fem hipotesis

of 13/13
INTRODUCCIÓ El Marc, l’Albert, l’Helena, en Sergi, la Gemma i l’Eulàlia comparteixen moltes hores junts, a classe, al laboratori i al pati. Alguns dies, en sortir de l’institut, queden per anar a casa de l’un o l’altre per fer els deures i per divertir-se plegats. L’Helena és endreçada, li agrada molt llegir i sembla més gran que l’edat que té. És una persona molt tranquila i responsable. Des de l’any passat que canta en una coral. El Marc, al contrari de l’Elena, és desordenat i entremaliat. Té molta fantasia, i sovint idees força originals. Li agrada fer esport i llegir noveles d’aventures, sobretot si surten animals. Mai no pot parar quiet un minut, per això de vegades rep algun esbronc a la classe. L’Albert és molt amic d’en marc. També li agrada l’esport i aquest any s’ha apuntat a l’equip de bàsquet del barri. Té un caràcter molt agradable, i és d’aquelles persones que a tothom li agradaria tenir com amic. L’Eulàlia és estudiosa, cosa de no dir. Li encanta llegir, i sobretot sortir d’excursió i estar en contacte amb la naturalesa. Aquest estiu ha estat en un camp de treball amb altres nois i noies i s’ho ha passat tan bé que el proper estiu hi tornarà.

Post on 08-Aug-2015

51 views

Category:

