1GALENS

2n trimestre 2011 - nmero 178

Revista del C

ollegi Oficial de M

etges de Tarragona

Jornada cultural del Consell de Collegis de Metges de Catalunya

GALENS

Assemblea Extraordinria de CompromissarisAprovaci dels nous Estatuts collegials

Entrevista al Dr. Albert Gmez SorribesResponsable dels SS.TT de Salut a Terres de lEbre

2 GALENS

3GALENS

NousEstatuts

06EditaCollegi Oficial de Metges de Tarragona

PresidentDr. Fernando Vizcarro Bosch

Delegat del consell de redacciDr. Jaume Fontanet Torres

Direccixit Comunicaci

Consell de redacciFernando VizcarroFrederic MallolJaume FontanetXavier Alluxit Comunicaci

RedacciVia de lImperi Rom, 11 bis43005 TARRAGONATel 977 232 012 977 232 006Fax 977 236 208

Disseny i publicitatxit Comunicaci605 860 898 605 860 835info@exitcomunicacio.comImpressi: Indugraff

FotosArxiu Galens i xit Comunicaci

Tirada3.500 exemplars

D.L.: B-43901-86Perms de suport vlid nm. 521

Galens no comparteix necessriament les opinions dels seus collaboradors, encara que aquestes possibles discrepncies no seran motiu per impedir-ne la publicaci.

SumariGALENS

16 18

12

20 30

Avantatgescollegials

Vocalia delsjubilats

Els nostreshospitals

Entrevista Dr. Albiol

Entrevista: Dr. Gmez

1GALENSPonga su seguro en las mejores manos

y ahorre hasta un 30%En A.M.A. buscamos lo mejor para usted ofrecindole siempre

las mayores ventajas y las mejores condiciones. Por eso ahorapodr aprovecharse de hasta un 30% de descuento* en la

contratacin de una nueva pliza con nosotros.Confe en A.M.A. Ahorrar en sus seguros. Ganar en tranquilidad.

Infrmese en el 902 30 30 10ms cercana o en www.amaseguros.com*Promocin vlida del 1 de junio al 30 de noviembre de 2011.

5GALENS

Facilita la teva adrea electrnica i rebrs...e-galenscomunicacionsconvocatries

agendanovetats

...envia-la a comt@comt.es

Els nous Estatuts del COMT

Fernando Vizcarro BoschPresident del COMT

Els nous Estatuts representen

el present i el futur del collectiu mdic; un present i un futur

molt lligats al nostre sistema sanitari actual, immers en una

crisi econmica greu que no hem generat pas nosaltres

Un dels principals compromisos del Programa de Govern de la Junta en prendre possessi dels crrecs va ser el de treballar per adaptar el funcionament del Collegi Oficial de Metges de

Tarragona als nous temps i a les noves exigncies

de lentorn legal, social, poltic i econmic en qu ens

trobem. LAssemblea de Compromissaris, en sessi

extraordinria de 25 de maig de 2011, va aprovar per

unanimitat dels assistents el nou text estatutari, que

prviament havia estat sotms al trmit daudincia

pblica i que havia estat aprovat per la Junta de Govern

el mes de gener denguany. Amb aquesta aprovaci

definitiva es tanca un llarg procs delaboraci dun

document que regir la nostra vida collegial en els

prxims anys.

Aquests Estatuts incorporen una srie de modificacions

entre les quals volem destacar aquelles que van

adreades a la millora de la participaci dels collegiats,

mitjanant la creaci de les seccions collegials, aix com

les que estan destinades a facilitar les modificacions

legals en matria de collegis professionals, la

incorporaci de les noves competncies en matria

datenci a les queixes de consumidors i usuaris i

ladaptaci de les competncies del Collegi de Metges

en matria de vigilncia i control de la professi. El text

representa el present i el futur del collectiu mdic. Un

present i un futur molt lligats al nostre sistema sanitari

actual. Un sistema immers en una crisi econmica greu,

arran dels ajustaments pressupostaris, que no ha estat

pas generada per nosaltres, tot i que en rebem les

principals conseqncies. Cal fer saber a la societat

que estem molt preocupats per la pervivncia del model

sanitari que, tots plegats, hem construt en el temps i

que ha acumulat prestigi arreu.

Aqu ning no es vol amagar; els professionals hem

assumit i assumirem les nostres responsabilitats en la

situaci actual, per alhora exigim a qui pertoqui ms

controls de la despesa i una disminuci de la gesti

burocrtica i administrativa. Demanem ms comproms

de tots els partits poltics per delegar, ms autonomia,

capacitat dautogesti i decisi per aconseguir un

sistema sanitari ms eficient.

Segueix-nos a:

Trobars lenlla a la web del COMT: www.comt.es

6 GALENS

Aprovaci dels nous estatuts del COMTLAssemblea de Compromissaris extraordinria va aprovar la nova regulaci

ACTUALITAT

Desprs de mesos de treball, la darrera Assemblea Extraordinria de Compro-missaris del COMT va aprovar oficialment

els nous estatuts del COMT, que seran oficials un cop es configurin en les publicacions oficials de la Generalitat de Catalunya. Dentre les princi-pials novetats que aporta la nova documentaci destaquen totes aquelles accions que impulsa el Collegi a favor de la professi, especialment des-tacables en moments difcils com els actuals.

Lactual Junta de Govern del COMT va adquirir el

comproms, en prendre possessi dels crrecs, de

treballar per tal dadaptar el funcionament del Collegi

de Metges de Tarragona als nous temps i a les noves

exigncies de lentorn legal, social, poltic i econmic

en qu ens trobem.

Fruit daquest comproms, en els darrers mesos sha

encarat la tasca dadaptar els Estatuts que regeixen el

Collegi Oficial de Metges de Tarragona a la normativa

que regula els collegis professionals al nostre pas i

ajustar-los a les demandes envers la qualificaci tcnica

i humana que la societat demanda dels professionals

sanitaris en general i dels metges molt especialment.

Aix, lAssemblea de Compromissaris va acordar, en

sessi extraordinria de 25 de maig de 2011, aprovar

el nou text estatutari que prviament havia estat sotms

al trmit daudincia pblica i aprovat per la Junta de

Govern al mes de gener. Passats tots aquests trmits,

i desprs de la darrera presentaci pblica, els nous

estatuts estan preparats per ser oficials en els propers

mesos.

La seu del COMT de Tarragona va acollir lAssemblea Extraordinria de Compromissaris, que va tenir com a principal punt de lordre del dia laprovaci oficial dels nous estatuts. /GALENS

7GALENSACTUALITAT

Novetats que presenten els nous estatuts Aquest projecte dEstatuts incorpora una srie de mo-

dificacions entre les quals cal destacar aquelles que

promocionen la participaci directa dels collegiats.

Daquesta manera, es vol millorar els canals habituals

de contacte amb el collegiat i la seva participaci a tra-

vs de les seccions collegials. Tamb es preveu que

augmenti la participaci dels collegiats en totes aque-

lles actuacions relacionades amb el procs electoral

de la corporaci collegial. Daltra banda, tamb shan

de destacar aquelles que incorporen les modificaci-

ons legals en matria de collegis professionals, entre

les quals caldria remarcar ladscripci collegial de les

societats professionals, aix com la incorporaci de les

noves competncies en matria datenci a les queixes

en matria de consumidors i usuaris i ladaptaci de les

competncies del Collegi de Metges en matria de vi-

gilncia i control de la professi.

Desprs de superar tot el procs legal de redacci i

acceptaci desmenes, el procs legal per constituir

els nous estatuts est a punt de finalitzar. Lentrada

en vigor oficial de la nova regulaci que es va aprovar

en lAssemblea Extraordinria de Compromissaris es

produir fins quan els nous Estatuts es puliquin al Diari

Oficial de la Generalitat de Catalunya, un cop hagin estat

validats pel Departament de Justcia de la Generalitat

de Catalunya.

Els nous estatuts preveuen augmentar la participaci del

collegiat a travs de les noves seccions collegials de recent

creaci i les actuacions relacionades amb el procs electoral

La nova regulaci tamb preveu ladscripci collegial de les

societats professionals i totes les competncies relacionades amb les queixes dels collegiats i control de

la professi

LAssemblea extraordinria del COMT va comptar amb la participaci de diversos collegiats. /GALENS

8 GALENS

Assemblea Ordinria de Compromissaris Aprivaci de la liquidaci pressupostria corresponent a lexercici 2010

ACTUALITAT

El COMT va presentar recentment les xifres de lexercici comptable del 2010 en la da-rrera Assemblea Ordinria de Compromis-

saris, que es va dur a terme a la sala dactes de la seu collegial de Tarragona. En un acte que va ser seguit per videoconferncia a les delegacions de Reus i Tortosa, els membres de la Junta van pre-sentar la liquidaci del pressupost dingressos i despeses, el balan de situaci corresponent a lexercici 2010. Per ltim, es van anunciar les no-ves incorporacions de la Dra. Buil i la Dra. Garcia com a vocals adjuntes de la Junta de Govern.

