cornellà de llobregat. recull gràfic de 1890-1965

Click here to load reader

Post on 12-Mar-2016

221 views

Category:

Documents

4 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Col·lecció L'Abans

TRANSCRIPT

  • El Baix Llobregat

    Cornell de Llobregat

  • Culillas, Casals, Vila, Vilanova, Ravents, Brutau i Asn, lany 1951.

    Junta Directiva de la Societat Coral La Uni a la Festa Major del 1951.

    Estendard de la Societat Coral La Uni, smbol de lentitat, el 1951.

    20 | lAbans

  • Junta Directiva de la Societat Coral La Uni, lany 1955.

    Llotja de lenvelat de Festa Major organitzat per la coral, el 1952.

    Desprs de la fusi (1915), la nova societat coral es va establir a la mateixa seu del Centre Catalanista lAven. La uni dambdues entitats va compor-tar un creixement de la massa coral i associativa, fet que oblig a canviar de local social pocs anys desprs. El lloc escollit fou un gran edifici situat al nmero 140 del carrer Major, el mateix que anys enrera ja havia allotjat el cor dEl Porvenir i que en aquells moments donava tamb cabuda a lAteneu Instructiu de Cornell, un centre educatiu.

    El nou espai, ms ample i espais, va permetre multiplicar les activitats desenvolupades a lentitat. Als baixos, shi trobava el local social amb el caf, les robustes taules de marbre i la sala de billar, lloc freqentat no tan sols pels socis, sin tamb per molts cornellanencs que aprofitaven el temps

    A dalt, entre daltres, Maria i Pere Manent i Lidia Brutau. A baix, desquerra a dreta, Joan Salicr, Joan Brutau, Antoni Vidal, Antoni Recort, Sebasti Ravents, Josep Miret, Francesc Vallhonrat, Josep Vilanova i Joan Cus-c. Darrera dells, el piano comprat lany 1950 per als assajos del cor. La sala de ball, coneguda popularment com el Pati Blau, va agafar gran renom entre el jovent de la poblaci i de la comarca.

    lAbans | 21

    La represa de les activitatsde la coral, un esfor de tots els socis

  • desbarjo per jugar a cartes. Sobre daquests es localitzava la sala dactes de lentitat, on sorganitzaven actes socials com balls, conferncies, obres de teatre i els assajos dels coristes. Lactivitat principal de la societat, eviden-tment, eren els recitals corals, dirigits a linici pel mestre de Barcelona, Anto-ni Castells. Desprs de la victria franquista, igual que altres entitats de la poblaci, lagrupaci coral va ser abolida del panorama social i cultural.

    Labolici de la societat coral pel rgim dictatorial va ocasionar la confis-caci de tots els bns mobles, com les butaques i cadires de la sala dactes, el piano, les taules i els billars; un conjunt de bns que mai ms es tornaren a recuperar. Lany 1949, un grup de socis que abans de la Guerra Civil ja havien format part del cor Francesc Vallhonrat, Sebasti Ravents, Joan Brutau i Eduard Gelabert, entre daltres, deci-diren comenar els trmits le-gals per posar novament en funcionament la societat coral. Tot i les traves inicials, el per-ms oficial va arribar un any desprs i saconsegu daquesta manera el restabliment duna entitat amb un fort arrelament a la poblaci. Davant la proximi-

    Dues fotografies dels actes de celebraci del cinquant

    aniversari de la fusi dels cors de La Violeta i El Por-

    venir, fruit de la qual va nixer la Societat Coral La

    Uni. Els actes que es desen-voluparen lany 1965 a

    lenvelat de lentitat van comptar amb la participaci dels coristes ms veterans de

    lagrupaci. A baix, lentrega de meda-lles als

    cantaires, que durant anys shavien distingit per la seva admirable dedicaci i parti-

    cipaci en la societat.

    22 | lAbans

  • tat de la Festa Major, la primera activitat a organitzar-se va ser un concert coral ofert el mes juny de lany 1950. Aquest acte va suposar el recobrament de les activitats onze anys desprs que les suprimiren. Tanmateix, el pas ms slid cap a la consolidaci de lentitat coral fou lelecci de la nova seu social. Perdut el local que havien tingut al carrer Major ocupat en aquells moments per lempresa Arbrol i desprs duna breu estada als locals de lempresa Lujomaan, al carrer de Joan Maragall, la Societat Coral La Uni va llogar la seu que des de feia anys ocupava la cantina, coneguda arreu de la localitat pel nom de Pati Blau, a la plaa dels Quatre Camins.

    A partir daleshores, les tasques dels socis de la Societat Coral La Uni es dirigiren cap al crei-xement i la consolidaci de len-titat. Lxit de la coral en els pri-mers mesos de vida fou innegable; en poc ms dun any es duplica-ren els 180 socis inicals. A ms a ms, es recuper un dels smbols de lentitat: lantic estendard amb les medalles commemoratives dels aplecs cantaires, que durant anys havia estat retingut al local dEducacin y Descanso.

