disseny d’activitats competencials

Click here to load reader

Download Disseny d’activitats competencials

Post on 14-Jun-2015

773 views

Category:

Education

3 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Material per a un curs sobre disseny i avaluació d'activitats competencials per a secundària i batxillerat. Amb activitats d'exemple i anàlisi de seqüències i pràctica reflexiva

TRANSCRIPT

  • 1. Disseny dactivitats competencialsJosep Bargall(ICE / URV)Valls, 2014

2. Taller a centreDisseny dactivitatsen el marc de les Competncies BsiquesInstitut Serra de MiramarOctubre-desembre, 2014Formadors:Marta Badia i Josep BargallInstitut de Cincies de lEducaci / Universitat Rovira i Virgili 3. Activitats competencialsLes competncies bsiques(a partir de documentsdel Departament d'Ensenyament) 4. Activitats competencialsUna competncias la capacitat d'utilitzar els coneixementsi habilitats de manera transversal i interactiva,en contextos i situacions que requereixen la intervenci deconeixements vinculats a diferents sabers,la qual cosaimplica la comprensi,la reflexi i el discerniment tenint en comptela dimensi social de cada situaci(Decret 142/2007, de 26 de juny) 5. Activitats competencialsLes competncies bsiqueshan d'atnyer problemes / situacions de la vida quotidiana ifornir les capacitats per a resoldre'lsen contextos diferentsa partir de coneixements habilitats actitudsque permetin als alumnes ser competents,s a dir, capaos 6. Activitats competencials 7. Activitats competencialsEl desplegamentde les competncies bsiquesen el currculum(a partir del materialdel Departament d'Ensenyament) 8. Activitats competencials les avaluacions PISA es fan en base de les competnciesbsiques (clau) des del 2000 tots els Estats occidentals treballen els curricula en base de lescompetncies (objectius generals d'etapa) el Departament d'Ensenyament les va concretar el 2003 a partirde la Conferncia Nacional d'Educaci a partir de 2013 n'ha publicat el desplegament curricular delmbit matemtic, del lingstic i del digital (tant pel que fa ainfantil i primria com secundria obligatria), aix com delcientificotecnolgic (a secundria obligatria) 9. Activitats competencialsla proposta competencial no esgota la totalitat d'objectiusd'aprenentatge que cal assolir els centres han de definir aquests objectius, partint de la premissaque:- les competncies bsiques hi han de ser claus- no tots els objectius de l'aprenentatge sn de cairecompetencial- hi ha objectius i coneixements que es justifiquenper ells mateixos (i que tamb sn necessaris) el desplegament competencial permet:- la coherncia entre els objectius de primria isecundria- una referncia clara a l'hora de les avaluacionsinternes i externes- situar el sistema en l'mbit internacional 10. Activitats competencialscurrculumvigentcompetnciesbsiques del'etapadeterminaci deles dimensionsLes dimensions sn els blocs on s'agrupenles competncies segons criteris curriculars 11. Activitats competencialscurrculumvigentcompetnciesbsiques del'etapadeterminaci deles dimensionsdeterminaci deles competnciesdeterminaci deles dimensionscurricularsLa competncia bsica s la capacitat de resoldreproblemes reals, aplicant coneixements,habilitats i actituds en contextos diversos 12. Activitats competencialscurrculumvigentcompetnciesbsiques del'etapadeterminaci deles dimensionsdeterminaci deles competnciesdeterminaci deles dimensionscurricularsnivellsd'assolimentTres nivells d'assoliment de la competnciaa partir del nivell considerat acceptable (suficient) 13. Activitats competencialscurrculumvigentcompetnciesbsiques del'etapadeterminaci deles dimensionsdeterminaci deles competnciescuuricularsEls coneixements necessarisper assolir la competncia(a partit del currculum vigent)nivellsd'assolimentcontinguts clau 14. Activitats competencialscurrculumvigentcompetnciesbsiques del'etapadeterminaci deles dimensionsdeterminaci deles competnciescuuricularsnivellsd'assolimentcontinguts clauorientacionsmetodolgiquesRecomanacions de com actuar didcticamentper assolir la competncia (amb recursos i activitats) 15. Activitats competencialscurrculumvigentcompetnciesbsiques del'etapadeterminaci deles dimensionsdeterminaci deles competnciescuuricularsnivellsd'assolimentcontinguts clauorientacionsmetodolgiquesorientacions pera l'avaluaciRecomanacions per avaluar cada competnciatenint present els descriptors i els nivells d'assoliment 16. Activitats competencialsIndicadors de riquesa competenciald'una activitat(a partir d'un document del CESIRE-CREAMATi d'un altre del CESIRE-CDEC) 17. Activitats competencials Sn preguntes que poden orientar el professoratsobre el grau en qu dins duna activitates cultiven les competncies de lalumnat. Que una activitat sigui rica per desenvolupar lescompetncies depn de com es planteja, s a dir, de lesseves caracterstiques, per tamb de com es gestiona alaula. 