La darrera Assemblea Ordinria de Compromissaris

va tenir per objectiu fer pblic lexercici comptable

del COMT del 2010. La cita va servir per comunicar a

tots els collegiats que es van traslladar fins la seu de

Tarragona la liquidaci de pressupost dingressos i

despeses corresponents a lexercici de lany anterior

i tamb ratificar el balan de situaci dels comptes

del COMT respecte a lexercici del 2010.

En un ambient marcat per les retallades que sestan

aplicant en lmbit de la Salut i la Sanitat durant els

darrers mesos per part dels governs central i de la

Generalitat, els responsables de lrea econmica

del COMT van presentar unes xifres que destaquen

pel seu carcter de contenci de la despesa, sen-

En un ambient marcat per la contenci de la despesa en

lmbit sanitari per part de les administracions competents, el COMT va presentar unes xifres

avalades per linforme dauditoria

9GALENS

COMPTE DE RESULTATS 2010

Import net de la xifra de negoci 60.796,04

Aprovisionaments -32.189,08

Altres ingressos d'explotaci 925.436,59

Despeses de personal -430.112,92

Altres despeses d'explotaci -469.074,22

Amortitzaci de l'immovilitzat -36.687,12

Excesos de provisions 0,00

Altres resultats -640,54

RESULTAT DE L'EXPLOTACI 17.528,75

Ingresos financieros 2.108,92

Despeses financeres - 2.708,59

Deteriorament i resultat per enajenaciones d'instrumentos financers - 132.969,79

RESULTAT FINANCER -133.569,46

RESULTAT -116.040,71

ACTIU 2010

A) ACTIVO NO CORRIENTE 316.150,43 Inmovilizado intangible. 2.855,97

Inmovilizado material. 220.853,00

Inversiones financieras a LT 92.441,46

B) ACTIVO CORRIENTE 465.473,88 Existencias. 6.391,80

Deudores comerciales 11.275,47

Inversiones financieras a CT 225.000,00

Periodificaciones a CT 577,73

Efectos activos lquidos 222.228,88

TOTAL ACTIU 781.624,31

NET I PASSIU 2010

A) PATRIMONIO NETO 218.615,35

Fondos propios 218.615,35

Capital 382.885,59

Reservas 157.256,12

Resultados de ejercicios anteriores

-205.485,65

Resultado del ejercicio -116.040,71

B) PASIVO NO CORRIENTE 181.758,77

Deudas a largo plazo. 181.748,77

C) PASIVO CORRIENTE 381.250,19

Deudas a corto plazo. 28.345,51

Creditors comerciales 345.414,68

Periodificaciones a CT 7.490,00

TOTAL PATRIMONI NET I

PASSIU 781.624,31

se descuidar cap dels serveis que aquest ofereix als

seus collegiats. Durant lexposici de les xifres un

acte que, com en ocasions anteriors els collegiats

de les delegacions de Tortosa i Reus van seguir a

travs de videoconferncia es va presentar linforme

de lauditoria que demostra la bona salut de la gesti

econmica del collegi.

Presentaci dels nous vocals adjunts Un altre dels punts centrals de lordre del dia va

ser laprovaci de lentrada de nous vocals adjunts.

Daquesta manera, a partir dara, les doctores Buil

i Garcia sincorporen a lorganigrama del COMT en

qualitat de vocals adjuntes. La seva tasca estar en-

carada a coordinar els diferents actes que es duen

a terme dins de lmbit collegial i agilitzar trmits i

gestions.

ACTUALITAT

Noves incorporacionsa la Junta del COMT

La Dra. Buil (imatge esquerra) i la Dra. Garcia (Imatge dreta) sincorporen a la Junta del COMT com a vocals adjunts.

La Dra. Buil i la Dra. Garcia sincorporen a la Junta del COMT en qualitat de vocals adjunts. La seva

tasca ser coordinar aquells actes que es duguin a terme i agilitzar gestions

10 GALENS ACTUALITAT

Nou pacte per unificar la tasca dels metges Lacord del Parlament permetr combinar la jubilaci amb el treball per compte propi

Aarran de les gestions del COMT, a travs del Consell de Collegis de Metges de Ca-talunya, juntament amb altres institucions de lmbit sanitari, sha arribat a un pacte per compatibilitzar la pensi de la Seguretat Social i lactivitat privada.

La decisi dels grups parlamentaris de CiU, PP i

PSOE, que el passat dimecres 22 de juny van apro-

var una modificaci del Projecte de Llei de Modernit-

zaci de la Seguretat Social, obre la porta a la pos-

sibilitat que els metges que percebin la pensi de

jubilaci puguin compatibilitzar-ho, si aix ho desit-

gen, amb lactivitat professional per compte propi, tal

com ja es feia fins ara. Daquesta manera, el PSOE

ha acceptat la proposta que feien els grups de CiU

i el PP de donar resposta a les demandes de diver-

sos grups professionals liberals, fet que ha perms

deixar sense efecte lordre ministerial TIN/1362/2011,

que establia la incompatibilitat de percebre la pensi

de jubilaci de la Seguretat Social amb lexercici per

compte ali. La modificaci del projecte de llei mar-

ca un nou imps de les negociacions del sector per

mantenir la prestaci de jubilaci per als metges que

continun exercint en lmbit privat i confirma que, tal

com es feia fins ara, els professionals mdics que

durant el seu exercici actiu en lmbit de la sanitat

pblica compaginaven aquest treball amb lactivitat

privada podran mantenir aquesta situaci, tot i que

la normativa que regula aquest mbit no saprovar

fins a finals de juliol o principis de setembre. De mo-

ment, sha aprovat una esmena en trmit de ponn-

cia que obre la possibilitat de mantenir lactivitat en

el sector privat sense deixar de percebre la pensi

de jubilaci. Els collegiats del COMT tenen a la seva

disposici un servei jurdic que estudiar cada cas

particular i que atendr totes les consultes a travs

dels canals de comunicaci habituals.

11GALENS

ROLEX ES MS QUE UN RELOJ, ES UNA INVERSIN. ES PASIN

POR LA PERFECCIN, ELEGANCIA ETERNA. TODO ELLO UNIDO A UN

METICULOSO PROCESO DE FABRICACIN QUE HACE DEL VALOR DE

UN ROLEX ALGO TAN INALTERABLE COMO EL PROPIO RELOJ. UNA

OBRA MAESTRA CONCEBIDA PARA PERDURAR.

N O E S FC I L E N C O N T R A R UN VA L O R

Q U E S E P UE D A L L E VA R P UE S TO

REVISTA MEDICA ZAIDA 210x297 116688 VALUE.indd 1 14/07/11 11:51

12 GALENS

Nous avantatges per als collegiatsLa seu

ACTUALITAT

Arriba lestiu i amb el canvi destaci ve ms de gust que mai fer activitats a laire lliure. Conscient daquesta realitat, el COMT ha incorporat nous avantatges per als collegiats que tenen molt a veure amb les pos-sibilitats que sobren amb la temporada estival.

A partir dara, el COMT es beneficiar dels

avantatges que posa al seu abast el Club de

Golf Costa Dorada de Tarragona, que permetr

que els associats es donin dalta per un perode

de prova de dos mesos gratuts al green-free de

prctiques, a condici de rebre classes de golf a

crrec dels professionals del club i amb lopci

de fer la formaci en grups. Desprs de dos

mesos, el club posar a disposici dels collegiats

lopci de fer-se socis temporals dalguna de les

dues modalitats. En qualsevol dels casos, el Club

de Golf Costa Dorada de Tarragona prover els

titulars dun joc de pals complert.

Daltra banda, PortAventura tamb reserva alguns

avantatges per als membres del COMT, com s el

15% de descompte sobre el preu de venda al pblic

de les entrades i 10% de descompte en les tarifes

habituals dels hotels: PortAventura, El Paso, Gold

River i Caribe. Aquesta rebaixa est limitada a la

compra dun mxim de 5 entrades per temporada

i collegiat/ada i la reserva de dues habitacions de

cup mxim per reserva i collegiat/ada. Per gaudir

dels descomptes cal dirigir-se el mateix dia a les

taquilles de PortAventura i presentar el 1 carnet de

collegiat/ada i la reserva dhabitacions cal trucar

a la central del reserves al telfon 902 20 22 20

amb antellaci per tal de garantir habitaci. Tots

els descomptes de PortAventura seran vlids fins

al proper 8 de gener de 2012.Tots els avantatges per als collegiats es poden trobar a la pgina web del COMT (www.comt.cat).

13GALENS

Com que la recerca duna llar sovint pot arribar a ser complicada, des daquestes lnies volem donar a conixer una al-ternativa que sallunya de la construcci tradi-cional i sacosta cada cop ms als habitatges intelligents que tots ens imaginem que hi haur en un futur. Doncs aquests habitatges ja sn una realitat i Tarragona tindr daqu a pocs mesos un daquests edificis intelligents que re-volucionaran els espais ds privat.

Igual que ja s impensable adquirir un cotxe

sense alavidres elctric, ben aviat tamb ho ser

adquirir un habitatge que no compleixi els criteris

de sostenibilitat, seguretat i comoditat que marquen

les directrius europees en matria de construcci

dhabitatges i que tenen en la domtica la principal

eina de treball. No es tracta tan sols de poder

encendre o apagar els llums de tota la casa des

dun sol bot, sin que la csa ens protegeixi, ens

ajudi a estalviar i ens permeti gaudir dun nivell de

confort en tots els moments que tant nosaltres com

la nostra famlia necessitem.

