins i tot,llavors i planters) i han participat en les festes que shan fet alpati, fora de lambient ms normatiu del que s la Biblioteca.Valoraci dels resultats:Lhort ha patit actes de vandalisme mentre la Biblioteca ha estattancada, per sha continuat amb el projecte i sha obtingut sempre unresultat satisfactori. Els resultats daquest projecte, per, sn amitj i llarg termini.Els reptes que es plantegen sn:1. Com fer-ne el manteniment entre edici i edici?2. Ampliar lespai dhort (actualment hi ha noms sis parterres dedimensions no gaire grans) per oferir-lo com un espai obert dscomunitari.Quins objectius t?Quina ha estat lavaluaci i valoraci de resultats?Es disposa dalgunes dades?
  • Bones prctiques 29Metodologia: lactivitat es fa dos cops lany (de mar a juny idoctubre a desembre) tots els dijous en dues franges horries enfunci de ledat: de 4 a 7 anys, de les 17.30 a les 18.30 h, i de 8 a11 anys, de les 18.30 a les 19.30 h. Les places sn limitades (15infants a cada grup) i cal inscripci prvia. Es combinen lessessions dhort amb les de foment de la lectura. A lltima sessi esfa una activitat conjunta amb els dos grups (representaci teatral,recollecci dels aliments cultivats o actuaci de grups culturals dela ciutat, com ara els Saballuts).Recursos humans: ha variat en cada edici, per la part dhort i deteatre sempre lha portat una persona experta en el tema; la part dedescoberta de la Biblioteca i danimaci lectora sha fet, en algunesedicions, amb el personal de la Biblioteca i tamb amb algunprofessional. El personal, per, ha collaborat en totes lesactivitats.Recursos materials: material de jardineria (eines, adob, terra,aliments i plantes per cultivar), material fungible per fer tallersi altres activitats complementries, mitjans de difusi en paper (elspropis de la Biblioteca i els de lAjuntament), mitjans electrnics(mailing, Facebook, Biblioteca Virtual) i espais com ara laulataller dinfantil i lauditori.Recursos econmics: el pressupost total aproximat de cada ediciha estat de 1.350 (monitoratge, material per a tallers, material dejardineria) i sha assumit des del Departament de Cultura. Shacomptat, per, amb lassessorament tcnic i alguns materials (terra,adob) del Servei de Jardineria de lAjuntament i amb el patrocini delAssociaci de Comerciants de Ca nOriac, que fins al moment haproporcionat material de jardinera i el refrigeri de lltimaedici.Fotografies i arxius Guia de lectura Els guardians de lhort:complementaris http://issuu.com/71232/docs/guia_guardians_hort dela bona prctica Fotografies:https://www.flickr.com/search/[email protected]&q=hort-i-culturaResponsable o contacte Estel Torn Margarit([email protected])Quina metodologia sutilitza i quins recursos han calgut perdur-la a terme?
  • Bones prctiques 30Ttol de la bona prctica: Taller de relaxaci i comunicaciMunicipi CanovellesBiblioteca Frederica MontsenyResum de la bona prctica Shan dut a terme una srie de jocs itallers: comunicaci corporal, confiana, el mirall, lexpressi,massatges, el telfon, jo mai mai, imaginar i sentir, el tacte,comunicaci i respecte.Quins objectius t? Millorar la convivncia.Millorar el rendiment escolar.Quan sha dut a terme? Dimarts i dijous de febrer a maig del2012.Qui lorganitza? La Biblioteca.A qui va adreada? A tots els nens i nenes de la Sala Infantil dela Biblioteca.Ha estat una etapa molt positiva. millorat la convivncia a lasala i el rendiment escolar tamb s ms bo.Caldria poder fer aquest tipus de taller un cop lany, cap a laprimavera, quan els usuaris estan ms cansats, ms neguitosos, ambexmens i deures, i comena a fer calor.Lactivitat sha fet a la Sala dActes per canviar despai. s unlloc ms ampli i el fet de parlar de temes ms personals que afectenels sentiments ha suposat un apropament entre el pblic participanti la Biblioteca.Responsable o contacte Sylvia Sanz Moix ([email protected])Quina ha estat lavaluaci i valoraci de resultats?Es disposa dalgunes dades?Quina metodologia sutilitza i quins recursos han calgut perdur-la a terme?