18. Activitats competencialsQuant al context1. La proposta o situaci daprenentatge esrefereix a un context real o quotidi, i/o ssocialment rellevant per lalumnat?2. s una proposta oberta? (permet aportacionsdiferenciades, contrast didees, resolucionsdiferents...?)3. Afavoreix fer emergir les idees que t lalumnaten relaci als fets o fenmens que volem tractar,per treballar a partir delles i fer-les evolucionar? 19. Activitats competencialsQuant al mtode4. La proposta o situaci daprenentatge ssignificativa i permet pensar cincia?5. Lactivitat promou que lalumnat arribi a fer-sepreguntes investigables que lajudin a entendre iinterpretar els fets i fenmens del mn?6. Ajuda a interpretar fets o fenmens de lentorndes de la seva complexitat, tot construint modelsde cincia?7. Implica fer recerca, selecci, organitzaci icomunicaci de la informaci, fent s dediferents instruments, eines (incloses les TIC) omaterials? 20. Activitats competencialsQuant al treball8. Es treballa a partir de bones preguntes msque dexplicacions?9. Es treballa tenint en compte tant els sabers delalumnat, el professorat, el dileg que establimamb lentorn... com altres fonts dinformaci(llibres, diaris o revistes, pgines web...)?10. Es posa en joc tant el treball i laresponsabilitat individual com el cooperatiu enparelles o en grups que porti a parlar, escoltar,argumentar, convncer, consensuar...? 21. Activitats competencialsQuant a l's del llenguatge11. Estimula el treball de valors de coneixement(la perseverana, el dubte sistemtic...) ipotencia l's del llenguatge especfic de l'reao matria?12. Ajuda lalumnat a reflexionar sobre qu fa,raonar-ho i comunicar-ho fent s de diferentsllenguatges (oral, escrit, grfic, corporal...)?Quant a l'autonomia13. Fomenta lautonomia, la iniciativa ilautoregulaci de lalumnat per tal quesimpliqui en el seu aprenentatge14. Porta a aplicar coneixements ja adquiritsrelacionant-los amb daltres, i a fer nousaprenentatges? 22. Activitats competencials.Quant a la transferncia15. Lactivitat promou actuacions per interveniren lentorn posant en prctica coneixement,valors i normes de convivncia?16. Ajuda a relacionar conceptes de diferentsparts de la matria i de matries diferents? 23. Activitats competencialsEl Departament d'Ensenyament (a xtec.cat) ofereix material divers sobreels indicadors i lavaluaci de les activitats i les proves competencials,com ara:Avaluaci d'activitats competencialsFull d'indicadors competencials d'activitats (per a ensenyants)Full d'indicadors competencials de proves d'avaluaci 24. Activitats competencialsMODEL DIDCTICCOMPETENCIALPrctica reflexiva(a partir de material del Grup Tcnic en Prctica Reflexiva,del Departament d'Ensenyament) 25. Activitats competencialsCaracterstiques de les activitats tenir l'acci com a base del treball, induint l'alumne a fer demanera conscient ser obertes i facilitar les capacitats de l'alumne promoure dinmiques de grup integrar tasques diversificades incloure tasques per a la transferncia de coneixements assegurar que l'alumne sigui capa d'utilitzar i explicar de maneraraonada all que ha aprs 26. Activitats competencialsCaracterstiques de la seqncia d'activitats explicitar objectius d'aprenentatge concretar els continguts que s'hi relacionen preveure diferents tipus d'activitats aplicar -amb flexibilitat- lapauta/seqncia de bastiment ESETE:- E (experimenta): treballar a partir de les experincies personals- S (estructura): estructurar i esquematitzar els coneixements previs- E (emmarca): posar en com els coneixements previs i contextualitzar-los- T (teoritza): afegir coneixements procedents d'experts- E (experimenta 2): aplicar a