ACTUALITAT

Ledifici nmero 61 de la Rambla Nova de Tarragona ser el primer edifici intelligent de la ciutat.

Habitatges del futur, una realitat dara

14 GALENS ACTUALITAT

Lliurament dels Premis de Metges ArtistesLAntiga Audincia va acollir la trobada dels quatre Collegis catalans

Durant lacte es van lliurar els premis als mi-llors treballs en les categories de cinema i vdeo, poesia, narrativa curta, pintura i di-

buix davant de ms dun centenar de convidats.

Tarragona ha estat la ciutat triada per acollir el lliurament

oficial dels Premis de Metges Artistes 2011 del Consell

de Metges de Catalunya, uns guardons que satorguen

cada any als professionals de la medicina que destaquen

per les seves produccions en diferents disciplines

artstiques. Enguany, la celebraci es va dur a terme el

passat 11 de maig i els guanyadors van recollir els seus

guardons en un acte solemne que es va dur a terme

a lAntiga Audincia de Tarragona, amb la presncia

del president del COMT i del Consell de Metges de

Catalunya, el Dr. Fernando Vizcarro Bosch, la presidenta

del Collegi Oficial de Metges de Lleida, la Dra. Rosa

Maria Prez Prez, i representants de les delegacions

dels Collegis Oficials de Metges de Barcelona i Girona.

Per part de lAjuntament de Tarragona, va assistir a

lacte el regidor dUrbanisme, Xavier Tarrs, que va

agrair la presncia de tots els assistents. Per tal de

garantir la participaci equitativa de tots els collegis,

cada delegaci collegial va organitzar una de les

convocatries corresponents a cada disciplina artstica

i va designar un jurat per decidir els guanyadors de

cada categoria, oberta a professionals de la medicina i

personal collaborador dels collegis.

Daquesta manera, el COMT va recollir la tradici de

lliurar els premis relacionats amb el mn del cinema, una

tradici ja iniciada amb els guardons Antoni Muza que,

durant anys, han distingit els treballs dels collegiats en

lmbit del documental. En aquesta ocasi, el COMT

va fer pblic el veredicte del Concurs de Cinema-vdeo

amateur, que va reconixer com a guanyadora lobra

Picasso Cezanne, de Carlos Llaveria. El president del

COMT, Fernando Vizcarro, va ser lencarregat de lliurar

tots els guardons als premiats.

Els premiats per la resta de Collegis de CatalunyaEl Collegi de Metges de Barcelona (COMB) es va

encarregar de lorganitzaci del procs de recepci

LAntiga Audincia de Tarragona es va omplir de gom a gom per rebre lentrega dels Pemis de Metges Artistes 2011. /GALENS

15GALENSACTUALITAT

doriginals del Concurs de Dibuix i Pintura, que va

fallar com a guanyadora a lobra Nocturno Urbano, de

Soledad rea. Daltra banda, els guardonats del Concurs

de Narrativa Curta, tamb organitzat pel COMB, van ser

el text Lo he pensado mejor, de Maria Carme Garcia

Parra i Quan mori, de Beatriz Fort Pelay, que va obtenir

una menci especial. Daltra banda, els guanyadors del

Concurs de Fotografia organitzat pel Collegi Oficial

de Metges de Girona (COMG) van ser Joan Prat Coll,

que va destacar per la seva fotografia titulada Capit

Jambo, i la Dra. Rosa Oliv i Sala, que ha merixer el

reconeixement del jurat per la instantnia Tempesta. El

Collegi Oficial de Metges de Lleida va rebre lencrrec

dorganitzar la recepci doriginals del Concurs de

Poesia, que va fallar com a venedora lobra No vinguis,

de Maria Terrades Comte.

Una vetllada molt agradableLa trobada va destacar pel bon clima que es respirava

entre tots els convidats. A primera hora, els visitants van

gaudir duna visita guiada per les muralles romanes del

Passeig Arqueolgic de Tarragona, que formen part del

Patrimoni de la Humanitat, i, en acabat dun dinar de

germanor i de la visita a lexposici Romanorum Vita.

de romanes

Carlos Llaveria, autor de lobra Picasso Cezanne guanyadora en la categoria de cinema, recollint el guard . /GALENS

Les obres premiades

A lextrem superior, la lobra Capit Jambo, guanyadora de la categoria de fotografia. Al mig, la pintura Nocturno Urba-no, escollida com la millor de seva categoria i, en lextrem inferior, un fragment del text No vinguis, guardonat amb el primerpremi de poesia. /GALENS

16 GALENS

Cal aplicar criteris clnics per prendre decisionsDr. Albert Gmez Sorribes

Responsable dels Serveis Territorials de Salut a les Terres de lEbre

ENTREVISTA

Amb la crisi econmica i la retallada en ma-tria sanitria com a tel de fons, el Dr. Al-bert Gmez Sorribes detalla quines seran les principals actuacions que la Generalitat de Catalunya dur a terme en matria de Salut a les Terres de lEbre en els propers anys.

Desprs dels primers mesos, quines sn les seves prime-

res sensacions en el nou crrec?

Cal dir que he arribat al crrec de delegat amb molta illusi i empenta, carregat didees i de projectes. La realitat econmica de la Generalitat i, per tant, del Departament de Salut, s la que tothom sap i, per tant, cal compaginar les idees amb la disponibilitat limitada de recursos, s a dir, cercar la mxima efi-cincia en tots els projectes.

En quin estat ha trobat els equipaments sanitaris de les

Terres de lEbre? Creu que les installacions sanitries

daquesta regi reben el suport suficient de part de

ladministraci?

La xarxa de centres datenci primria i consulto-ris rurals s prou bona, sobretot amb la finalitzaci del nou CAP de lAldea i els projectes amb dotaci pressupostria de 7 centres rurals i un nou CAP a Amposta.Tamb sha remodelat el servei durgncies de lHospital Verge de la Cinta de Tortosa i est pre-vist linici de reforma de lHospital de Mra dEbre. Amb aquestes actuacions queda pals el comproms de CatSalut amb la Regi Sanitria de les Terres de lEbre.

Quins seran els seus objectius i grans lnies de gesti en

els propers quatre anys?

En primer lloc, assolir el comproms amb els diferents provedors de la Regi de crear una xarxa que ga-ranteixi lptim funcionament per a tots els ciutadans, fins i tot en aquests difcils moments econmics, in-corporant a nivell operatiu la xarxa 3 (codis ictus, in-fart i politrauma). Tamb treballarem per desplegar lAgncia de Salut Pblica a la Regi i mantenir un dileg fluid amb tots els professionals perqu sempre prevalgui el criteri clnic davant duna decisi. Per l-tim, treballarem per iniciar el pla pilot del cribatge de cncer de colon a la comarca del Baix Ebre.

s un tema candent que, amb lactual crisi econmica,

lrea de Sanitat s una de les partides que ms ha redut

el seu pressupost. Quins canvis significar la reducci de

recursos per a la tasca dels professionals de la Medicina

a les Terres de lEbre?

Esperem que els criteris clnics prevalguin a lhora de prendre les decisions que calguin i es pugui assolir

El Dr. Albert Gmez Sorribes s el responsable dels Serveis Territo-rials de Salut de la Generalitat a les comarques ebrenques. /Cedida

17GALENSENTREVISTA

aquest 10% destalvi necessari.

De quina manera poden ajudar els metges a fer ms efec-

tiu i sostenible econmicament parlant el sistema sani-

tari?

Sn la pea clau. Sense el seu suport, collaboraci i decisions clniques, no es podria dur a terme amb xit la sostenibilitat dels sistema sanitari.

Quines mesures proposa per reduir la despesa a lrea

de les Terres de lEbre sense que suposi un greuge per la

tasca dels professionals mdics i els pacients?

Ja ho he comentat, aplicant el criteri clnic a les de-cisions a lhora de prioritzar les intervencions quirr-giques, triant els frmacs amb el cost ms eficient, el material idoni... Tamb ens ajudar la xarxa infor-mtica entre tots els provedors sanitaris, a disposi-ci de tots els professionals, ja que estalviar temps i repeticions de proves.

Com es podria fer lorganitzaci dels hospitals de la regi

sanitria de les Terres de lEbre perqu fos ms eficient?

Treballant amb qualitat: amb ms seguretat: de fr-macs i de procediments..., fent participar els pro-fessionals, que sn els que coneixen realment els processos assistencials, i fer-ho amb rapidesa i ama-bilitat.

Com afectar la contenci de la despesa sanitria als ho-

noraris i les retribucions econmiques dels metges?

De fet, ja ens va afectar a tots amb la reducci del 5 al 8% dhonoraris que es va fer el 2010. La reorga-nitzaci de les gurdies, de les tardes als hospitals i de latenci continuada de ben segur repercutir so-bre les nmines dels professionals. Sabem que ara aix s necessari i que, en sortir de la crisi, caldr replantejar-ho novament.

El copagament ser una de les solucions que ajudar el

sector a sortir de la crisi?