  • Bones prctiques 31Ttol de la bona prctica: Taller de lectura fcil en catalMunicipi ManlleuBiblioteca MunicipalResum de la bona prctica Taller de lectura en veu alta queutilitza llibres en catal adaptats a la lectura fcil.Quins objectius t? Millorar la pronunciaci del catal.Aconseguir una millor comprensi del text.Fer una activitat fora de lentorn habitual de la classe.Fomentar la lectura.Quan sha dut a terme? Diversos anys (2006, 2007, 2008, 2009 i2011), en el perode entre febrer i maig. Ara no es pot fer permanca de personal.Qui lorganitza? La Biblioteca Municipal i lOficina de Catal deManlleu del Consorci per a la Normalitzaci Lingstica.A qui va adreada? A persones que van a cursos de catal bsicorganitzats per lOficina de Catal.En tots els anys que sha portat a terme aquest taller, shan fet87 sessions de lectura i hi han participat 879 assistents.Lavaluaci s positiva: els alumnes milloren la pronncia, podentreure ms bona nota de lexamen oral de catal i coneixen laBiblioteca com un espai ms daprenentatge i relaci.Punts dbils: es depn del suport de personal extern de laBiblioteca i no sempre es pot donar continutat al projecte.Un cop a la setmana, el grup (unes 7-10 persones) es reunia a laBiblioteca, un monitor feia llegir alternativament tots elsalumnes, es resolien dubtes de comprensi i es corregia la pronncia.Es feien petits jocs de comprensi lingstica. Shan utilitzat semprellibres adaptats a la lectura fcil. De vegades sha participat entrobades de clubs de lectura fcil i en fires del llibre. Elsprimers anys es feia amb una periodicitat quinzenal, per no era tanefectiu. Els alumnes incorporen una hora ms a la setmana de lhoraride classes a fer lectura durant dos mesos, just abans de lexamen.Sn alumnes que ja han estudiat catal, per que tenen un nivellbaix.Fotografies i arxius complementaris de la bona prcticaResponsable o contacte Nria Silvestre Gus([email protected])Quina ha estat lavaluaci i valoraci de resultats?Quina metodologia sutilitza i quins recursos han calgut perdur-la a terme?
  • Bones prctiques 32Ttol de la bona prctica: Voluntariat de lecturaMunicipi ManlleuBiblioteca MunicipalResum de la bona prctica Un grup de voluntaris queden amb un odos alumnes de catal de nivell bsic per fer sessions duna hora delectura en veu alta. Sutilitzen llibres adaptats a la lecturafcil.Quins objectius t? Millorar la lectura i comprensi de llibres encatal.Consolidar els coneixements apresos a les classes de catal.Fer foment de la lectura.Quan sha dut a terme? Diversos anys (2011, 2012, 2013 i 2014),entre els mesos de mar i maig.Qui lorganitza? La Biblioteca Municipal i lOficina de Catal deManlleu, dins del projecte Voluntariat per la llengua del Consorciper a la Normalitzaci Lingstica.A qui va adreada? A persones que estan aprenent a catal.Lacceptaci per part dels alumnes s molt bona.El treball dels voluntaris (molts dells membres del club delectura de la Biblioteca, o lectors habituals) s molt benvalorat.Shan creat vincles que traspassen les sessions pactades entrealumne i voluntari.Va molt b que lactivitat es faci en un perode concret delcalendari: s ms fcil obtenir la collaboraci dels voluntaris i elcomproms dassistncia dels alumnes.Quina metodologia sutilitza i quins recursos han calgut perdur-la a terme? Cada voluntari ajuda una o dues persones com amxim. Es fan deu sessions de lectura, al final del curs escolar decatal, amb lobjectiu de millorar lexamen. Sha de buscar un espaitranquil per poder-se trobar i la Biblioteca proporciona elsllibres. Alumnes i voluntaris van a la Biblioteca a conixer on hiha els llibres daprenentatge de catal i de lectura fcil.Els voluntaris estan assegurats dins del programa de Voluntariatper la llengua del Consorci per a la Normalitzaci Lingstica.El 2014, deu voluntaris van ajudar vint alumnes.http://www.elter.net/noticia/16269/biblioteca-manlleu-voluntariat-llengua-tornen-fomentar-lectura#.VGEXqGfod8sResponsable o contacte Nria Silvestre Gus([email protected])Quina ha estat lavaluaci i valoraci de resultats?Quina metodologia sutilitza i quins recursos han calgut perdur-la a terme?Fotografies i arxius complementaris de la bona prctica