    Lactivitat de la coral dirigida pels mestres Reixach, Vil o Rebordosa aplegava cada cop ms gent als assajos, fet que demostrava linters dels ciutadans per la seva programaci. Abans de comenar els assajos, alguns socis es reunien per jugar a cartes, com el truc, on els perdedors del joc

    A la part superior, carnetde soci de la Societat Coral La Uni a nom de Jaume Culillas i Closas. A la part inferior, els actes del cin-quant aniversari, on dar-rera dels socis homenatjats hi ha els estendards de les nombroses corals darreu de Catalunya, que van ve-nir a retre un solemne ho-menatge a la benvolguda entitat cornellanenca.

    lAbans | 23

  • A l darrer quart del segle XIX, el canal de la Infanta, els pous de les capes fretiques i, en menor mesura, el riu concentraven les ni-ques formes de provement daigua que hi podia haver a Corne-ll. Per aquesta ra, en poques de sequera o b en estius calorosos, la manca daigua es convertia en un problema per als habitants del municipi.

    Lany 1893, el pouaire cornellanenc Jaume Clavell va descobrir al Prat de Llobregat laqfer inferior, on sallotjaven les aiges artesianes del Llo-bregat. Aquestes aiges tenien la caracterstica de trobar-se emmagatzema-des amb tanta pressi que quan es perforava la capa on eren, brollaven amb tanta fora que se situaven per sobre del nivell del terreny. La capacitat i el vo-lum hdric de laqfer del riu Llobregat eren tan grans ales-hores que la generalitzaci de ls i la construcci de pous ar-tesians va donar lloc a laparici de veritables espe-cialistes en la matria.

    A dalt, a lesquerra, maqui-nria inventada per Miquel

    Xart i Xaus, mostrada a lEx-posici Universal de Barce-lona de lany 1929. Aquest

    pouaire no era la primera ve-gada que exposava els seus

    invents; ja lany 1927 guany un diploma dhonor a lExpo-

    sici Agrcola Industrial. A la dreta, perforaci realitza-da pels volts de lany 1930.

    A baix, treballadors dun pou artesi, a la dcada de 1930. Els grups de treball els cons-

    tituen normalment dos po-uaires. Tot i que al principi

    la maa de perforar baixava i pujava manualment a tra-

    vs dun sistema de politges, amb el temps es van anar in-

    troduint els motors de ben-zina per fer aquesta funci.

    24 | lAbans

    Els pouaires, enginy i passi en la recerca daigua

  • Dues imatges de lempresa Xart Xaus, a la dcada dels anys trenta. A lesquerra, mo-ment en qu, un cop efectua-des les perforacions, sintrodua la canonada de 800 mil-lmetres per a usos in-dustrials, per on circulava posteriorment laigua. A la dreta, pouaires i propietaris del terreny observant el can daigua, un cop perforada la capa on estava emmagatze-mada.

    lAbans | 25

    A la nostra ciutat, a finals del segle XIX, Joan Cunill i Amig i el seu fill Jaume van constituir una de les primeres colles de pouaires dedicades a la realitzaci de pous artesians a la zona deltaica. Lassociaci daquests amb fusters del municipi del Prat de Llobregat va fer que treballessin ma-joritriament en aquesta poblaci, on feren, entre daltres treballs, les fonts pbliques de la localitat.

    Molts daquests pouaires, com Manuel Gallofr i Marin, combinaven dues capacitats ben especials: duna banda, eren saurins tenien la capacitat de poder detectar corrents subterrnies amb lajuda duna fusta de forma trian-gular, que els indicava les variacions del terreny i, de laltra, tenien co-neixements de serralleria. Lexperincia com a manyans de molts pouaires constitua un fet de summa importncia, ja que els permetia treballar amb enginy i solvncia. La maquinria emprada en aquest tipus de treballs acos-tumava a ser de creaci prpia i aix implicava posseir grans coneixements per a la producci de les eines ms adequades en cada cas.

    Les perforacions es realitzaven amb el mtode conegut com abissini, s a dir, per percussi, segons el qual es llanava una maa de ferro disposada en una bastida des duna altura considerable. Quan queia, la maa colpe-java un tub, que a poc a poc sanava enfonsant a terra.

  • El desenvolupament de leconomia local de principis del segle XX va com-portar un augment del nombre de consumidors daigua. Ara b, no eren noms particulars els que en necessitaven; lincipient creixement industrial nincrement tamb el consum. Laigua per a usos agrcoles provenia fonamentalment de les regadores que naixien al canal de la Infanta i mitjanant una important xarxa de regadores es distribuen per tots els camps de la localitat.

    Davant la forta demanda de pous artesians a Cornell i a la comarca, Miquel Xart i Xaus sestabl com a installador elctric i pouaire lany 1919. Miquel Xart havia viatjat a Fran-a pocs anys abans de la Primera Guerra Mun-dial, on adquir coneixements slids del treball del ferro i va instruir-se en laprenentatge de di-verses tcniques metallrgiques. Amb el temps,

    A la part superior, publi-citat de Miquel Xart de

    lany 1950. A la part infe-rior, faana de la serralle-

    ria dels Gallofr, situada al nmero 259 del carrer de

    Rubi i Ors. Manuel Gallo-fr i Marin sestabl coma serraller el 1924, data a

    partir de la qual es va dedi-car tamb a la realitzaci

    de pous artesians. El 1951, el seu fill Josep Gallofr i Sans va entrar a treballar al negoci familiar i va fer

    mltiples perforacions,tant a Cornell com a les

    rodalies de Barcelona.

    26