Personalment, crec ms en la responsabilitat de la ciutadania, que s molt svia i que sap que ara no toca fer un s inadequat del sistema sanitari; dels professionals, per fer-ho entendre a qui encara no ho ha fet, i dels directius i poltics per explicar-ho amb

claredat.

Quants metges collegiats hi ha actualment exercint a les

Terres de lEbre i qu es podria fer per millorar la seva

situaci laboral?

El nombre de collegiats que exerceixen a la Regi Sanitria de les Terres de lEbre, sn Baix Ebre: 302, Montsi: 152, Terra Alta: 12 i Ribera dEbre: 66. En total: 532 collegiats. La situaci laboral dels met-ges collegiats a Terres de lEbre s fora correcta, ja que histricament no ha estat una de les regions prioritzades per exercir la professi; en aquest sen-tit, tradicionalment hem tingut dificultats per trobar substituts per baixes, maternitat, vacances... Daltra banda, els diferents provedors i lAcadmia de Cin-cies Mdiques de les Terres de lEbre cuiden fora els aspectes formatius i de millora de la qualitat i de la seguretat.

Els metges han de poder compaginar lexercici pblic

amb la tasca dins de lmbit privat?

Personalment, crec que s.

Quins sn els objectius que li hauria agradat haver asso-

lit a la fi del mandat?

Els que ja he apuntat, juntament amb el desig daconseguir la valoraci dels professionals i dels ciutadans per la planificaci i la gesti que CatSalut fa pel territori i que aquesta vagi acompanyada de les inversions necessries per ara i per al futur, quan les condicions econmiques siguin favorables.

18 GALENS METGES QUE FAN HISTRIA

El professional

Lesport, com la medicina, beu de certs codis tics com sn el respecte pels altres i la dedi-caci total a un estil de vida. Daquestes ca-racterstiques en podria parlar llargament el Dr. Jess

Albiol, que durant la seva vida ha combinat lexercici

de la medicina en el camp de lEstomatologia, fins a

presidir el Collegi Oficial dEstomatlegs de les co-

marques de Tarragona, i la seva trajectria esportiva,

que lha dut a jugar a futbol amb alguns dels equips

ms importants de Barcelona i Tarragona.

El Dr. Jess Albiol va estudiar a la Universitat de

Barcelona i va acabar els estudis corresponents a

lespecialitat dEstomatologia lany 1975, desprs

duns anys de treball en lrea de Medicina General.

Per qu va escollir aquesta branca? Doncs suposo

que per casualitat, com passa amb molts altres as-

pectes de la vida, respon el Dr. Albiol, que destaca

que el seu pare havia exercit com a dermatleg i ell

es va decidir a especialitzar-se com a estomatleg

perqu uns companys estaven fent les prctiques

daquesta especialitat i, com que els visitava molt

sovint, mhi vaig enganxar. A ms, el meu sogre era

dentista i suposo que tamb hi va influir.

Desprs de finalitzar els estudis i fer el servei militar,

el Dr. Albiol va obrir consulta al seu domicili, al ma-

teix temps que comenava a treballar en lmbit de la

Seguretat Social. Fa uns anys va assumir el repte de

presidir el Collegi Oficial dEstomatlegs de la Pro-

vincia de Tarragona, un ens que va nixer quan les

comarques tarragonines agrupaven un total de 70 o

80 especialistes, una xifra que en els darrers anys

sha triplicat. I com resumeix aquesta experincia?

Doncs de manera molt positiva, destaca el Dr. Al-

biol, que afegeix que el Collegi ara disposa de seu

a la ciutat de Tarragona i que lnic problema s tro-

bar alg que estigui disposat a rellevar-me, afegeix

amb un mig somriure.

Durant tota la seva trajectria, el Dr. Albiol ha combi-

nat lexercici mdic en els dos mbits, pblic i privat,

fins avui dia que, amb 65 anys, s a punt de jubilar-

se. Crec, sincerament, que si els metges continuen

en plenitud de facultats a ledat de retirar-se haurien

de poder continuar exercint, destaca el Dr. Albiol,

que afegeix que, a aquesta edat, lexperincia s

ms que un grau, ja que serveix per aportar co-

neixements nics.

Durant tota la seva vida, el Dr. Albiol ha combinat

lexercici de la medicina amb una altra de les seves

passions, el futbol, un esport que ja va practicar du-

rant la seva vida destudiant a Barcelona i desprs

Dr. Jess Albiol MolnLestomatologia ha estat el partit de la meva vida

Una imatge recent del Dr. Albiol (primer per la dreta a la filera inferior), junt amb altres companys de lequip de veterans del Nstic.

Lestomatleg

Lesportista i el filntrop

19GALENS

durant tota la seva etapa professional fins lactualitat.

La passi per aquest esport li ve des de ben pe-

tit, quan ja destacava pel seu joc durant letapa

destudiant. Ja a Barcelona, mentre va cursar la ca-

rrera de Medicina, va entrar a jugar a lequip amateur

del Bara lequivalent al Bara B de lpoca, acla-

reix el Dr. Albiol divisi en qu va competir durant

prop de dos anys.

Desprs, van preguntar al meu pare si seria posible

que pogus passar al primer equip del F.C Barcelo-

na, per ell shi va negar, afegeix el Dr. Albiol, men-

tre aclareix que ell no va conixer aquesta informaci

fins molts ms anys ms tard i que, en aquell mo-

ment, lequip no li va comentar res a ell personalment

perqu era menor dedat. El pare shi va negar per-

qu, per horaris, era impossible combinar els estudis

i lesport, destaca el nostre protagonista, que acla-

reix que, a hores dara, est satisfet de la decisi que

va prendre el seu pare perqu, apunta que el millor

partit de la meva vida ha estat lestomatologia.

Desprs de la seva trajectria a can Bara, el Dr. Al-

biol va seguir jugant amb lHospitalet i, ja a Tarrago-

na, amb el Nstic de Tarragona i el Torreforta. Fins

als 32 anys vaig jugar activament tots els caps de

setmana, afirma, i destaca que, a partir daleshores,

no ha refusat jugar als equips de veterans de molts

dels equips on va militar durant la seva trajectria.

En qu sassemblen lesport i la medicina? Lesport

mha donat unes pautes de disciplina que desprs

mhan servit per molts altres aspectos de la meva

vida, destaca el Dr. Albiol, que afegeix que una al-

tra de les seves passions s, des de fa uns anys,

collaborar ambn els Pares Rogacionistes en les se-

ves missions a Filipines. Cada cert temps els acom-

panyo per fer visites mdiques i revisions als nens

dall, detalla el Dr. Albiol, que afegeix que tamb

aprofiten les estones lliures per fer alguns parti-

dets, una feina que, segons assenyala el doctor, el

satisf completament i uneix moltes de les directrius

duna vida formada pels coneixements adquirits des

del cos, la ment i lesperit.

METGES QUE FAN HISTRIA

Dr. Jess Albiol MolnLestomatologia ha estat el partit de la meva vida

El futbol i la solidaritat

El Dr. Jess Albiol de jove (sup.), quan jugava amb el F.C Barcelona i una altra collaborant a Filipines (inf.). /CEDIDES

20 GALENS

Hospital Comarcal de Mra dEbreAl servei de la poblaci de les comarques ebrenques

ELS NOSTRES HOSPITALS

L hospital comarcal de Mra dEbre va entrar en funcionament lany 1988 en el marc del progra-ma Altebrat, desenvolupat per la Generalitat de Catalunya amb lobjectiu de dotar les comarques de la

Terra Alta, la Ribera dEbre i el Priorat de recursos hos-

pitalaris, prcticament inexistents fins aleshores. Len-

trada en funcionament del centre hospitalari va tenir un

fort impacte social i econmic a la zona, ja que va ge-

nerar una gran ocupaci i un alt ndex despecialitzaci

professional en la branca sanitria de la poblaci, que

sha anat consolidant al llarg de tots aquests anys.

Tot i que lhospital de Mra dEbre s un equipament

de titularitat pblica la seva gesti est en mans de la

societat GECOHSA (Gesti Comarcal Hospitalria), in-

tegrada en el Grup Sagessa.

EquipamentsEl centre hospitalari prpiament dit, ubicat al carrer de

Benet Messeguer de Mra dEbre, s un centre de nivell

general bsic que integra, duna banda, una unitat soci-

osanitria i una rea despecialitats.

El centre disposa dun total de 110 llits, 72 dels quals

corresponen a malalts aguts i la resta, a la Unitat Socio-

sanitria. Dintre daquesta unitat es distingeix lrea de

Lhospital comarcal de Mra dEbre integra la unitat sociosanitria i una altra dedicada a les diferents especialitats. /CEDIDES

21GALENSELS NOSTRES HOSPITALS

llarga estada; lrea de cures paliatives, que es desen-

volupa a travs del PADES (Programa datenci domici-

liria i equips de suport) als centres de dia de Mra i de

Batea, i lrea de convalescncia.

Els equipaments de lhospital de Mra es complemen-

ten amb tres quirfans, rea de parts i sala de reanima-

ci postquirrgica, a ms de laboratori i farmcia.

Serveis (vegeu quadre)Com a centre despecialitats de la seva rea dinflun-

cia lhospital comarcal de Mra t una gran capacitat

de resoluci de casos, que pot arribar a ser de lordre

del 80% resoldre la major part dels casos que es pre-

senten.