  • Bones prctiques 332. RecursosTtol de la bona prctica: 20 literatures. Guia de la diversitatliterria a les Biblioteques de BarcelonaMunicipi BarcelonaBiblioteca Biblioteques de Barcelona (Guia elaborada per laBiblioteca Sant Pau – Santa Creu)Resum de la bona prctica Biblioteques de Barcelona va participaractivament en la celebraci, lany 2008, de Barcelona DilegIntercultural, coincidint amb lAny Europeu del DilegIntercultural.Durant aquell any, a ms dampliar el fons sobre diversitatcultural mitjanant ladquisici duna selecci de llibres referents ala interculturalitat, es van exposar els fons en altres llenges,les traduccions al catal o castell dobres daltres literatures i delfons relatiu a diferents cultures, i es va elaborar aquesta guia delectura on es recollia part daquesta selecci de documents.No es tractava duna guia de lectura a ls, sin que es va demanara persones dels pasos dorigen de les vint literatures residents aBarcelona que fessin una selecci que mostrs la seva riquesaliterria.Quins objectius t? Donar a conixer autors i moviments literarispropers o llunyans a la prpia realitat cultural.Donar a conixer literatures que formen part del bagatge culturalde moltes de les persones residents a Barcelona.Descobrir autors que habitualment no ocupen un primer lloc a lesllibreries i les biblioteques.Quan sha dut a terme? Edici puntual el 2008, que sha continuatdistribuint a les diferents biblioteques de Barcelona fins aexhaurir-ne els exemplars.Qui lorganitza? Biblioteques de Barcelona.A qui va adreada? A tots els usuaris i professionals deBiblioteques de Barcelona, i tamb als professionals daltresbiblioteques a lhora de fer la selecci de fons.La guia va servir per donar a conixer els fons de qualitat queofereixen les diferents biblioteques de Barcelona, que estan alabast de tots els usuaris, ja siguin nouvinguts o autctons.La valoraci va ser positiva tenint en compte aquest criteri deprogramaci.Aproximadament uns 1.000 entre disseny i producci de laguia.Podeu consultar la guia a:http://w110.bcn.cat/fitxers/biblioteques/sant_pau/guiadiversitatliteraria.080.pdfQuina ha estat lavaluaci i valoraci de resultats?Es disposa dalgunes dades?Quina metodologia sutilitza i quins recursos han calgut perdur-la a terme?Fotografies i arxius complementaris de la bona prctica
  • Bones prctiques 34Ttol de la bona prctica: La maleta de la FredeMunicipi CanovellesBiblioteca Frederica MontsenyResum de la bona prctica Shan elaborat unes maletes plenes decontes, cmics i revistes infantils que es deixen a les escoles.Calen maletes i fer una tria del material que sha recollit apartir de duplicats i donacions de qualitat i en bon estat.Quins objectius t? Promoure la lectura en escoles amb pocsrecursos amb infants en risc dexclusi social, la majorianouvinguts.Quan sha dut a terme? Aquest s el quart curs escolar que es duua terme aquest servei.Qui lorganitza? La Biblioteca, escoles, dinamitzadors.A qui va adreada? A nens i nenes de les escoles de Canovelles itamb de poblacions properes (Granollers).Les escoles nhan fet una valoraci positiva. Els agrada podertenir una petita biblioteca a la classe. Aquest servei es vainiciar amb 4 maletes i actualment nhi ha 12 de preparades imaterial per a possibles demandes.Cada maleta t aproximadament 50 documents.Lescola demana la maleta adequada al nivell dels seus alumnes.Tamb es poden endur la maleta un cop feta la visita escolar.Passats els tres mesos es demana la llista de les lectures i delslectors, i des de la Biblioteca selabora un diploma al superlectori tamb al millor lector, per a aquells nens i nenes que han posatmolt desfor per millorar el seu nivell lector.Responsable o contacte Sylvia Sanz Moix ([email protected])Quina ha estat lavaluaci i valoraci de resultats?Es disposa dalgunes dades?Quina metodologia sutilitza i quins recursos han calgut perdur-la a terme?
