administració, publicitat i · pdf fileeditorial catalunyaforestal setembre de 2015 4...

Setembre de 2015nm. 125

Publicaci trimestral dmbit forestal

EDITA:Consorci Forestal de Catalunya

La Casa del Bosc. C/ Jacint Verdaguer, 317430 Santa Coloma de Farners (La Selva)

DIRECCI:Joan Rovira i Ciur

Josep M. Tusell i Armengol

CONSELL DE REDACCI:Rosendo Castell, Josep M. Saur,

Miquel Massaneda, Josep M. de Ribot i Xavier Alfaras.

COLLABORADORS:Teresa Baiges, lex Serrahima,

Francesc de P. Mata, Josep Cap, Marc Serra, David Montserrat, Josep M. Riba

ADMINISTRACI, PUBLICITAT i SUBSCRIPCIONS:Margarita Rovira

La Casa del Bosc. C/ Jacint Verdaguer, 317430 Santa Coloma de Farners.

Telfon: 972 842 708 Fax: 972 843 094e-mail: consorci@forestal.cat

web: www.forestal.cat

CatalunyaForestal no sidentifica necessriament amb lopini dels autors

dels articles signats. La reproducci del contingut daquesta publicaci s autoritzada

sempre que se nindiqui la font.

IMPRESSI:AGPOGRAF Impressors - DL: GI-1103-1997

ISSN edici impresa: 2014-0673

ISSN edici en lnia: 2014-0681

Edici tancada el dia 30 de setembre de 2015

.......................................

Foto de portada:Sega de blat en una plantaci agroforestal

intraparcella de nogueres a FranaAutor: agroof

opini

article de fons

activitat

biomassa

cincia i tcnica

entrevista

serveis

legal

4

5

11

12

13

16

19

23

25

27

30

31

34

14

Editorial

Plantacions darbres enmig de cultius i pastures? Parlem-ne... Els nous sistemes agroforestals

El Consorci Forestal de Catalunya reclama prioritzar els incentius a la gesti dels boscos per lluitar contra els grans incendis

El CFC es reuneix amb el nou Conseller dAgricultura per expressar-li les seves inquietuds

Medalla al treball President Maci 2015 a Joan Martorell

Eficincia energtica i installacions de biomassa al sector avcola

Experincies en biomassa

Maquinria: Una alternativa als motors d'expulsi en maquinria forestal

Fitxes de plagues i malures: Galeruca dels Oms

Meteorologia: L'onada de calor del juliol de 2015: excepci o tendncia?

Publicacions, webs i agenda

Ramon Bosch. Propietari forestal i silvicultor

Directori dempreses

La fiscalitat forestal. Un cop de m per al manteniment del nostre patrimoni

Amb el suport de:

PEFC/14-38-00083En aquest producte el Paper s

procedent de boscos gestionats de forma sostenible i fonts controlades.

Per a ms informaci: pefc.org

Elemental Chlorine-Free es refereix a papers fabricats amb cellulosa que no ha

estat blanquejada amb cloro gas. Garanteix uns mnims continguts de clor en el paper.

ISO9001:Sistema de gestide la qualitat

ISO14001:Sistema de gesti i certificaci mediambiental

sumaricatalunyaforestalSetembre de 2015

3

gesti forestal20 Ms exemples de serveis ambientals i diversificaci en la gesti de finques

editorialcatalunyaforestalSetembre de 2015

4

Nova DG de Forests i desplegament de la Llei del Centre de la Propietat ForestalEn la darrera editorial us parlvem de la sorpresa, desconcert i preocupaci amb que vam rebre el canvis soferts a nivell de Govern i en relaci al mn forestal, com a resultat de la reestructuraci de lexecutiu del mes de juny. Ens referem concretament al trasps de la Subdirecci General de la Biodiversitat de la Direcci General de Medi Natural i Biodiversitat, a la DG de Poltiques Ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Un neguit que es fonamentava (i encara es fonamenta) en el convenciment que moviments daquest tipus tenen ms a veure amb interessos i lluites de poder a nivell dadministraci, que amb la lgica dun tractament i una visi nica i integradora de les poltiques dirigides a la gesti i a la conservaci del territori. s una realitat coneguda per tothom que, a casa nostra, el desenvolupament de poltiques i directrius en temes de conservaci, s una assignatura pendent. I quan sha fet, li ha mancat en la major part dels casos la dedicaci necessria per sumar esforos i complicitats amb propietaris forestals, pagesos i ramaders. Per no parlar tamb de la manca de pressupostos, quelcom reiteratiu i sobre el que ara no entrar.