La cartera de serveis del centre hospitalari es comple-

menta amb el servei de rehabilitaci, que es realitza al

mateix hospital i tamb als CAP de les poblacions de

Gandesa, Batea, Flix i Corbera dEbre.

Poblaci, equip hum i visi de futurLhospital comarcal de Mra dEbre dna cobertura a

una poblaci mitjana de 43.000 habitants, repartits en

un territori molt ampli i amb unes caracterstiques espe-

cials que condicionen el tipus dassistncia mdica que

ofereix el centre. Es tracta duna poblaci amb tendn-

cia a lenvelliment, repartida en petits nuclis de pobla-

ci que en alguns casos presenten deficincies en les

comunicacions, cosa que en algunes ocasions dificulta

els desplaaments especialment durant els rigorosos

hiverns que viu la zona.

Lequip mdic del centre sha anat consolidant amb el

pas dels anys, especialment en els darrers 6 anys, gr-

cies a una acurada tasca de millora dels serveis i les-

tabilitzaci de loferta enfront de la demanda. En aquest

sentit, sha redut la mobilitat dels professionals mdics,

molts dels quals han establert la seva residncia a la

zona, sense oblidar que moltes persones del territori

han encaminat la seva professi a la branca sanitria,

principalment dinfermeria, per la presncia de lhospi-

tal, que s un dels principals generadors docupaci

de la zona.

Des de 2006 est en marxa un pla dinversions que

aquest any 2010 sha tradut en una actuaci a lrea

de consultes externes, amb la installaci de 26 nous

consultoris, i una ampliaci a lrea quirrgica. A ms,

el 2010 es va fer efectiva la integraci de lrea Conti-

nuada de lAB Mra amb lhospital,fet que ha contribut

a ampliar lassistncia a urgncia i a domicili.

Dades ocupaci 2010

HospitalitzaciServei de Medicina Interna

Servei de Cirurgia General, Urolo-

gia, Oftalmologia

Servei de Ginecologia i

Obstetrcia

Servei de Pediatria

Servei de Cirurgia i Ortopdia

Unitat Sociosanitria

EspecialitatsEndocrinologia

Cirurgia General

Medicina Interna

Oftalmologia

Neurologia

Otorinolaringologia

Pneumologia

Urologia

Reumatologia

Ginecologia

Pediatria

Obstetrcia

Traumatologia

Cardiologia

Hemoterpia

Digestologia

Unitat Sociosanitria

Servei durgncies

Altes totals 4.538Altes CMA 1.237Estada mitjana

3.5 diesUrgncies 12.609Primeres visites 12.609Visites successives

29.199

Activitat USS

(Sociosanitria)

Ingressos 168Estada mitjana

60,5 dies

1GALENS

23GALENS

Programa de protecci social del COMTPermetr gestionar les peticions dels collegiats en lmbit social

VIDA COLLEGIAL

El servei integral a les persones no pot obli-dar-se el seu benestar social. Conscient daquesta realitat, el COMT posa a labast de tots els collegiats les avantatges del Progra-ma de Protecci social, un servei que facilitar el suport global en totes les dificultats o problemes que afectin a lautonomia personal o familiar de la persona afectada, aix com tots els problemes de salut i socials que puguin patir, tan el collegiat com els membres de la seva famlia directa.

La iniciativa datendre i tramitar totes les peticions dels

collegiats en lmbit social, aix com dassessorar-

los en les ajudes que poden percebre segons quina

sigui la seva situaci social, neix des de fa un temps,

quan lactual Junta del COMT va ser conscient que,

sovint, els metges que tramiten ajudes per als seus

malalts tamb poden ser subscriptors daquest tipus

de subvencions. A partir dara, tots els membres del

COMT que ho requereixin tenen al seu abast els ser-

veis de lassistent social del programa, la sra. Olga

Salvat, que atendr els interessats que vulguin tenir

ms informaci i beneficiar-se de les ajudes que pro-

posa el programa. A travs de latenci personalit-

zada de cada cas, el COMT posar a labast dels

collegiats la possibilitat de beneficiar-se dajudes a

la Dependncia i a larribada de metges nouvinguts,

aix com del suport a la conciliaci de la vida laboral i

familiar, mantenint el Patronat Prncep dAstries. Els

interessats a concertar una entrevista poden fer-ho a

travs de ladrea de correu electrnic proteccioso-

cial@comt.cat o al telfon del COMT (977 230 212).

Tots els casos que es tractin en lmbit del Programa

de Protecci Social seran avaluats per una comissi

especfica, que ser lencarregada de gestionar el

bon funcionament del servei i garantir-ne la mxima

efectivitat i transparncia. Un cop constituda la Co-

missi de Seguiment, sestudiaran tots els casos i les

sollicituds que es presentin, per tal que les ajudes

es facin efectives amb el mxim de rapidesa.

Lassistent social encarregada de gestionar el Programa de Protecci Social del COMT atendr totes les consultes dels collegiats que desitgin rebre servei i assessorament en temes diversos de lmbit social. /GALENS

24 GALENS

ESTAR COLLEGIAT AL COMT

T MOLTS AVANTATGESACTIVITATS FORMATIVES Formaci mdica continuada Cursos i actes dactualitzaci cientfica, cultural i social

GABINET JURDIC MULTIDISCIPLINAR Assessorament laboral i fiscal gratut en lrea professional Possibilitat de presentaci gratuta davant els tribunals en litigis de Primera Instncia

ASSEGURANCES Estudi, assessorament i oferiment de la cartera dassegurances amb ms avantatges Assegurana de Responsabilitat Civil Professional: Plissa collectiva per a collegiats Assegurances gratutes daccidents personals Assegurances Vida i no vida

SERVEIS INTEGRALS INFORMTICS Compte de correu electrnic Serveis i equips informtics Consultoria informtica gratuta Aula dinformtica.

ASSESSORAMENT FINANCER Estudi, assessorament i seguiment de inversions financeres Gesti patrimonial Convenis amb entitats de crdit

SERVEIS COLLEGIALS Caixa dauxili collegial Ajudes a orfes Ajudes a metges discapacitats Receptes de jubilats Vademcum Talonari dhonoraris professionals Expedici i venta dimpresos oficials Utilitzaci de las installacions collegials Vocalia de jubilats: espai de trobada, sortides, viatges, concerts i cursos de formaci

ALTRES SERVEIS COLLEGIALS Agncia de viatges del Collegi Gesti de congressos Seu per a Societats Cientfiques Sales dexposicions Resums de premsa Convenis bancaris www.comt.es

25GALENS

xit dassistents a les Jornades de DivulgaciEnguany, les xerrades shan centrat en el cncer i les terpies oncolgiques

VIDA COLLEGIAL

La quarta edici del Cicle de Jornades de Divulgaci Mdica del COMT es va tancar aquest mes de juny amb un bon balan dassistncia.

El COMT continua la tasca de difondre la medicina al

conjunt de la societat. El Collegi Oficial de Metges

de Tarragona ha realitzat les sessions de la quarta

edici del Cicle de Conferncies de Divulgaci M-

dica, que es va dur a terme del 7 al 28 de juny amb

un gran xit dassistncia. El tema que va centrar

aquesta quarta edici del cicle va ser els diferents ti-

pus de cncer i les seves particularitats, aix com els

diversos tractaments oncolgics existents. Segons

els organitzadors del cicle de confrncies, el tema

t prou inters i matisos com per ser tractat a fons.

Per aquest motiu, les quatre xerrades que formaven

el cicle estaven centrades en aquest tema.

Daquesta manera, el 7 de juny Dr. Javier Ramos

Pascual va encetar les jornades amb una sessi de-

dicada a les particularitats del cncer de clon; el 14

de juny, la Dra. Teresa Argem va tractar el cncer de

pulm i el 21 de juny, la Dra. Francesca Gras es va

centrar en el cncer de mama. Va cloure el cicle de

conferncies denguany la ponncia sobre el tracta-

ment oncolgic, que va conduir el Dr. Antoni Roset

el 28 de juny.

La intervenci de la Dra. Francesca Gras Canals com la resta del cicle, va comptar amb un bon nivell de pblic assistent. /GALENS

Es clou el cicle Dijous Culturals

Larribada de lestiu significa lacabament dels actes regulars que es duen a terme al llarg de lany. Aquest s el cas del cicle Dijous Culturals, que ha finalitzat recentment.

Desprs de mesos de programaci estable, el cicle

Dijous Culturals del COMT va finalitzar a principis del

mes de juny amb una xerrada que tenia per objectiu

descobrir els secrets del nostre ADN, a crrec del Dr.

Francesc Vallhonrat, que va ser lencarregat de con-

duir una xerrada molt entretinguda sobre les carac-

terstiques del nostre material gentic. Durant aquest

trimestre, tamb ha participat activament en el cicle

el Dr. Jaume Fontanet Torres, amb una xerrada cen-

trada en el camp histric. Les jornades es van iniciar

la tardor passada i des daleshores, un cop al mes,

un ponent de lmbit collegial ha desenvolupat un

tema dactualitat amb la voluntat de donar el mxim

dinformaci a tots els interessats, motiu pel qual to-

tes les xerrades han tingut entrada lliure.