la vida real una experimentaci enriquida des de lesexperincies personals i dels coneixements adquirits 27. Activitats competencialsCaracterstiques dels continguts curriculars ser funcionals (situacions reals o properes...) estar d'acord amb els objectius d'aprenentatge integrar diferents tipus de continguts (conceptuals,procedimentals...) en la seqncia tractar-los de manera interdisciplinar, transversal i globalitzadora integrar aspectes comunicatius com a eina bsica d'aprenentatge ser compartits entre l'equip docent 28. Activitats competencialsCaracterstiques dels objectius competencialsd'ensenyament induir l'alumne a l'acci per resoldre situacions/problemes promoure la implicaci de tot l'alumnat permetre la integraci contnua de nous coneixements promoure el treball transversal de diverses competncies promoure la reflexi i el treball autnomd'aprenentatge deixar clara la finalitat dels objectius contribuir a resoldre situacions/problemes de la vida real garantir l'adquisici i l'assoliment de competncies bsiques itransversals 29. Activitats competencialsCaracterstiques dels rolsde l'alumnat participar activament reflexionar, analitzar i sintetitzar aplicar, generalitzar i decidir autoavaluar-sedel professorat generar empatia, observar i escoltar conixer l'alumne, el context i l'entorn planificar, comunicar, compartir i orientar els objectius proposar, pautar i dinamitzar reflexionar sobre la prpia tasca dinamitzar el treball de l'alumnat avaluar 30. Activitats competencialsCaracterstiques de l'avaluaci de la seqncia permetre comprovar si l'alumne s capa d'aplicar els aprenentatgesen diferents contextos permetre valorar l'assoliment dels objectius d'aprenentatge facilitar pautes per a l'autoavaluaci (avaluaci formadora) per partde l'alumne(extret d Ateneu ) 31. Activitats competencialsUNA ACTIVITAT DESENVOLUPADACOMPETENCIALMENT(presentaci completa a slideshare) 32. Activitats competencialsquina relaci tel Sant Crist de Salomamb el marxisme,la literatura erticai el mn de la moda? 33. Activitats competencials context geogrfic i cultural proper procs que demana una reflexi inicial pregunta que necessita dhabilitats digitals resposta que facilita coneixements transversals plantejament interactiu i treball en equip 34. Activitats competencialsRol dalumne 35. Activitats competencialsRol de professor 36. Activitats competencialsRol de professor 37. Activitats competencials 38. Activitats competencials 39. Activitats competencials 40. Activitats competencials 41. Activitats competencials 42. Activitats competencials 43. Activitats competencials 44. Activitats competencialsEls palndroms: el cognom Nin A partir del concepte de palndrom i en relaci a lmbit lingstic, es proposenuna srie dactivitats que es treballaran durant 5 sessions. En cada activitatsindiquen les competncies que es treballen i els indicadors que poden servirper avaluar els diferents nivells dassoliment de la competncia. En la segona part, de lmbit matemtic, es passa del concepte de palndrom alconcepte numric de capicua i es presenten tamb 5 activitats distribudes encinc sessions, amb la relaci de competncies i indicadors per a lavaluaci. 45. Activitats competencialsPrimera partSessi 1- Es realitzar lexplicaci del concepte palndrom i es posaran exemples de paraules, frases curtes,palndroms ms llargs, aforismes, poemes...- Durant aquesta primera sessi, els alumnes hauran de descobrir les paraules capicua que enspodem trobar a la llengua catalana.- A continuaci, hauran de comenar a construir frases curtes amb significat.Sessi 2- Els alumnes hauran de continuar amb la construcci de les frases curtes que siguin palndroms.El treball haur de ser minucis buscant la simetria de les frases, la seva lgica i significat.Sessi 3- En aquesta sessi, els alumnes comenaran a planificar lescriptura dun poema fent servir lesparaules i les frases que fins ara han trobat o han fet. Hauran de pensar el tema principal i tipus depoema que faran.Sessi 4- Aquesta sessi ser destinada a lescriptura del poema. Els alumnes podran utilitzar el materialde consulta que estimin oport (diccionaris, correctors ortogrfics, fer recerca a internet...).Sessi 5-La darrera sessi ser per completar el poema i realitzar les correccions necessries perqu elpoema tingui el sentit i el significat que shavia planificat des dun principi. Hauran de revisartamb lortografia. 