  • Bones prctiques 35Ttol de la bona prctica: uBiCaT xarxaMunicipi TerrassaBiblioteca BCT XarxaResum de la bona prctica Es revisa una part temtica del fons dela BCT Xarxa i se substitueix material obsolet per material actual,se cerquen altres recursos relacionats i sofereix tot al pblic demanera agrupada en forma dexposici, un mes lany i de manerapermanent al web.Quins objectius t? Objectiu general:Treballar centres dinters relacionats amb mbits dinformaciciutadana recollint tot tipus dinformaci relacionada per poderoferir-la les persones usuries.Objectius especfics:Enfortir el rol de la BCT Xarxa com a centre dinformaciciutadana on la ciutadania pugui trobar resposta a les inquietudsrelacionades amb la vida quotidiana fent promoci del serveidinformaci sobretot a les biblioteques de districte.Quan sha dut a terme? El 2011 es va dur a terme la campanyauBiCaT treball.El 2012 es va fer luBiCaT catal.El 2013 es va actualitzar luBiCaT treball.El 2014 (octubre) es va dur a terme luBiCaT lectura.Qui lorganitza? Personal del grup dinformaci de la BCTXarxa.A qui va adreada? A tota la ciutadania, excepte els infants.Indicadors per a lavaluaci: Nombre de prstecs del material Guiade lectura (tot). Nombre de prstecs del material Guia de lectura(nova adquisici). Nombre de prstecs del material del lot CEPSE.Nombre de cpies impreses / nombre de cpies sobreres a larecollidade lexpositor. Nombre de cpies de guies de lectura / nombre decpies sobreresa la recollida de lexpositor. Comptador de webs visitades ialtres dades de seguiment Delicious. Nombre de consultes directesateses.La valoraci de les diferents campanyes ha estat semprepositiva.Sha incrementat en un 3% el percentatge de consultes sobretemes relacionats amb la vida quotidiana i amb la informaci local,ja sigui presencialment, per telfon o virtualment.La selecci del tema i dels materials la fa el Grup de ServeidInformaci que treballa i defineix la campanya, conjuntament ambels usuaris, per donar-los a conixer el centre dinters.La informaci es presenta tamb a travs de la pgina web de la BCTXarxa amb la creaci duna pgina uBiCaT xarxa dins lapartatBiblioteca Virtual i que s consultable permanentment.La mostra del centre dinters subica on cada biblioteca cregui msconvenient. Totes les biblioteques exposen la mostra a la vegadaper donar ms visibilitat al servei i donar imatge de xarxa.Quina ha estat lavaluaci i valoraci de resultats?Es disposa dalgunes dades?Quina metodologia sutilitza i quins recursos han calgut perdur-la a terme?
  • Bones prctiques 36Responsable o contacte Agns Peir ([email protected])DaniArredondo ([email protected])Fotografi es i arxius complementaris de la bona prctica
  • 37BibliografiaBonet, Llus [coord.]. Diversitat cultural i poltiques culturalsa Europa. Barcelona: Funda-ci Jaume Bofill, 2005. (LEstat de laQesti; 5).Comunitats multiculturals: directrius per a serveisbibliotecaris [en lnia]. Barcelona: Centre Unesco de Catalunya,2011. (Materials; 8)http://www.ifla.org/files/assets/library-services-to-multicultural-populations/publications/multicultural-communities-ca.pdf[Consulta: 20 gener 2015].Cosials, lex. Comunitats multiculturals: directrius per alservei bibliotecari. BiD: Textos Universitaris de Biblioteconomia iDocumentaci, nm. 18 (juny 2007) [en lnia].http://bid.ub.edu/18cosial.htm [Consulta: 20 gener 2015].GarCa lpez, Ftima; Monje jiMnez, Teresa. Biblioteca pblica yservicios para la po-blacin inmigrante en las recomendacionesbibliotecarias internacionales. La biblioteca pblica: portal de lasociedad de la informacin. Actas del I Congreso Nacional deBiblio-tecas Pblicas [en lnia]. Valncia, 29, 30 i 31 doctubre de2002. Madrid: Ministeri dEdu-caci, Cultura i Esport, 2002, p.214-222.http://www.mcu.es/bibliotecas/docs/Cooperacion/CongresoNacionalBP_01.pdf[Consul-ta: 