ESTAR COLLEGIAT AL COMT

T MOLTS AVANTATGESACTIVITATS FORMATIVES Formaci mdica continuada Cursos i actes dactualitzaci cientfica, cultural i social

GABINET JURDIC MULTIDISCIPLINAR Assessorament laboral i fiscal gratut en lrea professional Possibilitat de presentaci gratuta davant els tribunals en litigis de Primera Instncia

ASSEGURANCES Estudi, assessorament i oferiment de la cartera dassegurances amb ms avantatges Assegurana de Responsabilitat Civil Professional: Plissa collectiva per a collegiats Assegurances gratutes daccidents personals Assegurances Vida i no vida

SERVEIS INTEGRALS INFORMTICS Compte de correu electrnic Serveis i equips informtics Consultoria informtica gratuta Aula dinformtica.

ASSESSORAMENT FINANCER Estudi, assessorament i seguiment de inversions financeres Gesti patrimonial Convenis amb entitats de crdit

SERVEIS COLLEGIALS Caixa dauxili collegial Ajudes a orfes Ajudes a metges discapacitats Receptes de jubilats Vademcum Talonari dhonoraris professionals Expedici i venta dimpresos oficials Utilitzaci de las installacions collegials Vocalia de jubilats: espai de trobada, sortides, viatges, concerts i cursos de formaci

ALTRES SERVEIS COLLEGIALS Agncia de viatges del Collegi Gesti de congressos Seu per a Societats Cientfiques Sales dexposicions Resums de premsa Convenis bancaris www.comt.es

26 GALENS

Diverses personalitats del mn mdic i po-ltic es van donar cita a lacte oficial de lliurament dorles als nous llicenciats en Medicina per la URV. Lacte es va dur a terme al Teatre Fortuny de Reus i va destacar per la gran implicaci dels alumnes.

Amb el Teatre Fortuny ple de gom a gom, els re-

centment llicenciats van sorprendre lauditori amb

un cctel dactuacions que va analitzar lactualitat

i les conseqncies de la crisi en la professi amb

una visi passada pel seds humorstic. Desprs de

lactuaci, el president del COMT, Fernando Vizca-

rro, i la resta dautoritats els van lliurar les respectives

orles. Moltes felicitats!

VIDA COLLEGIAL

Rebuda als nous MIRLa delegaci del COMT de Reus rep oficialment ewls nous professionals

La delegaci del COMT de Reus va acollir lacte oficial de benvinguda als nous pro-fessionals de lmbit de la medicina, que recentment han acabat la seva residncia i ja han finalitzat la seva formaci.

Cada any, la finalitzaci de letapa de residncia s

una petita festa, que clou molts anys destudi i de-

dicaci. Conscient daquesta realitat, la Junta del

COMT sencarrega de rebre oficialment els nous MIR

que treballaran en les nostres comarques. En aques-

ta ocasi, la seu del Collegi de Reus va acollir lacte

formal de benvinguda als nous MIR que exerciran en

aquesta ciutat. Des del COMT noms ens resta fer

arribar a tots els nous professionals la ms sincera

felicitaci i desitjar-los una etapa plena dxits. Els nous MIR es van reunir a la delegaci collegial de Reus per partici-par en la rebuda oficial del COMT. /GALENS

Lliurament dorles als llicenciats per la URV

Lacte va destacar per la gran participaci dels estudiants, que van or-ganitzar diverses representacions i nmeros musicals. /GALENS

27GALENS

Exposici Trraco els 4 quatre gransLa sala Domnech i Mir acull una mostra dedicada a les figures de lImperi Rom

VIDA COLLEGIAL

Aquesta primavera, el COMT ha dedicat una mirada a lesplendor de lImperi Rom. Del 4 de maig al 5 de juny, el Collegi ha acollit la mostra Trraco els 4 grans un recull fotogrfic elaborat per Jordi Querol i Freixas que evoca la imatge mtica dels grans cabdills romans.

Tot i que ja fa ms de 2.000 anys de la fi de lImperi

Rom, les nostres lleis, organitzaci social, dieta i,

fins i tot, alguns costums i convencions socials beuen

daquesta cultura que es troba a la base de la nostra

societat. Conscient daquesta realitat, el COMT ha

acollit del 4 de maig al 5 de juny la mostra foto-

grfica Tarraco els 4 grans, un recull dimatges de

Jordi Freixa que fa patent lherncia que han deixat

en el nostre dia a dia quatre dels grans lders romans

com sn August, Csar, Vespasi i Escipi, aix com

la seva fora en el nostre imaginari i cultura popular.

La mostra sha exposat a la sala Domnech i Mir

del COMT.

Desquerra a dreta, els regidors de lAjuntament de Tarragona, Carme Crespo (Cultura) i Xavier Tarrs (Espais Pblics); la vicepresidenta del COMT, la Dra. Concepcin Abril Boren; lautor de la mostra i president de lAteneu Tarragon, Jordi Freixa i Querol i el secretari de lAteneu, durant la inauguraci de la mostra. /GALENS

Els collegiats que ho desitgin podran se-guir les novetats del COMT a travs de les xarxes socials Facebook i Twitter. Aix, es potencia el contacte directe amb el collegiat i lintercanvi de dubtes i suggeriments.

Cada cop hi ha ms internautes que usen les xarxes

socials com un instrument de comunicaci de primer

ordre. Conscient daquesta realitat, el COMT ha obert

el seu perfil a les xarxes socials Twitter (www.twitter.

es/comtgna) i Facebook. Daquesta manera, des del

COMT convidem calorosament tots els collegiats

que segueixin el perfil del COMT en aquestes xarxes

socials i que participin aportant les seves opinions i

comentaris. Tots els collegiats que desitgin posar-se

amb contacte amb el COMT a travs de les xarxes

socials podran trobar lenlla directe amb el perfil del

Collegi a travs de la pgina web www.comt.cat.

El COMT ja s 2.0

28 GALENS OPINI

Una cuestin pendiente

Dr. Llus Ballester

La maana era muy soleada. Conduciendo por la

carretera general de Barcelona a Valencia entre

Amposta y Las Casas de Alcanar, llam mi atenci-

n la presencia de unas mujeres, ms o menos jvenes

con actitudes ms o menos descaradas, unas sentadas

otras de pie, ofrecindose al eterno mercadeo del sexo.

Ya las haba visto antes, en la autopista de Castelldefels

y saba tambin de sus paseos en los alrededores de

can Bara, pero no supona que la epidemia se hubiese

desarrollado hasta tal punto.

Histricamente, en casi todas las ciudades, estas mu-

jeres merodeaban con poca discrecin por las afueras

del ncleo urbano. Tenan sus casas, con frecuencia en

los aledaos de las Iglesias o Catedrales. Barrios anti-

guos y casas del mismo talante. Provocaban algunos

alborotos, como en una pajarera hacen sus residentes,

sin mayor motivo que los roces de la propia conviven-

cia. Otra cosa era, cuando en nuestra ciudad amarra-

ban barcos militares o comerciales. Los marineros eran

gente joven, sin mayor responsabilidad que obedecer

al mando o al capitn. Cuando los liberaban de dicha

vigilancia, y se juntaban con las residentes de las paja-

reras, el alboroto llegaba a mayores niveles.

En el siglo XIX la sociedad de aquel tiempo, ya expresa

decididamente el rechazo a estos conflictos:

Las mujeres de mala vida o sospechosa, as como los nidos en que se albergan, no desaparecen como fuera de desear, antes por el contrario parece ser que aumen-tan pululando aquellas por dentro y fuera de la ciudad, con escndalo de las personas honradas. El Tarraconense 29-Abril-1870 .

No habr algn medio para evitar el escndalo per-

29GALENS

manente que se ve en la calle de las Salinas o de los nidos de las palomas, especialmente por las tardes y noches, hora en que acuden en aqul sitio gran nmero de soldados y marineros, promovindose escenas que repugnan hasta el ms despreocupado, e impiden que ninguna persona decente pueda pasar por dicho sitio sin ruborizarse. El Tarraconense 12-Nov-1870A pesar de todas las quejas de la ciudadana, en la

segunda mitad del siglo XIX, las autoridades intentaban

acotar y anotar el espacio donde estaban ubicados, los

que denominan nidos de palomas. Se actuaba me-

diante un control de sus residentes y para ello exista

el Libro Padrn de Casa de Manceba. Tambin un

mdico practicaba temporalmente controles mdico-

sanitarios.

Cuaderno de padrones para amas de las Casas de MancebaHoy el tema sigue en vigor. Ms diversificado y por lo

que se ve tambin ms desarrollado. He comentado al

principio, que una parte de la actividad, supongo que

solo lo perteneciente al pacto previo, se ejerca a pie

de carretera. Yo lo clasificara de penoso y degradan-

te, pero gozamos de plena libertad, incluso hasta este

extremo.

Al parecer, hace unos aos que esta profesin, est

gestionada mediante una sofisticada estructura. Las

mujeres son captadas en otros pases con la equvoca

promesa, de ofrecerles un trabajo en cuanto lleguen al

nuevo destino.