Education

2 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  1. 1. INTRODUCCI El Marc, lAlbert, lHelena, en Sergi, la Gemma i lEullia comparteixen moltes hores junts, a classe, al laboratori i al pati. Alguns dies, en sortir de linstitut, queden per anar a casa de lun o laltre per fer els deures i per divertir-se plegats. LHelena s endreada, li agrada molt llegir i sembla ms gran que ledat que t. s una persona molt tranquilla i responsable. Des de lany passat que canta en una coral. El Marc, al contrari de lElena, s desordenat i entremaliat. T molta fantasia, i sovint idees fora originals. Li agrada fer esport i llegir novelles daventures, sobretot si surten animals. Mai no pot parar quiet un minut, per aix de vegades rep algun esbronc a la classe. LAlbert s molt amic den marc. Tamb li agrada lesport i aquest any sha apuntat a lequip de bsquet del barri. T un carcter molt agradable, i s daquelles persones que a tothom li agradaria tenir com amic. LEullia s estudiosa, cosa de no dir. Li encanta llegir, i sobretot sortir dexcursi i estar en contacte amb la naturalesa. Aquest estiu ha estat en un camp de treball amb altres nois i noies i sho ha passat tan b que el proper estiu hi tornar. La Gemma s una noia que sap divertir-se. Sempre est alegre, per els que la coneixen diuen que t un carcter molt fort. s extremadament xerraire i imaginativa, per aix sovint t problemes amb els profes. A en Sergi no li agrada gaire destudiar, motiu pel qual va repetir lltim curs de primria. Li entusiasma escotar msica, dibuixar i veure la tele. Es passaria hores noms fent aix. s un noi curis per noms mostra inters i ganes de treballar en all que realment li agrada. UNA MANERA DE PENSAR
  2. 2. - Un quart de nou del mat!!! Sempre em passa el mateix -pensa la Gemma-. Daqu a un quart dhora comena la classe dexperimentals i, si arribo un parell de minuts tard, ho tinc clar! Sort que ja ho ha preparat tot. La Gemma es pren dun glop de suc de pinya mentre es posa la caadora, es menja la darrera galeta, agafa els llibres i es posa la motxilla. Fa un pet al seu pare, que sest fent lesmorzar i, a corre-cuita, amb lentrep a la m, es dirigeix capa la porta mentre sajusta els auriculars del mp3. - Adu se sent que diu Surt de casa. Un salt, tres esglaons; un altre, tres ms. - Per qu ser aix? es pregunta-. Cada mat es repeteix la mateixa histria. Aix no em passaria si em llevs mitja hora abans. Arriba al carrer i, mentre comena a crrer cap a linstitut, connecta el play del mp3, per no se sent res..... - Noms em faltava aix! Qu li passa al meu mp3? Q1. A partir dels coneixements sobre el funcionament del mp3 i altre problemes que potser has tingut amb aquest tipus daparells, fes una llista de cinc possibles causes per les quals no se sent el mp3 de la Gemma. 1. 2. 3. 4. 5.
  3. 3. El primer que ha pensat la Gemma, mentre esquivava una senyora que acompanyava un parell de nens petits a escola, ha estat que hi ha una mala connexi entre els auriculars i laparell. Ha recordat que laltre dia va deixar el mp3 al Sergi i que, quan lhi va tornar, li va comentar no-s-qu dun problema amb aquesta connexi. Si hi ha una mala connexi entre els auriculars i laparell, aleshores haur de prmer el jack (la pea de connexi) i fer-lo girar un xic, pensa mentre espera, neguitosa, que el llum del semfor es posi verd. La Gemma prem el jack, el fa girar mitja volta i torna a connectar el mp3 per veure si funciona. - Funciona!!! Buff, ja mhavia espantat... - Repassem tot el procs. Sembla que hi ha hagut un problema (per qu no se sent lmp3?). Per solucionar-ho, la gemma ha formulat una hiptesi (una possible causa per la qual lmp3 no se sent). De la hiptesi escollida (una mala connexi), i sense gaireb adonar-sen, nha fet una deducci que sha convertit en un petit experiment (la revisi de la connexi i la comprovaci del funcionament). El problema sha resolt! Fem un esquema de les fases del procs: 1. Problema: Per qu no se sent lmp3? 2. Hiptesi: Potser els auriculars no estan ben connectats. 3. deducci: Si reviso la connexi, aleshores el mp3 se sentir. 4. Experiment: Revisi i connexi adequada del jack. 5. Resultat: lmp3 se sent. 6. Conclusi: Els auriculars no estaven ben connectat.
  4. 4. Q2. Utilitza una de les hiptesis que has escrit, i omple lesquema segent: 1. Problema: Per qu no se sent lmp3? 2. Hiptesi: 3. Deducci: 4. Experiment: 5. Resultat: 6. Conclusi: Q3. Imagina que el resultat del que acabes descriure s aquest: 5. Resultat: lmp3 no se sent. Cal que contestis en un full qu faries a partir de: - Una altre hiptesi de les que has inventat (no shi val a canviar de mp3!) - El procs seguit en els dos casos anteriors (formula el problema, escriu la hiptesi, fes la deducci, explica lexperiment; el resultat ser: el mp3 funciona; i anota finalment la conclusi) Amb la llengua fora, mig despentinada i amb lentrep que gaireb li cau pujant les escales de linstiut, la Gemma ha aconseguit arribar al laboratori. Tot just entrar a laula, sona el timbre dinici de classe. Sasseu al costat de lEullia, que la mira i es posa a riure. - No canviars mai, Gemma. - Ja pots ben dir-ho La profe dexperimentals, la Neus, desprs de passar llista, comena la classe. - Avui tenim problema. Resulta que tenim una llanterna per a cada grup de treball i no en funciona cap. Us proposa dedicar aquesta activitat de laboratori a resoldre el problema: qu li passa a la llanterna?
  5. 5. La Gemma es posa a riure. aix em sona!, xiuxiueja. LEullia li clava un cop de colze i es diu a si mateixa: Aquesta Gemma s una mica boja.