Per altre costat i a la vista del DECRET 212/2015, de modificaci del Departament dAgricultura i del de Territori i Sostenibilitat, sembla que aquest canvi destructura tamb pot suposar una oportunitat per avanar en poltica forestal. El Decret publicat el darrer 25 de setembre, canvia la denominaci i funcions de la ja histrica DG de Medi Natural que passa a esdevenir la Direcci General de Forests. s la primera vegada des que la Generalitat va recuperar les competncies en la matria de boscos, que lactivitat forestal t rang de direcci general a nivell de Govern. Tot i que s ben sabut que el nom no fa la cosa, considerem que aquest canvi s una novetat a felicitar. Amb el pas de lAdministraci forestal al Departament dAgricultura es va fer un pas endavant en la visi del bosc com un sector productiu, i ara, esperem que aquest canvi a nivell dorganitzaci tamb sigui una oportunitat per a centrar-se en tirar endavant moltes de les propostes importants de futur que shan aprovat en la legislatura que acabem: Pla General de Poltica Forestal, modificaci de la Llei del Centre de la Propietat Forestal i lEstratgia de la Biomassa.

En aquest punt i davant una nova legislatura on leufria i la complexitat intrnseca als objectius i reptes plantejats a nivell de pas ocuparan part molt important de lenergia del nou Govern, des del Consorci demanem un esfor per mantenir la continutat, latenci i lenergia en les poltiques sectorials vinculades al mn forestal. Aqu, el desplegament Reglamentari de la Llei del Centre de la Propietat Forestal i les eleccions al Consell Rector del mateix, sn assignatures pendents que reivindiquem al nou Govern per tal de donar compliment als compromisos ja adquirits.

Joan Rovira Ciur

Secretari General del CFC

Recordeu que l1 de novembre sinicia la temporada per a la recollecci de pinyes, allargant-se fins el 15 de maig. Per poder recollectar i vendre la pinya a les indstries s imprescindible disposar de lautoritzaci escrita del propietari dels terrenys.

Durant el perode comprs entre el 16 doctubre i el 14 de mar les persones que tinguin previst fer foc en els terrenys forestals i a la franja de 500 metres que els envolta, no necessiten duna autoritzaci administrativa. Noms cal comunicar-ho prviament a lAjuntament del municipi corresponent.

Tauler davisos

article de fonscatalunyaforestalSetembre de 2015

5

Els sistemes agroforestals, una tradici revisitadaLa presncia darbres en conreus o laprofitament ramader de superfcies arbrades ve de temps antics. Arreu dEuropa, eren comunes prctiques com ara les rotacions de pastura entre bosc i conreus o el manteniment de determinades espcies arbrades en les tallades, b pel seu inters com a farratge (freixe, pollancre,...) o b perqu tenien fruits dalt valor nutritiu (roures, faigs, ...). Igualment, ja des de lpoca romana era generalitzada la combinaci de cultius llenyosos (oliveres, vinya, fruiters, ...) amb cultius herbacis (cereals, farratge,...).

Durant el segle XX per, la revoluci verda, lligada a la mecanitzaci i ls dadobs i fertilitzants, va accentuar lespecialitzaci dels conreus i la intensificaci dels sistemes de producci agraris, en terrenys cada cop ms grans i homogenis, el qu va comportar la prdua de la majoria dels sistemes agroforestals tradicionals. A lEstat espanyol, un anlisi comparatiu dels diferents censos agraris (Eichhorn et al., 2005) mostra que la superfcie ocupada per cultius herbacis associats a arbres (oliveres, fruiters, alzina..) es va reduir en ms dun 90% entre 1962 i 1999.

Avui en dia, els sistemes agroforestals tradicionals que encara es mantenen a Europa - ms enll dels casos paradigmtics de la dehesa espanyola o el montado portugus - solen ser

la pastura al bosc, els cultius intercalats a les plantacions de pollancres, o dalguns arbres fruiters, o combinacions dalzina amb lavanda o vinya. El seu manteniment sha vist limitat per una combinaci de factors:

Manca duna poltica de suport: les poltiques de subvencions agrries no noms no han promogut aquests sistemes, sin que sovint han estat penalitzats;

Complexitat de la gesti lligada al manteniment de, com a mnim, dos components productius simultanis, sumada a la falta de costum i dexperincies demostratives.

Compartimentaci entre el sector agrcola i el sector forestal pel que fa a les administracions, els instruments de gesti, la recerca i la formaci;

No obstant aix, els sistemes agroforestals en zona temperada es tornen a veure avui com un sistema productiu interessant al donar compliment als tres eixos de la poltica de desenvolupament rural actual:

i) la millora de la competitivitat agrcola i forestal,

ii) la millora del medi ambient (fertilitat del sl, contaminaci daigua,...) i

iii) la promoci de la diversificaci de leconomia rural.

Un dels nous sistemes agroforestals desenvolupats en clima temperat de manera compatible amb les tcniques i maquinria

Plantacions darbresenmig de cultius i pastures?

Teresa Baiges

Enginyera agrcola i forestal del Centre de la Propietat Forestal

Parlem-ne...Els nous sistemes agroforestalsLassociaci darbres i cultius en una mateixa parcella ha estat utilitzada arreu del planeta des dels inicis de lagricultura. A Europa, desprs de dcades despecialitzaci, assistim al retorn de larbre als camps de conreu, en el marc dels anomenats nous sistemes agroforestals, concebuts als anys 70, als trpics, per assortir la demanda creixent de llenya i aliments, i millorar la fertilitat