Son mujeres, consideradas como emigrantes clandes-

tinas, sin la adecuada documentacin o bien retenida

sta por los gestores del traslado. Dichas mujeres

caen en la prostitucin, forzadas y coaccionadas, con

la imposibilidad de cualquier actuacin en su defensa,

por la carencia de documentacin. Probablemente se

dir, que en algunos casos existe una aceptacin t-

cita entre las dos partes, pero no creo esto valga para

todos.

Ahora aquella persona que as lo desee, puede aparcar

en los mltiples nidos, que se ofrecen y sealizan sin

ambigedades en cualquier carretera del pas. Y abun-

dando en el proceso de proliferacin de dicha epidemia,

se est permitiendo la construccin de unos prostbulos

al parecer, de alto confort, que no son las antiguas paja-

reras que permitan revolotear incmodamente a estas

mujeres, si no grandes edificaciones hoteleras, con

una clasificacin de varias estrellas. Es ah donde pu-

eden ahora, residir, malvivir, hacer su trabajo, menos

amontonadas pero igualmente estigmatizadas.

Se puede pensar que el culpable de todo esto, es el go-

bierno que permite la construccin de dichas edificaci-

ones, o de los Alcaldes, o los propios vecinos que no

defienden su entorno, pero la realidad que siempre es

muy dura de aceptar, es que los verdaderos culpables,

han sido y son los mismos en todos los tiempos.

Como ejemplo, en la Gaceta Mdica Catalana1889,

deca con cierta condescendencia moralizadora, en lo

tocante a la prostitucin, que:

Quin de los dos es ms de culparAunque cualquiera mal haga

La que falta por la pagaO el que paga por faltar

OPINI

30 GALENS VOCALIA DELS JUBILATS

Una cinquantena de collegiats del COMT van visitar els punts dinters de Tortosa. La Vocalia de Jubilats va organitzar aquesta sortida, que es va dur a terme el passat dijous 16 de juny i va proposar una ruta complerta per la ca-pital del Baix Ebre, tamb anomenada la ciutat de les tres cultures, per la petjada que hi han deixat les civilitzacions cristinana, jueva i musulmana en el devenir dels segles.

Prop de mig centenar de collegiats del COMT van par-

ticipar en la darrera excursi del Collegi, que en aques-

ta ocasi va traslladar-los fins a Tortosa per descobrir

alguns dels tresors de la ciutat, que compta amb un

important patrimoni histric i artstic.

La sortida va fer-se des de les delegacions de Tarra-

gona i Reus, des don va sortir lautocar per arribar, de

bon mat, a Tortosa, a punt per retrobar els collegiats

de les Terres de lEbre. La primera visita de la jornada

es va dur a terme a la Catedral de Tortosa, els museus

religiosos i als soterranis i catacumbes de ledifici religi-

s. LEsglsia Catedral, que ostenta el ttol de baslica

i que est situada al costat del Palau Episcopal, va ser

declarada Monument Histric Artstic dinters nacional

el mes de juny de 1931.

La visita a la Catedral va permetre descobrir alguns

dels secrets daquest edifici, construt lany 1347 i con-

sagrat dos segles ms tard. La construcci destaca per

la majestuositat de labsis exterior, la girola amb el do-

ble deambulatori, el presbiteri i les tres naus de cinc

trams amb les seves claus de volta, que destaquen cla-

rament pel seu estil gtic elegant i refinat. A laltar major

destaca el retaule de Santa Maria de lEstrella (s. XIV),

de fusta policromada, amb escenes del Nou Testament

i de la Verge. s una obra excepcional realitzada per

a la catedral romnica. Dentre totes les capelles que

formen el conjunt religis cal subratllar la que est de-

dicada a la Verge de la Cinta, el millor exemple darqui-

tectura barroca de Catalunya, i la capella de la Mare

de Du del Roser, on es troba el sepulcre dalabastre

La Vocalia de Jubilats va reunir a la capital ebrenca un bon grup de collegiats que van gaudir duna visita personalitzada als principals edificis que conformen el patrimoni histric de Tortosa, com els Reials Collegis. /GALENS

Excursi a TortosaUna cinquantena de collegiats visiten la ciutat de les tres cultures

31GALENSVOCALIA DELS JUBILATS

Congrs estatal de metges jubilats

El COMT anima tots els collegiats i collegiades que ja estan retirats de la professi a participar en la quarta edici del Congrs Estatal de Metges Jubilats, que es dur a terme els propers dies 30 de setembre i 1 doctubre de 2011 a Barcelona.

El programa daquest esdeveniment se centrar a trac-

tar tots aquells temes dactualitat que interessin o pre-

ocupin als metges retirats, en un moment en qu ledat

de jubilaci ocupa pgines en els mitjans de comunica-

ci i que planteja qestions tan interessants i tils com

sn la cobertura mdica dels tractaments mdics o la

possibilitat que els professionals de lmbit de la medi-

cina puguin retirar-se ms enll dels 65 anys, sempre

que es demostri que es troben en condicions de conti-

nuar exercint la seva professi.

Aquest IV Congrs estatal donar a conixer les neces-

sitats del collectiu de jubilats i ser un excellent lloc de

trobada i relaci, motiu pel qual el COMT anima tots els

collegiats a partipar-hi activament. Els interessats a as-

sistir-hi poden posar-se en contacte amb la Vocalia de

Jubilats del COMT, que els atendr a ladrea de correu

vocalia_jubilats@comt.es o al telfon 977 232 012.

de Joan de Girona (segle XV ), el ms espectacular de

la Catedral. Ledifici conserva el retaule de la Transfigu-

raci (segle XV), obra de Jaume Huguet, exposat en la

collecci museogrfica oberta el desembre de 2007.

La visita al claustre de la Catedral, de forma trapezodal

i restaurat entre 1999 i el 2000, va ser un dels punts de

ms inters de la visita.

Un cop finalitzada la visita a la Catedral, el grup va con-

tinuar la seva visita a Tortosa als Reials Collegis de la

ciutat, el nom que rep el conjunt de tres edificacions de

lorde dels Dominics situat al carrer de Sant Domingo i

declarades Monument Nacional el 1974. El conjunt est

format pels Collegis de Sant Jaume i Sant Maties (ledi-

fici renaixentista ms destacat de Catalunya), el Collegi

de Sant Jordi i Sant Domnec i, finalment, lesglsia de

Sant Domingo, que destaca per la seva majestuosa

portalada renaixdentista i la planta interior, bastida amb

el cnon gtic.

Desprs de la ruta, el grup de collegiats es va traslladar

fins al Mercat de Tortosa, on van poder adquirir produc-

tes tpics artesanals de la zona. En acabat, la sortida va

finalitzar amb un dinar de germanor a Roquetes. El Dr. Manuel Aguilar Lajusticia fent fotografies dalguns dels racons emblemtics de la ciutat. /GALENS

32 GALENS

Canelons de salm fredsUn plat molt estiuenc

GASTRONOMIA

Ingredients:1 paquet de 100gr de salm fumat

Fulles denciam

Una mica de pastanaga ratllada

2 cullerades de maionesa

1 ou dur

Picatostes de pa torrat

Cubs de formatge (al gust)

Elaboraci:Les quantitats sn per 2 persones.

En un bol tallem les fulles denciam molt petites, afe-

gim la pastanaga ratllada, ratllem lou dur i li afegim,

posem el formatge, els trossets de pa torrat i les dues

cullerades de maionesa i ho barregem tot suaument.

Un cop tinguem el farcit, el disposem per sobre dels

talls de salm fumat i ho cargolem de manera que

quedi com un canel.

Si es vol, es poden deixar els canelons uns 20-30

minuts a la nevera abans de servir-los perqu agafin

consistncia.

Nota: Es poden canviar les ingredients i posar-hi ton-

yina, talls de fruita, gambes, etc.

ACUDIT

34 GALENS

Lletres que tenen premi

Jaume Palau, treballador del COMT amb una llarga trajectria professional ha estat premi-at amb el guard de relat La Venta de las Pala-bras, que organitza lIES La Hontanilla de Tarancn (Conca), una menci que li ha valgut la publicaci de la seva novella en una editorial local. El recull de relats s titula Cinco citas i s una collecci de petits relats que dibuixen la vida quotidiana a travs de personatges reals i anmis, per tamb de la m de la mitologia.

s un llibre molt am que relata histries molt diverses

i que, en el darrer apartat, es van reduint en extensi

fins a ser microrrelats, detalla Jaume Palau, que co-

menta que el recull sha estructurat en tres parts que

se centren en fets quotidiants de la vida, per vistos

per diferents sedassos. En la primera part, el lector

trobar versions poc diferents a les habituals dhist-

ries i llegendes molt lligades a limaginari com. La

publicaci continua amb una secci centrada en la

vida quotidiana, que se solidifica a travs de petites

histries que retraten situacions del dia a dia. Sn

petites narracions que, sense sermonejar, forcen a

la reflexi personal, aclareix lautor, que detalla que

lepleg est reservat a histries cada cop ms curtes,

que finalitzen en microrrelats que tracten una gran di-

versitat de temes diferents. Moltes de les idees del

llibre provenen de dilegs escoltats al carrer, retalls

de vivncies que desprs es materialitzen en una his-

tria, detalla Palau, que afegeix que Cinco das s

un relat de relats que parla de la vida mateixa i que

ha tingut el seu reconeixement, una distinci que se

suma a la llarga trajectria de Jaume Palau lligada al

mn de les lletres.

