de la preceptiva de la llengua catalana - notícies del · pdf file dades cip disseny...

Click here to load reader

Post on 29-May-2020

2 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • De la preceptiva de la llengua catalana

    Reflexions i notes 2000-2002

  • De la preceptiva de la llengua catalana

    Reflexions i notes 2000-2002

    A cura de JOAN MARTÍ I CASTELL

    INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Barcelona, 2002

  • Biblioteca de Catalunya. Dades CIP

    Disseny gràfic: Maria Casassas

    © dels autors dels articles © 2002, Institut d’Estudis Catalans, per a aquesta edició Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona

    Primera edició: desembre de 2002 Tiratge: 450 exemplars

    Text revisat lingüísticament pel Servei de Correcció de l’IEC

    Compost per fotocomposició gama, s. l. Carrer d’Arístides Maillol, 3, 1r. 08028 Barcelona

    Imprès a Limpergraf, SL Polígon industrial Can Salvatella. Carrer de Mogoda, 29-31. 08210 Barberà del Vallès

    ISBN: 84-7283-636-3 Dipòsit Legal: B. 29737-2002

    Són rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment i suport, incloent-hi la reprografia i el tractament in- formàtic, la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec comercial, la inclusió total o parcial en bases de dades i la consulta a través de xarxa telemàtica o d’Internet. Les infraccions d’aquests drets estan sotmeses a les sancions establertes per les lleis.

    De la preceptiva de la llengua catalana : reflexions i notes 2000-2002 A la coberta: Servei de Relacions Exteriors de l’IEC. — Índex ISBN 84-7283-636-3 I. Martí i Castell, Joan, ed. II. Institut d’Estudis Catalans. Servei de Relacions Exteriors 1. Català — Errors d’ús 2. Català — Modismes, vicis de dicció, etc. 804.99-3(082)

  • Presentació, per Joan Martí i Castell 9

    Lliçons magistrals

    L’ús i la norma, per Albert Jané i Riera 13

    Entorn de la correcció normativa, per Antoni M. Badia i Margarit 23

    Sobre el català científic, per Josep Vigo i Bonada 39

    Medidas, tipómetros y corrección de textos, per José Martínez de Sousa 51

    Articles de divulgació

    Policial o policíac?, per Roser Vernet i Anguera (R. V. i A.) 65 Entorn del concepte empresa, per Joan Martí i Castell (J. M. i C.) 67 Només contemplem amb els ulls, per Josep M. Mestres i Serra (J. M. M. i S.) 69 Menys mal no és català, per J. M. i C. 71 Preparem-nos per a l’euro, per J. M. M. i S. 73 Vers i versus: direcció i oposició, per R. V. i A. 75 Les emoticones, per J. M. M. i S. 77

    Taula

  • Termes i terminis, per R. V. i A. 79 Medi, mig, mitjà, per J. M. i C. 81 No es pot cobrar per adelantat, per J. M. i C. 83 Vist i plau / vistiplau, per R. V. i A. 85 Les abreviacions (I): aspectes generals, per J. M. M. i S. 87 Per + què: junts o separats?, per J. M. i C. 89 Quant és un miliard d’euros?, per J. M. M. i S. 91 Quan les idees cauen del cel, per R. V. i A. 93 Les abreviacions (II): les abreviatures, per J. M. M. i S. 95 La bossa o la borsa, per R. V. i A. 97 Si + no: junts o separats?, per J. M. i C 99 Les abreviacions (III): les sigles, per J. M. M. i S. 101 Les inversions han de ser rendibles, per J. M. M. i S. 103 Propis impropis, per R. V. i A. 105 Les llistes de distribució, per J. M. M. i S. 107 Sobre gros i menut, per J. M. i C. 109 Sobre l’ús del guionet, per J. M. M. i S. 111 Patrocinadors i mecenes, per R. V. i A. 113 Qüestions de gènere, per J. M. i C. 115 Les abreviacions (IV): l’apostrofació davant les sigles, per J. M. M. i S. 117 Els comiats i els acomiadaments, per J. M. M. i S. 119 Retardar, endarrerir, per R. V. i A. 121 Pega, ganxo, adhesiu, per J. M. i C. 123 Les abreviacions (V): els acrònims, per J. M. M. i S. 125 No tots els finals en -o són incorrectes, per J. M. i C. 127 Liquiditat i fluïdesa, per R. V. i A. 129 Mesures, mides i talles, per R. V. i A. 131 L’ordinador personal, per J. M. M. i S. 133 Les abreviacions (VI): els símbols, per J. M. M. i S. 135 Homenatge a la pesseta, per J. M. i C. 137 A cada verb i a cada complement, la seva preposició, per J. M. i C. 139 Els premis de les primes, per R. V. i A. 141 El català que ara «es parla», per Albert Soler i Dalmases (A. S. i D.) 143 Els perifèrics, per J. M. M. i S. 145 Eixugaparabrises i parabrisa, per R. V. i A. 147 Hi ha vagues i vagues, per J. M. i C. 149