46. Activitats competencialsPrimera partCompetncies que es treballenEn aquestes activitats, es treballa lexpressi escrita en la seva dimensi general. Treballarem lessegents competncies:Competncia 4: Planificar lescrit dacord amb la situaci comunicativa (receptor/a, intenci) i apartir de la generaci didees i la seva organitzaci.Competncia 5: Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports ambadequaci, coherncia, cohesi i correcci lingstica.Competncia 6: Revisar i corregir el text per millorar-lo, i tenir cura de la seva presentaci formal.Orientacions per a lavaluaciCompetncia 4. Planificar lescrit dacord amb la situaci comunicativa (receptor/a, intenci) i apartir de la generaci didees i la seva organitzaci.Lalumne assolir el nivell 1 si es capa de fer un llistat de 10 paraules palndromes, que li serviranper a la construcci del poema.Lalumne assolir el nivell 2, si genera el llistat de 10 o ms paraules i a ms, fa un esquema sobreel poema que vol construir.Lalumne assolir el nivell 3, si ha sabut identificar el tipus de text que ha de realitzar (un poema) iles seves caracterstiques, si ha generat el llistat de les paraules, i a ms fa un esquema sobre elpoema amb una organitzaci de les idees. 47. Activitats competencialsPrimera partOrientacions per a lavaluaciCompetncia 5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports ambadequaci, coherncia, cohesi i correcci lingstica.En aquesta competncia, lalumne assolir el nivell 1 si s capa descriure un poema curt ambsignificat utilitzant les paraules del llistat i escriu amb una ortografia bsica.Assolir el nivell 2 si escriu un poema curt per amb frases amb significat. Ha descriure amb unaortografia correcta.Lalumne assolir el nivell 3 si s capa descriure un poema utilitzant les paraules del llistat i fentuna redacci ms complexa i amb frases ms llargues i escrivint amb plena correcci ortogrfica.Competncia 6. Revisar i corregir el text per millorar-lo, i tenir cura de la seva presentaci formal.Lalumne assolir el nivell 1 si utilitza material senzill de consulta, torna a escriure les parts delpoema que ha trobat incorrectes i presenta el text amb claredat i de manera senzilla.Assolir el nivell 2 si fa una revisi i reescriptura que afecta de manera significativa el text, utilitzamaterials variats de consulta en tot tipus de suport, aconsegueix obtenir un text fora clar desprsde la correcci i presenta el treball amb claredat i afegeix alguns elements esttics.Lalumne assolir el nivell 3 si fa una revisi minuciosa i profunda, la versi ltima no cont errors,utilitza materials especialitzats de consulta de tot tipus i aconsegueix obtenir un text clar, precs iconcs. 48. Activitats competencialsSegona partSessi 11. Esbrina els nmeros capicua que hi ha dun dgit i de dos dgits. 2. Esbrina els nmeros capicuaque hi ha de tres dgits. Quin s el ms petit i quin s el ms gran. 3. Busca alguna forma derepresentar tots els nombres capicua de tres dgits. 4.Generalitza el resultat que has obtingut.Explica i contrasta el resultat amb els companys.Sessi 21. Esbrina els nmeros capicua que hi ha de un quatre dgits. Quin s el ms petit i quin s el msgran. 2. Relaciona el resultat amb el de la sessi anterior. 3. Generalitza els resultats al cas de 5 i 6dgits. 4. Hi ha diferencia si el nombre de dgits s parell o imparell? 5. Enuncia de forma generalel nombre de capicues que hi ha de n xifres.Sessi 3Aplica aquest algorisme: A partir dun nombre natural li sumem el nmero que resulta dinvertirles seves xifres. Amb aquest nombre fem el mateix i aix successivament fins obtenir un nombrecapicua. Exemples:23+32=55 capicua84+46=110, 110+011=121 capicua96+69=165, 165+561=726, 726+627=4884 capicua1. Obtn nmeros capicua a partir daquest procs. 2. Hi ha nmeros que en pocs passos arriben aun capicua, daltres necessiten moltes sumes. Daltres no se sap. Busca exemples de cada cas. 3.Busca capicues a partir dels quadrats de 1, 11, 111, 1111,.... 49. Activitats competencialsSegona partSessi 41. Investiga el concepte de conjectura en matemtiques i relaciona-ho amb la sessi anterior. 2. Lany1995 es va resoldre la conjectura de Fermat i va passar a ser un teorema. Busca el seu enunciat iexplical. 