Des del COMT li donem a Jaume Palau lenhorabona

i lanimem perqu continu treballant.

Jaume Palau obt un guard pel seu darrer llibre de relats

ENTREVISTA

Jaume Palau, amb un exemplar del llibre premiat. /GALENS

*CONSULTEU REQUISITS AL 619 967 893

REFORMES - PLADUR - ELECTRICITAT

FONTANERIA - CALEFACCI

CLIMATITZACI - GAS

FINANAMENT FINS A 60 MESOS I 0% DINTERS*

35GALENS

ALTES

MOVIMENT COLLEGIAL

INCREBLE OFERTA. Es ven xalet unifamiliar adossat a la

zona de Cala Romana (Tarragona). Equipaments en bon

estat i immillorables vistes al mar. 6 habitacions. Barbacoa

coberta i piscina privada. Tracte directe amb la propietat.

Interessats trucar al telfon 669 200 880.

Immobiliria i despatxos

BAIXES

BERNAT VIDAL, PEDROMORALEJO BENEITEZ, JOSESANZ ROYO, ANTONIOWIEHOPP SANDOVAL, GASTONCAMAFORT BABKOWSKI, MIGUELGONZALEZ BAIXAULI, ARTUROMANSO ANDRES, M. CRISTINA BERICAT ABADIA, M.ANGELESGARCIA PICO, JOSE MANUELVILLAR FERNANDEZ, JOSE LUISGOMILA MERINO, M.CARMENGRAU I OSSO, CRISTINAWESSLING, HEINRICHINTRIAGO GUTIERREZ, BELENJORGE SANTOS, CARLESGARCIA ARNALDICH, SALOMECARO TARRAGO, ALEIDISPEREZ HERNANDEZ, VIRGINIAPAPIOL GALLOFRE, ELISABETHZBOROMYRSKYY, YAROSLAVRODENAS FERNANDEZ, AMARAPRADILLOS GARCIA, EMPARRODRIGUEZ BEJARANO, DANIEL ANDRESROS AON, JUANDE ARGACHA JUNYET, PAULAPRATS VIDAL, M. PILARMAESO CARBAYO, AMPAROANDRES LOPEZ, BLANCAMILLAT SERVENT, ELENAZALDIVAR REINOSO, IDALMIS

SANCHEZ TOLL, ROGERIVARS PARRAGA, CARMENSAENZ BALLOBAR, ANA MARIAMUOZ PEREZ, JOSEP M.TALAVERA MARTIN, MINERVAPINZON LOPERA, EFREN ALBERTOBETANCOURTH ZAMBRANO, ANA MERCEDESRUDAS BERMUDEZ, EDISSONJARAMILLO THOMAS, CARLOSMORATO GARCIA, PATRICIA MARIAMARTIN-LOECHES CARRONDO, IGNACIOBETANCUR ZAMBRANO, NELSON LUISGARAT BRUN, SILVIA TERESASABOGAL FUCCZ, ELLIOTGUERRA GARCIA, MARIA EMILIASANCHEZ FUENTES, DIANA YOLIMALIMON ROSALES, JESUS ENRIQUEARROYO CHALCO, MAURO ANTONIOCONTASTE PEREZ, YELITZA YAMILEREVUELTA BARBERO, JUAN MANUELACASO TIL, HELENADIAZ CID, RAFAELNUEZ DEL PADRO ALANES, NATALIAARRAYA CABEZAS, MAURICIO JAVIERSANCHEZ VICENTE, CRISTINABONAVILA JUAN, CLAUDIA SALOMESANCHEZ ROSALES, JULIO CESARGANSANZ SERRANO, CARLOS

NM. COL. NM. COL.COGNOMS NOM COGNOMS NOMCAUSA BAIXA CAUSA BAIXA

430020643005944300659430069143029054303080430330443033744303378430397743040954304187430467943047764304856430495343050284305036430510043051014305203430521043053524305358430536143053654305388430539343053984305399

4305401430540243054044305500430550143055354305556430555743055764305603430560643056134305701430573243057924305795430582843058294305838430586343058724305911430593243059334305955430597443059824306039

DEFUNCIDEFUNCIDEFUNCICESSAMENT EXERCICITRASLLATDEFUNCIDEFUNCITRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATCESSAMENT EXERCICICESSAMENT EXERCICITRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLAT TRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLAT

TRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATCESSAMENT EXERCICITRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATCESSAMENT EXERCICITRASLLATCESSAMENT EXERCICICESSAMENT EXERCICITRASLLATTRASLLATTRASLLATCESSAMENT EXERCICI

ABAL DIAZ, LEANDROPARDINA MARTINEZ, OSCARARROYO NIO, SERGI BLOTTA, EDGAR NICOLASRAMOS GARCIA, IVANALQUEZAR ARTIEDA, MIREIALOZANO LOPEZ, MARIA ISABELCARRASCO MARQUEZ, MIZRAIM LEVIVIALES BERNAL, JULIO ANDRESMERCE KLEIN, JORDICENTENO ALVAREZ, CLARABRU OROBAL, NOELIAPAROS SANS, MARTAVASQUEZ PEREZ, AMALUI VANESAROMERO SIERRA, YANIRABADUELL MARTI, ALBERTARACIL I PICO, NEUSMARIN FORTUNY, LAIAGONZALEZ IBON, SOFIARUA HERNANDEZ, ELISABETH JOHANNAMOLINA MARQUEZ, JOSE MIGUELGABERNET FLORENSA, ROSA MARIAVILLAVICENCIO LUJAN, PEDRO MIGUELRODRIGUEZ LOPEZ, JUDITFORCADELL ARENAS, TERESAMARTIN GONZALEZ, LOURDESPERNIA DE BRAVO, YOCASTA VIRGINABAQUERO PULIDO, BERTHA CECILIAVAZQUEZ GOMEZ, MARIA TERESA

PORCAR CARDONA, INES MARIAPRIETO HERMIDA, LYDIAPANTOJA PERALTA, CRISTINARAMOS RODRIGUEZ, JESSICACORTES GOMEZ, LYDIAPOLO BARDINA, MARIA ESTHERSANDOR, JEAN MARIEHSU CHUNG, PABLOAUDIINO VALENCIA, MAURIZIOPRAT VERGES, LAIACASTAEDA GALEANO, VICTORIA EUGENIAGASANZ SERRANO, CARLOSROSA CORONADO, ELISABETOTON AGUILAR, GLORIAGARGIA BELLO, ANGELA CRISTINADUDASU, LOREDANA VIOLETAVILLAR NAVAS, BEATRIZSOLTOIANU, DOINAPUGNET GILMAR, CHRISTIANESPUIS LLORACH, MIQUEL-ANGELCASELLES MARTINEZ, ALEXANDRAMARTINEZ SUREDA, ARACELIPULIDO QUINTERO, DIEGO FERNANDOTIKHOMIROVA, LIDIACARRILLO LUNA, LUIS HERNANDOGOMEZ MANZANO, PABLOILLANA MAHIQUES, MIREIACARDENAS ESCALANTE, M. PAULINAGARCIA FERNANDEZ, SOFIA

BIDEGAIN RAMIREZ, MARIA CRISTINASACI, ABDELKRIMCHICU, PETRUWONG GUTIERREZ, SONIA MELISSATORRES SANCHEZ, LUIS MAURICIOTORRES PRATS, LAURATENA SALVADOR, LAURAARACIL LEON, ELISA ISABELSEPULVEDA RAMOS, ESTEBANDE LA CRUZ WONG, JOSE CARLOSROLLAN SERRANO, EVA MARIADUMITRU, MARCELA MAGDALENARUBIO ALVAREZ, MARIA JOSEGOTCHALK CARLOS, ZUGASTISOLANO BENITEZ, ANTONIA JESUSCARNER BONET, BERNATGIORDANENGO, MAURIZIOMAE MARTINEZ, MARIA ALBAHERRERA QUINTERO, KATHERINE M.DURANY LARA, DAVIDLOPEZ GOMEZ, ESTEVEBESCOS CABESTRE, AGUSTINRIERA REINA, JOSEPMONTANER PICART, JOANRUZ PAREDES, MARIO ANTONIO HERRERA TANTANI, JOSE ANTONIOVILLEGAS LOU, OLGARUIZ HERRERA, ROLY AMERICOMAS-STACHURSKA, ALEKSANDRA

NM. COL.COGNOMS NOM NM. COL. NM. COL.COGNOMS NOM COGNOMS NOM

43052614305333430546843055214305657430596143059684306006430600743060084306009430601043060114306012430601343060144306015430601643060174306018430601943060204306021430602243060234306024430602543060264306027

43060284306029430603043060314306032430603343060344306035430603643060374306038430603943060404306041430604243060434306044430604543060464306047430604843060494306050430605143060524306053430605443060554306056

43060574306058430605943060604306061430606243060634306064430606543060664306067430606843060694306070430607143060724306073430607443060754306076430607743060784306079430608043060814306082430608343060844306085

ANUNCIS PER PARAULES

1GALENS

001002003004005006007008009010011012013014015016017018019020021022023024025026027028029030031032034035036