    6 DE LA PRECEPTIVA DE LA LLENGUA CATALANA

  • Les abreviacions (i VII): els codis, per J. M. M. i S. 151 Feina i treball, per A. S. i D. 153 L’ús correcte d’algunes formes verbals, per J. M. i C. 155 Tràfic i trànsit, per R. V. i A. 157 «El català és molt difícil», per A. S. i D. 159 I tu, com treballes?, per J. M. i C. 161 Els noms científics dels éssers vius, per J. M. M. i S. 163 El món d’Internet, per J. M. M. i S. 165 Inclòs, inclús o àdhuc fins i tot, per R. V. i A. 167 «Globanglització», per A. S. i D. 169 L’ús genuí de les formes verbals, per J. M. i C. 171 Baixar, abaixar i rebaixar, per R. V. i A. 173 Llengües i cultures, per A. S. i D. 175

    Índex analític 177

    TAULA 7

  • Ens complau encetar amb aquesta obra una sèrie de publicacions que obeeixen a un dels objectius principals de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que és justament es- tendre socialment el coneixement en les distintes àrees del saber. És la primera del Servei de Relacions Exteriors (SEREIEC), dedicada a qüestions d’ús lingüístic del ca- talà; aquest, emperò, no serà l’únic tema de què ens ocuparem; ens interessem per tots els àmbits científics i cap no se n’exclourà. Desitgem que amb les edicions del SEREIEC puguem servir adequadament sigui a la difusió àmplia de resultats de la re- cerca, sigui a l’alta investigació en qualsevol matèria.

    * * *

    Entre d’altres finalitats, el SEREIEC té la d’oferir plataformes obertes a la societat des de les quals hom reflexioni sobre qüestions diverses entorn de la llengua catala- na; de menes diferents: cursos superiors sobre correcció de textos, seminaris sobre l’edició d’obres científiques, l’establiment d’un fòrum permanent de discussió entre els professionals de la llengua, etc. Tenint en compte el caràcter de la institució de què forma part, és obvi que aquesta n’ha d’ésser una preocupació prioritària.

    Dues revistes adreçades al món universitari, Medicampus i Món Empresarial, van sol·licitar al SEREIEC la col·laboració habitual mitjançant la redacció d’articles breus sobre l’ús del català; en el cas de la primera, de la llengua en general; en el cas de la se- gona, d’aquella que és més útil a l’àmbit de l’empresa, en el sentit ampli del terme.

    Quan han passat dos anys i mig de la creació del SEREIEC, hem considerat que el nombre d’articles de divulgació que ens han publicat és prou perquè el posem a dis- posició dels lectors interessats. I hem volgut que anessin acompanyats de tres lliçons

    Presentació

    Joan Martí i Castell Director del Servei de Relacions Exteriors de l’Institut d’Estudis Catalans (SEREIEC)

  • d’eminents científics que serviren per a obrir magistralment sengles cursos i un par- lament que es pronuncià en l’acte de presentació del tipòmetre de l’Institut d’Estu- dis Catalans, dissenyat pel SEREIEC. El conjunt del treball que hi hem aplegat fa un llibre divers i unitari alhora; divers perquè inclou recerca i divulgació, i per la re- ferència a la llengua comuna i al llenguatge especialitzat; unitari perquè tot gira en- torn de la normativa del català.

    Hi hem afegit un índex de mots per tal de facilitar la coneixença dels continguts de cadascun dels treballs.

    Aquesta és, com hem dit, la primera publicació del SEREIEC. Esperem que l’aco- llida sigui esperonadora per a una continuïtat, no solament en l’especialitat gramati- cal, sinó també en altres arguments.

    Desembre del 2002

    10 DE LA PRECEPTIVA DE LA LLENGUA CATALANA

  • Lliçons magistrals

  • En el transcurs d’aquesta lliçó inicial del Curs de formació avançada per a correctors de textos que m’ha encarregat el professor Josep M. Mestres, organitzador del curs, intentaré d’exposar unes quantes idees sobre la relació entre l’ús i la norma en el camp del llenguatge, és a dir, entre l’ús lingüístic i la norma lingüística, i, especial- ment, de fer algunes indicacions que puguin ésser útils en la pràctica del llenguatge, més concretament, en l’exercici del que solem anomenar «correcció d’estil», o, més pròpiament, «correcció d’originals». La designació de correcció d’estil potser no sempre és prou adequada, i a vegades s’ha de prendre com un eufemisme benigne, perquè el fet és que el corrector es troba encara ara amb textos dels quals li cal revisar no sola- ment l’estil sinó totes les altres coses que poden ésser objecte de revisió, començant, naturalment, per l’ortografia. Sempre hi pot haver matisos, sempre hi pot haver li- mitacions en aquesta tasca encomanada al corrector, però sembla prou clar que en- cara que un corrector s’hagués de limitar, efectivament, a la correcció d’estil d’un text original, no s’estaria pas d’esmenar les faltes d’ortografia o de gramàtica que hi pogués trobar.

    La figura del corrector ha estat tradicionalment objecte de crítiques i de blasmes. Especialment, com és fàcilment comprensible, per part dels autors corregits –dol- guts, molt sovint, i amb raó o sense, per les nombroses intervencions que els seus ori- ginals han motivat. Aquest és un punt sobre el qual ens podríem estendre llarga- ment, amb l’exposició d’un gran nombre de casos concrets