20 gener 2015].Gental Morral, Maria. Projecte per al dileg intercultural a laBiblioteca del Districte 2 de Terrassa. Item: Revista deBiblioteconomia i Documentaci, nm. 39 (gener-abril 2005), p. 87-95[en lnia].http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/22638/40761[Consulta: 20 gener 2015].Gonzlez olivares, Jos Luis; GarCa GMez, Juan Carlos. Laintegracin de minoras culturales a partir de serviciosbibliotecarios especializados: proyecto CUMANDA. La bibliotecapblica: portal de la sociedad de la informacin. Actas del ICongreso Nacional de Bibliotecas Pblicas [en lnia]. Valncia, 29, 30i 31 doctubre de 2002. Madrid: Ministeri dEducaci, Cultura iEsport, 2002, p. 224-228.http://travesia.mcu.es/portalnb/jspui/handle/10421/1177 [Consulta:20 gener 2015].larsen, Jens Ingemann. Multiculturalidad en la biblioteca: cmopueden servir las bibliotecas pblicas a las poblacionesmulticulturales. Barcelona: Fundacin Bertelsmann, 2004. 110 p.Madrid vilChez, Carmen. Hacia la multiculturalizacin de lasbibliotecas en Andaluca. La biblioteca pblica: compromiso defuturo. Actas del II Congreso Nacional de Biblio-tecas Pblicas [enlnia]. Salamanca, 17, 18 i 19 de novembre de 2004. Madrid:Ministeri dEducaci, Cultura i Esport, 2004, p. 292-297.http://www.mcu.es/bibliotecas/docs/Cooperacion/CongresoNacionalBP_02.pdf[Consulta: 20 gener 2015].
  • Bibliografia 38El manifest de lIFLA sobre la biblioteca multicultural [enlnia]. Barcelona: COBDC, 2008.http://www.cobdc.org/publica/manifestos/manifest_multi.html[Consulta: 20 gener 2015].paCho paCho, Regina. Versin Original: interculturalidad, librosy nios. La biblioteca p-blica: portal de la sociedad de lainformacin. Actas del I Congreso Nacional de Bibliotecas Pblicas[en lnia]. Valncia, 29, 30 i 31 doctubre de 2002. Madrid: MinisteridEducaci, Cultura i Esport, 2002, p. 304-310.http://www.mcu.es/bibliotecas/docs/Cooperacion/CongresoNacionalBP_01.pdf[Consulta: 20 gener 2015].sol, Imma; Montia, Maria. Els colors de la biblioteca pblica:els reptes de la nova ciu-tadania. Item: Revista de Biblioteconomiai Documentaci, nm. 37 (2004), p. 7 [en lnia].http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/22616/362303[Consulta: 20 gener 2015].Ms recursos en lniaAmerican Library Association. Ressources and Biblgiographies.Ethnic & Multicultural Information Exchange Round Table(EMIERT) [en lnia]. Chicago: ALA, cop. 1996-2015.http://www.ala.org/emiert/usefullinks/links [Consulta: 20 gener2015].Grupo de Trabajo de Interculturalidad y accesibilidad enbibliotecas. Consejo de Coope-racin Bibliotecaria [en lnia].Madrid: Ministeri dEducaci, Cultura i Esport.http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/areas-cultura/bibliotecas/mc/consejocb/grupos-de-trabajo/9.html[Consulta: 20 gener 2015].Travesa: recursos digitales para la cooperacin bibliotecaria [enlnia]. Madrid: Ministeri dEducaci, Cultura i Esport, 2009-2015.http://travesia.mcu.es/portalnb/jspui/index.jsp [Consulta: 20 gener2015].
  • Gerncia de Serveis de Biblioteques Comte dUrgell, 18708036BarcelonaTel. 934 022[email protected]/bibliotequesBiblioteques pbliques en entorns multiculturals. Recomanacionsprctiques. Document comunitatXBMndexIntroducci iobjectiusConeixement de lentorn i cooperaciCollecciServeisRecursoshumansComunicaci i difusiBones prctiques1. Activitats de foment ala lectura i la culturaA lestiu, Barcelona tacullCinema per a laconvivnciaClub dels deuresClub de lectura en veu alta Caadors dellibresContes en llengua maternaExposici Les llengues que es parlena ManlleuHort i culturaTaller de relaxaci i comunicaciTaller delectura fcil en catalVoluntariat de lectura2. Recursos20 literatures. Guia de la diversitat literria a lesBiblioteques de BarcelonaLa maleta de la FredeuBiCaT xarxaBibliografia
  • Publicaciones Similares