  6. 6. MTODE CIENTFIC Etapes: 1. La detecci dun PROBLEMA Un problema s una pregunta que de moment no t resposta. Els problemes sorgeixen en la ment dels qui es dediquen a la cincia. No sabem prou b per qu una persona pot identificar un problema i una altre no. Hi influeixen diversos aspectes de la formaci cientfica de la persona, per tamb daltre propis de lmbit personal i familiar. 2. La formulaci dHIPTESIS Les hiptesis sn possibles explicacions del problema; es tracta de respondre a una pregunta que encara no sha comprovat. s evident que la imaginaci s important per poder formular hiptesis. Per tamb els coneixements que la persona posseeix en lmbit en que es planteja el problema juguen un paper fonamental a lhora de pensar el perqu de les coses. 3. La DEDUCCI i LEXPERIMENT Un cop identificat el problema i expressada la hiptesi, sha dorganitzar un experiment per comprovar-ne la validesa. Caldr fer el que anomenem una deducci. En la deducci, lexperiment es clarifica: hi ha una acci i el resultat esperat. Si el resultat de lexperiment s el que havem previst, haurem comprovat que la hiptesi funciona. 4. La interpretaci dels RESULTATS, la formulaci de les CONCLUSIONS Si el resultat de lexperiment coincideixen amb els esperat, podrem afirmar que la hiptesi funciona., si el resultat soposen a les nostres previsions, caldr reformular o canviar la hiptesi inicial. Conv distingir els resultat s de les conclusions, perqu es tracta de coses ben diferents. Les conclusions, sn una interpretaci que fan una o ms persones dels resultats, i depenen, per tant, de les seves idees i dels seus coneixements. Uns mateixos resultats poden ser entesos de moltes maneres per persones diferents.
  7. 7. HIPTESIS CAS1 Avui hi ha hagut un problema a casa la mare del Marc. Estava estriat al llit mentre llegia una novella. Havia posat la msica molt fluixeta, no fos cas que la mare vingus amb la llauna de sempre. De sobte, sha sentit un soroll molt fort al menjador. El Marc sha aixecat dun salt i en un instant shi ha plantat. Aix s el que ha vist. Mare: Qui ha trencat la peixera? Potser ha estat el gat... Al Marc se li ha acudit immediatament una altre resposta a la pregunta de la seva mare: Qui ha trencat la peixera? Potser ha estat el marrec del meu germ, ha pensat. La gent, davant un problema, pensa en una o ms duna explicacions possibles. Les persones que es dediquen a la cincia centren la seva activitat en la resoluci de problemes. No sn qestions que sassemblin gaire a les que sens plantegen en la vida quaotid9iiana. Per com qualsevol altre persona, abans de comenar a investigar ja tenen alguna possible resposta o explicaci al problema que han de resoldre. Lexplicaci esperada pel cientfic sanomena hiptesi.
  8. 8. Quin problema hi ha a casa del Marc? Quina s la hiptesi de la mare del Marc? Se tacudeix alguna altre hiptesi? CAS2 La Gemma i lEullia estan prenen una taronjada carbnica. - Ostres , tenia tanta set!- ha dit lEullia. El Marc ha volgut fer una broma. Ha agafat una cullerada de sucre i lha postat al got. La taronjada ha comenat a fer molta escuma i ha vessat del got. Com sempre, la Gemma i el Marc shan discutit. La Gemma li ha engegat tot el que pensava dell. Per desprs la Gemma i lEullia anaven rumiant el fenomen que ha tingut lloc. Shan preguntat per qu ha passat aix. Mentre lEullia pensava que potser el sucre reacciona amb el gas de la taronjada, i per aix produeix lescuma, la Gemma creia que potser lcid ctric de la taronjada (i daltres sucs de fruites) s el que reacciona amb el sucre i provoca aquesta escuma. Rumiaven quin experiment haurien de fer. Cal tenir en compte que noms disposen de sucre, aigua amb gas, aigua de laixeta, llimonada amb gas, llimonada sense gas, refresc de cola amb gas, gots i culleres. a) Feu grups de tres o quatre persones i formuleu el problema de les dues amigues. Quines sn les seves hiptesis? b) Escolliu primer una de les dues hiptesis, i penseu quin experiment podeu dissenyar per comprovar si funciona. Desprs, feu el mateix amb laltra hiptesi. Recordeu que solament podeu fer servir el material que la Gemma i lEullia tenen a casa.
  9. 9. COM ES DESCARTEN LES HIPTESIS? CAS1 El Sergi est satisfet del seu treball de tecno, tant del contingut com de la presentaci. Ha aprofitat tots els recursos de tractament de textos de lordinador que li han perms retocar els ttols, canviar els marges, fer la correcci ortogrfica... Vaja, que shi ha dedicat. Val a dir que va una mica just de temps perqu dem ha de lliurar el treball. Encara recorda el problema que va tenir laltre dia amb el treball de socials. De segur que avui no li passar el mateix. Dna lordre dimpressi, uns instants despera i.... apareix aquest missatge a la pantalla: El Sergi t un altre problema amb la informtica. Quin s el problema? Lordinador li proposa dues hiptesis. Llegeix b el missatge i escriu-les: 1. 2. Administrador dimpressi La impressora del LPT 1 no t paper o b no esta connectada a lordinador. Verifiqueu el cable de la impressi o la connexi a la xarxa per estar segurs que la impressora est connectada o b poseu-hi paper. En acabat, torneu a activar la cua de la impressi. REINTENTAR CANCELLAR
  10. 10. Es poden formula hiptesis de moltes maneres diferents. No hi ha cap mtode per formular bones hiptesis. El diagrama segent mostra el procs de verificaci de les hiptesis: CAS 2 EXPERMIENT O BSERVACI 1: COMPROVAR LES CONNEXIONS DE LA IMPRESSORA A LORDINADOR RESULTATS POSSIBLES La impressora imprimeix El resultat confirma la hiptesis El problema sha resolt. La impressora no imprimeix Es rebutja la hiptesi i cal escollir-ne una altra Per exemple: pot ser la impressora no t paper RESULTATS POSSIBLES La impressora no t paper. El resultat confirma la hiptesi. No obstant aix, conv posar paper i fer un segon experiment. EXPERIMENT O OBSERVACI 2: COMPROVAR SI LA IMPRESSORA IMPRIMEIX La impressora t paper. Es rebutja la hiptesi i cal escollir-ne una altra. Per exemple: potser la impressora no est connectada. La impressora est connectada. Es rebutja la hiptesi i cal.... TRUCAR A LHELENA!!!!! La impressora no est connectada El resultat confirma la hiptesi. No obstant aix, conv posar paper i fer un tercer experiment. EXPERIMENT O OBSERVACI 3: COMPROVAR SI LA IMPRESSORA IMPRIMEIX RESULTATS POSSIBLES
  11. 11. El profe de llengua ha manat resoldre uns exercicis. A lAlbert li agrada molt escriure amb la seva ploma. Ha obert lestoig, nha extret la ploma, lha destapada i ha comenat a escriure... Per la ploma no escriu. El problema de lAlbert s: per qu no escriu la ploma? Se li han ocorregut tres hiptesis: Sha acabat la tinta de la crrega Sha assecat la tinta Sha espatllat el plom Omple la taula segent fent servir les pistes que hi trobars. EXPERMIENT O BSERVACI 1: COMPROVAR SI SHA ACABAT LA TINTA DE LA CRREGA RESULTATS POSSIBLES No hi ha tinta a la crrega RESULTATS POSSIBLES Sha assecat la tina I cal COMPRAR UNA PLOMA NOVA!!! RESULTATS POSSIBLES