3. La conjectura ms famosa s la de Golbach. Busca lenunciat daquesta conjectura i explical.4. Busca el ttol duna pellcula i el dun llibre recents sobre la conjectura de Goldbach.Sessi 51. Construeix el triangle de nmeros en forma de files, de la forma segent:Primera fila: un sol element que s 1Segona fila: dos elements que sn dos 1Tercera fila: tres elements, els extrems un 1 i cada nmero s la suma dels dos que que queden per sobreell en la fila superior. Aix de forma successiva es van formant la resta de files.2. Observa la simetria de cada fila i relaciona-ho amb el concepte de capicua. 3. Busca propietatsnumriques al triangle de Tartaglia. 4. Comprova que els nmeros de cada fila corresponen alscoeficients de les potencies dun binomi. 5. Calcula (a+b)10Competncies que es treballenCompetncia 1: Traduir un problema a llenguatge matemtic o a una representaci matemtica utilitzantvariables, smbols, diagrames i models adequats.Competncia 2: Emprar conceptes, eines i estratgies matemtiques per resoldre problemes.Competncia 3: Mantenir una actitud de recerca davant un problema assajant estratgies diverses.Competncia 5: Construir, expressar i contrastar argumentacions per justificar i validar les afirmacionsque es fan en matemtiques.Competncia 10: Expressar idees matemtiques amb claredat i precisi i comprendre les dels altres. 50. Activitats competencialsSegona partOrientacions per a lavaluaciCompetncia 1: Traduir un problema a llenguatge matemtic o a una representaci matemtica utilitzantvariables, smbols, diagrames i models adequats.Nivell 1: s capa de contar el nombre de nmeros capicues que hi ha dun, dos i tres dgits, (10 dundgit, 9 de dos dgits, 90 de tres dgits). Sap escriurels i ordenar-los. Si entn la forma de trobar nmeroscapicues tamb ha de veure que hi ha el mateix nombre de capicues de tres i de quatre xifres, de cincque de sis, etc. Sap aplicar i entendre els algorismes que se li proposen (algorismes capicua i triangle deTartaglia)Nivell 2: Lalumne troba una forma ordenada de representaci dels nmeros capicua (en forma darbre) isap calcular el nombres capicua que hi ha de qualsevol nmero de dgits.Sap calcular les potncies dunbinomi i buscar propietats als nombres del triangle de Tartaglia. Distingeix entre els conceptes deconjectura i teorema.Nivell 3:Utilitza el llenguatge matemtic i diferents formes de representaci dels resultats de formacorrecta. Entn les conjectures que se li proposen.Competncia 2: Emprar conceptes, eines i estratgies matemtiques per resoldre problemes.Nivell 1: Utilitza estratgies adequades a la seva edat per tal de resoldre els problemes numrics que esplantegen en les sessions.Nivell 2: Expressa de forma correcta les generalitzacions sobre la generaci de nombres capicua, sobre eltriangle de Tartaglia i sobre la potncia de binomis.Nivell 3: Utilitza correctament els conceptes ms abstractes, com teorema i conjectura. Sap fer abstraccimatemtica dels diferents conceptes i problemes que es plantegen. 51. Activitats competencialsSegona partOrientacions per a lavaluaciCompetncia 3: Mantenir una actitud de recerca davant un problema assajant estratgiesdiverses.Nivell: Prova diferents formes de trobar nombres capicua, i canvia lestratgia a seguir per tal deresoldre representar els nombres capicua. Busca informaci per tal de trobar exemples denuciatsde conjectures.Nivell 2: Discuteix i contrasta diferents estratgies de generalitzaci del problema dels nombrescapicua i de lenunciat de les conjectures.Nivell 3: Mant una actitud de recerca per tal de trobar exemples de conjectures, dentendreenunciats i distingir entre teoremes i conjectures. Busca noves estratgies per millorar i ajustar lestrobades. Sinteressa per llibres i pellcules amb referent matemtic.Competncia 5: Construeix, expressa i contrasta argumentacions per tal de justificar i validar lesafirmacions que es fan en matemtiques.Nivell 1: Aporta explicacions als resultats de nombres capicua.Nivell 2 : Entn que es pot generalitzar el problema dels capicua i el del triangle de Tartaglia.Enten tamb que calen demostracions per tal que les conjectures siguin comprovades orefutades.Nivell 3: Construeix i expressa de forma correcta les generalitzacions de les sessions. Passa delparticular al general. Sap consturir argumentacions expressades de forma correcta per lesgeneralitzacions dels exercicis. 52. Activitats competencialsSegona partOrientacions per a lavaluaciCompetncia10: Expressa idees matemtiques amb claredat i precisi i compren les dels altres.Nivell 1: Expressa en forma oral i escrita els clculs fets en les sessions.Nivell 2: Escolta i entn les estratgies dels companys, utilitza la terminologia adequada per laseva edat i nivell.Nivell 3: Utilitza llenguatge matemtic precs per les generalitzacions, expressa de forma correctales estratgies i sap explicar-les als companys(activitat dissenyada per L. Justamante i M. Nomen, INS Salvador Vilaseca) 53. Activitats competencialsUNA ALTRA ACTIVITATCOMPETENCIAL(documentaci completa a R. Grau) 54. Activitats competencialsAnorxia i bulmiaAra formareu grups de 3 persones. Cada membre del grup rep 2 documents: Anorxia i bulmia (1) i testimoni Anorxia i bulmia (2) i testimoni Anorxia i bulmia (3) i testimoniHaureu de fer una lectura individual dels 2 documents. Finalitzada la lectura, us reunireu 3 o4 companys i companyes de diferents grups que hgiu llegit els mateixos documents per talque :a. Resolgueu dubtes de vocabularib. Discutiu i arribeu a un consens sobre les idees principals del document assignat,c. Identifiqueu en el document com testimoni, aquelles idees consensuades en lapartatanterior que hi sn presents,d. Elaboreu un breu informe que lligui les idees principals i les experincies relatades en eltestimoni.Un cop elaborat aquest informe tornareu al vostre grup inicial on lhaureu dexplicar. 55. Activitats competencialsFinalment cada grup elaborar un pster en un DINA3 amb les segentspautes:a. Lema: una frase relacionada amb els efectes de lanorxia quecapti latenci del lector i centri el problemab. Imatge: podeu enganxar fotografies de revistes, baixadesdinternet, o de les fonts que considereu adients,c. Un seguit de consells sobre la prevenci,d. Un seguit de problemes relacionats amb la malaltiae. Una llista dindicadors de conductes de risc sobre lanorxia.Un cop penjats els psters a les parets de laula, farem un debat sobreels sentiments que ens han despertat les lectures dels documents i lesexplicacions dels companys i companyes. 56. Activitats competencialsSi alg vol saber ms sobre aquest problema pot visitar:http://www.estarguapa.com/edicion/noticia/0,2458,101623,00.htmlhttp://www.acab.org/cat/anorexia/anor.htmhttp://www.methodisthealth.com/spanish/mental/edanorex.htm(activitat proposada per Ramon Grau)(a lenlla donat a linici es poden trobar els documents a qu fa referncia lactivitat) 57. Activitats competencialsENLLAOSIMATERIAL 58. Activitats competencialsDepartament d'EnsenyamentXTEC competncies bsiques (documents i material)Indicadors competencials (CREAMAT)Aplicaci de recursos al currculum (ARC)Prctica reflexiva (Grup Tcnic)Biblioteca de recursos digitals (Alexandria)Avaluaci competencial (N. Lorenzo)Lectura en digital (TAC 5) 59. Activitats competencialsWebshttp://www.xtec.cat/web/curriculum/xarxacb(xarxa de competncies bsiques)http://competentes.wordpress.com/(blog sobre competncies bsiques)http://www.xtec.cat/~mlluelle/caceres/competencies.html(les competncies en imatges)http://www.xtec.cat/~cbarba1/indexcompetencies2.html(programar per competncies)https://sites.google.com/site/formacioarc/Introduccio(aprenentatge reflexi i collaboratiu) 60. Activitats competencialsWebshttp://www.xtec.cat/~rgrau/abp/abpbases.htm(aprenentage basat en problemes: R Grau)http://herramientasparacompetencias.weebly.com/(eines 2.0: MJ Camino)https://sites.google.com/site/microtallersestiu2011/home/muntem-activitats-competencials-webquest-i-caceres-del-tresor(webquest: T Torn)http://carme-barba.blogspot.com.es/(recursos i metodologies: C Barba)https://sites.google.com/a/xtec.cat/catalegs/home(recursos en lnia: CRP Alt Camp) 61. Activitats competencialspodeu consultar, tamb, les presentacions relacionades:Competncies bsiques de l'mbit lingstic a secundriaEls Nin de Salom. Propostes de treball competencialmaterial divers del meu blog:josepbargallo.wordpressi daltres presentacions sobre competncies comunicatives i digitals a:slideshare/JosepBargallo 62. 2014 Josep Bargall Valls